La CNMC transformarà la seva seu de Barcelona en un hub digital per liderar el 6G i la intel·ligència artificial

La CNMC reforçarà la seva seu de Barcelona com a hub digital per afrontar el 6G i la IA després de 30 anys de liberalització de les telecomunicacions a Espanya.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha celebrat aquest dilluns les tres dècades d’obertura a la competència de les telecomunicacions a Espanya, un procés que ha definit com «una història d’èxit» i que, segons el seu criteri, ha consolidat el país com a referència reguladora a Europa. En aquest context, l’organisme ha avançat el seu pla per convertir la seva seu de Barcelona en un hub digital de primer nivell, també en l’àmbit audiovisual, amb l’objectiu de preparar-se davant els desafiaments del 6G i la intel·ligència artificial (IA).

Mirant als propers anys, el president de la CNMC, Juan José Ganuza, ha advertit que el sector «és un tren en moviment» davant reptes com el 6G, els satèl·lits de baixa òrbita, la intel·ligència artificial i el futur 'Digital Networks Act'.

Ganuza ha defensat la necessitat d’avançar cap a un «passaport únic» i una regulació harmonitzada a tota la Unió Europea, en un moment en què la CNMC assumirà per primera vegada la presidència de l’Organisme de Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (BEREC) el 2027.

Per afrontar aquesta nova etapa, ha explicat que reforçarà l’oficina de la CNMC a la capital catalana, tot recordant el paper clau que hi exerceix des del trasllat de l’antiga Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) l’any 2005: «La idea és que la nostra seu a Barcelona es converteixi en un 'hub' digital».

El pla passa per aprofitar l’experiència del seu personal tècnic i incorporar nous perfils especialitzats en l’àmbit digital i audiovisual, recolzant-se en l’ecosistema acadèmic i d’innovació de Barcelona per utilitzar-lo «com a vent per a les nostres veles» durant els propers 30 anys.

El president de l’organisme ha exposat aquestes idees durant la inauguració de la jornada «30 anys de la liberalització de les telecomunicacions a Espanya», celebrada a la seu de la CNMC a Barcelona.

«Les telecomunicacions són el viu exemple de com la feina que es fa en aquesta casa, la CNMC, pot aportar a consumidors, a ciutadans, i pot expandir fins i tot tot el que és la nostra economia, augmentar la productivitat i tenir un impacte molt gran en les nostres vides», ha remarcat.

En comparació amb altres països europeus, el mercat espanyol es caracteritza per una «rivalitat elevada» en els preus, fet que ha permès que, en l’última dècada, les tarifes s’hagin abaratit a un ritme «notablement» superior a la mitjana de la Unió Europea (UE).

"En aquesta dimensió, d’alguna manera, estem situant-nos com a capdavanters i estem inspirant tot el que és el nostre entorn europeu en termes de regulació. Per tant, en definitiva, això és una història d’èxit i per això té sentit celebrar-ho", ha insistit Ganuza, subratllant que el model espanyol va servir de base per al Codi Europeu de Comunicacions Electròniques de 2018.

Tres motors del canvi i lideratge en fibra

La CNMC ha identificat tres grans catalitzadors d’aquesta transformació: el salt tecnològic lligat a la fibra i la digitalització; les decisions reguladores i de competència; i el comportament competitiu tant de Telefónica —de la qual Ganuza ha assenyalat que "ha sabut generar un model de creació de valor" tot i les exigents obligacions d’accés imposades pel regulador— com de la resta d’operadors alternatius.

Com a resultat, el 96% dels llars espanyols disposa avui de cobertura de fibra òptica —el 89% en àrees rurals—, situant Espanya al capdavant de l’OCDE, només per darrere de Rússia i Corea.

Actualment, el país suma més de 18 milions de línies de fibra actives (gairebé el 40% per cada 100 habitants) i 64,2 milions de línies mòbils (una penetració del 130%, enfront de les 3 milions de línies als anys 90), juntament amb un increment anual del 24% en el nombre d’estacions 5G.

Pel que fa als preus, Ganuza ha descrit l’evolució tarifària com "un autèntic miracle": "Bàsicament, el que són els béns normals de l’economia han apujat en els últims 20 anys més d’un 50% a l’IPC. I, tanmateix, els productes de telecomunicacions han deflactat amb més d’un 20%".

"Regular perquè entrin competidors"

El president de la CNMC ha vinculat aquests resultats a una "regulació molt intel·ligent" que ha sabut combinar l’obertura del mercat amb el manteniment dels incentius a la inversió.

"En un primer moment, cal regular perquè entrin competidors, per generar dinàmiques positives, per generar valor i riquesa, però arriba un moment determinat en què el mercat és prou madur que el més òptim és desregular", ha sintetitzat.

En el seu repàs històric, ha assenyalat fites com el final del monopoli (1996-1998) amb la creació de la CMT i l’entrada de Retevisión i Airtel; l’irrupció dels operadors alternatius (1999-2005) amb la portabilitat numèrica, les tarifes planes de fix i la desagregació del bucle de Telefónica que va impulsar l’ADSL; i la fase de competència en infraestructures (2005-2013), amb el naixement dels operadors mòbils virtuals, la rebaixa de la terminació mòbil, l’oferta de conductes i pals de Telefónica (MARCo) i el marc del 2009 que va limitar l’accés majorista a 30 Mb/s per afavorir el desplegament de la fibra.

També ha destacat l’etapa de convergència (2013-2020), amb la creació de la CNMC, l’autorització a Telefónica per empaquetar veu, dades i televisió (fet que va donar lloc a Movistar Fusión) i les condicions ("remedies") fixades en operacions com la fusió Orange-Jazztel —que va donar impuls a MásMóvil— i la creació de Masorange el 2024, juntament amb l’expansió de Digi. Tot plegat ha permès retirar la regulació majorista mòbil el 2017 i la de la fibra entre el 2021 i el 2025, i culmina el maig de l’any passat amb l’extinció definitiva de la xarxa de coure.

Reconeixement als "herois de la liberalització"

A la part final de la seva intervenció, Ganuza ha expressat el seu agraïment a la CMT, a la CNMC, al legislador nacional i a les institucions europees, i ha volgut retre homenatge als "herois de la liberalització".

En aquest reconeixement ha inclòs els serveis tècnics i els consellers del regulador, així com els expresidents de la CMT i de la CNMC José María Vázquez Quintana, Carlos Bustelo, Reinaldo Rodríguez, Bernardo Lorenzo, José María Marín Quemada i Cani Fernández: "Crec que és un moment per retre’ls un sincer homenatge pel servei que han fet a la societat espanyola".