J. Safra Sarasin Sustainable Asset Management (AM), la gestora d'actius del banc privat suís J. Safra Sarasin, considera que la cotització de l'or es mou ja en nivells pròxims al seu terra i preveu que el metall preciós torni a situar-se al voltant dels 4.600 dòlars per unça abans que acabi el 2026.
En aquesta línia, l'estratega de Divises de la firma, Claudio Wewel, ha assenyalat que les posicions especulatives netes sobre l'actiu refugi s'han tornat "més alcistes" en les últimes setmanes, malgrat que la cotització de l'or ha marcat nous mínims en el que va d'any.
Al tancament de les borses europees de la jornada, el metall daurat rondava els 4.100 dòlars, després d'haver perforat a finals de juny el llindar psicològic dels 4.000 dòlars i descendir fins als 3.950 "bitllets verds".
Segons ha indicat Wewel, "els 'risk reversals' --que mesuren l'equilibri entre la demanda de protecció enfront de caigudes i l'aposta per pujades-- han descendit fins a nivells no vistos en una dècada, cosa que suggereix que podríem haver assolit el punt màxim de pessimisme. Això indica que probablement no faria falta massa perquè canviés la tendència, cosa que s'hauria de traduir en una reversió de les recents sortides de fons cotitzats (ETFs). Aquests elements ens porten a pensar que probablement l'or no es troba massa lluny del seu terra".
Mirant al mig termini, la casa d'inversió manté la seva tesi que l'entorn estructuralment favorable per a l'or continua "intacte". Al seu parer, la prolongació de la fragmentació geopolítica recolzarà "la persistència a llarg termini de la depreciació estructural del dòlar".
Des de J. Safra Sarasin AM també apunten que la sostenibilitat dels nivells de deute sobirà seguirà sent un assumpte "relevant", encara que admeten que resulta complicat anticipar en quin moment els mercats tornaran a centrar el focus en aquest front.
Al mateix temps, Wewel considera que, a la vista d'aquestes dinàmiques de llarg recorregut, és probable que bancs centrals, grans institucions i estalviadors privats continuïn "augmentant les seves assignacions a mitjà termini". A més, ha advertit que, encara que ara no acapari titulars, la inquietud sobre la solidesa de les institucions nord-americanes "pot ressorgir fàcilment" a mesura que s'acostin les eleccions de meitat de mandat als Estats Units.
Per altra banda, l'expert ha indicat que, amb les últimes dades d'inflació i d'activitat sobre la taula, a l'entitat preveuen que la fortalesa del cicle econòmic "continui", però avancen que la Reserva Federal (Fed) podria elevar el preu del diner en fins a dues ocasions en un any, la qual cosa acota les opcions que l'or registri un fort rebot en el curt termini.
NO HI HAURÀ REBOT EN EL CURT TERMINI
"En el nostre escenari central, la Fed hauria de dur a terme dues pujades de tipus durant els propers dotze mesos, amb el risc que n'hagi de fer més. Amb el mercat descomptant una pujada i mitja de tipus als Estats Units, és poc probable que l'or registri un rebot sostingut a curt termini", ha subratllat l'estratega.
Així mateix, el responsable de Divises ha admès que probablement no caldria un deteriorament molt acusat dels indicadors nord-americans perquè les expectatives de tipus als Estats Units i el dòlar se situïn "una mica més avall".
En aquest context, la firma calcula que una certa debilitat del dòlar nord-americà fins a finals d'any, juntament amb uns tipus d'interès reals una mica més reduïts, donarà suport a l'or. "Segons el nostre model, creiem que l'or hauria de recuperar-se cap als 4.600 dòlars abans de finals d'any", ha pronosticat Wewel.
Encara que aquest nivell implicaria un recorregut alcista superior al 12% respecte als preus actuals, el metall seguiria encara a prop d'un 18% per sota del seu màxim històric, assolit a finals de gener, quan va arribar a tocar els 5.595 dòlars per unça.
Amb tot, des de Safra Sarasin estimen que la reactivació de l'operació de depreciació estructural del dòlar, a mesura que s'aproximin les eleccions de meitat de mandat als Estats Units, suposa "un risc alcista addicional".