Es pot votar amb el DNI caducat a les eleccions del 29N: aquests són els documents vàlids

Per modificar l'article 85 de la LOREG cal aprovar una llei orgànica, mitjançant tramitació al Congrés i al Senat. El requisit decisiu és la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt, conforme a l'article 81.2 de la Constitució. Que la reforma afecti únicament un article no elimina aquesta exigència.

1. Presentació de la iniciativa

La reforma pot començar per diferents vies, previstes als articles 87 i 88 de la Constitució:

• Projecte de llei del Govern: l'aprova el Consell de Ministres i el remet al Congrés, acompanyat d'exposició de motius i antecedents.
• Proposició de llei del Congrés: pot presentar-la un grup parlamentari mitjançant el seu portaveu, o un diputat amb la signatura d'altres catorze.
• Proposició de llei del Senat: després de la seva presa en consideració allà, passa al Congrés sense repetir aquest tràmit.
• Proposició d'un parlament autonòmic: es remet al Congrés i pot defensar-la una delegació de fins a tres membres.

No hi ha iniciativa legislativa popular, perquè la Constitució exclou les matèries pròpies de llei orgànica. Tampoc es pot utilitzar un decret llei: l'article 86.1 exclou el Dret electoral general.

2. Admissió i, quan correspongui, presa en consideració

La Mesa del Congrés qualifica la iniciativa i ordena la seva publicació. La qualificació com a orgànica es realitza conforme a l'article 130 del Reglament del Congrés, escoltada la Junta de Portaveus.

Les proposicions requereixen, com a regla, una presa en consideració: el Ple decideix si comença a tramitar-les. Es remeten prèviament al Govern perquè manifesti el seu criteri i, quan hi hagi incidència pressupostària, la seva conformitat en els termes reglamentaris. Els projectes governamentals no necessiten aquesta votació inicial.

3. Esmenes i debat de totalitat

S'obre un termini reglamentari inicial de quinze dies per presentar esmenes. Les relatives a l'articulat poden suprimir, modificar o afegir contingut, inclosa la nova redacció proposada per a l'article 85.

En els projectes, els grups poden presentar esmenes a la totalitat que demanin retornar el text al Govern o substituir-lo per un altre complet. Si n'hi ha, es debaten al Ple. Per a les proposicions preses en consideració pel Congrés no s'admeten esmenes de totalitat de devolució, amb l'excepció reglamentària corresponent a les procedents del Senat.

4. Ponència, comissió i Ple del Congrés

La comissió competent designa una ponència, que estudia el text i les esmenes i redacta un informe. Després, la comissió debateix l'articulat i aprova un dictamen, que s'eleva al Ple.

Després de debatre i votar les propostes mantingudes, el Ple celebra la votació final de conjunt. Si no s'aconsegueix la majoria absoluta, el text torna a comissió per a un nou dictamen en un mes. Una segona votació sense aquesta majoria suposa el seu rebuig, segons l'article 131.

5. Senat i eventual retorn al Congrés

El text aprovat es remet al Senat. Si aquest introdueix esmenes o veta la reforma, torna al Ple del Congrés. Les esmenes senatorials es voten i poden acceptar-se per majoria simple, però el text resultant ha de superar una altra votació de conjunt per majoria absoluta.

Si aquesta última falla, queda ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades totes les esmenes del Senat. Per aixecar un veto senatorial, l'article 132 exigeix sempre majoria absoluta per tractar-se d'una llei orgànica.

6. Publicació i aplicació

L'aprovació parlamentària ha de culminar amb la sanció, promulgació i publicació de la reforma. La nova redacció de l'article 85 serà aplicable des de la data d'entrada en vigor que correspongui.

La Junta Electoral Central (JEC) és l'òrgan superior de l'Administració electoral i té caràcter permanent. En les eleccions generals, la seva missió principal és garantir que el procés es desenvolupi amb transparència, objectivitat i respecte al principi d'igualtat. No organitza per si sola tota l'elecció: supervisa l'aplicació de les regles i comparteix responsabilitats amb les juntes electorals territorials i altres organismes.

1. Unificar l'aplicació de les normes

Una de les seves funcions essencials és aconseguir que les regles electorals s'apliquin de manera uniforme a tot el territori. Per això, dicta instruccions obligatòries per a les juntes electorals provincials i de zona, i resol les consultes que aquestes li plantegen.

També pot revisar determinades decisions de les juntes inferiors quan contradiuen la seva interpretació de la normativa. Així evita que situacions equivalents rebin respostes diferents segons la província o el municipi.

2. Supervisar el cens electoral

La JEC dirigeix i supervisa l'actuació de l'Oficina del Cens Electoral, responsable d'elaborar i actualitzar el cens. Això no significa que la Junta confeccioni personalment les llistes d'electors, sinó que exerceix una funció de direcció i vigilància sobre aquest àmbit.

La seva intervenció contribueix a protegir el dret de sufragi i a assegurar que les actuacions censals respectin les garanties del procediment electoral.

3. Garantir la neutralitat dels poders públics

Durant el període electoral, vigila el compliment de les restriccions que afecten les campanyes institucionals i l'actuació de les administracions. Pot intervenir davant publicitat institucional prohibida, actes que destaquin assoliments de gestió o inauguracions contràries a les regles electorals.

L'objectiu és que els recursos públics no s'utilitzin per afavorir una candidatura. També examina reclamacions sobre actuacions d'autoritats que puguin vulnerar la neutralitat exigible durant les eleccions.

4. Vetllar per la igualtat en la campanya

La Junta garanteix el respecte als principis que regeixen la informació electoral, especialment el pluralisme, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat en els mitjans de titularitat pública. Resol reclamacions sobre cobertura informativa i altres decisions relacionades amb la campanya.

Així mateix, distribueix els espais gratuïts de propaganda electoral als mitjans públics conforme als criteris legals i a les propostes de l'òrgan competent. La seva funció no consisteix a dirigir els continguts periodístics, sinó a protegir les garanties electorals aplicables.

5. Resoldre recursos i exercir potestats disciplinàries

La JEC resol els recursos que la legislació li atribueix davant acords de juntes electorals inferiors. Això permet corregir decisions i donar una resposta administrativa a controvèrsies sorgides durant el procés.

A més, pot exercir potestat disciplinària sobre qui intervé oficialment en les operacions electorals i imposar sancions per infraccions que siguin de la seva competència. Si aprecia fets que poguessin constituir delicte, el seu tractament correspon a la jurisdicció penal, no a una sanció electoral substitutòria.

6. Intervenir en les garanties i els resultats

Entre les seves atribucions hi ha aprovar, a proposta de l'Administració competent, determinats models de documentació electoral. També rep informació sobre els escrutinis i participa en la publicació oficial dels resultats en els termes previstos legalment.

Què no correspon a la JEC

La Junta no convoca les eleccions, no substitueix el Ministeri de l'Interior en la logística ni compta directament tots els vots. Les meses realitzen l'escrutini inicial i les juntes provincials efectuen l'escrutini general i proclamen els candidats electes. En síntesi, la JEC actua com a autoritat de garantia i supervisió, no com a organitzador material únic ni com a tribunal electoral.

Per figurar en el cens electoral espanyol, una persona ha de reunir les condicions legals per ser elector i estar inscrita en el cens corresponent a la seva residència i al tipus d'elecció. La regla general per als espanyols és tenir la nacionalitat espanyola, ser major d'edat i no estar privat judicialment del dret de sufragi. Per a determinats ciutadans estrangers existeixen vies d'inscripció, però únicament per a eleccions concretes.

1. Nacionalitat, edat i dret de sufragi

La Constitució i la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) constitueixen el marc bàsic. Per als ciutadans espanyols, els requisits principals són:

• Nacionalitat espanyola: ha d'haver-se adquirit legalment. Ser descendent d'espanyols o haver sol·licitat la nacionalitat no equival, per si sol, a ser elector espanyol.
• Majoritat d'edat: per votar han d'haver complert 18 anys el dia de la votació. El cens incorpora també informació de menors que assoliran aquesta edat, sense que això els permeti votar anticipadament.
• No estar privat del sufragi: queden exclosos aquells que hagin estat condemnats per sentència judicial ferma a la privació del dret de sufragi durant el temps de compliment d'aquesta pena.

La discapacitat no constitueix una causa d'exclusió. Tampoc no ho són necessitar suports per exercir la capacitat jurídica, no saber llegir o escriure, mancar d'ingressos o trobar-se a la presó sense una condemna que privi específicament del sufragi.

2. Inscripció vinculada a la residència

El cens electoral és permanent i s'actualitza mensualment. La inscripció és obligatòria i cada elector ha de figurar una sola vegada; no pot triar lliurement diversos municipis o circumscripcions per votar.

• Espanyols residents a Espanya: la inscripció es realitza d'ofici a partir de les dades del padró municipal i de les comunicacions administratives corresponents. Per això, és essencial estar empadronat i mantenir actualitzat el domicili.
• Espanyols residents habitualment a l'estranger: han d'inscriure's com a residents en el Registre de Matrícula Consular. Aquesta inscripció permet la seva incorporació al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), amb adscripció al municipi espanyol que correspongui legalment.

L'estada temporal en un altre país no equival a traslladar-hi la residència habitual ni determina, per si mateixa, la incorporació al CERA. A més, els espanyols residents a l'estranger no participen en les eleccions municipals espanyoles: per a aquestes s'exigeix residir a Espanya.

3. Ciutadans estrangers

La residència legal a Espanya no concedeix automàticament el dret a participar en totes les eleccions. Les principals possibilitats són:

• Ciutadans d'altres Estats de la Unió Europea: poden participar en les eleccions municipals i al Parlament Europeu si compleixen els requisits aplicables i manifesten la seva voluntat de votar a Espanya. No poden votar dues vegades en les mateixes eleccions europees.
• Nacionals de països amb acords de reciprocitat: poden participar en eleccions municipals quan existeixi un acord aplicable i compleixin les seves condicions, inclosos els requisits de residència i la sol·licitud d'inscripció dins del termini establert.

4. Figurar en el cens aplicable a cada convocatòria

Reunir els requisits personals no basta per votar en qualsevol convocatòria: cal comprovar la inclusió en el cens vigent per a aquesta elecció. La LOREG estableix, com a regla general, el tancat el primer dia del segon mes anterior a la convocatòria.

Durant el període de consulta es poden reclamar errors o omissions davant l'Oficina del Cens Electoral. Aquest tràmit permet corregir inscripcions, però no substitueix els requisits legals ni converteix qualsevol canvi posterior de domicili en un canvi de circumscripció per a l'elecció ja convocada.