Un de cada tres llars espanyols va gastar més diners dels que va ingressar durant 2024, segons un estudi elaborat per BBVA Research que posa de manifest les profundes diferències en la capacitat d'estalvi de les famílies. En concret, el 33,6% dels llars va registrar una taxa d'estalvi negativa, cosa que significa que els seus ingressos disponibles no van ser suficients per cobrir el consum realitzat al llarg de l'any. La dada contrasta amb les estadístiques generals d'estalvi, que mostren una situació favorable per al conjunt de les famílies espanyoles, però que amaguen importants desigualtats entre qui aconsegueix reservar part del seu sou i qui necessita recórrer a altres recursos per afrontar les seves despeses.
L'informe, titulat "¿Qui estalvia a Espanya? Heterogeneïtat en la capacitat d'estalvi dels llars", ha estat elaborat per les economistes Noelia Cámara i Sirenia Vázquez a partir d'informació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponent a 2024. Les investigadores han analitzat prop de 30.000 llars espanyoles per determinar quins factors expliquen les diferències en la seva capacitat econòmica. Els resultats mostren que el llars mitjà va aconseguir estalviar el 19% dels seus ingressos, tot i que aquesta xifra no representa la situació de totes les famílies. La renda disponible és l'element principal que determina quant diners es pot reservar, però també influeixen la composició familiar, l'habitatge i el lloc de residència.
El 33,6% dels llars espanyols va tenir un estalvi negatiu en 2024
L'estudi revela que aproximadament un de cada tres llars va acabar 2024 amb unes despesses superiors als seus ingressos disponibles. Es tracta d'una situació que els economistes denominen "estalvi negatiu" i que pot produir-se quan una família utilitza diners acumulats anteriorment, recorre a préstecs o rep ajuda d'altres persones per mantenir el seu nivell de consum. No obstant això, els investigadors adverteixen que les dades utilitzades no permeten determinar exactament com va finançar cada llars aquesta diferència ni si es tractava d'una situació puntual o prolongada.
Les desigualtats són especialment acusades quan s'analitza el nivell de renda. El 75,8% dels llars situats entre el 10% amb menors ingressos va registrar estalvi negatiu, una proporció que descendeix al 52,9% en el segon decil de renda. La situació millora progressivament conforme augmenten els recursos econòmics: entre les famílies del grup central d'ingressos, el percentatge se situa en el 33,3%, mentre que només el 9,2% dels llars pertanyents al 10% amb major renda va gastar més del que va ingressar.
L'anàlisi també troba diferències importants en els ingressos dels dos grups. La renda anual mediana dels llars amb estalvi negatiu va ser de 25.759 euros, enfront dels 42.896 euros d'aquells que van aconseguir mantenir un estalvi igual o superior a zero. Aquesta distància ajuda a explicar per què dues famílies poden experimentar situacions econòmiques molt diferents fins i tot quan afronten despeses quotidianes similars.
Tenir feina no garanteix arribar a final de mes amb capacitat d'estalvi
Un dels resultats més rellevants de l'informe és que l'estalvi negatiu no afecta exclusivament a persones aturades o jubilades. De fet, el 52,7% dels llars que van gastar més del que van ingressar tenia una persona de referència ocupada, mentre que el 24,3% corresponia a llars encapçalats per jubilats o prejubilats i el 12% a famílies la persona de referència de les quals estava aturada.
Aquests dades mostren que disposar d'un treball no garanteix necessàriament que els ingressos familiars siguin suficients per cobrir les despeses. La situació depèn també de la remuneració, del nombre de persones que viuen a l'habitatge i de les obligacions econòmiques que ha d'afrontar cada unitat familiar. Segons l'estudi, l'incidència de l'estalvi negatiu s'aproxima al 38% entre els llars la persona de referència de la qual té entre 20 i 44 anys, mentre que arriba al 36,6% entre aquells encapçalats per persones de 45 a 54 anys. En les famílies de 65 a 74 anys, la proporció descendeix al 27%, tot i que torna a incrementar-se entre els majors de 75 anys.
Les investigadores conclouen que el nivell d'ingressos explica millor les dificultats per estalviar que l'edat o la situació laboral considerades de forma aïllada. En declaracions recollides per elDiario.es, Sirenia Vázquez subratlla que l'estudi reflecteix la situació d'un any concret i que no permet comprovar si els mateixos llars mantenen aquestes dificultats al llarg del temps.
Les famílies nombroses tenen més dificultats per estalviar
El nombre de persones que conviuen en un mateix habitatge constitueix un altre dels factors determinants. Segons les estimacions de BBVA Research, incorporar un membre addicional al nucli familiar s'associa amb una reducció de 9,75 punts percentuals en la taxa d'estalvi, un cop considerades altres característiques familiars. Aquesta relació resulta especialment acusada entre les famílies amb menor capacitat econòmica, on la diferència pot assolir els 12,5 punts percentuals.
El resultat reflecteix que, tot i que compartir habitatge permet repartir determinats gastos, les necessitats d'alimentació, transport, educació i altres productes bàsics augmenten amb cada nou integrant de la família. Això provoca que els nuclis familiars amb diversos membres puguin disposar de menys marge per reservar diners, fins i tot quan els seus ingressos totals siguin superiors als d'una persona que viu sola.
La ubicació geogràfica també influeix. L'estudi troba que viure en zones amb una densitat de població intermèdia o baixa està associat amb una major capacitat d'estalvi en comparació amb les àrees més poblades. Els investigadors apunten a factors com el cost de l'habitatge, els preus de determinats serveis i les diferències entre mercats laborals locals, tot i que adverteixen que no poden identificar amb precisió quin d'aquests elements explica la major part de la diferència.
¿Estalvien més qui viuen de lloguer o qui tenen un habitatge en propietat?
Una de les conclusions més cridaneres de la investigació està relacionada amb l'habitatge. BBVA Research observa que els nuclis familiars que viuen de lloguer a preu de mercat presenten, en determinades comparacions estadístiques, una taxa d'estalvi superior a la dels propietaris que ja han acabat de pagar la seva hipoteca. Concretament, el model principal de l'estudi identifica una diferència de 23,43 punts percentuals a favor dels inquilins, després de tenir en compte variables com la renda, la mida familiar i la situació laboral.
Els autors adverteixen, tanmateix, que aquest resultat no significa que llogar sigui econòmicament més avantatjós que tenir un habitatge en propietat, ni demostra que el lloguer provoqui directament un augment de l'estalvi. La relació pot estar influïda per decisions de consum, diferències patrimonials i expectatives de futur. Entre les possibles explicacions figura que algunes persones que viuen de lloguer estalvien amb l'objectiu de comprar un habitatge, mentre que qui ja el té pagat pot destinar una major proporció dels seus ingressos al consum.
Aquesta distinció resulta fonamental per interpretar els resultats. Estalviar una part dels ingressos durant un any no equival necessàriament a disposar de major patrimoni, ja que un propietari pot comptar amb un habitatge d'elevat valor encara que la seva capacitat d'estalvi anual sigui reduïda. De la mateixa manera, un inquilí pot reservar diners tots els mesos i seguir tenint dificultats per accedir a un habitatge en propietat.
L'estalvi de les famílies segueix sent elevat, però no arriba a tots per igual
Les conclusions de BBVA Research contrasten amb els indicadors generals de l'economia espanyola. Segons les últimes dades publicades pel Institut Nacional d'Estadística, corresponents al segon trimestre de 2026, la taxa d'estalvi dels llars es va situar en el 18,7% de la seva renda disponible bruta, davant del 19,9% registrat en el mateix període de l'any anterior. Un cop descomptats els efectes estacionals i de calendari, el percentatge va ser del 11%.
La diferència entre aquestes dades i l'estudi de BBVA Research respon al fet que mesuren realitats diferents. Mentre que l'estadística de l'INE recull l'estalvi del conjunt del sector llars, la investigació del servei d'estudis bancari analitza com es reparteix la capacitat d'estalvi entre famílies amb característiques econòmiques i socials diferents. Per tant, és possible que la taxa agregada sigui elevada al mateix temps que una part considerable dels llars no aconsegueixi cobrir les seves despeses amb els ingressos de l'any.
A això s'hi suma el pes creixent de l'habitatge en els pressupostos familiars. Segons l' Enquesta de Pressupostos Familiars de 2025, els llars espanyols van gastar de mitjana 35.101 euros anuals, un 3,1% més que l'exercici anterior. D'aquesta quantitat, 11.665 euros es van destinar a habitatge, aigua, electricitat, gas i altres subministraments, equivalents al 33,2% de la despesa total. Entre el 20% dels llars amb menor pressupost, l'habitatge i l'alimentació van concentrar conjuntament el 61,5% dels seus desemborsos.
Estudi de BBVA Research posa així de manifest que la capacitat d'estalvi de les famílies espanyoles està lluny de ser homogènia. Mentre els llars amb majors ingressos poden reservar una proporció important de la seva renda i afrontar millor les despeses imprevistes, altres necessiten utilitzar recursos addicionals per mantenir el seu consum. Una desigualtat que explica per què les xifres positives d'estalvi nacional no sempre es tradueixen en una major tranquil·litat econòmica per a tots els ciutadans.