Preu de la llum avui, 9 d'octubre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

La fixació dels preus horaris de l'electricitat a Espanya es basa en un entramat de normativa europea i espanyola que regula, d'una banda, el mercat majorista (casació diària i intradiària) i, de l'altra, la trasllació d'aquests preus als consumidors, tant en el PVPC com en el mercat lliure.

1. Marc de la Unió Europea

A nivell europeu, el nucli regulatori és:

• El Reglament (UE) 2019/943, sobre el mercat interior de l'electricitat, que fixa els principis del disseny de mercat, del despatx i de la formació de preus majoristes, així com les regles per als mercats diari i intradiari, el balanç i la integració de renovables.
• La Directiva (UE) 2019/944, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat, que es trasllada a Espanya principalment a través de la Llei 24/2013 i el seu desenvolupament reglamentari, regulant drets dels consumidors, tipus de contractes i tarifes regulades com el PVPC.
• Els anomenats codis de xarxa i directrius europees de mercats: CACM (Reglament (UE) 2015/1222, sobre assignació de capacitat i gestió de congestions), FCA, SOGL, EBGL, etc., que estructuren l'acoblament únic europeu, l'algorisme de casació i la coordinació entre operadors. A Espanya es concreten, entre altres, mitjançant la Circular 3/2019 de la CNMC, que estableix metodologies de funcionament del mercat majorista i de l'operació del sistema (BOE-A-2019-17287).
• El Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT), sobre integritat i transparència dels mercats majoristes d'energia, que no defineix preus, però condiciona la seva formació evitant pràctiques abusives.

2. Normativa bàsica espanyola del sector elèctric

El pilar intern és la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (BOE-A-2013-13645), parcialment modificada, entre altres, pel Reial Decret‑llei 15/2018.

• La Llei defineix les activitats en règim de mercat (generació i comercialització) i les regulades, estableix el principi de sostenibilitat econòmic‑financera del sistema i habilita el Govern i la CNMC per aprovar metodologies de preus, peatges i càrrecs.
• L'article 17 regula el preu voluntari per al petit consumidor (PVPC) i les tarifes d'últim recurs. Estableix que el PVPC és un preu màxim únic a tot el territori, que ha d'integrar: cost de producció (determinada per mecanismes de mercat), peatges i càrrecs i costos de comercialització. El Govern aprova la metodologia de càlcul.
• L'article 3.10 i altres preceptes atribueixen a l'Estat la competència per fixar les regles de mercat i els procediments d'operació, sobre els quals s'articulen les regles d'OMIE i REE.

El Reial Decret‑llei 1/2019 va reforçar el paper de la CNMC en aquesta matèria, en assignar-li competències per definir metodologies de peatges i altres elements que influeixen en el senyal horari de preus.

3. Formació del preu majorista horari

El preu marginal horari en el mercat diari i intradiari del MIBEL es regeix, principalment, per:

• La Resolució de 27 de gener de 2014, de la Secretaria d'Estat d'Energia, que aprova les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari de producció d'energia elèctrica i la implantació de l'algorisme europeu de casació (BOE-A-2014-916). Regula la presentació d'ofertes, l'algorisme marginalista, l'assignació de capacitat d'interconnexió i l'acoblament amb altres mercats.
• La Circular 3/2019 de la CNMC, ja citada, que integra a Espanya els codis de xarxa europeus i defineix metodologies sobre funcionament del mercat majorista i operació del sistema (serveis d'ajust, balanç, etc.).
• Diverses resolucions posteriors de la CNMC, com les que en 2023‑2025 adapten les regles de mercat a la negociació quart‑horària i a les noves subhastes intradiàries, ajustant la mecànica de casació, però mantenint el principi marginalista.

4. Trasllat al consumidor: PVPC, peatges i càrrecs

La conversió del preu majorista horari en preu final regulat s'articula sobre tres grans blocs:

• El Reial Decret 216/2014, de 28 de març, estableix la metodologia de càlcul del PVPC i el seu règim de contractació; ha estat profundament reformat pel Reial Decret 446/2023, de 13 de juny (BOE-A-2023-14048), que introdueix la indexació parcial a senyals a termini (futurs negociats a OMIP) per reduir la volatilitat del PVPC. Aquest reial decret detalla com es calcula el cost de producció horari (combinació de preu spot, cistella de futurs i factors d'ajust), com s'incorporen els serveis d'ajust i altres costos (operador del mercat, operador del sistema, capacitat, etc.) i com es publiquen els preus per part de l'operador del sistema.
• El Reial Decret 148/2021, de 9 de març, aprova la metodologia de càlcul dels càrrecs del sistema elèctric (BOE-A-2021-4239). Tot i que els càrrecs són, en essència, components regulats, s'estructuren amb discriminació horària per enviar senyals de preu en diferents períodes (punta, pla i vall), que se sumen al cost d'energia.
• Els peatges d'accés es fixen conforme a la Circular 3/2020 de la CNMC (no reproduïda en els extractes, però expressament citada en el RD 148/2021) i s'apliquen mitjançant ordres ministerials anuals (com l'Ordre TEC/1366/2018 per a 2019). Aquests peatges també estan estructurats per períodes horaris, reforçant el senyal per desplaçar consum.

5. Mesures extraordinàries de preus (crisi 2021‑2023)

Durant la crisi de preus de 2021‑2023, diverses normes d'urgència han incidit directament en el nivell de preus majoristes i, per tant, en els preus horaris:

• El Reial Decret‑llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s'estableix el conegut “mecanisme ibèric” d'ajust de costos de producció del gas per reduir el preu majorista (BOE-A-2022-7843).
• Els Reials Decrets‑lleis 12/2021, 17/2021 i 23/2021, que introdueixen mesures fiscals, límits a determinats ingressos, subhastes d'energia inframarginal i altres eines que modifiquen o amortiguen el senyal del mercat majorista.

6. Mercat lliure i nova regulació de subministrament

Al mercat lliure, les comercialitzadores poden oferir preus fixes o indexats al mercat, però:

• Estan subjectes a la Llei 24/2013 (protecció del consumidor, transparència, facturació) i al conjunt de reglaments i ordres que regulen la contractació i el subministrament.
• El Reial Decret 88/2026, d'11 de febrer, aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica (BOE-A-2026-3212), que actualitza sistemàticament el marc de comercialització, agregació de demanda i mecanismes de contractació, consolidant moltes de les regles disperses que condicionaven com es traslladen els preus horaris a les ofertes minoristes.

En síntesi, el preu horari es forma en el mercat marginalista regulat per normes europees i per les regles d'OMIE/REE aprovades per CNMC i Govern, i es trasllada al consumidor a través de PVPC i contractes lliures definits essencialment per la Llei 24/2013, el Reial Decret 216/2014 (modificat pel RD 446/2023), i les metodologies de peatges i càrrecs (Circular 3/2020, RD 148/2021).

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és el regulador independent que supervisa el correcte funcionament del sistema elèctric espanyol. Les seves competències combinen regulació econòmica, supervisió de mercats, control de xarxes i potestats d'inspecció i sanció, sempre dins del marc fixat pel legislador i el Govern.

1. Bases legals de les seves competències en electricitat

Les funcions de la CNMC en el sector elèctric es recolzen principalment en:

• Llei 3/2013, de creació de la CNMC, el seu article 7 detalla les seves funcions en els sectors elèctric i gasista: aprovació de metodologies de peatges i retribucions, supervisió de xarxes i mercats, control de la competència i protecció de consumidors.
• Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que defineix l'estructura del sistema elèctric i remet a la CNMC, per exemple, la metodologia i condicions d'accés i connexió a les xarxes (article 33), el control de les comercialitzadores i el seguiment econòmic del sistema, incloses les liquidacions.
• Reial Decret-llei 1/2019, que reforça el paper del regulador en peatges, retribució de xarxes i regles de mercat mitjançant l'emissió de circulars.
• Normativa europea (Reglament (UE) 2019/943, Directiva 2019/944 i REMIT 1227/2011), que atribueix als reguladors nacionals funcions de supervisió dels mercats majoristes, balanç i transparència.

2. Regulació econòmica de xarxes i activitats regulades

En generació, transport i distribució, la CNMC no decideix si es construeixen o no les instal·lacions, però sí fixa el marc econòmic en què operen:

• Peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució d'electricitat: estableix l'estructura i metodologia de càlcul, i aprova els valors anuals dels peatges destinats a remunerar les xarxes, d'acord amb les orientacions de política energètica i el principi de sostenibilitat econòmic-financera del sistema.
• Retribució de transport i distribució: fixa metodologies, paràmetres i base d'actius; determina valors unitaris d'inversió i operació i la taxa de retribució financera de les xarxes per a cada període regulatori.
• Retribució de l'operador del sistema: defineix la metodologia de retribució de Red Eléctrica per les seves funcions d'operació del sistema, podent incorporar incentius lligats a eficiència i reducció de costos del sistema.
• Accés i connexió a les xarxes: aprova, mitjançant circulars i resolucions, la metodologia i condicions d'accés i connexió d'instal·lacions de generació i demanda, així com els formats de publicació de capacitats d'accés per part dels gestors de xarxa.

3. Supervisió de mercats i operació del sistema

En els mercats majorista i minorista d'electricitat, la CNMC exerceix funcions àmplies de supervisió:

• Mercat majorista: estableix metodologies que regulen el funcionament del mercat diari, intradiari i serveis d'ajust (serveis de balanç i de no freqüència), aprova regles de mercat i procediments d'operació elèctrics i supervisa la formació de preus i la competència.
• Serveis de sistema: desenvolupa i modifica procediments d'operació per a serveis com el control de tensió o el balanç d'energia, i avalua el seu cost i disseny econòmic perquè siguin eficients i no discriminatoris.
• Mercat minorista: vigila l'adequació dels preus i condicions de subministrament a la normativa, incloses les ofertes de comercialitzadores i contractes a preu fix, i supervisa els canvis de subministrador i els procediments de contractació.
• Integritat i transparència: en aplicació de REMIT, supervisa la integritat dels mercats majoristes, investigant possibles usos d'informació privilegiada o manipulacions del mercat.
• Planificació i inversions: supervisa els plans d'inversió dels gestors de la xarxa de transport, avalua la seva adequació a la planificació i al marc europeu i pot formular recomanacions.

4. Liquidacions, dèficit i control econòmic

La CNMC calcula i publica les liquidacions del sistema elèctric: ingressos per peatges i altres conceptes regulats i costos reconeguts de les activitats regulades. D'aquest seguiment deriva la quantificació de dèficits o superàvits provisionals i el coeficient de cobertura que condiciona els cobraments dels agents del sistema.

També manté i proporciona informació sobre el dèficit de tarifa i els seus mecanismes de finançament, i assessora tècnicament els òrgans encarregats de la titulització del dèficit, d'acord amb la normativa sectorial.

5. Inspecció, sanció i protecció dels consumidors

La CNMC disposa de potestats d'inspecció i sanció en el sector elèctric:

• Inspecció d'empreses elèctriques, comercialitzadores, gestors de càrregues i consumidors directes en mercat per verificar el compliment de requisits i obligacions.
• Procediments sancionadors per incompliment de la normativa sectorial o de competència (per exemple, pràctiques que limitin la competència en comptadors, accés a xarxes o comportament en el mercat majorista).
• Resolució de conflictes entre agents en matèries com accés i connexió, condicions de subministrament o ús d'infraestructures essencials.
• Protecció de consumidors: supervisa preus i condicions de subministrament a consumidors finals, gestiona un comparador públic d'ofertes d'electricitat i gas i vetlla per l'accessibilitat de les dades de consum; a més, formula recomanacions per millorar la protecció dels usuaris i la transparència contractual.

6. Què queda fora de la CNMC

La CNMC no fixa la política energètica general ni tots els components de la factura. El Govern i el Ministeri competent mantenen la responsabilitat de definir els objectius de política energètica, aprovar lleis i reials decrets i establir els càrrecs del sistema i altres decisions d'alt nivell, sobre les quals la CNMC actua com a regulador tècnic i supervisor independent.

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d'electricitat a Espanya. No tots els punts de subministrament poden acollir-s'hi: la normativa limita qui pot contractar-la i en quines condicions tècniques. A continuació es resumeixen, de forma sintètica, els requisits actuals per a llars, empreses i comunitats de propietaris, així com els principals canvis recents.

1. Qui pot ser titular d'un contracte PVPC

• Persones físiques: qualsevol particular pot contractar PVPC per a un subministrament en baixa tensió que compleixi els límits de potència, sempre que ho faci amb una comercialitzadora de referència.
• Microempreses: des de 2024, també poden acollir-s'hi, sempre que compleixin la definició de microempresa i els requisits tècnics del punt de subministrament. A aquests efectes, es considera microempresa la que:
  • Empra menys de 10 treballadors, i
  • Té un volum de negoci anual o un balanç general anual ≤ 2 milions d'euros.
  L'acreditació sol fer-se mitjançant declaració responsable i/o documentació econòmic-comptable que exigeixi la comercialitzadora.
• Empreses que no són microempreses: queden excloses. Petites, mitjanes i grans empreses han de contractar al mercat lliure.

En resum, el PVPC queda restringit a persones físiques i microempreses; altres tipus de persones jurídiques (pimes que no siguin micro, grans empreses, associacions, fundacions, etc.) no poden contractar-lo.

2. Requisits tècnics del punt de subministrament

• Tensió de subministrament: el contracte ha de correspondre a una instal·lació connectada a una xarxa de tensió no superior a 1 kV, és a dir, normalment subministraments de baixa tensió d'ús domèstic o de petit negoci.
• Límit de potència contractada: la potència contractada ha de ser igual o inferior a 10 kW en cada període horari. El requisit no es comprova sumant períodes, sinó que el límit de 10 kW ha de complir-se en tots ells.
• Tipus de comercialitzadora: el PVPC només pot contractar-se amb una comercialitzadora de referència (COR) autoritzada pel Govern. Si el contracte és amb una altra empresa del mercat lliure, no és PVPC encara que el preu sigui variable.
• Comptador i mesura horària:
  • Ha d'existir un comptador capaç de mesurar el consum per períodes horaris.
  • En la pràctica, s'exigeix el típic comptador intel·ligent telegestionat, integrat en el sistema de lectura remota.
  Això permet aplicar els preus horaris del PVPC i la nova estructura lligada parcialment als mercats a termini.

El PVPC pot contractar-se tant per a la vivenda habitual com per a altres vivendes o petits locals, sempre que es compleixin aquests requisits; no obstant això, per al bo social elèctric sí que és obligatori que el subministrament sigui el de la vivenda habitual del titular i estigui acollit al PVPC.

3. Empreses i comunitats de propietaris

Microempreses

• Poden contractar PVPC si:
• • Compleixen la definició de microempresa (menys de 10 empleats i volum de negoci o balanç ≤ 2 milions d'euros).
  • El punt de subministrament està en baixa tensió (<= 1 kV) i amb potència ≤ 10 kW.
  • Signen el contracte amb una comercialitzadora de referència.

Comunitats de propietaris

• La regulació vigent limita el PVPC a persones físiques i microempreses, sense esmentar les comunitats de propietaris com a categoria habilitada.
• En conseqüència, una comunitat de propietaris no hauria de poder contractar PVPC per a subministraments comunitaris (ascensor, il·luminació de portal o garatge, bombes d'aigua, etc.), encara que la potència sigui inferior a 10 kW.
• Aquests subministraments han de contractar-se, en la pràctica, al mercat lliure.

4. Canvis normatius recents en el PVPC

• Restricció de beneficiaris (des de l'1 de gener de 2024): la reforma derivada del Reial Decret-llei 17/2022 i el seu desenvolupament posterior ha acotat qui pot accedir al PVPC, limitant-lo a persones físiques i microempreses. Abans, el filtre per mida empresarial era menys restrictiu mentre es respectés el límit de 10 kW.
• Manteniment del límit de 10 kW: el llindar de potència contractada màxima per acollir-se al PVPC es manté en 10 kW.
• Reforma de la fórmula de càlcul: des de 2024 s'ha modificat la forma de fixar el preu del PVPC per:
  • Reduir la dependència directa del mercat diari.
  • Incorporar progressivament referències de mercats de futurs, amb l'objectiu de suavitzar la volatilitat de la tarifa.
  Aquest canvi afecta el mode de càlcul del preu, però no als requisits essencials d'accés (titular, tensió, potència, tipus de comercialitzadora).
• Relació amb el bo social: es manté el principi que només els contractes acollits al PVPC amb comercialitzadora de referència poden accedir al bo social elèctric, sempre que es compleixin les condicions de renda i situació familiar.

En síntesi, per accedir avui al PVPC és necessari que el subministrament sigui de baixa tensió, amb potència ≤ 10 kW, que el titular sigui persona física o microempresa, que el contracte es signi amb una comercialitzadora de referència i que existeixi un comptador amb mesura horària (normalment, un comptador intel·ligent telegestionat). Comunitats de propietaris i empreses que superin el llindar de microempresa queden fora de l'àmbit d'aquesta tarifa regulada.