Les situacions més quotidianes i concretes serveixen per calibrar l'efectivitat o l'abast de les polítiques públiques. El desnonament de Maricarmen per part del fons d'inversió Urbagestión va retornar aquest drama al primer ordre del debat públic.
I va evidenciar la manca d'instruments jurídics per fer front a aquests processos, fins i tot en les situacions més extremes.
Maricarmen, veïna del carrer Sainz de Baranda a Madrid, té 87 anys i una discapacitat del 50%. El seu desnonament respon a l'exigència del fons d'inversió propietari de l'immoble de més que triplicar la renda que pagava, per sobre fins i tot de la pensió que percep. Un cas de vulnerabilitat de llibre.
I, tanmateix, no està clar que la clàusula que el Govern vol aprovar hagués evitat el desnonament.
Què prepara el Govern?
El Ministeri de Habitatge porta treballant des de juny en un decret-llei amb un ampli paquet de mesures per afrontar la crisi habitacional. Entre elles, una nova clàusula antidesnonaments.
Malgrat prometre la seva aprovació al juliol, el departament que dirigeix Isabel Rodríguez va decidir ajornar-ho a setembre. I, arribats a aquest mes, no tenen clar que vagi a aprovar-se. O almenys quan.
Habitatge es resisteix a aprovar una norma sense els suports suficients. I, ara mateix, ni Junts ni Podemos els garanteixen. Sumar, en canvi, urgeix a aprovar-ho de forma immediata.
Van intentar aprovar la norma aquest dimarts, per arribar a temps al desnonament previst per aquest dimecres, i ara exigeixen que sigui en el proper Consell de Ministres –juntament amb el paquet d'alivament fiscal per les conseqüències de la guerra a l'Iran--. Tinguin els suports o no. Que els grups es retratin al Congrés.
Què diu la clàusula antidesnonaments?
El borrador del decret-llei que prepara Habitatge, al qual ha tingut accés DEMÒCRATA, contempla una suspensió permanent de tots els desnonaments en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional.
La reforma supera totes les moratòries anteriors, ja que no queda condicionada a un període temporal. Seria permanent. Però és que, a més, no supedita tota la seva efectivitat a la decisió d'un jutge.
Fins ara, les moratòries aprovades no garantien la suspensió del desnonament, encara que es complissin els requisits de vulnerabilitat exigits. La paralització era una possibilitat que se li atorgava al jutge, un cop s'acreditaven aquestes circumstàncies.
La reforma, en els termes que planteja Habitatge, estableix la suspensió de tot desnonament quan el demandat sigui vulnerable, no compti amb alternativa habitacional i l'Administració no li hagi ofert una.
En donar-se aquestes circumstàncies, el tribunal estaria obligat a requerir a les administracions els recursos disponibles i, si no responen o en manquen, el procés quedaria suspès fins a "garantir una alternativa habitacional raonable".
Habitatge, a més, contempla una disposició transitòria perquè els processos en curs puguin acollir-se a aquesta clàusula si concorren les condicions exigides.
Habitatge creu que Junts podria 'comprar' la mesura
Fonts del Ministeri d'Habitatge asseguren a DEMÒCRATA que la reforma ha estat treballada amb la comissió delegada de Nacions Unides i que busca donar una solució permanent als desnonaments en els casos més extrems.
A més, consideren que aquesta clàusula podria trobar el suport de Junts, formació més reticent a recuperar la moratòria –l'ha derogada juntament amb el PP i Vox diverses vegades aquesta legislatura--, en atendre diverses de les seves preocupacions.
Preveu que l'administració autonòmica assumeixi les despeses necessàries que s'acordin per compensar el demandant –excepte que aquest sigui una empresa o un gran tenidor--, incloent els impagaments de la renda, els danys causats o el cost de subministraments impagats.
I la suspensió no tindria lloc si el tribunal considera que preval una situació de vulnerabilitat econòmica o habitacional de la part demandant.
¿I el cas de Maricarmen?
Sense ser categòric, tot indica a pensar que la clàusula no hauria evitat el seu desnonament. O, almenys, atenent a un dels condicionaments més bàsics: l'absència d'alternativa.
La paralització del procés únicament opera quan no existeix aquesta alternativa, que en el seu cas sí va ser comunicada tant per la Comunitat de Madrid com pels serveis socials de l'Ajuntament. En el seu cas, una plaça de residència.
De validar-se com a alternativa, no hauria pogut evitar-se encara estant en vigor la prohibició que impulsa el Govern.
L'única dubte al respecte és si el jutge consideraria les opcions donades per les administracions com una "alternativa habitacional raonable".
De donar-la per bona, el desnonament hauria estat executat igualment, al quedar en mans de la decisió del jutge per executar la demanda Urbagestió i la voluntat del fons de dur-la a terme.