PP i Vox engeguen la campanya amb fins a 202 escons i majoria absoluta: seguiment diari de Sigma Dos per a les eleccions del 29N

La primera entrega del seguiment electoral de Sigma Dos per a EL MUNDO concedeix al PP un 30,8% dels vots i a Vox un 19,6%. El PSOE es queda en el 25,3%, mentre que la suma de les dues formacions supera el 50% dels sufragis.

Congreso de los Diputados entre barras de color

Congreso de los Diputados entre barras de color

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 12 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,7 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El PP i Vox comencen la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre amb una majoria absoluta folgada al Congrés, segons la primera entrega del seguiment diari elaborat per Sigma Dos per a EL MUNDO. La suma d’ambdues formacions obtindria entre 189 i 202 diputats, per sobre dels 176 necessaris per a la majoria absoluta, mentre que el PSOE es troba a més de cinc punts del Partit Popular.

Eleccions generals 29N · Seguiment Sigma Dos · 12 de novembre

PP i Vox superen el 50% del vot

Primera mesura de la campanya. Estimació de vot i forquilles de diputats.

189–202Diputats PP + Vox
50,4%Vot conjunt
176Majoria absoluta
Intenció de vot per partitEscala de 0 a 35%
PP
30,8%
PSOE
25,3%
Vox
19,6%
Front Ampli
7,3%
Podem
1,4%

Forquilla de diputats: PP, 126–132 · PSOE, 103–108 · Vox, 63–70 · Front Ampli, 13–15 · Podem, 0.

Font: Sigma Dos per a EL MUNDO. Treball de camp: 3–11 de novembre de 2026; 3.870 entrevistes. Consulteu el seguiment original de EL MUNDO de l'12 de novembre.
Estimacions electorals, no resultats de votació. Front Ampli inclou les seves marques territorials.

L’estudi, elaborat mitjançant 3.870 entrevistes realitzades entre el 3 i l'11 de novembre, atorga a Alberto Núñez Feijóo el 30,8% dels vots i entre 126 i 132 diputats. Al darrere hi apareix el PSOE de Pedro Sánchez, amb un 25,3% i una forquilla de 103 a 108 diputats. Vox, encapçalat per Santiago Abascal, obté un 19,6% i entre 63 i 70 representants.

La suma de PP i Vox arriba al 50,4% de la intenció de vot, mentre que el conjunt de les formacions a l’esquerra del PSOE perd força. L’estudi també assenyala una mobilització de l’electorat que es va abstenir en les generals del 2023, especialment favorable als dos principals partits de la dreta.

L’abstenció de 2023 impulsa el PP i Vox

Una de les conclusions de l’estudi és el creixement de la intenció de vot cap a la dreta entre les persones que no van participar en les eleccions generals del 23 de juliol de 2023.

Segons Sigma Dos, el 20,7% dels antics abstencionistes declara ara la seva intenció de votar Vox, davant del 18,4% que recollia la mesura de referència de la setmana anterior. També augmenta el percentatge que es decanta pel PP, que passa del 13,4% al 15,7%.

En canvi, el PSOE retrocedeix en aquest grup d’electors: el 11,6% de qui es va abstenir el 2023 optaria ara pels socialistes, davant del 13,5% anterior. L’enquesta estima una participació del 76,7% i calcula que el 11,1% de l’electorat continua indecís.

El PSOE conserva sis de cada deu votants de 2023

La fidelitat electoral apareix com un altre dels principals problemes per als socialistes. Només el 62,6% de qui va votar el PSOE el 2023 repetiria l’elecció, segons el seguiment.

Entre les fugues de vot, un 7,9% dels antics electors socialistes s’inclinaria pel PP i un 3,5% per Vox. L’estudi calcula que aquests moviments suposen a prop de 900.000 vots que passarien del bloc de l’esquerra al de la dreta.

A més, més del 10% de qui va donar suport al PSOE a les anteriors eleccions generals optaria ara per partits nacionalistes o regionalistes. A la seva esquerra, Frente Amplio obtindria un 7,3% dels vots i entre 13 i 15 escons, comptant les seves marques territorials, mentre que Podemos es quedaria fora del Congrés amb un 1,4%.

ERC supera Junts i EH Bildu aventatja el PNV

Entre les formacions nacionalistes i independentistes, ERC obtindria entre vuit i nou diputats, per davant de Junts, que en conseguiria entre sis i set. Al País Basc, EH Bildu aconseguiria entre sis i vuit escons, davant dels quatre o cinc que l’estudi atribueix al PNV.

El BNG aconseguiria dos representants a Galícia i Coalición Canaria disputaria un escó per Tenerife. Per la seva banda, Adelante Andalucía irromp ria al Congrés amb una estimació de tres a quatre diputats.

Un tracking diari fins al 23 de novembre

El seguiment de Sigma Dos per a EL MUNDO incorpora una mostra inicial de 3.870 entrevistes, obtingudes mitjançant una metodologia mixta d’enquestes telefòniques i en línia. A partir d’aquesta primera entrega, s’afegiran 750 entrevistes diàries.

Les estimacions reflecteixen les preferències declarades durant el treball de camp i no equivalen a resultats electorals. Les forquilles de diputats també poden variar al llarg de la campanya pels moviments del vot i la seva distribució provincial. DEMÓCRATA actualitzarà aquest seguiment amb les noves mesures i un gràfic d’evolució diària.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment parlamentari i els terminis previstos per a la constitució de les Corts després de les eleccions generals del 29 de novembre?

La constitució de les noves Corts es realitza mitjançant sessions constitutives separades del Congrés i del Senat, no mitjançant la cerimònia conjunta d'obertura de la legislatura. Per al Congrés, la regla decisiva és que ha de reunir-se el dia i l'hora establerts en el reial decret de convocatòria electoral. Convé distingir aquesta data dels terminis posteriors per formar els grups parlamentaris i celebrar l'obertura solemne.

1. Data de reunió i actuacions inicials

L'article 1 del Reglament del Congrés estableix: «Celebrades eleccions generals al Congrés, aquest es reunirà, d'acord amb el preceptuat en l'article 68.6 de la Constitució, en sessió constitutiva el dia i hora assenyalats en el Reial Decret de convocatòria».

Per tant, la data concreta posterior a les eleccions del 29 de novembre de 2026 s'ha d'obtenir d'aquest decret: no queda pendent d'un acord entre els partits després de conèixer els resultats. En les fonts consultades no consta el decret corresponent, per la qual cosa no puc atribuir a aquestes eleccions una data oficial de constitució.

La sessió del Congrés comença sota una Mesa d'edat: presideix el diputat electe de més edat present, assistit pels dos més joves com a secretaris. Es llegeix el decret de convocatòria, la relació d'electes i els recursos contenciós-electorals interposats, indicant quins diputats podrien resultar afectats.

2. Elecció de la Mesa del Congrés

A continuació s'escull la Mesa, l'òrgan que dirigeix i organitza l'activitat parlamentària. El procediment de l'article 37 distingeix tres eleccions:

  • Presidència: cada diputat escriu un nom. S'exigeix majoria absoluta en primera votació; si ningú l'aconsegueix, competeixen els dos candidats més votats i resulta elegit qui obtingui més vots.
  • Quatre vicepresidències: s'escullen simultàniament, amb un nom per papereta. Els llocs corresponen, per ordre, a les quatre persones més votades.
  • Quatre secretaries: s'utilitza el mateix sistema. Els empats es resolen mitjançant noves votacions entre les candidatures empatades.

Els elegits ocupen els seus llocs. La Presidència presta jurament o promesa d'acatar la Constitució i ho sol·licita a la resta de diputats, mitjançant crida alfabètica. Després declara constituït el Congrés i comunica la seva constitució al Rei, al Senat i al Govern.

3. Grups parlamentaris i obertura solemne

Els grups del Congrés han de constituir-se mitjançant escrit adreçat a la Mesa dins dels cinc dies següents a la sessió constitutiva. Han d'identificar els seus integrants, la seva denominació i el seu portaveu. Com a regla general, els terminis reglamentaris per dies es compten en dies hàbils; la Mesa pot acordar la seva modificació dins dels límits reglamentaris.

Es requereixen quinze diputats, o almenys cinc acompanyats dels percentatges electorals previstos en l'article 23. Els qui no s'integrin en un altre grup passen al Grup Mixt.

L'obertura solemne és un acte posterior: l'article 5 preveu celebrar-la dins dels quinze dies següents a la sessió constitutiva, amb les regles reglamentàries de còmput. No substitueix la constitució de la Cambra.

Abast d'aquesta resposta: el text consultat permet precisar el procediment del Congrés, però no completar els terminis constitucionals i electorals ni el procediment propi del Senat. Tampoc permet presentar un calendari oficial complet per després del 29 de novembre.

Quines competències té el president del Govern en funcions durant el període entre la celebració d'eleccions i la investidura del nou Executiu?

El president del Govern en funcions conserva la responsabilitat de dirigir l'Executiu i garantir la continuïtat de la seva activitat, però no disposa de la mateixa llibertat d'actuació política que un president amb plena confiança parlamentària. La seva actuació ha de centrar-se en el despatx ordinari dels assumptes públics, facilitar la formació del nou Govern i preparar el traspàs de poders. Excepcionalment, pot adoptar decisions que excedeixin aquesta gestió ordinària si existeix urgència acreditada o un interès general degudament justificat.

Durada i finalitat d'aquesta situació

Després de la celebració de les eleccions, el Govern cessant continua en funcions per evitar un buit de poder. Convé precisar el límit temporal: aquesta situació es manté fins a la presa de possessió del nou Govern, no acaba simplement amb la votació d'investidura del president.

L'objectiu és assegurar que l'Administració i els serveis públics continuïn funcionant, sense que l'Executiu sortint aprofiti aquest període per imposar decisions que corresponguin al següent. Per tant, estar en funcions no equival a deixar de governar, sinó a fer-ho amb una capacitat política limitada.

Què significa gestionar els assumptes ordinaris

El criteri decisori no és únicament la importància econòmica o administrativa d'una decisió. Segons l'explicació jurisprudencial recollida en la documentació consultada, el despatx ordinari comprèn els assumptes la resolució dels quals no estableixi noves orientacions polítiques ni condiciona, compromet o impedeix les que hagi de fixar el nou Govern.

En conseqüència, el president pot mantenir la coordinació de l'Executiu i la gestió necessària perquè l'activitat pública no es paralitzi. Tanmateix, ha d'evitar utilitzar aquesta continuïtat per desenvolupar una nova agenda política. La valoració exigeix examinar cada mesura concreta: el seu contingut, els seus efectes i el marge de decisió que deixa al Govern entrant.

Què pot fer excepcionalment

La limitació als assumptes ordinaris no és absoluta. Es pot actuar més enllà d'ells per dos motius:

  • Urgència acreditada: quan la decisió no pot esperar la constitució del nou Executiu.
  • Interès general degudament justificat: quan existeixin raons suficients per adoptar la mesura durant aquest període.

No n'hi ha prou, per tant, amb considerar políticament convenient una actuació: cal justificar per què procedeix adoptar-la mentre el Govern està en funcions. Aquestes excepcions permeten respondre a necessitats públiques sense convertir la continuïtat institucional en una habilitació general per governar sense restriccions.

Límits del president i del conjunt del Govern

És important distingir les decisions que corresponen personalment al president d'aquelles que adopta el Govern com a òrgan col·legiat. La documentació consultada recull expressament que el president en funcions no pot plantejar una qüestió de confiança ni proposar al rei la convocatòria d'un referèndum consultiu.

Per la seva banda, el Govern en funcions no pot aprovar projectes de llei per remetre'ls a les Corts ni aprovar el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat. A més, les delegacions legislatives atorgades per les Corts queden suspeses durant aquest període.

Sí pot aprovar reials decrets-llei quan concorri extraordinària i urgent necessitat. Aquesta facultat correspon al Govern, no al president per si sol. Els decrets-llei han de sotmetre's a convalidació —la votació per mantenir-los vigents— en el termini de trenta dies, davant la Diputació Permanent o el Congrés ja constituït, segons correspongui.

Control i responsabilitat

El Govern en funcions no queda exempt de control parlamentari. La documentació consultada recorda que el Tribunal Constitucional va reconèixer la possibilitat d'exercir-lo també durant aquest període. En definitiva, el president ha d'assegurar la continuïtat de l'Estat, justificar les actuacions excepcionals i respectar l'espai de decisió del proper Executiu.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals celebrades a Espanya abans del 29 de novembre de 2026?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya abans del 29 de novembre de 2026 van ser les del 23 de juliol de 2023. El PP va quedar primer en vots i diputats, amb 137 escons, seguit del PSOE, amb 121. Cap candidatura va assolir per si sola els 176 diputats que marquen la majoria absoluta al Congrés dels Diputats.

Resultats del Congrés

La distribució definitiva dels 350 escons va ser la següent. Els percentatges corresponen al conjunt d'Espanya, no només als territoris on es va presentar cada candidatura; les dades provenen de la publicació oficial del BOE.

  • Partit Popular (PP): 8.160.837 vots, el 33,06 % i 137 diputats. Va ser la candidatura més votada i la que va aconseguir major representació.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 7.821.718 vots, el 31,68 % i 121 diputats. Aquest total inclou el PSC i les candidatures socialistes associades.
  • Vox: 3.057.000 vots, el 12,38 % i 33 diputats. Va ocupar la tercera posició tant en vots com en escons.
  • Sumar: 3.044.996 vots, el 12,33 % i 31 diputats. La xifra reuneix les candidatures integrades en aquesta coalició a les diferents circumscripcions.
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 466.020 vots, l'1,89 % i 7 diputats.
  • Junts per Catalunya: 395.429 vots, l'1,60 % i 7 diputats.
  • Euskal Herria Bildu (EH Bildu): 335.129 vots, l'1,36 % i 6 diputats.
  • Partit Nacionalista Basc (PNB): 277.289 vots, l'1,12 % i 5 diputats.
  • Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 153.995 vots, el 0,62 % i 1 diputat.
  • Coalició Canària (CC): 116.363 vots, el 0,47 % i 1 diputat.
  • Unió del Poble Navarro (UPN): 52.188 vots, el 0,21 % i 1 diputat.

Les principals xifres del resultat

La distància entre el PP i el PSOE va ser de 16 escons i 339.119 vots. En percentatge, la diferència va ser d'1,38 punts. El PP va quedar a 39 diputats de la majoria absoluta, mentre que al PSOE li faltaven 55 per assolir aquest llindar per si sol, segons el resultat definitiu oficial.

Vox i Sumar van obtenir resultats molt pròxims en vots: els separaven 12.004 paperetes i 0,05 punts percentuals. Tanmateix, Vox va aconseguir dos diputats més. Aquestes xifres mostren per què convé distingir entre nombre de vots, percentatge estatal i representació parlamentària: són tres mesures diferents del resultat electoral (BOE, resultats del 23J).

Els diputats es reparteixen per circumscripcions, no mitjançant una conversió directa del percentatge nacional en escons. Per això, també importa on es concentren els suports. ERC i Junts, per exemple, van acabar amb set diputats cadascun malgrat obtenir quantitats diferents de vots, com permet comprovar la relació oficial de resultats.

Quines sumes va deixar el Congrés

El PP i Vox van reunir 170 diputats, sis menys que la majoria absoluta. Afegint l'escaño d'UPN, la suma arribava a 171. Per la seva banda, PSOE i Sumar sumaven 152 diputats, 24 menys que aquest llindar. Es tracta de sumes aritmètiques de la distribució electoral, no de candidatures addicionals ni d'un resultat conjunt presentat a les urnes (Demòcrata, balanç del 23J).

En definitiva, el resultat que s'ha d'utilitzar com a referència anterior al 29N és el definitiu de juliol de 2023, no una enquesta posterior. El desglossament anterior correspon exclusivament al Congrés: no s'ha de confondre amb el resultat del Senat ni amb els canvis de grup que poguessin produir-se durant la legislatura.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge conjunt d'intenció de vot sumen PP i Vox segons el primer tracking de Sigma Dos?

Pregunta" 1 de 3

Quina és la forquilla d'escons que s'estima per al Partit Socialista (PSOE) segons l'estudi?

Pregunta" 2 de 3

Quina formació nacionalista aconseguiria més escons segons l'estimació: ERC o Junts?

Pregunta" 3 de 3