Preu de la llum avui, 13 d'octubre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 15:00 a 16:00

El sistema de fixació de preus horaris (avui, en bona part, quart‑horaris) al mercat majorista espanyol no es regula per una única norma, sinó per un “bloc” de normativa europea i espanyola. El preu que publica OMIE per a cada interval temporal resulta de la casació marginalista d’ofertes al mercat diari i intradiari, sota regles aprovades per la CNMC i recolzades en la Llei del Sector Elèctric.

1. Marc legal bàsic: Llei 24/2013, del Sector Elèctric

La pedra angular és la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, que va configurar el model liberalitzat actual. Segons aquesta llei:

• La producció i comercialització es realitzen, amb caràcter general, en règim de lliure competència.
• La contractació de l’energia pot fer-se mitjançant mercats organitzats (el “pool”), contractes bilaterals i altres mecanismes previstos legalment.
• Les unitats de producció estan obligades a presentar ofertes econòmiques per període de programació a l’operador del mercat, en els termes que es fixin reglamentàriament.

Aquesta llei no defineix la fórmula matemàtica del preu, però sí l’esquema: un mercat majorista competitiu, gestionat per un operador econòmic (OMIE) i un operador del sistema (REE), en què les ofertes de compra i venda es casen per obtenir preus per intervals temporals. El text consolidat es pot consultar al BOE (Llei 24/2013).

2. Reial Decret 2019/1997: organització del mercat de producció

El disseny operatiu del mercat s’articula en el Reial Decret 2019/1997, de 26 de desembre, pel qual s’organitza i regula el mercat de producció d’energia elèctrica (Reial Decret 2019/1997), encara vigent amb nombroses modificacions.

• Defineix el mercat de producció i l’estructura en mercat diari, mercat intradiari, mercats a termini i serveis d’ajust.
• Regula qui pot presentar ofertes de compra i venda (productors, comercialitzadores, consumidors qualificats, etc.) i amb quins requisits.
• En la seva regulació del mercat diari estableix que:
  • Per a cada hora (avui, coordinat amb períodes de 15 minuts) es reben ofertes de venda i d’adquisició.
  • Es realitza una casació d’ofertes partint de l’oferta de venda més barata.
  • El resultat fixa un preu marginal per període, que és el preu d’equilibri entre oferta i demanda i s’aplica a totes les ofertes casades.
• Regula també el mercat intradiari com a mecanisme d’ajust després del programa diari viable i els serveis complementaris i de gestió de desviaments, que poden afegir pagaments/cobraments vinculats a l’equilibri en temps gairebé real.

En la pràctica, aquest reial decret és la base jurídica del sistema marginalista: la darrera unitat necessària per cobrir la demanda en cada període determina el preu de tota l’energia casada en aquest període.

3. Circular 3/2019 de la CNMC i regles OMIE

L’arquitectura actual del mercat majorista i del seu acoblament europeu es concreta en normativa de la CNMC, en particular:

• Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la CNMC, per la qual s’estableixen les metodologies que regulen el funcionament del mercat majorista d’electricitat i la gestió de l’operació del sistema (Circular 3/2019).
  • Defineix el “mercat majorista d’electricitat” i la seva relació amb els reglaments europeus d’acoblament i balanç.
  • Regula el mercat diari i l’intradiari en el context de l’acoblament únic europeu: articles 9 a 13 detallen l’acoblament del mercat diari, l’intradiari continu i les subhastes intradiàries.
  • Estableix com es calculen i assignen capacitats d’interconnexió i com es gestionen les rendes de congestió, cosa que condiciona la formació de preus entre zones d’oferta.
• Les Regles de funcionament dels mercats diari i intradiari d’electricitat, aprovades mitjançant resolucions de la CNMC, desenvolupen operativament:
  • Format de les ofertes, horaris de tancament de la casació i de publicació de resultats.
  • Algorismes de casació i gestió d’incidències.
  • Adaptació a la negociació quart‑horària i a les noves subhastes intradiàries paneuropees. La darrera gran revisió es va aprovar en la Resolució de 23 de maig de 2024, que actualitza les regles d’OMIE per a les subhastes intradiàries europees (resolució CNMC 23/05/2024).

4. Normativa europea de referència

El disseny del mercat espanyol està integrat en el mercat interior europeu de l’electricitat. Les peces clau són:

• Reglament (UE) 2015/1222, de la Comissió, sobre assignació de capacitat i gestió de congestions (CACM), que:
  • Estableix l’acoblament únic dels mercats diari i intradiari i l’ús d’un algorisme comú de casació.
  • Regula el mecanisme de fixació de preus de la capacitat d’interconnexió i la seva integració en la casació d’energia.
• Reglament (UE) 2019/943, relatiu al mercat interior de l’electricitat, que fixa principis sobre:
  • Formació de preus basada en senyals de mercat no distorsionades.
  • Participació de recursos de demanda i noves tecnologies en els mercats d’energia i de balanç.

En conjunt, aquestes normes regulen que el preu resultant per a cada període (hora o 15 minuts) al mercat majorista espanyol provingui d’una subhasta competitiva marginalista, coordinada amb la resta d’Europa, sobre la base habilitant de la Llei 24/2013, el RD 2019/1997, la Circular 3/2019 de la CNMC i les regles operatiu‑comercials d’OMIE.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) actua com a regulador econòmic i supervisor de la competència en el sector elèctric espanyol. El seu marc bàsic és la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, juntament amb la Llei 24/2013 del Sector Elèctric i la normativa europea (en particular el Reglament (UE) 2019/943 sobre el mercat interior de l’electricitat i el Reglament REMIT sobre integritat dels mercats majoristes d’energia). En aquest àmbit, té funcions específiques per assegurar que el mercat elèctric funciona de forma eficient, transparent i competitiva, en benefici de consumidors i empreses.

1. Supervisió dels mercats majorista i minorista d’electricitat

• Mercat majorista (MIBEL i mercats diaris/intradiaris): la CNMC supervisa com es formen els preus al mercat de producció, analitza ofertes de generació i la casació d’energia, i pot proposar o aprovar canvis en les regles del mercat i en els procediments d’operació per corregir disfuncions o millorar la integració de renovables (per exemple, la implantació de productes de 15 minuts i 96 rondes de negociació intradiària).
• Mercat minorista: controla l’activitat de les comercialitzadores elèctriques, l’obertura efectiva a la competència, els canvis de subministrador i la correcta aplicació de les tarifes i condicions dels contractes als clients finals.

2. Regulació econòmica: accés a xarxes, peatges i retribució

• Accés i connexió a xarxes: aprova, mitjançant circulars, les metodologies i condicions d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució. Això inclou criteris tècnics i econòmics, el tractament de la capacitat disponible i ocupada, els motius de denegació i les obligacions d’informació dels gestors de xarxa.
• Transparència de la capacitat de xarxa: ha dictat resolucions per homogeneïtzar els formats de publicació de capacitat d’accés per part de les distribuïdores, amb la finalitat que promotors i consumidors puguin conèixer de forma clara on hi ha marge per a noves connexions.
• Peatges i càrrecs regulats: dins del seu àmbit competencial, fixa o proposa l’estructura, metodologies i valors dels peatges d’accés a les xarxes, que retribueixen activitats regulades com transport i distribució.
• Retribució d’activitats regulades: determina o supervisa la remuneració de transport, distribució, operador del sistema i altres serveis d’ajust o serveis de no freqüència (com el control de tensió), de manera que es prestin al menor cost compatible amb la seguretat del subministrament.

3. Control de la integritat, transparència i competència al mercat

• Aplicació del Reglament REMIT: la CNMC vigila que als mercats majoristes d’electricitat no es produeixin manipulacions de preus ni ús d’informació privilegiada, analitzant ofertes atípiques, estratègies de producció i comunicacions dels agents.
• Defensa de la competència: investiga conductes anticompetitives (cartells, abusos de posició dominant, restriccions a l’accés de competidors a equips de mesura o a xarxes) i pot imposar sancions econòmiques i obligacions de comportament a empreses elèctriques.
• Inspeccions i expedients: realitza inspeccions a seus d’empreses, obre expedients sancionadors per infraccions de la Llei de Defensa de la Competència o de la Llei del Sector Elèctric i controla el compliment de les obligacions crítiques de l’operador del sistema i de les empreses de generació, distribució i comercialització.

4. Supervisió de l’operació del sistema i dels procediments tècnics

• Procediments d’operació: aprova o modifica procediments d’operació del sistema elèctric (per exemple, sobre el servei de control de tensió, la programació, el tractament d’indisponibilitats o els serveis d’ajust). Amb això defineix regles tècniques i econòmiques clau per a l’equilibri entre generació i demanda.
• Coordinació amb operador del sistema i del mercat: manté una relació permanent amb l’operador del sistema (Redeia/Red Eléctrica) i l’operador del mercat (OMIE), intercanviant informació i supervisant que l’operació s’ajusti a la regulació i fomenti un mercat eficient.
• Supervisió d’inversions i xarxes: revisa determinats plans d’inversió i mesures de les empreses de xarxa per evitar pràctiques discriminatòries i assegurar que el desenvolupament d’infraestructures serveix a l’interès general i a la integració de nova generació, especialment renovable.

5. Protecció dels consumidors i transparència

• Condicions de subministrament i contractes: analitza la normativa de contractació amb consumidors elèctrics i emet informes i recomanacions per millorar la protecció davant de clàusules abusives o pràctiques comercials deslleials.
• Informació al consumidor: obliga que comercialitzadores i distribuïdores proporcionin informació clara sobre preus, origen de l’energia, condicions dels contractes i canals de reclamació.
• Garanties d’origen i etiquetatge elèctric: gestiona les garanties d’origen de l’electricitat renovable i de cogeneració d’alta eficiència i defineix els criteris d’etiquetatge que les comercialitzadores han de mostrar als seus clients.

En conjunt, la CNMC no dissenya la política energètica —competència bàsicament del Govern— ni opera directament el sistema elèctric, però sí constitueix l’eix de supervisió econòmica, tècnica i de competència del mercat elèctric espanyol: fixa regles, vigila el seu compliment, sanciona els incompliments i vetlla perquè el mercat funcioni de forma eficient, transparent i en benefici dels consumidors.

A Espanya, les tarifes regulades com el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) estan pensades per a petits subministraments domèstics i es regeixen, principalment, per la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (article 17), el Reial Decret 216/2014, de 28 de març, i les seves modificacions (en especial el Reial Decret 446/2023, de 13 de juny), així com pel Reial Decret 897/2017, de 6 d’octubre, per al cas del bo social.

1. Tipus de consumidor i punt de subministrament

Segons l’article 3 del Reial Decret 216/2014 (text consolidat després de les seves reformes):

• El PVPC s’aplica a titulars de punts de subministrament d’energia elèctrica que:
  • Sigui persones físiques o microempreses.
  • Tinguin el subministrament a baixa tensió, amb tensió no superior a 1 kV.
  • Tinguin una potència contractada menor o igual a 10 kW en cadascun dels períodes horaris.
• La condició de microempresa es defineix conforme al Reglament (UE) n.º 651/2014; ha d’acreditar-se davant la comercialitzadora de referència mitjançant declaració responsable.

El PVPC, per tant, està orientat a llars i molt petits consums (incloses microempreses) amb potències reduïdes.

2. Comercialitzadora de referència

La Llei 24/2013 i el Reial Decret 216/2014 estableixen que el PVPC només pot contractar-se amb una comercialitzadora de referència (COR), és a dir, les empreses designades pel Govern per oferir tarifes regulades.

• Per acollir-se al PVPC, el consumidor ha de:
  • Tenir un contracte de subministrament amb una comercialitzadora de referència, no amb una comercialitzadora de mercat lliure.
  • No haver-se acollit expressament a una altra modalitat (per exemple, preu fix anual regulat o ofertes de mercat lliure); si no diu el contrari, s’entén que contracta PVPC.
• Amb caràcter general, el consumidor contracta conjuntament l’energia i l’accés a la xarxa a través de la COR, que al seu torn contracta l’accés amb la distribuïdora.

3. Potència, equips de mesura i facturació

Els requisits tècnics bàsics són:

• Potència contractada ≤ 10 kW en baixa tensió (límit que pot modificar-se per ordre ministerial).
• Equip de mesura:
  • El Reial Decret 216/2014 preveu que la facturació del PVPC es basi en el preu horari del mercat diari.
  • Si el punt de subministrament disposa de comptador amb telemesura i telegestió efectivament integrat, la facturació es realitza amb els consums horaris reals.
  • Si no existeix encara aquest comptador plenament integrat, s’utilitzen perfils de consum estàndard. És a dir, el comptador intel·ligent no és tant un requisit d’elegibilitat com un factor que determina com es calcula la factura.

4. Condicions per al bo social

El bo social es regula en el Reial Decret 897/2017, de 6 d’octubre. Els seus trets clau són:

• Només pot sol·licitar-lo qui:
  • Sigui persona física, titular d’un punt de subministrament a la seva vivenda habitual.
  • Tingui una potència contractada igual o inferior a 10 kW.
  • Estigui acollit al PVPC amb una comercialitzadora de referència.
• A més, ha de ser consumidor vulnerable o vulnerable sever segons els llindars de renda i circumstàncies de l’article 3 del Reial Decret 897/2017:
  • Límits de renda en funció de l’IPREM i de la mida de la unitat de convivència.
  • Altres vies: títol de família nombrosa, pensions mínimes, beneficiaris de l’Ingressos Mínim Vital, etc.
  • Circumstàncies especials que eleven els llindars (discapacitat, violència de gènere, terrorisme, dependència II/III, famílies monoparentals amb menors, electrodependència).

5. Comunitats de propietaris i subministraments assimilats

La normativa del PVPC es centra en titulars persones físiques i microempreses amb límits de potència i baixa tensió. En subministraments col·lectius (p. ex. serveis comuns d’una comunitat de propietaris o petits negocis a l’edifici), la possibilitat d’acollir-se a tarifes regulades depèn de:

• Que el titular del contracte compleixi les condicions anteriors (persona física o microempresa, potència ≤ 10 kW, baixa tensió).
• Que el contracte es formalitzi amb una comercialitzadora de referència i s’opti expressament per PVPC si es desitja aquesta modalitat.

En ser casuístiques complexes (titularitat, ús del subministrament, potència agregada, etc.), sol ser necessari que la comunitat o l’administrador consultin directament amb una COR per verificar si el contracte concret encaixa en el marc del PVPC o ha de mantenir-se en mercat lliure.

6. Marc normatiu principal

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric: article 17 sobre PVPC i tarifes d’últim recurs.
• Reial Decret 216/2014, de 28 de març: metodologia de càlcul del PVPC i règim jurídic de contractació.
• Reial Decret 446/2023, de 13 de juny: reforma del PVPC per introduir senyals de preus a termini i reduir la seva volatilitat, sense canviar l’orientació a petits consumidors.
• Reial Decret 897/2017, de 6 d’octubre: definició de consumidor vulnerable, categories (vulnerable, vulnerable sever, risc d’exclusió) i regles del bo social.