Preu de la llum avui, 5 de novembre: l’hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

Perquè les tarifes regulades de l'electricitat reflecteixin correctament les variacions horàries del preu de la llum, han de complir un conjunt de requisits tècnics, econòmics i de protecció al consumidor. Molts d'ells deriven de principis generals del dret europeu de l'energia (cost-reflectivitat, transparència, protecció de consumidors vulnerables) i de la lògica pròpia dels mercats majoristes.

1. Vinculació clara a un preu de referència horari

• Indexació a un mercat o índex horari: la tarifa ha d'estar lligada a un preu de referència que canviï cada hora (normalment el preu del mercat majorista diari i intradiari, o un índex construït a partir d'ells).
• Regles de càlcul públiques i verificables: la norma que regula la tarifa ha d'explicar de forma clara com es passa del preu de mercat horari al preu final al consumidor (promedios, recàrrecs, pèrdues, peatges, càrrecs, etc.).
• Sense discrecionalitat comercial: perquè sigui realment “regulada” i horària, el comercialitzador obligat no pot fixar lliurement el preu, sinó aplicar-lo seguint una fórmula preestablerta per la regulació.

2. Mesura horària fiable i accés a les dades

• Comptadors intel·ligents: és imprescindible que els punts de subministrament disposin d'equips de mesura capaços de registrar el consum hora a hora (o almenys per períodes prou curts) perquè el cost horari tingui reflex real en la facturació.
• Telegestió i lectura remota: la distribuïdora ha de poder recollir aquestes dades de forma remota i periòdica, sense dependre de lectures estimades que “promedien” el consum i desvirtuen l'incentiu horari.
• Accés del consumidor a la seva corba de càrrega: la regulació sol exigir que el client pugui consultar els seus consums horaris (per web, app o canals equivalents), condició necessària perquè pugui adaptar els seus hàbits als preus.

3. Estructura tarifària coherent amb senyals horàries

• Diferenciació per períodes: encara que el preu sigui estrictament horari, la regulació pot agrupar costos de xarxes (peatges) i altres càrrecs per franges (punta, pla, vall). És fonamental que aquestes franges es defineixin de forma coherent amb els moments de major i menor cost del sistema.
• Components fixes vs. variables: com més gran és el pes de la part variable vinculada al kWh consumit, més fidelment reflectirà la tarifa les variacions horàries. Una part fixa molt elevada dilueix l'incentiu a desplaçar consum.
• Tractament de pèrdues i ajustos: la tarifa ha d'establir com es reparteixen, per hores, les pèrdues de xarxa i altres ajustos del sistema (restriccions tècniques, serveis d'ajust) per no desvirtuar el senyal de preu.

4. Transparència i informació al consumidor

• Publicació prèvia de preus horaris: perquè el client pugui reaccionar, els preus de cada hora del dia següent han de fer-se públics amb antelació suficient (normalment després del tancament del mercat diari).
• Informació clara a la factura: les factures han de detallar, almenys de forma desglossada, quina part de l'import prové del component horari d'energia i quina part de peatges, càrrecs, impostos i altres conceptes.
• Explicació de riscos i volatilitat: la normativa de protecció de consumidors exigeix que s'adverteixi de la possible volatilitat del preu horari (pics de preu) i de com pot afectar la factura.

5. Protecció de consumidors vulnerables i gestió de riscos

• Mecanismes de protecció: quan la tarifa està directament indexada al mercat, poden donar-se fortes pujades puntuals. La regulació sol preveure instruments com el bo social o altres ajudes específiques per a llars vulnerables.
• Limitació de pràctiques abusives: s'imposen obligacions de conducta als comercialitzadors regulats (no carregar recàrrecs injustificats, no oferir productes vinculats que desvirtuïn la tarifa regulada).
• Possibilitat d'alternatives: encara que existeixi una tarifa regulada horària, el marc ha de permetre al consumidor canviar a altres modalitats (preus fixes, mixtos, etc.) en el mercat lliure, sense penalitzacions desproporcionades.

6. Coherència amb els objectius energètics i de xarxa

• Senyals per al desplaçament de demanda: el disseny de la tarifa (períodes, recàrrecs punta, beneficis vall) ha de fomentar que els consumidors traslladin consums flexibles a hores de menor cost o major disponibilitat renovable.
• Compatibilitat amb l'autoconsum i la generació distribuïda: les regles de compensació d'excedents i el tractament de l'autoconsum han de coordinar-se amb els preus horaris per no generar incentius contradictoris.
• Estabilitat regulatòria mínima: encara que pugui ajustar-se amb el temps, la fórmula de càlcul no hauria de modificar-se de forma abrupta i freqüent, perquè restaria confiança i capacitat d'adaptació per part dels consumidors.

En síntesi, una tarifa regulada horària no és només “preu variable”; requereix un bastiment regulatori que garanteixi que aquesta variació es basi en costos reals del sistema, que el consumidor la pugui entendre i utilitzar en el seu favor, i que existeixi un marc de protecció per a qui són més sensibles a la volatilitat del mercat elèctric.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) no fixa el preu complet de l'electricitat. La seva competència directa es concentra en els peatges de les xarxes i en la remuneració de determinades activitats regulades. A més, supervisa com es formen els preus i el comportament de les empreses, però no decideix ordinàriament el preu majorista ni tots els conceptes de la factura.

1. Fixa els peatges de transport i distribució

Els peatges són els imports que es paguen per utilitzar les xarxes elèctriques. La CNMC aprova la seva metodologia de càlcul, la seva estructura —termes de potència i energia i períodes horaris— i els valors aplicables. La seva finalitat és cobrir els costos reconeguts del transport i la distribució, no pagar l'electricitat produïda per les centrals.

Aquesta competència es recull a l'article 16 de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, i es desenvolupa mitjançant circulars i resolucions. La Circular 3/2020 estableix la metodologia de peatges. Aquests components regulats afecten tant consumidors del mercat lliure com a qui tenen tarifa regulada. El Ministeri explica aquesta separació en la seva informació sobre peatges i càrrecs.

2. Determina la retribució de les xarxes

La CNMC estableix les metodologies per remunerar les activitats de transport i distribució: com es reconeixen les inversions, els costos d'operació i manteniment i la rendibilitat regulada. També determina les quantitats anuals corresponents i exerceix competències sobre la retribució de l'operador del sistema.

Aquestes decisions repercuteixen en els costos que han de recuperar els peatges. Com a exemple, va aprovar una taxa de retribució financera del 6,58 % per a 2026-2031, davant del 5,58 % anterior. Aquesta taxa remunera activitats regulades; no és una pujada equivalent del rebut ni un marge garantit per a tota l'activitat de les elèctriques. Així ho recull Demócrata sobre la retribució.

3. Supervisa el mercat, però no fixa el seu preu ordinari

Al mercat majorista, el preu es forma mitjançant el creuament d'ofertes de venda i compra. La CNMC no estableix administrativament quant ha de valer cada megavat hora ni el preu al qual ha d'oferir cada generador.

La seva funció consisteix a vigilar la transparència i la competència, detectar possibles manipulacions o abusos i actuar dins de les seves facultats inspectors i sancionadores. També supervisa el mercat minorista i les obligacions de les comercialitzadores. Aquest control es recolza en la Llei 3/2013 i en el reglament europeu REMIT sobre integritat i transparència dels mercats energètics, com explica aquesta comunicació oficial.

4. Què correspon al Govern i a les comercialitzadores

• Càrrecs del sistema: són diferents dels peatges i financen altres costos regulats. La seva metodologia i els seus valors corresponen al Govern i al Ministeri per a la Transició Ecològica.
• PVPC: el Govern aprova el disseny i la fórmula del preu voluntari per al petit consumidor. Combina referències de mercats elèctrics, peatges, càrrecs i altres components. La CNMC fixa els peatges i supervisa la correcta aplicació de les obligacions regulatòries, però no tria lliurement el seu preu final. Vegeu l'explicació oficial del PVPC.
• Mercat lliure i impostos: les comercialitzadores ofereixen els seus preus contractuals sota supervisió; la CNMC no aprova individualment cada oferta. Tampoc fixa l'IVA ni els altres impostos elèctrics, que corresponen al legislador i al Govern.

En definitiva, regular una part del rebut no equival a fixar el preu de la llum: la CNMC decideix sobre xarxes i vigila els mercats; el Govern determina altres components regulats, i el mercat i els contractes determinen el cost de l'energia.

La norma central és la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, desenvolupada mitjançant reials decrets, ordres ministerials i circulars de la CNMC, dins del marc europeu. No existeix una tarifa única fixada íntegrament pel Govern: cal distingir el preu de l'energia, els peatges de les xarxes, els càrrecs del sistema i els impostos.

1. Les lleis bàsiques

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. Organitza la generació, transport, distribució, comercialització i subministrament. Separa les activitats en competència de les regulades i estableix el marc econòmic, els drets dels consumidors i les competències públiques. El seu article 17 sustenta el preu voluntari per al petit consumidor —PVPC— i les tarifes d'últim recurs. És la referència principal, amb les seves modificacions posteriors: text consolidat del BOE.
• Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la CNMC. Fonamenta les funcions del regulador, entre elles la supervisió del mercat elèctric i les competències sobre metodologies regulades.
• Llei 54/1997, de 27 de novembre. Va iniciar la liberalització, però va ser substituïda per la Llei 24/2013, excepte determinades disposicions addicionals. No s'ha d'utilitzar com a marc general actual: abast de la seva derogació.

2. Mercat majorista: com es forma el preu

El marc europeu inclou el Reglament (UE) 2019/943, relatiu al mercat interior de l'electricitat, i la Directiva (UE) 2019/944, sobre les seves normes comunes. A Espanya, la Circular 3/2019 de la CNMC, de 20 de novembre, estableix metodologies del mercat majorista i de l'operació del sistema.

Les regles concretes de negociació es desenvolupen mitjançant resolucions, com la de 28 de febrer de 2025, que adapta els mercats diari i intradiari a la negociació en intervals de quinze minuts: regles publicades al BOE. A les subhastes es creuen ofertes de venda i compra; el mecanisme marginalista determina el preu. Aquest preu majorista no equival al rebut final.

3. Tarifa regulada i mercat lliure

• Reial Decret 216/2014, de 28 de març. Regula la metodologia del PVPC i la seva contractació. Inclou el cost energètic, peatges, càrrecs i costos de comercialització: normativa del PVPC.
• Reial Decret 446/2023, de 13 de juny. Va modificar aquesta metodologia per incorporar referències de mercats a termini i reduir la volatilitat. Des de 2026, aquestes representen el 55 % de la referència energètica i el mercat de curt termini el 45 %; no són percentatges del rebut complet. Vegeu la publicació de la reforma.

Al mercat lliure, el preu energètic depèn del contracte amb la comercialitzadora: pot ser fix, variable o indexat. Això no elimina els components regulats de la factura.

4. Peatges i càrrecs: qui els estableix

• Peatges de transport i distribució. Financen les xarxes. La Circular 3/2020 de la CNMC, de 15 de gener, estableix la seva metodologia; els valors es concreten mitjançant resolucions del regulador: metodologia de peatges.
• Càrrecs del sistema. Financen altres costos regulats i els estableix el Ministeri per a la Transició Ecològica. Per a 2026, la referència identificada és l'Ordre TED/1524/2025, de 23 de desembre: càrrecs i costos de 2026.

En definitiva, per interpretar una factura cal consultar conjuntament la llei sectorial, la modalitat contractual i les normes de peatges i càrrecs aplicables, a més de la fiscalitat corresponent.