La vaga educativa a Madrid aplega professors i universitaris i deixa un detingut en les protestes contra Ayuso

A 5 de novembre de 2026, el finançament de l'educació pública madrilenya es troba en la fase inicial de tramitació parlamentària dels Pressupostos de 2027, amb el termini d'esmenes obert. No consta en les fonts consultades una taula parlamentària específica ni un pacte global tancat entre el Govern regional i els grups sobre aquesta matèria. Convé separar aquest debat pressupostari de l'acord universitari ja assolit i de la negociació laboral amb els docents.

1. El tràmit obert a l'Assemblea

El Govern va presentar el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de la Comunitat de Madrid per a 2027 el 30 d'octubre. Aquell dia, la Mesa el va admetre a tràmit, va acordar la seva publicació el 3 de novembre, va obrir el termini d'esmenes i el va remetre a la Comissió de Pressupostos i Hisenda. Per tant, els comptes encara no estan aprovats: ara correspon examinar-los i plantejar modificacions. Així figura en la documentació parlamentària del projecte.

El calendari aprovat concreta els següents fites:

• Compareixences informatives: previstes per als dies 13, 16, 17, 20 i 23 de novembre.
• Esmenes a la totalitat: fins al 18 de novembre, a les 20:00; permeten demanar la devolució del projecte. El seu debat al Ple està previst per al 3 de desembre.
• Esmenes parcials: fins al 2 de desembre, a les 14:00; permeten proposar canvis en l'articulat i les partides.
• Debat en comissió: els dies 11, 14 i 15 de desembre, amb aprovació de l'informe prevista per al dia 15.
• Aprovació final al Ple: programada per al 17 i 18 de desembre.

2. Quin finançament està sobre la taula

La proposta assigna 7.740,3 milions d'euros a Educació, Ciència i Universitats, un 11,2 % més que el 2026. Aquesta xifra correspon al conjunt de la Conselleria, no exclusivament a centres públics. Inclou 1.509,9 milions per a Infantil, Primària i Especial; 1.702,9 milions per a Secundària i Formació Professional; 283,8 milions per a beques i ajudes; i 136,4 milions per a infraestructures educatives. Són quantitats proposades, encara subjectes al tràmit parlamentari, segons la presentació pressupostària oficial.

Mentre es debaten aquests comptes, el marc pressupostari aprovat per a l'exercici actual és la Llei 6/2025, de Pressupostos per a 2026. No s'ha de confondre, per tant, la despesa ja autoritzada amb els increments anunciats per a 2027.

3. Universitats: acord tancat, debat obert

La negociació amb els sis rectors sí que va produir un acord el 3 de març de 2026, per al període 2026-2031, per 14.790,7 milions. El Consell de Govern va aprovar el model el 20 de maig. No és un pacte entre grups parlamentaris: és un acord de l'Executiu amb les universitats. A més, l'import global combina diferents fonts d'ingressos, no només transferències autonòmiques, com explica la comunicació oficial del model.

El desacord polític continua: Més Madrid i PSOE van considerar insuficient el pacte, mentre Vox va qüestionar les seves condicions i va reclamar transparència prèvia en la gestió universitària (Demócrata, 5 de març).

4. La negociació docent és una altra via

A l'ensenyament no universitari persisteixen diferències sobre salaris, horaris, ràtios i recursos. La Conselleria defensa el compliment de l'acord sectorial; els convocants de la vaga reclamen una negociació específica de les seves demandes, diferent de les reunions ordinàries de la Taula Sectorial, segons Demócrata, 20 d'octubre.

En síntesi: l'espai parlamentari decisiu ara és el pressupost de 2027. Hi ha un calendari per discutir i modificar el finançament, però encara no una aprovació definitiva ni un acord educatiu global acreditat.

Mercedes Zarzalejo és la consellera d'Educació, Ciència i Universitats de la Comunitat de Madrid: la seva responsabilitat abasta tant l'ensenyament no universitari com les universitats, la recerca i la innovació tecnològica. La seva funció principal és dirigir políticament aquest departament, coordinar els seus òrgans i executar les polítiques del Govern regional en aquestes matèries. Va ser nomenada mitjançant el Decret 7/2026, de 16 de febrer, publicat l'endemà, i va prendre possessió el 18 de febrer de 2026.

Àmbits principals de competència

Convé distingir entre les competències de la Conselleria i les facultats del seu titular: Zarzalejo dirigeix i supervisa el conjunt, però la gestió es distribueix entre viceconselleries, direccions generals i òrgans territorials. Segons la informació institucional de la Conselleria, les seves principals àrees són:

• Educació no universitària. Planificació, ordenació i supervisió de les ensenyances d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Educació Especial. Inclou escolarització, organització educativa, avaluació, programes de qualitat i bilingüisme.
• Centres i recursos educatius. Direcció de la gestió dels centres públics i de les relacions amb l'ensenyament concertat i privat dins de les competències autonòmiques. També comprèn professorat, recursos humans, infraestructures i serveis educatius.
• Formació Professional i ensenyaments específics. Desenvolupament de la política autonòmica de FP, ensenyaments de règim especial i ensenyaments artístics, inclosa la seva connexió amb institucions educatives i sectors professionals.
• Beques i ajudes a l'estudi. Impuls i supervisió de les polítiques de suport econòmic a l'alumnat i les famílies, mitjançant els òrgans responsables d'aquestes ajudes.
• Universitats. Direcció de la política universitària autonòmica i de les relacions institucionals amb les universitats públiques i privades madrilenyes, inclosa la vessant de finançament i planificació corresponent a la Comunitat.
• Ciència i innovació. Impuls de la recerca científica i la innovació tecnològica, així com coordinació amb universitats, institucions científiques, empreses i altres administracions.

Quines funcions exerceix com a consellera

El seu càrrec combina direcció estratègica, gestió administrativa i representació institucional. En concret, li correspon:

• Fixar les prioritats del departament dins de la política general del Govern autonòmic i supervisar la seva execució.
• Coordinar i controlar l'activitat de les viceconselleries, direccions generals i altres òrgans dependents.
• Impulsar propostes normatives, plans i programes, i elevar al Consell de Govern aquells que requereixin la seva aprovació.
• Dictar els actes i resolucions que li corresponguin i supervisar el pressupost i la seva execució dins del seu àmbit competencial.
• Representar la Comunitat de Madrid en assumptes educatius, universitaris i científics i subscriure convenis dins de les seves atribucions.
• Respondre políticament davant l'Assemblea de Madrid per l'actuació del seu departament.

Com s'organitza aquesta responsabilitat

L'estructura de suport comprèn dues grans àrees: la Viceconselleria de Política i Organització Educativa i la Viceconselleria d'Universitats, Recerca i Ciència. Compten a més amb una Secretaria General Tècnica, direccions generals especialitzades i cinc direccions d'àrea territorial: Madrid-Capital, Nord, Sud, Est i Oest.

Com a membre del Consell de Govern, Zarzalejo també participa en les seves deliberacions i decisions, proposa mesures del seu departament i coordina la seva actuació amb les altres conselleries. Per tant, la seva responsabilitat no consisteix a resoldre personalment cada expedient educatiu, sinó a dirigir, coordinar i supervisar la política regional d'educació, universitats i ciència, mentre els òrgans especialitzats desenvolupen la gestió ordinària.

Per convocar una vaga en el sector educatiu s'han de complir tres requisits bàsics: convocatòria per un subjecte legitimat, comunicació escrita amb el preavís exigible i respecte dels serveis essencials. No es necessita autorització administrativa per exercir aquest dret. Les regles es recolzen en l'article 28.2 de la Constitució, el Reial Decret-llei 17/1977 i la legislació d'ocupació pública, amb particularitats segons el servei afectat.

1. Qui pot convocar-la

Poden fer-ho els sindicats amb implantació en l'àmbit afectat, els representants dels treballadors i els propis treballadors mitjançant acord majoritari en assemblea. En centres privats intervenen els comitès d'empresa o delegats de personal; en l'ocupació pública, les organitzacions sindicals i els òrgans representatius conforme a les regles aplicables.

Un sindicat legitimat no necessita que el comitè d'empresa aprovi també la convocatòria. S'ha de constituir un comitè de vaga, diferent de l'òrgan representatiu permanent, que actuï com a interlocutor i negociï durant el conflicte.

2. Què ha d'incloure la comunicació

La convocatòria s'ha de notificar per escrit, identificant clarament:

• El subjecte convocant i l'àmbit territorial, professional i personal afectat.
• Els objectius o reivindicacions i els centres o serveis compresos.
• La data d'inici i la durada prevista, indicant les jornades o franges de vaga quan correspongui.
• La composició del comitè de vaga i les dades d'interlocució.

S'ha d'adreçar a l'ocupador i a l'autoritat laboral competent. En educació pública, el destinatari ocupador és l'Administració educativa corresponent: comunicar-ho només a la direcció del col·legi no substitueix aquesta notificació. Quan procedeixi garantir serveis essencials, també ho ha de conèixer l'autoritat competent per establir-los. És important conservar prova de recepció.

3. Amb quanta antelació

El termini general és de cinc dies naturals. Si la vaga afecta entitats encarregades de serveis públics, el preavís és de deu dies naturals, regla especialment rellevant per a l'ensenyament públic. La STC 124/2013 recorda expressament aquest últim termini.

No convé equiparar automàticament ensenyament privat amb cinc dies: s'ha de comprovar si l'activitat afectada està sotmesa al règim de servei públic. La finalitat del preavís és permetre negociar i organitzar les garanties indispensables, no sol·licitar permís, com explica la STC 36/1993.

4. Serveis mínims i obligacions durant la vaga

En educació obligatòria poden establir-se serveis mínims per protegir les prestacions essencials. Els fixa l'autoritat competent mitjançant una decisió motivada, concreta i proporcional; la direcció del centre executa les instruccions, però no pot substituir-la fixant-los unilateralment.

Poden comprendre custòdia, seguretat o atenció indispensable de l'alumnat, segons la resolució aplicable. No han d'equivaler al funcionament ordinari ni anul·lar la vaga. La STC 36/2007 rebutja que l'essencialitat permeti suprimir el dret, i la STC 310/2006 exigeix una justificació suficient.

El personal designat ha de rebre comunicació de les seves funcions i complir-les. Qui no estigui designat pot secundar la vaga sense autorització individual. S'han de respectar també les mesures de seguretat i manteniment i la llibertat de qui vulgui treballar.

5. Límits i comprovació final

Incomplir les regles de convocatòria o el preavís pot determinar la il·legalitat. També existeixen límits per a objectius polítics aliens a interessos professionals o per alterar convenis vigents, amb les excepcions aplicables. Les modalitats abusives requereixen una anàlisi específica: diversos sindicats o comitès no proven per si sols abús, segons la STC 130/2021.

Abans de convocar, s'han de verificar l'àmbit, els destinataris, el termini i la resolució autonòmica de serveis mínims corresponent. Durant el conflicte s'ha de mantenir la negociació amb l'empresa o Administració.