La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, intentarà convertir-se demà dilluns en la primera dona i la primera espanyola a posar-se al capdavant de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Ho farà en una votació en què es mesurarà l’actual director general de l’organisme, el togolès Gilbert F. Houngbo, que opta a la reelecció, després que l’altre aspirant, l’exministre peruà Javier González-Olaechea, retirés la seva candidatura el passat 4 de novembre.
La representant espanyola planteja impulsar una Carta Global de Drets Laborals que garanteixi un "sòl universal" de protecció per a les persones treballadores i que permeti recuperar el lideratge de l’organització mitjançant el diàleg social.
L’OIT, creada el 1919 com a primera agència especialitzada de Nacions Unides, integra governs, organitzacions empresarials i sindicats dels seus 187 estats membres. Gràcies a la seva estructura tripartida, s’ha consolidat com el principal fòrum internacional per fixar normes laborals, fomentar l’ocupació, reforçar la protecció social i promoure el diàleg social.
Díaz va registrar formalment la seva candidatura el passat mes d’agost, acompanyada d’un programa estratègic titulat "Recuperar el liderazgo de la OIT: El diálogo social como faro de la justicia social en un mundo en transformación". En aquest document sosté que l’organització es troba en una "cruïlla crítica" i adverteix que la prolongació de la seva crisi financera i programàtica podria implicar un "risc existencial" per al compliment del seu mandat i el seu pes internacional.
El nucli de la seva proposta és l’elaboració d’una "Carta Global de Drets Laborals" amb rang de conveni internacional, que ordeni els principis desenvolupats per l’OIT al llarg de la seva història i incorpori els reptes actuals del treball al segle XXI. La ministra sosté que aquest instrument hauria de fixar una referència universal per salvaguardar els drets laborals en una economia globalitzada.
Per respondre a la infrafinançació de la institució, Díaz aposta per mobilitzar contribucions voluntàries de governs donants, agències de desenvolupament, bancs regionals i projectes de cooperació públic-privada. Aquestes aportacions tindrien caràcter plurianual i no condicionat, i es dirigirien a fons comuns estratègics. Alhora, planteja ajustos interns als comptes de l’organització, sempre en diàleg amb el sindicat i respectant els acords col·lectius vigents.
El programa ordena la futura acció de l’OIT a l’entorn del diàleg social i de cinc prioritats: les transicions digital i climàtica; l’impuls d’empreses sostenibles i d’una competència justa; el treball decent i la protecció social; la lluita contra les desigualtats i la igualtat de gènere, i la pròpia Carta Global de Drets Laborals. Entre les mesures que proposa figuren promoure una estratègia tripartida per regular la intel·ligència artificial i la tecnologia a la Conferència Internacional del Treball de 2027, estendre sistemes universals de protecció social i avançar en polítiques de salaris dignes i de negociació col·lectiva.
La candidata defensa també aprofundir en la democratització interna de l’OIT i enfortir la veu del Sud Global, dels treballadors i dels empleadors en peu d’igualtat amb els governs. En el seu programa reivindica l’experiència acumulada al capdavant del Ministeri de Treball, on posa en valor la signatura de desenes d’acords mitjançant el diàleg social, i remata amb l’afirmació que «ha arribat el moment de confiar en el lideratge d’una dona».
Des de Moncloa subratllen que Díaz ha impulsat algunes de les reformes laborals i socials més rellevants dels últims anys, com la reforma laboral acordada amb els sindicats i la patronal, la llei de plataformes digitals i la major pujada del salari mínim interprofessional (SMI) de la democràcia. L’Executiu recorda també que Espanya ha ratificat 141 convenis de l’OIT, el nombre més elevat entre tots els països membres.
La votació secreta està prevista per a demà dilluns, 16 de novembre, a les 10.00 hores, al consell d’administració de l’OIT. Per resultar elegida, cada candidatura haurà d’aconseguir el suport de més de la meitat dels membres amb dret a vot. El mandat del nou director general serà de cinc anys i començarà l’1 d’octubre de 2027.
Enfronta el director general actual
Com a rival de Díaz es presenta l’actual director general de l’OIT, el togolès Gilbert F. Houngbo, que aspira a renovar el seu mandat després d’assumir el càrrec el 2022.
Houngbo ha desenvolupat part de la seva carrera professional dins de la mateixa organització com a alt funcionari i també ha ocupat diverses responsabilitats a l’Administració peruana, entre elles la direcció del Ministeri de Relacions Exteriors, a més d’haver treballat com a assessor de l’exsecretari general de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar.