La promesa semblava senzilla: guanyar fins a 100 euros per obrir un compte bancari sense necessitat de treballar ni fer cap inversió. Darrere d’aquesta oferta, difosa a través de vídeos a TikTok, s’hi amagava un sistema de captació de persones que acabaven cedint el control dels seus comptes a tercers. La Guàrdia Civil ha desarticulat aquesta estructura en el marc de la operació Black-Account, desenvolupada a les províncies de Granada i Almeria, amb un balanç de dues persones detingudes, una investigada i almenys 162 víctimes afectades.
Segons ha informat la Guàrdia Civil aquest dissabte 14 de novembre, els comptes s’utilitzaven per rebre, transferir i ocultar diners procedents d’estafes i altres ciberdelictes. Els responsables buscaven titulars reals que superessin els controls d’identificació de les entitats financeres i després entreguessin les seves claus d’accés. D’aquesta manera, els diners circulaven per comptes oberts a nom de persones que no eren qui feien les operacions, dificultant que els investigadors identifiquessin els veritables responsables.
La investigació ha permès recuperar 38.000 euros i tancar el canal de TikTok des del qual es difonien les ofertes. Entre les persones detingudes hi ha l’administrador del perfil utilitzat per captar els usuaris. Les recerques continuen obertes i els agents no descarten noves detencions.
Com captaven a TikTok persones disposades a obrir comptes per 100 euros
El procediment començava amb vídeos d’aparença quotidiana publicats a TikTok, en què es prometia una recompensa econòmica de fins a 100 euros per obrir un compte bancari. Els missatges presentaven l’operació com una manera d’aconseguir diners ràpid i sense riscos, sense explicar quin ús es donaria posteriorment als productes financers.
Per facilitar el contacte, l’administrador del perfil deixava un número de telèfon als comentaris dels vídeos. Les persones interessades podien comunicar-se així amb els captadors i rebre instruccions per obrir els comptes.
El pas següent consistia a completar el registre davant d’una entitat financera. La persona captada utilitzava el seu propi DNI i superava el procés d’identificació mitjançant una verificació per vídeo del seu rostre, de manera que el compte quedava legalment registrat a el seu nom. Tot i això, després facilitava als captadors els codis de seguretat rebuts per SMS, permetent-los accedir i operar.
El resultat era que el titular del compte seguia sent la persona reclutada, però el control efectiu passava a mans dels presumptes estafadors. A partir d’aquell moment, podien utilitzar-la per rebre quantitats obtingudes mitjançant enganys, transferir fons a altres comptes i dificultar-ne el seguiment.
Aquesta pràctica es coneix com captació de "mules bancàries" o "mules econòmiques", una modalitat utilitzada en operacions de ciberdelinqüència per moure diners a través d’intermediaris. En alguns casos, els participants desconeixen la destinació real dels fons; en altres, poden ser conscients que col·laboren en operacions il·lícites.
Fins a 26 comptes bancaris a nom d’una persona i 80.000 euros en moviments
Un dels descobriments més rellevants de l’operació Black-Account és la quantitat de comptes que podien arribar a utilitzar els implicats. La Guardia Civil ha comprovat que un dels titulars investigats va acumular 26 comptes oberts en vuit entitats financeres diferents, cosa que va permetre ampliar considerablement la capacitat de moviment de diners.
Els investigadors també van detectar que per un sol compte d’una entitat financera digital van arribar a circular prop de 80.000 euros. Aquesta quantitat correspon al volum de fons detectat en aquell compte, no necessàriament al benefici obtingut pels responsables.
El sistema permetia distribuir els ingressos procedents d’estafes entre diferents comptes i plataformes financeres. Posteriorment, els diners podien transferir-se de nou o enviar-se a serveis relacionats amb criptomonedes, augmentant la dificultat per reconstruir-ne el recorregut.
La Guardia Civil subratlla que el principal risc d’aquest mecanisme és la seva capacitat de multiplicar-se. Un únic vídeo pot arribar a milers d’usuaris i captar nombroses persones disposades a obrir comptes per una petita recompensa. Cada nou compte facilita una altra via per rebre fons d’origen il·lícit i allunyar-los de les persones que van organitzar les estafes.
La investigació va començar fa aproximadament un any, després que una de les persones perjudicades presentés una denúncia a Granada. A partir d’aquell moment, els agents de l’Equip d’Investigació Tecnològica (EDITE) van analitzar documentació bancària i dades tecnològiques per reconstruir els moviments dels diners i identificar els presumptes responsables.
Quins riscos té prestar un compte bancari a una altra persona
La Guàrdia Civil adverteix que cedir el control d’un compte bancari pot tenir conseqüències molt més greus que perdre l’accés als diners dipositats. Tot i que una altra persona sigui qui fa les operacions, el compte continua vinculat a la identitat del seu titular, que pot acabar relacionat amb moviments investigats per possibles delictes.
Això pot provocar que la persona afectada rebi requeriments de la seva entitat financera, de la Policia o de l’autoritat judicial per explicar operacions que apareixen registrades al seu nom. A més, les persones que participen conscientment en el moviment de fons procedents d’activitats il·lícites poden incórrer en responsabilitats penals, segons la seva intervenció i les circumstàncies acreditades.
No obstant, obrir un compte o haver estat captat mitjançant engany no converteix automàticament una persona en culpable de blanqueig de capitals. Caldrà determinar què coneixia sobre les operacions i quin paper va tenir. L’existència d’un compte utilitzat per cometre estafes tampoc no demostra per si sola que el seu titular hi participés voluntàriament.
El problema pot estendre’s més enllà dels moviments bancaris. Una investigació publicada per Maldita.es el juny de 2026 va documentar altres casos de captació mitjançant TikTok i Facebook en què les persones afectades van perdre el control de les seves credencials i fins i tot van denunciar que les seves identitats s’havien utilitzat per cometre noves estafes en plataformes digitals.
Què fer si has obert un compte bancari a canvi de diners
Davant aquest tipus d’ofertes, la Guàrdia Civil recomana no obrir comptes per a terceres persones ni lliurar contrasenyes, claus d’accés o codis de verificació, encara que es prometi una compensació econòmica o s’asseguri que l’operació no té riscos.
Si una persona ja ha facilitat les seves dades, les autoritats aconsellen contactar immediatament amb l’entitat bancària per comunicar el que ha passat, bloquejar els accessos compromesos i revisar els moviments del compte. També és important conservar les converses amb els captadors, els missatges rebuts i qualsevol justificant relacionat amb l’operació.
La Guàrdia Civil recomana igualment presentar una denúncia si s’han lliurat dades bancàries a tercers o se sospita que un compte s’està utilitzant sense autorització. Les persones afectades poden anar a un lloc del cos o trucar al 062 per rebre orientació.
Els agents recorden que cap empresa legítima necessita utilitzar comptes bancaris oberts a nom de tercers per desenvolupar la seva activitat. Per això, les propostes de diners fàcil a canvi de cedir un compte s’han de considerar un senyal d’alerta.
La operació Black-Account, que ha permès tancar el canal de captació, recuperar 38.000 euros i identificar com a mínim 162 víctimes, continua oberta. Els investigadors segueixen analitzant els moviments financers i la informació tecnològica recollida per determinar si existeixen més implicats en una estructura que aprofitava l’abast de TikTok per aconseguir nous comptes bancaris amb els quals canalitzar diners procedent del cibercrim.