L’AIReF eleva el PIB previst, però agreuja el dèficit i adverteix que Espanya incomplirà el pla fiscal pactat amb la UE

L’AIReF apuja la seva previsió de PIB per al 2026 i el 2027, però endureix el pronòstic de dèficit i adverteix de desviacions respecte del pla fiscal pactat amb la UE.

fotonoticia 20260423135441 1920

fotonoticia 20260423135441 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 4 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,3 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
  • Podemos2,2 %
  • SALF2,2 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha millorat en una dècima la seva projecció de creixement del Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya per al 2026 i 2027, i l’ha situat en el 2,6% i el 2,2%, respectivament, tot i que al mateix temps ha avisat d’un deteriorament en els seus càlculs de dèficit públic i ha assenyalat el risc d’incomplir el pla fiscal acordat amb la Unió Europea.

L’organisme que encapçala Inés Olóndriz va presentar aquest dimecres l’informe relatiu als projectes i a les línies bàsiques dels Pressupostos de les Administracions Públiques per a 2027, document en què incorpora una actualització del seu quadre macroeconòmic i de les seves previsions fiscals.

La presidenta de l’AIReF va explicar en roda de premsa que la manca d’un projecte de Pressupostos Generals de l’Estat i d’un esborrany de Pla Pressupostari torna a acotar l’abast i la precisió de l’anàlisi que pot realitzar l’organisme.

Tot i això, sota un escenari de polítiques constants, l’AIReF anticipa que les desviacions de la despesa primària neta de mesures d’ingrés sobrepassaran els marges fixats pel nou marc fiscal a partir de 2026, compromès amb Brussel·les, i durant tot l’horitzó d’aplicació del Pla, fins i tot fent ús de la màxima flexibilitat contemplada.

En detall, la institució calcula que la despesa primària neta augmentarà de mitjana un 5,7% entre el 2026 i el 2028, per sobre del 3,2% que el Govern s’hi va comprometre a respectar davant la Unió Europea. D’acord amb l’AIReF, aquestes desviacions obligaran a adoptar mesures addicionals si es vol respectar els compromisos europeus.

En el pla macroeconòmic, la revisió a l’alça de les previsions de PIB fins al 2,6% el 2026 i el 2,2% el 2027 s’explica sobretot pel millor acompliment de l’economia en el segon trimestre del 2026 i per l’efecte arrossegament que això genera sobre el 2027. Amb tot, l’AIReF projecta una desacceleració progressiva del creixement a mitjà termini, fins a convergir en l’1,7% el 2031.

Tanmateix, l’organisme preveu que la inflació repunti un 3,6% el 2026 i un 3% el 2027, cosa que suposa tres i sis dècimes més, respectivament, que en l’estimació anterior.

En el terreny fiscal, l’AIReF ha revisat a l’alça la seva previsió de dèficit públic fins al 2,8% del PIB el 2026, a causa de les noves mesures energètiques posades en marxa per mitigar l’impacte del conflicte a Orient Mitjà. Per al 2027, calcula que el dèficit es reduirà al 2,6% gràcies a la retirada d’aquestes actuacions temporals.

No obstant això, l’organisme adverteix que aquesta millora quedarà condicionada per l’augment de la despesa de caràcter estructural. Si no s’introdueixen canvis en la política fiscal, el dèficit tornaria al 2,8% del PIB el 2028 i seguiria una senda ascendent fins al 3% el 2031, impulsat pel major cost associat a l’envelliment de la població, l’increment dels interessos del deute i les obligacions en matèria de defensa.

(((HI HAURÀ AMPLIACIÓ)))

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment el Pla Pressupostari requerit per la Unió Europea?

A 4 de novembre de 2026, no consta que el Pla Pressupostari requerit per la Unió Europea estigui pendent d'aprovació legislativa al Congrés o al Senat. No s'ha de descriure com un projecte de llei en fase d'esmenes, ponència o votació final. Per precisar la seva situació, és fonamental distingir el Pla Pressupostari anual del Pla Fiscal i Estructural de Mitjà Termini 2025-2028: són documents diferents, i l'aprovació europea del segon no acredita la presentació del primer.

El Pla Pressupostari anual

El Pla Pressupostari és el document que el Govern remet a la Comissió Europea perquè examini les previsions pressupostàries de l'exercici següent. La seva supervisió europea no equival a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per les Corts.

La documentació consultada permet reconstruir aquests antecedents:

  • Octubre de 2024: el Govern va decidir retardar l'enviament del pla, previst abans del 15 d'octubre, fins a disposar d'un esborrany pressupostari. Segons Demócrata, Brussel·les va permetre aleshores ajornar-lo per incorporar les mesures dels futurs comptes.
  • 26 de novembre de 2024: la Comissió Europea va assenyalar que Espanya encara no havia presentat el seu projecte de pla pressupostari, en no haver-se presentat un pressupost davant el Parlament nacional.
  • 25 de setembre de 2025: la presidenta de l'AIReF va denunciar que Espanya seguia sense enviar el Pla Pressupostari de 2025, segons va recollir Demócrata.
  • 25 de novembre de 2025: la informació sobre l'avaluació europea per a 2026 indicava que Espanya no havia presentat el pla per segon any consecutiu. Brussel·les va avaluar el risc d'incompliment de la despesa mitjançant les seves pròpies projeccions, segons aquesta informació de Demócrata.

No consta en les fonts consultades una presentació posterior del pla anual que permeti atribuir-li actualment un tràmit parlamentari concret. Els antecedents anteriors acrediten retards en la seva remissió europea, però no s'han de presentar com una votació pendent de les Corts ni com a prova definitiva de la seva situació al novembre de 2026.

El pla fiscal plurianual sí que té recorregut europeu

El Pla Fiscal i Estructural de Mitjà Termini 2025-2028, presentat a l'octubre de 2024, constitueix el marc plurianual de compromisos fiscals, reformes i inversions. Va rebre la avaluació favorable de la Comissió i el suport del Consell de la Unió Europea. El Ministeri d'Hisenda publica la seva documentació.

La documentació europea consultada situa la seva presentació davant el Parlament nacional el 13 d'abril de 2026, segons la referència publicada a EUR-Lex. Aquesta presentació no equival per si sola a una aprovació mitjançant llei ni acredita una votació parlamentària favorable.

A més, a l'abril de 2026 el Govern va remetre l'Informe de Progrés Anual sobre la seva execució, del qual va informar Demócrata. Es tracta de seguiment dels compromisos europeus, no d'una fase legislativa del Pla Pressupostari anual.

Conclusió parlamentària

La resposta precisa és, per tant: no consta una aprovació parlamentària pendent del Pla Pressupostari com a tal. El document anual s'ha de distingir tant del pla fiscal plurianual com dels objectius d'estabilitat i dels Pressupostos Generals de l'Estat. Aquests últims tenen el seu propi procediment parlamentari; no es pot traslladar automàticament la seva situació al document que Espanya ha d'enviar a Brussel·les.

Quines són les competències concretes del Ministeri d'Hisenda en el disseny d'estratègies fiscals a mitjà termini?

El Ministeri d'Hisenda té competències de disseny, proposta, coordinació i seguiment de l'estratègia fiscal a mitjà termini: connecta les previsions d'ingressos, les decisions de despesa i els objectius de sostenibilitat dels comptes públics. No decideix per si sol tota la política fiscal: actua dins de les orientacions del Govern, les competències de les Corts Generals i el marc europeu.

1. Preparar la programació fiscal plurianual

Hisenda intervé en l'elaboració i aplicació del Pla Fiscal i Estructural de Mitjà Termini, juntament amb el Ministeri d'Economia. La seva aportació es concentra en el component pressupostari: projectar ingressos i despeses, concretar mesures fiscals i comprovar la seva compatibilitat amb els compromisos de dèficit, deute i despesa.

Això inclou traduir la senda europea de despesa primària neta —la despesa que s'utilitza per mesurar el compliment fiscal, descomptant determinats conceptes i ajustant les mesures d'ingressos— en una planificació nacional. El Pla 2025-2028 és el document de referència consultat.

2. Convertir l'estratègia en pressupostos

A través de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses i la Direcció General de Pressupostos, Hisenda concreta l'estratègia plurianual en decisions pressupostàries. Segons les seves funcions oficials, li correspon:

  • Formular objectius i criteris de política pressupostària i proposar els objectius d'estabilitat i el límit de despesa no financera de l'Estat.
  • Dirigir la planificació i programació plurianual del sector públic estatal.
  • Elaborar l'avantprojecte de Pressupostos Generals de l'Estat i vincular les assignacions anuals amb els compromisos de diversos exercicis.
  • Seguir l'execució del pressupost i tramitar les modificacions pressupostàries dins de les seves atribucions.

En termes pràctics, determina quin marge pressupostari existeix i com traslladar-lo als diferents programes de despesa, sense substituir les decisions polítiques del Govern ni l'aprovació parlamentària.

3. Dissenyar el component tributari

La Direcció General de Tributs aporta el disseny dels ingressos. Les seves funcions comprenen analitzar la política tributària, proposar i elaborar normativa, estudiar els efectes econòmics i recaptatoris dels impostos i preparar el pressupost de beneficis fiscals: el cost d'exempcions, deduccions i bonificacions.

Aquesta tasca permet valorar quines reformes tributàries poden sostenir els ingressos durant diversos anys i com afecten la distribució de la càrrega fiscal. La estructura orgànica d'Hisenda delimita aquestes atribucions. Dissenyar i proposar un impost no equival a poder aprovar-lo unilateralment.

4. Coordinar les finances territorials

Com que l'estratègia espanyola comprèn el conjunt de les Administracions públiques, Hisenda coordina la seva dimensió territorial: aplica i gestiona els sistemes de finançament autonòmic i local, reuneix informació econòmic-financera i realitza el seguiment dels objectius d'estabilitat, deute i despesa.

La seva funció consisteix a fer coherents els compromisos nacionals amb els comptes autonòmics i locals, respectant les seves competències. No suposa gestionar directament els seus pressupostos ni decidir totes les seves prioritats de despesa.

5. Avaluar desviacions i proposar ajustos

Hisenda ha de contrastar les previsions amb l'evolució efectiva d'ingressos i despeses, identificar desviacions i proposar correccions pressupostàries o tributàries. També aporta informació per a la supervisió nacional i europea. Aquesta tasca és diferent de l'avaluació independent de l'AIReF, que ha reclamat escenaris complets, mesures concretes i responsabilitats clares entre Administracions (anàlisi d'octubre de 2026).

En síntesi: Hisenda dissenya l'estructura pressupostària i tributària de l'estratègia, coordina la seva aplicació i vigila el seu compliment. El Govern adopta les decisions polítiques i propostes essencials; les Corts aproven els pressupostos i les lleis tributàries.

Quins requisits legals s'han de complir per aprovar noves mesures que incrementin la despesa estructural a les comunitats autònomes?

Les comunitats autònomes poden aprovar mesures que augmentin la seva despesa estructural —compromisos que es mantenen en exercicis futurs—, però han de garantir la seva sostenibilitat, respectar les regles fiscals i seguir el seu procediment pressupostari. No n'hi ha prou amb disposar de diners aquest any: cal valorar com es finançarà la mesura durant la seva vigència.

1. Respectar els límits fiscals

L'article 135 de la Constitució espanyola sotmet totes les administracions al principi d'estabilitat pressupostària. El seu desenvolupament principal és la Llei Orgànica 2/2012, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera —LOEPSF—. L'augment ha de ser compatible amb tres exigències diferents:

  • Estabilitat pressupostària: respectar l'objectiu aplicable a la comunitat i les limitacions al dèficit estructural, és a dir, al desequilibri que no depèn de les fluctuacions econòmiques.
  • Deute públic: mantenir els compromisos presents i futurs dins dels límits i objectius d'endeutament.
  • Regla de despesa: el creixement de la despesa computable no pot superar la taxa de referència legalment aplicable. Si existeix un pla econòmic-financer o de reequilibri, s'ha de respectar també la seva senda.

Són controls acumulatius: complir l'objectiu de dèficit no permet, per si sol, superar la regla de despesa.

2. Acreditar una financiació sostenible

La financiació s'ha d'avaluar amb perspectiva plurianual. Un ingrés puntual no acredita per si mateix que es puguin mantenir noves prestacions, programes o compromisos permanents.

L'article 12.4 de la LOEPSF permet elevar la despesa computable quan s'aproven canvis normatius que produeixen augments permanents de recaptació, per una quantitat equivalent i en els anys en què s'obtinguin. Això no significa que tota mesura nova obligui a pujar impostos: també pot encaixar mitjançant recursos existents i reassignacions compatibles amb els límits fiscals.

Cal distingir aquest supòsit d'una recaptació superior a la prevista: la LOEPSF ordena destinar aquests majors ingressos a reduir deute, no a ampliar automàticament la despesa. Tampoc l'endeutament elimina les restriccions: la Constitució exigeix autorització per llei per emetre deute o contreure crèdit.

3. Complir la tramitació autonòmica

La mesura s'ha d'incorporar a l'instrument jurídic adequat i respectar les disponibilitats pressupostàries i la planificació de diversos exercicis. L'expedient ha de permetre comprovar els seus efectes econòmics, la seva cobertura i la seva compatibilitat amb l'estabilitat i la sostenibilitat financera.

Els informes concrets, les modificacions pressupostàries necessàries i les condicions d'aprovació depenen de l'estatut, la legislació d'Hisenda i les normes parlamentàries de cada comunitat. No s'han de traslladar automàticament les regles del Congrés als parlaments autonòmics, ni deduir una majoria reforçada només perquè augmenti la despesa.

A més, la LOEPSF estableix supervisió mitjançant informes de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal i del Ministeri d'Hisenda. Aquests controls no equivalen a una autorització estatal general per a cada nova mesura.

4. Atendre els incompliments i les excepcions

Si s'incompleix l'objectiu d'estabilitat, el deute o la regla de despesa, s'ha de formular un pla econòmic-financer que permeti recuperar el compliment en l'any en curs i el següent. A les comunitats autònomes, el Consell de Política Fiscal i Financera examina la seva idoneïtat.

L'incompliment pot activar autoritzacions estatals d'endeutament, restriccions sobre determinades subvencions i convenis i, si persisteix, mesures coercitives. Les excepcions per catàstrofes, recessió o emergència extraordinària requereixen l'apreciació de la majoria absoluta del Congrés: no poden decidir-se unilateralment per una comunitat i van associades a exigències de reequilibri.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la previsió de l'AIReF per al creixement mitjà de la despesa primària neta a Espanya entre 2026 i 2028?

Pregunta" 1 de 3

Què recomana l'AIReF al Ministeri d'Hisenda davant l'absència d'un projecte de Pressupostos Generals de l'Estat?

Pregunta" 2 de 3

En quin any l'AIReF preveu que el deute públic d'Espanya arribi al 95,4% del PIB?

Pregunta" 3 de 3