Preu de la gasolina avui, dijous 8 d'octubre: baixa a 1,787 euros i el dièsel cau a 1,888

Segons la informació disponible a 8 d'octubre de 2026, a les Corts Generals no hi ha actualment una llei o projecte de llei en tramitació que estableixi de forma directa preus màxims a la màquina per a gasolina o gasoil. El que sí que existeix és un conjunt de normes ja vigents i una iniciativa legislativa en curs que incideixen sobre el cost dels combustibles a través de la fiscalitat, les ajudes i el control de marges, però sense fixar un límit regulador al preu final.

1. Projecte de Llei de mesures urgents en matèria de transport (gasoil i tarifes)

L'iniciativa amb tramitació parlamentària més propera al control de preus de combustibles és el Projecte de Llei de mesures urgents en matèria de transport, procedent del Reial Decret‑llei 9/2026, de 14 d'abril:

• Òrgan i tipus: Congrés dels Diputats, projecte de llei procedent de reial decret‑llei (identificat com a 121/000093 en la fase de projecte).
• Objecte: modifica la Llei 15/2009 del contracte de transport terrestre de mercaderies i l'Ordre FOM/1882/2012 per reforçar la revisió automàtica del preu del transport per carretera en funció de la variació del preu del gasoil, obligar a desglossar l'ajust per combustible en factura i endurir el règim sancionador.
• Vinculació amb els combustibles: no fixa un preu màxim a les benzineres, però sí que determina com es trasllada la variació del cost del combustible a les tarifes de transport i complementa les ajudes al sector davant l'escalada de carburants descrita pel Govern i la CNMC.
• Situació processal: el decret‑llei va ser convalidat pel Ple del Congrés i es va acordar tramitar-lo com a projecte de llei. El text està remès a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible, que actua amb competència legislativa plena i pel procediment d'urgència. El termini de presentació d'esmenes a l'articulat s'ha anat ampliant i arribava, en l'última publicació, fins al 7 d'octubre de 2026.

Per tant, en aquest moment la norma està en fase de tramitació en comissió, oberta a esmenes, però el seu contingut s'orienta a la formació de preus en el transport, no a un sostre del PVP del combustible.

2. Pla anticrisi vinculat a Orient Mitjà: reials decrets‑llei vigents

La resposta governamental a l'encariment dels carburants s'ha articulat sobretot mitjançant reials decrets‑llei del denominat Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà, entre ells el Reial Decret‑llei 7/2026:

• Aquest text va reduir l'IVA dels carburants del 21 % al 10 % i va rebaixar l'Impost sobre Hidrocarburs fins als mínims europeus, amb un impacte significatiu en el preu per litre, segons ha destacat la CNMC en diversos anàlisis (per exemple, en el seu blog sobre “reducció fiscal i preus dels carburants”: entrada de la CNMC).
• El decret també canalitza ajudes directes a determinats sectors (transportistes, sector primari, etc.) i encarrega a la CNMC un seguiment reforçat de marges i preus.

Posteriorment, el Govern ha aprovat un tercer reial decret‑llei del pla, de 29 de setembre de 2026, que fixa un preu màxim de 19,55 euros per a la bombona de butà fins al 30 de juny de 2027 i limita el pes de la cotització del gas a la tarifa regulada TUR, segons la nota de Moncloa (nota de Presidència). Aquí sí que hi ha un veritable límit de preu, però referit a gasos envasats i gas natural regulat, no a gasolines i gasoils d'automoció.

Aquests decrets‑llei ja han passat per la seva fase de convalidació i, excepte els que es remeten com a projecte de llei (com el de transport), no es troben ara mateix en un tràmit parlamentari obert, sinó en vigor.

3. Reforç del control de marges i de la supervisió

En paral·lel, l'Executiu ha desenvolupat un bloc de mesures de transparència i supervisió, que apunten al control de marges però no es concreten en un sostre de preus:

• El 14 d'abril de 2026 el Consell de Ministres va sol·licitar formalment a la CNMC recomanacions sobre l'evolució dels marges de les comercialitzadores de combustibles, en compliment del Reial Decret‑llei 7/2026, per eventualment adoptar mesures addicionals (nota del MITECO).
• El 16 de juny de 2026 es va prorrogar fins a final d'any l'obligació de les petrolieres d'informar setmanalment dels seus costos i preus de venda al MITECO i a la CNMC (nota del MITECO).
• Des de Consum s'ha posat en marxa una “llista pública” de benzineres que s'aprofitin d'ajudes estatals per augmentar marges, amb l'objectiu de facilitar reclamacions (nota de Consum).

Aquestes decisions s'aproven en Consell de Ministres i, en la mesura que s'instrumenten mitjançant reials decrets‑llei o acords, estan ja en vigor; no es troben com a projectes de llei en una fase concreta de tramitació parlamentària.

4. Iniciatives polítiques per fixar topalls i situació actual

En el pla polític, formacions com Sumar i Podem han reclamat públicament al Govern que estableixi preus màxims per a gasolina i gasoil, i organitzacions com FACUA demanen reactivar un reial decret‑llei, recentment rebutjat pel Congrés, que hauria habilitat l'Executiu per fixar preus màxims de béns essencials, inclosos els combustibles.

Tanmateix, aquestes demandes es materialitzen avui en posicionaments polítics, proposicions no de llei i mocions, que únicament insten el Govern i no creen ni tramiten un règim vinculant de topalls al preu a la màquina. Algunes d'aquestes iniciatives no legislatives apareixen registrades al Congrés i Senat, però manquen de l'efecte normatiu propi d'un projecte o proposició de llei.

En conjunt, es pot dir que no hi ha ara mateix un text legislatiu en tràmit que estableixi preus màxims de combustibles a Espanya. L'acció reguladora se centra en: (a) el projecte de llei de mesures urgents en transport, en fase d'esmenes en comissió; (b) reials decrets‑llei ja vigents que actuen via fiscalitat, ajudes i preus regulats de gas; i (c) un reforç del control de marges i de la supervisió per part de la CNMC i dels ministeris competents.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té un paper rellevant en el seguiment dels mercats de carburants, però la supervisió directa de la competència i dels marges correspon fonamentalment a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en el marc de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs, i de la normativa recent aprovada pel Govern (reials decrets-llei anticrisi).

1. Funcions generals en política energètica i hidrocarburs

Segons la Llei 34/1998 del sector d'hidrocarburs i el seu desenvolupament posterior, al ministeri competent en matèria d'energia —avui MITECO— li correspon:

• La planificació i ordenació general del sector d'hidrocarburs (exploració, refineria, transport, emmagatzematge, distribució i comercialització de productes petrolífers).
• L'establiment de la normativa bàsica del sector, inclosos els requisits d'accés a l'activitat i les obligacions de servei i de seguretat de subministrament.
• L'exercici de facultats d'inspecció i sanció previstes a la Llei 34/1998 davant d'operadors que incompleixin les seves obligacions (per exemple, ordres d'inhabilitació com a operador a l'engròs, dictades per MITECO emparant-se en l'article 42 d'aquesta Llei).
• La fixació o proposta de metodologies i paràmetres regulats en segments no plenament liberalitzats (càrrecs i canons del sistema gasista, emmagatzematge, etc.), encara que això afecta més el gas natural que els carburants d'automoció.

2. Funcions específiques de seguiment i anàlisi de preus de carburants

En relació directa amb els preus de gasolina i gasoil, l'actuació de MITECO se centra en la transparència i el seguiment, no en la fixació del preu a les estacions de servei. Entre les funcions que es desprenen de la normativa i de les notes oficials recents es poden destacar:

• Gestió d'informació de preus minoristes: el ministeri manté el Geoportal d'Hidrocarburs, una eina oficial que publica els preus comunicats per cada estació de servei. Els mitjans especialitzats assenyalen aquest geoportal com a referència per comparar preus entre benzineres, cosa que reforça la transparència i la capacitat d'elecció dels consumidors.
• Impuls d'obligacions de transparència sobre operadors: en el marc de reials decrets-llei de resposta a la crisi geopolítica, el Govern, a proposta de MITECO i del Ministeri d'Economia, ha imposat i prorrogat l'obligació que els operadors amb capacitat de refineria remetin setmanalment a la CNMC informació sobre els seus costos d'adquisició i els preus de venda a les estacions de servei. L'objectiu explícit d'aquestes mesures és “monitoritzar” el comportament del mercat i disposar de dades suficients per analitzar marges i possibles anomalies.
• Disseny de mesures fiscals i regulatòries sobre carburants: el ministeri participa en l'elaboració de reials decrets-llei que modulen impostos sobre hidrocarburs o estableixen ajudes i bonificacions sobre carburants, amb la finalitat d'esmorteir l'impacte d'episodis d'encariment. Tot i que la decisió última és col·legiada en el Consell de Ministres, MITECO aporta l'anàlisi energètic i de mercat.

3. Relació amb la CNMC i altres organismes

La supervisió econòmica detallada del mercat de carburants (marges, possibles conductes anticompetitives, publicació de butlletins de distribució) recau en la CNMC. No obstant això, les notes de premsa del Govern i de la pròpia CNMC descriuen una relació estreta amb MITECO:

• MITECO sol·licita formalment a la CNMC “màxima supervisió” i estudis específics sobre l'evolució dels marges i els preus dels carburants, especialment en contextos de crisi.
• S'han reforçat els fluxos d'informació entre la CNMC, MITECO i el Ministeri d'Economia, incloent remissió diària o molt freqüent de dades sobre preus d'electricitat, gas i carburants.
• La CNMC elabora informes sobre marges i funcionament del mercat de carburants, i formula recomanacions; MITECO utilitza aquests informes per valorar la necessitat d'ajustos normatius o fiscals addicionals.

A més, MITECO interactua amb altres actors com la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (CORES) en matèria de reserves i seguretat de subministrament, cosa que també incideix indirectament en l'estabilitat del mercat i, en última instància, en els preus.

4. Límits respecte a la fixació directa de preus

En un mercat liberalitzat com el de les gasolines i gasoils d'automoció, el preu final a l'estació de servei el fixa cada operador o benzinera en funció dels seus costos, marges comercials, competència local i polítiques pròpies. A partir de les normes i comunicacions oficials es pot extreure que:

• MITECO no fixa ni autoritza els preus de venda al públic dels carburants, excepte en els àmbits molt concrets en què la llei manté tarifes o components regulats (fonamentalment fora de la màquina de combustible convencional).
• La seva funció se centra en garantir la transparència, el subministrament i el compliment de la normativa sectorial, així com en proposar mesures fiscals o regulatòries quan la conjuntura ho exigeix.
• La vigilància que no existeixin conductes col·lusòries, abusos de posició dominant o marges injustificats correspon a la CNMC, que és qui realitza els anàlisis econòmics detallats i, si escau, imposa sancions.

En síntesi, MITECO exerceix un paper de regulador energètic i facilitador d'informació: impulsa normes que obliguen els operadors a reportar dades, gestiona eines públiques de preus i col·labora estretament amb la CNMC i amb Economia, però no controla administrativament el preu que paga el consumidor a la benzinera, excepte mitjançant decisions generals de política fiscal o d'ajudes aprovades pel conjunt del Govern.

La regulació dels preus dels carburants a les estacions de servei espanyoles combina tres pilars: la llibertat de preus del sector d'hidrocarburs, les obligacions d'informació a l'Administració i als consumidors, i la supervisió de competència i marges a càrrec de la CNMC, reforçada recentment per normes extraordinàries lligades a la crisi energètica.

1. Llibertat de preus i marc bàsic d'hidrocarburs

El règim general ve de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs (i les seves reformes posteriors, especialment la Llei 8/2015). Aquesta llei:

• Consagra, amb caràcter general, la llibertat de preus en la venda de carburants al públic a estacions de servei, excepte en productes concrets (com determinats gasos llicuats del petroli) on es permeten preus màxims regulats.
• Regula el registre d'instal·lacions de distribució al detall (article 44 i següents), base del cens oficial d'estacions de servei que utilitza l'Administració per al seguiment de preus.
• Vincula el sector al marc de defensa de la competència (Llei 15/2007) i al sistema de supervisió independent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), creat per la Llei 3/2013, de 4 de juny.

En paral·lel, per a determinats gasos llicuats del petroli (GLP) es mantenen esquemes de preus màxims abans d'impostos, fixats mitjançant ordres com l'Ordre IET/389/2015, de 5 de març, modificada per l'Ordre TED/211/2025, de 4 de març (text base i modificació). Això afecta sobretot bombones i GLP canalitzat, no a la major part de gasolina i gasoil a la màquina, que continuen en règim de preus lliures.

2. Obligacions de remissió de preus a l'Administració

Les obligacions sistemàtiques d'enviar dades de preus provenen de normativa sectorial dictada pel llavors Ministeri d'Indústria. Destaquen:

• L'Ordre ITC/1201/2006, de 19 d'abril, i la seva modificació per l'Ordre ITC/2193/2006, de 5 de juliol (BOE-A-2006-12312), que defineixen el contingut de la informació de preus, descomptes, quantitats venudes i dades d'instal·lacions que les empreses subministradores de productes petrolífers han de remetre al Ministeri d'Indústria.
• L'Ordre ITC/2308/2007, de 25 de juliol, de remissió d'informació sobre activitats de subministrament de productes petrolífers (BOE-A-2007-14592), que actualitza i sistematitza aquests enviaments de dades. Exigeix a operadors a l'engròs i titulars d'estacions de servei remetre:
  • Preus de venda al públic i canvis de preus, amb freqüència setmanal o mensual.
  • Informació estadística sobre volums venuts i característiques de les instal·lacions.

Aquestes ordres són la base tècnica d'eines públiques com el Geoportal de Benzineres del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, on es publiquen els preus comunicats per cada estació i que la premsa cita habitualment.

3. Supervisió de marges i noves obligacions (Reial Decret-llei 7/2026 i reformes)

L'escalada de preus lligada a la guerra a Orient Mitjà ha motivat un reforç temporal del control:

• El Reial Decret-llei 7/2026, de 20 de març (Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà) assigna a la CNMC noves funcions de seguiment de preus i marges de distribució de carburants. Segons la CNMC (butlletí d'octubre de 2026), això inclou:
  • L'obligació de les benzineres de remetre els seus preus, el grau de compliment del qual s'avalua mensualment.
  • La publicació d'un Butlletí de distribució de carburants a estacions de servei, amb anàlisi de preus i marges.
• Una reforma posterior d'aquest Reial Decret-llei, descrita pel Ministeri de Consum (nota de 30/06/2026), endureix el control:
  • Tots els operadors a l'engròs han de detallar els seus costos reals i preus de venda a estacions de servei fins al 31 de desembre de 2026; no només els que tenen refineria a Espanya.
  • La CNMC pot identificar “comportaments anòmals” (pujades de preus no justificades per costos) i publicar una llista pública d'estacions amb indicis d'aquestes conductes, com a mecanisme dissuasiu i de transparència.
  • Les estacions incloses han d'habilitar un canal de reclamació visible, accessible i gratuït a l'establiment i a la seva web, i facilitar al consumidor la identitat del distribuïdor majorista quan hagi fixat el preu.
• El Reial Decret-llei 18/2026, citat per Demòcrata, prolonga part d'aquestes mesures alhora que articula rebaixes i posteriors ajustos fiscals sobre carburants.

4. Control de preus abusius i disciplina de competència

Més enllà de les obligacions de remissió i publicitat, el control de preus abusius es recolza en:

• La Llei 15/2007, de Defensa de la Competència, que prohibeix acords de fixació de preus, abusos de posició dominant i altres pràctiques anticompetitives en el mercat de carburants. La CNMC investiga i, si escau, sanciona operadors i xarxes d'estacions.
• La Llei 3/2013, que atribueix a la CNMC funcions de supervisió dels mercats energètics, inclosos els carburants, i li permet recollir informació detallada de preus i costos (circular informativa 1/2022 sobre preus d'aprovisionament de gas natural i gasos renovables, BOE-A-2022-2114, com a exemple del tipus d'instruments que utilitza).

En conjunt, el sistema actual no fixa de forma ordinària el preu de venda al públic a les benzineres, però imposa obligacions intenses d'informació i transparència, combinades amb supervisió reforçada de marges i la possibilitat d'identificar públicament els comportaments anòmals per dissuadir abusos i protegir els consumidors.