El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha remarcat aquest dijous que Espanya, a més de ser una gran potència agroalimentària, "és també una potència en agrotecnologia, gràcies a la seva capacitat per desenvolupar solucions innovadores i a un ecosistema empresarial i científic especialitzat".
En la cloenda del Fòrum de Regions Innovadores 2026, celebrat en el marc de l’Expo Agritech 2026 a Màlaga, Planas ha reivindicat "el paper estratègic de la innovació" per fer front al canvi climàtic, la pressió sobre els recursos naturals i la necessitat de reforçar la rendibilitat i la competitivitat de les explotacions. "La innovació és clau per al present i el futur del sector", ha recalcat.
Davant d’aquests desafiaments, ha insistit que el coneixement i les noves tecnologies s’han d’estendre a totes les explotacions i donar resposta a les necessitats reals dels agricultors i ramaders, amb una atenció especial a les petites i mitjanes explotacions, que solen tenir menys capacitat per invertir en tecnologia o accedir a assessorament especialitzat.
En aquesta línia, ha posat en valor el paper de les universitats, els centres d’investigació i les empreses especialitzades, que permeten a Espanya no només oferir aliments d’alta qualitat i competir als mercats internacionals, sinó també crear i exportar solucions tecnològiques aplicades al sector primari.
Com a exemple d’aquest potencial, el departament que dirigeix Planas ha impulsat el segell "Spain AgrifoodTech", una iniciativa destinada a distingir les empreses innovadores de l’àmbit agroalimentari i a reforçar la projecció internacional del sector espanyol.
El ministre ha recordat que Espanya és el país de la Unió Europea amb més renda agrària, que ha superat els 39.000 milions d’euros, a més de situar-se com a quart exportador agroalimentari de la UE i setè a nivell mundial.
Planas ha incidit que aquests assoliments "són fruit de l’esforç i la professionalitat dels agricultors, ramaders i pescadors, però també de l’avanç tecnològic i la innovació del sector agroalimentari".
Durant la seva intervenció, ha subratllat l’oportunitat que suposen les noves tècniques genòmiques (NTG) per millorar varietats vegetals de manera precisa i segura. En aquest sentit, ha destacat la implicació d’Espanya perquè el nou marc normatiu de les NTG sigui una realitat i pugui aplicar-se plenament el 2028.
Al seu entendre, es tracta "d'un dels canvis reguladors més importants per a la biotecnologia agrària europea des dels anys noranta i d'una oportunitat que Espanya està en condicions d'aprofitar gràcies a les seves capacitats científiques, empresarials i productives".
En acabar l'acte, ha visitat el stand de La Vega Innova, el centre d'innovació del ministeri situat a San Fernando de Henares (Madrid), que s'ha consolidat com un referent per impulsar l'emprenedoria i la digitalització a tota la cadena agroalimentària.
El ministre ha remarcat el talent i la implicació dels joves en la modernització del sector agroalimentari. També s'ha apropat als alumnes de Formació Professional d'Agricultura i Tecnologia que participen en el hackatón organitzat per La Vega Innova, una jornada en què desenvolupen solucions tecnològiques aplicades al camp.
Planas ha incidit que iniciatives d'aquest tipus apropen la innovació del sector agroalimentari al talent jove i posen de manifest el potencial d'Espanya per continuar creixent com a referència en agrotecnologia.
Espanya figura entre els països que més han aprofitat la mesura de cooperació de la Política Agrària Comuna (PAC), finançada a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader), per posar en marxa grups operatius i projectes innovadors.
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha donat suport a prop de 270 projectes innovadors d'àmbit supraautonòmic, amb més de 146 milions d'euros en ajuts concedits.
A més, Planas ha intervingut en l'acte de lliurament dels "Chalecos Agricultor 2026", en què ha fet entrega dels reconeixements als professionals distingits en les tres categories: innovació, aplicació de tecnologia i sostenibilitat.
En aquest context, el ministre ha subratllat la rellevància de donar visibilitat i reconeixement a la tasca dels agricultors i ramaders, a qui ha assenyalat com a referents del sector i actors principals de la seva transformació.
D’altra banda, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha valorat que el Ministeri d’Hisenda hagi publicat aquest dijous al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’ordre que desenvolupa el mètode d’estimació objectiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a 2027 i el règim especial simplificat de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que incorpora mesures excepcionals d’alleujament fiscal per a agricultors i ramaders.
"Les discussions i les reunions que hem mantingut amb les organitzacions agràries en els últims mesos han portat a aprovar mesures de compensació de l’increment dels preus del gasoil agrícola, també del gasoil pesquer, també dels fertilitzants", ha assenyalat, i ha precisat que "ja tenim desembossats més de 500 milions d’euros que han arribat a més de 250.000 agricultors en el conjunt del nostre país en matèria de fertilitzants i també de finançament del circulant necessari per a tot".
En aquesta línia, ha detallat que "avui hi afegim un element més", en referència a l’aprovació de l’ordre horitzontal per a la tributació de mòduls de l’IRPF, "i suposa que la rebaixa horitzontal serà del conjunt dels elements contributius de l’agricultor subjecte al règim de mòduls, és a dir, aproximadament uns 800.000 declarants a Espanya, d’un 10% la rebaixa".
A això "s’hi suma una disminució del 35% de les inversions relatives a la compra de gasoil agrícola, més enllà de les subvencions que esmentava anteriorment, i igualment d’un 10% en el cas dels fertilitzants".
"Tot això crec que són elements molt importants i vull reflectir el que és la xifra global del que suposa la decisió aprovada i publicada pel Ministeri d’Hisenda, que s’aplicarà en la pròxima declaració de l’IRPF, que suma un total de 860 milions d’euros que s’uneixen als 1.174 milions d’euros de les mesures fins aquí aprovades".
En definitiva, ha indicat Planas, "superem els 2.000 milions d’euros; simplement perquè us en feu una idea el país que ens segueix de la Unió Europea és França, que està al voltant d’una xifra de 500 milions d’euros", per la qual cosa "multipliquem per quatre el segon país europeu pel que fa a suport per a l’increment en aquesta conjuntura", ha conclòs.