Les grans gestores internacionals de fons atribueixen el fort augment de les rendibilitats en la renda fixa dels últims mesos a unes polítiques fiscals molt expansives, als elevats dèficits públics i a la creixent necessitat dels Estats de col·locar més deute al mercat, més enllà de l'impuls addicional derivat del conflicte a Orient Pròxim. Al mateix temps, comencen a albirar una fase d'estabilització en els bons sobirans.
En el cas d'Espanya, el rendiment del bo de l'Estat a 10 anys s'ha consolidat per sobre del 4% des del passat dimecres, un nivell que no es veia des d'octubre de 2023, quan l'economia de la zona euro patia una forta ona inflacionista que va portar al Banc Central Europeu (BCE) a elevar els tipus d'interès fins a aquest entorn.
La situació es replica en altres economies avançades. A França i Itàlia, els bons sobirans a 10 anys rondaven el 4,7% el divendres, mentre que als Estats Units el deute del Tresor a aquest mateix termini es mantenia per segon dia consecutiu al voltant del 5,2%, una cota inèdita des de juny de 2007, en plena crisi financera.
"La política fiscal dels mercats desenvolupats continua sent extremadament agressiva, amb dèficits públics considerables, un nivell de deute públic ja de per si extremadament elevat i la consegüent necessitat de col·locar al mercat quantitats cada vegada més grans de bons de l'Estat. El fet que això ocorri en un context d'augment dels tipus d'interès no fa més que afegir més pressió a les finances públiques", ha argumentat el gestor de fons de renda fixa a Generali AM, Stefano Fiorini.
En la mateixa línia, el director de Deute de Mercats Emergents i Matèries Primeres de Schroders, Abdallah Guezour, ha avisat que és "evident" que el mercat es dirigeix cap a "una fase crítica del cicle dels bons sobirans".
Encara que els alts cupons actuals fan que la renda fixa resulti més interessant per als inversors, en oferir un punt de partida més elevat per generar ingressos i potencial de rendibilitat, els experts posen en dubte el veritable atractiu d'aquestes oportunitats, donat el risc associat a l'escenari actual, que podria no compensar adequadament la incertesa.
"L'augment dels rendiments ha millorat les oportunitats d'obtenir ingressos en tota la classe d'actius, però, amb uns 'spreads' ajustats, els inversors no reben necessàriament una compensació equitativa per cada risc que assumeixen", ha precisat el gestor de carteres a TwentyFour AM, Eoin Walsh.
Brexa entre mercats desenvolupats i emergents
Dins d'aquest repunt global de les rendibilitats, els analistes detecten un comportament "molt diferent" entre el deute de mercats desenvolupats i el de mercats emergents.
Des de començaments de febrer —data prèvia a la guerra d'Iran, que els experts prenen com a referència de l'últim tram d'augments—, el rendiment del bo xinès a 10 anys ha passat de l'1,8% al 1,67%, la qual cosa suposa una caiguda de 13 punts bàsics. A l'Índia, el deute sobirà a aquest termini ha augmentat des del 6,7% al 7,1%, un avanç relativament moderat de 40 punts bàsics.
El contrast amb les economies occidentals és notable. En aquest mateix període, les rendibilitats dels bons a 10 anys s'han tensionat amb força: Espanya acumula un augment de 88 punts bàsics, Estats Units suma 100 punts i tant Itàlia com França han vist com els seus costos de finançament s'encarien en més de 120 punts bàsics.
"L'augment dels rendiments ha estat molt més intens en els mercats desenvolupats que en els emergents, on uns nivells de deute més moderats i una major flexibilitat fiscal i monetària han contribuït a una evolució més favorable dels bons sobirans. A més, aquests es beneficien de tipus reals --amb la inflació descomptada-- més atractius", ha explicat Fiorini.
Al mateix temps, la renda fixa pública occidental s'enfronta a una competència addicional que empeny encara més amunt els seus rendiments: les emissions corporatives de grau d'inversió destinades a finançar els ambiciosos programes d'Intel·ligència Artificial (IA) de les grans tecnològiques globals.
Segons les estimacions de la firma d'inversió Muzinich & Co, el volum brut d'aquest tipus d'emissions superarà els 2 bilions de dòlars el 2026 i el seu impacte no es limitarà al mercat de crèdit nord-americà, ja que aquestes companyies estan ampliant i diversificant les seves fonts de finançament a escala internacional.
Estabilització dels bons malgrat "la falta de credibilitat"
Malgrat les fortes pressions, les rendibilitats en els mercats desenvolupats semblen haver tocat sostre i les gestores comencen a anticipar una estabilització en els nivells actuals. Aquest escenari es veuria reforçat per la possibilitat d'un 'short squeeze' —un tancament forçós de posicions baixistes que obliga a recomprar bons ràpidament, accelerant l'ajust de les rendibilitats—, que, segons Guezour, podria desencadenar-se pels esforços continuats del Tresor nord-americà per contenir el seu cost de finançament.
Amb tot, l'estratega de Schroders adverteix que el gran focus d'inquietud a llarg termini continua sent "la credibilitat de la política nord-americana, amb el risc cada cop més gran que els esdeveniments actuals puguin derivar en una autèntica crisi fiscal".
"Sense un marc fiscal convincent, aquests esforços podrien, al contrari, atraure encara més l'atenció sobre la dinàmica extremadament desfavorable d'oferta i demanda en el segment a llarg termini del mercat de bons nord-americà, erosionant encara més la confiança tant en el Tresor com en la Reserva Federal", ha conclòs Guezour.