El mapa de les esquerres: així queda el puzle d'aliances per a les eleccions del 29N

Les coalicions electorals no tenen una tramitació parlamentària pròpia: la seva constitució per concórrer a unes eleccions ha de distingir-se de l'aprovació de lleis electorals i de la formació posterior de grups parlamentaris. Per tant, no correspon descriure-les com a pendents d'aprovació al Congrés o al Senat. A data de 19 d'octubre de 2026, la documentació consultada permet precisar el context legislatiu, però no identificar una relació de coalicions formalitzades per a la convocatòria.

La convocatòria electoral ja està publicada

El Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, es va publicar al BOE el 6 d'octubre. Dissol el Congrés dels Diputats i el Senat elegits el 23 de juliol de 2023 i convoca eleccions a ambdues Càmeres per al 29 de novembre de 2026.

Això situa la qüestió de les coalicions en el procés electoral obert per aquesta convocatòria, no en un procediment legislatiu d'autorització d'aliances entre partits. Tampoc s'ha de confondre un acord polític per presentar-se conjuntament amb la seva formalització electoral: són plans diferents, i els documents examinats no acrediten quines han completat aquesta última.

Què passa amb les reformes electorals

En les fonts consultades apareixen dues actuacions sobre la Llei Orgànica del Règim Electoral General que convé separar:

• Reforma general promoguda pel Govern. L'avantprojecte de modificació de la Llei Orgànica 5/1985 va passar pel Consell de Ministres el 15 d'abril de 2025. L'audiència pública es va desenvolupar del 13 al 26 de juny i posteriorment es va aprovar la seva remissió com a projecte. La seva tramitació parlamentària va caducar el 6 d'octubre de 2026, amb la dissolució de les Càmeres. No s'ha de presentar, per tant, com una reforma encara pendent d'aprovació en aquesta legislatura. Pot consultar-se la referència del Govern.
• Adaptació de la representació insular. La Llei Orgànica 2/2026, de 30 de juny, es va publicar el 2 de juliol. Adapta la legislació electoral a la reforma de l'article 69.3 de la Constitució, relacionada amb Eivissa i Formentera. És una llei ja aprovada, no una iniciativa pendent ni un tràmit de constitució de coalicions.

Coalicions i grups parlamentaris no són el mateix

També es va localitzar la proposició de reforma del Reglament del Congrés 410/000011, presentada per diputats de diversos grups. El seu text inicial proposava modificar l'article 23 sobre els requisits per constituir grup parlamentari: mantenia la via de quinze diputats i plantejava, per a l'alternativa de cinc escons, uns llindars del 10 % en les circumscripcions on s'hagués concorregut o del 3 % nacional.

La comissió va emetre un dictamen, publicat el 22 de juliol de 2026, disponible en el butlletí del Congrés. A més, consta una reforma del Reglament publicada el 28 de juliol. No obstant això, el text final aportat no permet atribuir-li automàticament tots els llindars de la proposta inicial. En qualsevol cas, aquesta matèria regula l'organització dels diputats després de les eleccions, no l'autorització de coalicions abans de votar.

En conclusió: la convocatòria està publicada; la reforma electoral governamental pendent va caducar; i les regles sobre grups parlamentaris pertanyen a una altra fase. En les fonts consultades no consta quines coalicions concretes han formalitzat la seva participació ni l'estat individual de les seves actuacions electorals.

En l'ordenament espanyol, no existeixen competències ni funcions jurídiques específiques associades a la condició de “candidata a la Presidència del Govern”. És a dir, que Ada Colau, pel simple fet de ser presentada o proclamada com a candidata a la Presidència, no adquireix cap potestat pública nova ni un estatus institucional diferent del que tingui per altres càrrecs (per exemple, regidora, diputada, etc.).

A Espanya, la figura amb funcions i competències definides per la legislació és la de Presidenta del Govern (o President), no la de candidata. La Constitució i les lleis regulen:

• Com s'escull la persona que serà Presidenta del Govern.
• Quines competències té un cop investida.
• Quines funcions exerceix en funcions, en cas de cessament.

Però no atribueixen poders públics específics a qui es postulen com a candidates.

1. Situació jurídica d'una “candidata a la Presidència”

En termes legals, Ada Colau com a candidata:

• És, sobretot, membre d'un partit o coalició que la presenta com a aspirant a ser proposada per a la investidura.
• Pot ser a més diputada al Congrés (o no ser-ho: la Constitució no exigeix que el President sigui diputat, només que obtingui la confiança del Congrés).
• Té els drets i obligacions comuns de qualsevol ciutadana, dirigent de partit o, si escau, representant electa (si ho és), però no rep cap prerrogativa addicional només per ser “la candidata”.

El que sí existeix és un reconeixement polític i mediàtic de la seva condició de candidata, i un conjunt de funcions de facto dins del seu partit o coalició:

• Encapçalar la campanya electoral.
• Presentar el programa polític davant l'opinió pública.
• Participar en debats, entrevistes i actes electorals.
• Negociar, arribat el cas, acords d'investidura o coalició després de les eleccions.

Tanmateix, totes aquestes són funcions polítiques i orgàniques, no competències jurídic-públiques regulades per la Constitució o per una llei.

2. El que sí regula la Constitució: investidura i Presidència

Per entendre millor l'encabiment jurídic, és útil veure què sí fixa la Constitució:

• L'article 99 CE regula el procediment d'investidura: després de les eleccions generals, el Rei consulta els partits i proposa un candidat a la Presidència al Congrés. Aquest candidat exposa el seu programa i es sotmet a votació.
• En aquesta fase, la persona proposada pel Rei és un “candidat a la Presidència” a efectes del debat d'investidura, però segueix sense tenir encara competències executives: només les adquireix si obté la confiança del Congrés.
• L'article 97 CE estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, exercint la funció executiva i la potestat reglamentària, però això es refereix al Govern ja constituït, amb la seva Presidenta o President investit.
• Els articles 98 i següents detallen l'estructura i responsabilitat del Govern, dels ministres, etc., sempre un cop nomenats.

És a dir, la frontera jurídica decisiva és l'obtenció de la confiança del Congrés i el posterior nomenament pel Rei, no la mera condició de candidata.

3. Resum aplicat a Ada Colau

Aplicat al cas concret que planteges:

• Com a candidata a la Presidència del Govern, Ada Colau no té competències ni funcions pròpies definides per la legislació espanyola.
• Les seves atribucions deriven de:
  • La seva possible condició de diputada (funcions parlamentàries regulades pel Reglament del Congrés i altres normes aplicables).
  • Els seus càrrecs interns en el seu partit o coalició (funcions fixades pels estatuts del partit, no per la Constitució).
  • La seva condició de ciutadana i dirigent política que lidera una opció electoral.
• Només si fos investida Presidenta del Govern passaria a tenir les competències que la Constitució i les lleis atribueixen al President: dirigir l'acció del Govern, proposar i cessar ministres, plantejar qüestions de confiança, proposar la dissolució de les Corts, etc.

En conclusió, des del punt de vista estrictament jurídic, ser “candidata a la Presidència del Govern” a Espanya no comporta competències ni funcions públiques específiques. Tot el contingut funcional d'aquesta condició és polític i partidari, no normatiu: la llei només reconeix i regula les funcions de qui arriba a ser efectivament Presidenta del Govern, no de qui aspira a ser-ho.

No he pogut verificar les fonts legals necessàries per oferir-te una resposta fiable sobre els requisits per registrar coalicions electorals en unes eleccions generals. Per no donar-te indicacions jurídiques incorrectes, no atribuiré a la legislació terminis, documents o exigències que no he pogut contrastar.

La resposta ha de comprovar, en particular, qui pot constituir la coalició, davant quina junta electoral es comunica, quin termini existeix des de la convocatòria i quina informació ha de contenir l'acord. També ha de distingir entre la constitució de la coalició i la posterior presentació de les seves candidatures: no convé tractar ambdós tràmits com si fossin un de sol.

Si em facilites el text de la regulació o un enllaç oficial que vulguis utilitzar com a referència, podré ajudar-te a organitzar-ne els requisits i a identificar les qüestions que calgui verificar abans de presentar la documentació.