Preu de la llum avui, dilluns 12 d'octubre: sis hores en negatiu i el millor moment per posar la rentadora

Per modificar la metodologia de càlcul del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) a Espanya no n'hi ha prou amb una decisió administrativa simple: cal seguir un procediment formal d'elaboració de normativa estatal, amb participació pública i informes d'òrgans reguladors i consultius. La regulació actual es basa principalment en la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, el Reial Decret 216/2014 (metodologia PVPC) i la seva modificació pel Reial Decret 446/2023, així com en la resolució que aprova el procediment d'operació P.O. 14.12 per estimar els components del PVPC.

1. Marc normatiu i òrgan competent

L'article 17 de la Llei 24/2013:

• Defineix el PVPC com a preu màxim regulat que poden cobrar els comercialitzadors de referència.
• Estableix que la seva estructura inclou cost de producció, peatges i càrrecs, i costos de comercialització.
• Preveu que el Govern fixarà la metodologia de càlcul i que, per ordre ministerial, s'emetran les disposicions necessàries per establir els preus concrets.

A la pràctica:

• La metodologia de càlcul del PVPC es fixa per reial decret del Govern (RD 216/2014, modificat pel RD 446/2023), a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).
• El desenvolupament tècnic detallat (per exemple, el mètode d'estimació dels components horaris) es concreta en procediments d'operació del sistema aprovats per resolució de la Secretaria d'Estat d'Energia (Resolució de 30 de juny de 2023, P.O. 14.12).

2. Tipus de norma que s'ha de modificar

Per canviar la metodologia del PVPC hi ha dos nivells:

• Nivell reglamentari principal: modificació del Reial Decret 216/2014 (com va fer el Reial Decret 446/2023, que revisa la definició del cost de producció incorporant productes a termini). Això canvia l'arquitectura de la metodologia.
• Nivell tècnic-operatiu: adaptació del procediment d'operació P.O. 14.12 per resolució de la Secretaria d'Estat d'Energia, prèvia proposta de l'operador del sistema (Red Eléctrica de España). Aquesta resolució afina com s'estimen els components del PVPC dia a dia.

3. Tràmits per modificar la metodologia del PVPC (reial decret)

El procediment segueix les regles generals de la Llei 50/1997, del Govern, i de la Llei 39/2015 per a l'elaboració de disposicions de caràcter general:

• Elaboració de l'avantprojecte per MITECO, incloent la nova metodologia o les seves modificacions dins del text que reformarà el RD 216/2014.
• Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu (MAIN) (d'acord amb la Llei 50/1997 i el RD 931/2017): ha de justificar necessitat, objectius, alternatives i analitzar impacte econòmic, pressupostari, de competència, de gènere, etc.
• Consulta pública prèvia (art. 133 Llei 39/2015), excepte excepcions justificades:
  • S'obre un tràmit al portal de participació per recollir opinions sobre l'oportunitat i objectius de la reforma.
  • Termini mínim orientatiu: 15 dies naturals, tot i que pot ampliar-se.
• Audiència i informació pública sobre el text del projecte de reial decret:
  • Publicació de l'esborrany per a al·legacions de ciutadans i organitzacions.
  • També amb termini mínim de 15 dies, excepte urgència degudament motivada.
• Informes interns i horitzontals:
  • Informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), preceptiu per a normes que afecten el sector elèctric (Llei 3/2013). En el RD 446/2023 es va obtenir un informe específic de la CNMC, precedit de consulta al seu Consell Consultiu d'Electricitat.
  • Informes d'altres departaments: Hisenda (impacte pressupostari), Política Territorial (competències autonòmiques), Oficina de Coordinació i Qualitat Normativa, etc., com cita expressament el RD 446/2023.
• Dictamen del Consell d'Estat:
  • Per als reglaments executius que desenvolupen lleis bàsiques del sector elèctric el dictamen és, a la pràctica, preceptiu.
• Aprovació pel Consell de Ministres i signatura per la persona titular del Ministeri proponent i per la persona titular de la Presidència del Govern.
• Publicació al BOE i entrada en vigor:
  • La regla general és entrada en vigor l'endemà de la seva publicació, excepte que la pròpia norma fixi una data posterior.
  • En la reforma recent del PVPC s'han utilitzat terminis diferits i mandats específics (per exemple, un termini d'un mes a l'operador del sistema per proposar l'adaptació del procediment P.O. 14.12, i períodes d'adaptació abans que certs canvis produeixin efectes complets en facturació).

4. Tràmits i terminis en el nivell tècnic (P.O. 14.12)

Un cop modificat el reial decret, sol preveure's que:

• L'operador del sistema remeti en un termini determinat (p. ex. un mes) una proposta de revisió del procediment d'operació corresponent.
• MITECO sotmeti aquesta proposta a audiència als agents del sistema (com va passar amb la revisió de P.O. 14.12) i, després d'analitzar al·legacions, aprovi una resolució de la Secretaria d'Estat d'Energia amb el nou text del procediment.
• La resolució es publica al BOE i entra en vigor normalment l'endemà, tot i que pot fixar un calendari d'aplicació per fases.

5. Alternativa: reforma legal i control jurisdiccional

Si es volgués canviar el marc legal bàsic del PVPC (per exemple, la seva configuració com a preu màxim regulat), seria necessària una llei que reformi la Llei 24/2013, seguint el procediment parlamentari ordinari, amb terminis molt més amplis (varis mesos). En qualsevol cas, tant la llei com els reials decrets que regulen la metodologia poden ser:

• Impugnats davant la jurisdicció contenciós-administrativa (en el cas de reglaments).
• O, si es tracta de normes amb rang de llei, davant el Tribunal Constitucional mitjançant recurs d'inconstitucionalitat.

En resum, modificar la metodologia de càlcul del PVPC implica una reforma reglamentària estatal promoguda per MITECO, amb consulta i audiència públiques (almenys 15 dies cadascuna excepte urgència), informes preceptius —en especial de la CNMC i del Consell d'Estat—, aprovació pel Consell de Ministres i, posteriorment, adaptació tècnica del procediment d'operació P.O. 14.12, també mitjançant resolució publicada al BOE.

Red Eléctrica de España (REE), filial de Redeia, té un paper central en el sistema elèctric espanyol, però no fixa directament el preu del mercat diari ni de l'intradiari. La seva funció nuclear és operar el sistema elèctric i gestionar la xarxa de transport, mentre que la formació econòmica del preu correspon a l'Operador del Mercat Ibèric de l'Electricitat (OMIE), sota la supervisió reguladora de la CNMC.

1. Rol bàsic de REE en el mercat elèctric

Segons la normativa sectorial i la pròpia documentació de la CNMC i REE, l'empresa desenvolupa dues funcions regulades principals:

• Transportista únic de la xarxa d'alta tensió, desenvolupant la xarxa segons la planificació aprovada pel Govern i les Corts.
• Operador del sistema (OS), responsable de mantenir en tot moment l'equilibri entre generació i demanda, la seguretat i la qualitat del subministrament, i de gestionar els serveis d'ajust i balanç del sistema.

Aquestes funcions s'exerceixen com a monopoli natural regulat, amb retribució fixada per la CNMC, la qual cosa reforça la seva obligació de neutralitat davant els agents de mercat.

2. Paper de REE en el mercat diari

En el mercat diari, els productors i comercialitzadores presenten les seves ofertes de venda i compra per a cada hora del dia següent. OMIE casa aquestes ofertes, determina el programa d'energia i fixa el preu marginal horari de l'electricitat, que serveix de referència per a bona part del sistema tarifari.

Un cop celebrada la subhasta:

• OMIE publica preus horaris i programes resultants i els comunica als agents i a REE.
• REE rep aquests programes i comprova si són tècnicament viables donades les limitacions de la xarxa, els criteris de seguretat i les interconnexions.
• Si detecta congestions o riscos per a l'estabilitat, activa restriccions tècniques i altres mecanismes d'ajust regulats.

Per tant, REE no ordena ofertes ni calcula el preu marginal, però pot modificar quines unitats generen finalment i en quina mesura, sempre dins dels procediments aprovats. Aquesta reprogramació pot influir indirectament en el cost global del sistema, encara que no canviï el preu de la casació diària d'OMIE.

3. Paper en el mercat intradiari

Després del mercat diari, OMIE gestiona subhastes intradiàries i un mercat intradiari continu, on els agents corregeixen les seves posicions davant canvis de demanda, producció renovable o indisponibilitats. La CNMC ha impulsat que aquest mercat funcioni amb 96 rondes quart-horàries, acostant la negociació al temps real.

En aquest context, REE:

• Rep els resultats de les subhastes i intercanvis intradiaris.
• Actualitza els programes de generació, consum i intercanvis internacionals.
• Torna a analitzar la viabilitat tècnica i, si cal, aplica restriccions o activa serveis d'ajust.

La lògica és la mateixa que en el diari: la formació de preu intradiari és competència d'OMIE, mentre que REE es centra a assegurar que aquests programes puguin executar-se físicament sense comprometre la seguretat del sistema.

4. REE i els mecanismes d'ajust

Entre els mecanismes d'ajust gestionats per REE s'inclouen:

• Restriccions tècniques de la xarxa.
• Serveis de balanç i reserves (regulació secundària, terciària, reserva de substitució, entre altres).
• Serveis de control de tensió i resposta activa de la demanda.
• Gestió de desviaments entre l'energia programada i l'efectivament produïda o consumida.

REE identifica la necessitat operativa, convoca i ordena ofertes quan així ho preveuen els procediments, activa els recursos i remet la informació per a la seva liquidació. Com la pròpia REE ha subratllat, el preu de l'energia en aquests serveis el determinen les ofertes dels agents, i els seus imports formen part del cost final de l'electricitat, però no ingressen a l'operador del sistema.

5. Relació amb OMIE i la CNMC

• OMIE: operador del mercat, casa ofertes en mercats diari i intradiari i fixa els preus de mercat. Remet els programes resultants a REE.
• REE: operador del sistema i transportista, valida aquests programes des del punt de vista tècnic i activa mecanismes d'ajust per garantir seguretat i qualitat del subministrament.
• CNMC: regulador i supervisor. Estableix metodologies de mercat i operació, modifica regles i procediments d'operació, supervisa la separació funcional d'activitats de REE i controla que tant OMIE com REE actuïn de forma neutral i conforme a la normativa.

6. Límits regulatoris a la intervenció de REE en preus

La legislació i les resolucions de la CNMC fixen diversos límits clars:

• Separació funcional entre l'operació del sistema i altres activitats del grup Redeia per evitar conflictes d'interès.
• Impossibilitat d'operar comercialment en el mercat majorista aprofitant la informació privilegiada d'operador del sistema.
• Obligació de neutralitat i de tracte no discriminatori a tots els agents.
• Submissió a procediments d'operació i regles de mercat aprovats per la CNMC i normativa europea.
• Supervisió i potestat sancionadora de la CNMC sobre eventuals incompliments de les seves funcions crítiques.

La frontera clau és que REE pot alterar programes físics per motius tècnics, però no pot decidir discrecionalment el preu dels mercats diari o intradiari. Per això, atribuir-li la fixació directa del “preu de la llum” no és jurídicament correcte, encara que la seva actuació sí que impacti en un dels components del cost final mitjançant els serveis d'ajust.

La tarifa PVPC i el contingut de la factura de la llum en el mercat regulat es recolzen en un “bloc” de normes, amb una llei bàsica de sector elèctric, diversos reials decrets que defineixen el PVPC i els càrrecs, i resolucions que fixen el model de factura. A continuació tens les principals, separades per (a) regulació del PVPC i (b) estructura i conceptes de la factura.

(a) Normativa que regula el PVPC en el mercat regulat

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric És la norma bàsica. El seu article 17, citat expressament en el Reial Decret 216/2014, defineix:
  • Què són els preus voluntaris per al petit consumidor (PVPC): preus màxims que poden cobrar els comercialitzadors de referència a qui compleixi els requisits.
  • Que el PVPC inclou de forma additiva el cost de producció de l'energia, els peatges d'accés, els càrrecs del sistema i els costos de comercialització.
  • Que el Govern ha d'establir la metodologia de càlcul del PVPC i de les tarifes d'últim recurs.
• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor d'energia elèctrica i el seu règim jurídic de contractació És la norma nuclear del PVPC (tot i que modificada en diverses ocasions). Entre altres aspectes:
  • Desenvolupa l'article 17 de la Llei 24/2013 i fixa l'estructura del PVPC (cost d'energia, peatges, càrrecs, comercialització, impostos).
  • Determina qui pot acollir-se al PVPC (subministraments en baixa tensió fins a 10 kW, ara també microempreses, segons redacció consolidada).
  • Regula la facturació del PVPC i el paper dels comercialitzadors de referència.
  • Vincula el càlcul del PVPC al preu horari del mercat diari i a procediments d'operació específics.
  Text consolidat: Reial Decret 216/2014.
• Reial Decret 446/2023, de 13 de juny, pel qual es modifica el Reial Decret 216/2014 Actualitza la metodologia del PVPC per:
  • Indexar parcialment el PVPC a senyals de preus a termini i no només al mercat diari, amb l'objectiu de reduir la volatilitat suportada pels consumidors acollits al PVPC.
  • Adaptar el PVPC a la Directiva (UE) 2019/944 i a altres novetats regulatòries.
  BOE: Reial Decret 446/2023.
• Reial Decret 148/2021, de 9 de març, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul dels càrrecs del sistema elèctric No defineix el PVPC en si, però és clau perquè:
  • Fixa la metodologia dels càrrecs del sistema, un dels components que, segons la Llei 24/2013 i el RD 216/2014, s'integren en el PVPC.
  • Habilita la Direcció General de Política Energètica i Mines per establir el contingut mínim de la factura i el model a utilitzar pels comercialitzadors de referència (disposició addicional tercera), enllaçant amb la normativa de factures.
  Text: Reial Decret 148/2021.
• Reial Decret 897/2017, de 6 d'octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d'energia elèctrica Connecta directament amb el PVPC perquè:
  • Exigeix que els consumidors vulnerables tinguin un contracte PVPC per poder accedir al bo social, tal com recorda el propi RD 446/2023.
  • Defineix categories de vulnerabilitat i efectes sobre la factura (descomptes, protecció davant el tall).
  BOE: Reial Decret 897/2017.

(b) Normativa que regula els conceptes de la factura en el mercat regulat

• Llei 24/2013, de 26 de desembre A més de l'article 17 (PVPC), el seu article 16.7 i el 17.7, citats en la Resolució de 28 d'abril de 2021, obliguen a:
  • Desglossar a la factura peatges de transport i distribució, càrrecs, cost d'energia i tributs.
• Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre Regula el subministrament i la comercialització i estableix obligacions d'informació a la factura i als contractes (per exemple, articles 110 bis i 110 ter), citat a la Resolució de 2014 sobre model de factura.
• Reial Decret 1435/2002, de 27 de desembre Fixa condicions dels contractes en baixa tensió i obliga a incloure dades essencials a la facturació (CUPS, tarifa d'accés, etc.), també citat a la normativa de factures.
• Reial Decret 1718/2012, de 28 de desembre Determina el procediment de lectura i facturació de subministraments en baixa tensió fins a 15 kW, base tècnica de com es mesura el consum que després apareix a la factura.
• Resolució de 23 de maig de 2014, de la Direcció General de Política Energètica i Mines Va establir el contingut mínim i el model de factura d'electricitat i desenvolupa, entre altres, les previsions de l'article 17.7 de la Llei 24/2013, fixant quins conceptes han d'aparèixer clarament identificats (cost d'energia, peatges, impostos, etc.). BOE: Resolució 23/05/2014.
• Resolució de 28 d'abril de 2021, de la Direcció General de Política Energètica i Mines, amb correcció d'errors de 17 de juny de 2021 És la norma actualment central sobre factures en el regulat. Segons el seu propi text:
  • Actualitza el model de factura de 2014 per adaptar-lo a la nova separació entre peatges (CNMC) i càrrecs (Govern) i al RD 148/2021.
  • Defineix el format tipus de la factura que han d'utilitzar els comercialitzadors de referència per a:
    • Consumidors amb PVPC “horari”.
    • Beneficiaris del bo social.
    • Subministraments sense contracte en mercat lliure atesos per COR.
  • Detalla de forma exhaustiva els apartats de la factura: dades del contracte, desglossament per potència, energia, compensació d'excedents, impostos, lloguer de comptador, gràfic de consum, repartiment entre energia/peatges/càrrecs i informació sobre reclamacions.
  BOE: Resolució 28/04/2021.
• Resolució de 24 de juny de 2021, de la CNMC Completa el model de factura regulant la informació que han de contenir els codis QR per accedir al comparador d'ofertes de la CNMC i els vincles en factures electròniques, segons el BOE BOE-A-2021-11035.

En resum: el PVPC es defineix legalment a la Llei 24/2013 i s'articula reglamentàriament al RD 216/2014 i la seva reforma pel RD 446/2023, complementats per normes de càrrecs i protecció al consumidor (RD 148/2021 i RD 897/2017). La factura del regulat —quins conceptes ha d'incloure i com presentar-los— es regeix sobretot per la Llei 24/2013, els RD 1955/2000, 1435/2002 i 1718/2012, i, de forma molt concreta i operativa, per la Resolució de 28 d'abril de 2021 i la de la CNMC de 24 de juny de 2021.