Enquesta eleccions generals: Vox supera al PSOE a Canàries i al PP a Andalusia, segons GESOP

El PSOE lidera a Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, País Basc i Castella-La Manxa; els populars encapçalen Madrid i Castella i Lleó

fotonoticia 20261013102855 1920

fotonoticia 20261013102855 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El PSOE encapçala la intenció directa de vot en sis de les deu zones territorials analitzades, mentre que el PP se situa en primera posició en altres tres i Vox aconsegueix el millor resultat a Canàries. Així ho recull el desglose per territoris de l'enquesta preelectoral de GESOP publicada per El Periódico sobre les eleccions generals del 29 de novembre.

Les dades mostren diferències importants entre comunitats. Galícia registra el percentatge més alt del PSOE, amb un 34,2%, mentre que Castella i Lleó és el territori amb més suport al PP, amb un 29,4%. A Canàries, Vox arriba al 21,1% i supera per quatre dècimes els socialistes.

El PSOE lidera en sis territoris i el PP en tres

La distribució territorial situa els socialistes per davant de la resta de partits a Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, País Basc i Castella-La Manxa. El PP encapçala els resultats a Madrid, Castella i Lleó i el grup de territoris que l'estudi reuneix sota la categoria "resta". Canàries és l'única zona en què Vox apareix en primera posició.

Territori PSOE PP Vox Frente Amplio
Andalusia 22,5% 16,9% 18,2% 7,3%
Catalunya 23,8% 8,4% 11,0% 1,9%
Madrid 14,1% 22,5% 21,6% 7,5%
Comunitat Valenciana 20,7% 17,5% 12,7% 9,9%
Galícia 34,2% 20,7% 6,5% 7,9%
Castella i Lleó 20,4% 29,4% 16,8% 7,3%
País Basc 26,9% 4,1% 2,0% 2,1%
Canàries 20,7% 14,5% 21,1% 4,1%
Castella-La Manxa 26,1% 23,5% 19,0% 9,9%
Resta 21,5% 23,1% 14,0% 5,8%

Galícia és el territori amb més suport al PSOE

Els socialistes arriben al 34,2% a Galícia, 13,5 punts per sobre del PP. També registren resultats superiors al 25% al País Basc, amb un 26,9%, i a Castella-La Manxa, amb un 26,1%. A Catalunya obtenen el 23,8%, davant del 8,4% dels populars.

La Comunitat Valenciana presenta una distància menor entre els dos principals partits: el PSOE marca un 20,7% i el PP, un 17,5%. A Andalusia, els socialistes arriben al 22,5%, amb Vox al 18,2% i el PP al 16,9%.

El PP arriba al seu màxim a Castella i Lleó

Castella i Lleó és el territori on el PP obté el seu percentatge més elevat, amb un 29,4%. La formació també lidera a Madrid, amb un 22,5%, tot i que Vox s'acosta fins al 21,6%. En el grup de territoris agrupats com a "resta", els populars registren un 23,1%, davant del 21,5% del PSOE.

En l'extrem oposat, el PP es queda en el 8,4% a Catalunya i en el 4,1% al País Basc. En ambdós territoris, el PSOE presenta un avantatge ampli en intenció directa de vot.

Vox supera al PP a Andalusia i Catalunya i lidera a Canàries

Vox registra un 18,2% a Andalusia, per sobre del 16,9% del PP. A Catalunya també queda per davant dels populars, amb un 11% davant del 8,4%. El seu millor resultat territorial apareix a Canàries, on arriba al 21,1%, per davant del PSOE, amb un 20,7%, i del PP, amb un 14,5%.

A Madrid, els de Santiago Abascal es situen a menys d'un punt del PP. A Castella-La Manxa obtenen un 19%, mentre que Galícia representa el seu resultat més baix entre les zones incloses en el desglose, amb un 6,5%.

Frente Amplio aconsegueix les seves millors dades a la Comunitat Valenciana i Castella-La Manxa

Frente Amplio obté un 9,9% a la Comunitat Valenciana i a Castella-La Manxa. També arriba al 7,9% a Galícia i al 7,5% a Madrid. Catalunya és el territori on registra el seu percentatge més baix, amb un 1,9%.

El desglose territorial publicat no cobreix totes les comunitats autònomes per separat, degut a la mida de la mostra. Per això, els percentatges corresponen exclusivament a les zones que apareixen en l'estudi i no permeten establir resultats específics per a les comunitats no desglossades.

Consulta la publicació original d'El Periódico sobre el desglose territorial de l'enquesta de GESOP.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin punt es troba la tramitació de la llei electoral vigent per a les eleccions generals a Espanya?

La llei electoral vigent per a les eleccions generals a Espanya és la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG), en la seva redacció consolidada després de successives reformes. Avui està plenament en vigor i és la norma que regula les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat. No s'està tramitant una “nova llei electoral” que la substitueixi, però sí que hi ha diverses reformes parcials en curs d'aquesta mateixa LOREG.

1. Situació de la llei electoral vigent

La LOREG, publicada originalment al BOE el 20 de juny de 1985 (text al BOE), continua sent la peça central del sistema electoral general. Al llarg dels anys ha estat modificada per nombroses lleis orgàniques, entre elles:

  • Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, que introdueix canvis rellevants en diversos articles de la LOREG (enllaç BOE).
  • Llei Orgànica 3/2011, de 28 de gener, amb una altra tanda de modificacions (enllaç BOE).
  • Més recentment, la Llei Orgànica 2/2026, de 30 de juny, que torna a modificar la LOREG per adaptar-la a la reforma de l'apartat 3 de l'article 69 de la Constitució (enllaç BOE).

Aquesta última reforma, procedent d'una proposició de llei tramitada al Senat en lectura única ((15)551/000041, l'acord final de la qual es va publicar el 10 de juny de 2026), ja ha conclòs la seva tramitació i està incorporada al text vigent. Per tant, la llei electoral que regirà les properes eleccions generals és la LOREG, tal com queda després d'aquestes reformes, inclosa la de 2026.

2. Reformes de la LOREG actualment en tramitació

Encara que la LOREG està en vigor, a les Corts Generals es debaten diverses iniciatives que pretenen modificar-la parcialment. Les principals que afecten directament les eleccions generals són:

  • Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la LOREG (121/000063, Govern, Congrés).
    Aquesta iniciativa del Govern introdueix canvis en matèries com els debats electorals en mitjans públics i la regulació de les enquestes electorals. Actualment es troba al Congrés dels Diputats, amb el termini per a la presentació d'esmenes ja obert i ampliat successivament fins al 7 d'octubre de 2026. És a dir, la Cambra encara està en la fase inicial d'examen: els grups poden seguir registrant esmenes a l'articulat, per la qual cosa el text encara no ha passat a ponència ni a comissió. Més informació a la fitxa oficial de la iniciativa: fitxa del projecte al Congrés .
  • Proposició de Llei Orgànica de modificació de la LOREG relativa a les causes d'inelegibilitat ((15)622/000048 al Senat, 124/000028 al Congrés).
    És una iniciativa impulsada pel Grup Popular al Senat que endureix els requisits d'elegibilitat (causes d'inelegibilitat) per a determinats perfils, vinculats especialment al terrorisme. El Senat ja l'ha debatut i, en sessió plenària celebrada el 21 de maig de 2025, va decidir prendre-la en consideració i enviar-la al Congrés per continuar la tramitació. Al Congrés, la iniciativa es va encomanar a la Comissió Constitucional i es va obrir termini d'esmenes, que igualment s'ha ampliat fins al 7 d'octubre de 2026. Per tant, està en una fase semblant a la del projecte del Govern: encara s'estan rebent esmenes i no s'ha elaborat dictamen.
  • Proposició de Llei Orgànica per incloure com a inelegibles els fugitius de la justícia (122/000065, VOX, Congrés).
    Aquesta proposició, presentada pel Grup Parlamentari VOX al Congrés, també modifica la LOREG en l'àmbit de les inelegibilitats, concretament per declarar inelegibles les persones fugitives de la justícia. La Mesa del Congrés l'ha admès i l'ha remès al Ple per decidir si es pren o no en consideració, de manera que la iniciativa es troba pendent d'aquest primer debat de presa en consideració i encara no ha entrat en fases d'esmenes article per article.
3. Altres iniciatives relacionades (no són reforma directa de la LOREG)

En paral·lel, existeixen iniciatives que aborden el debat polític sobre la reforma electoral, però sense modificar directament en aquest moment l'articulat de la LOREG. Per exemple:

  • Proposició no de Llei per a la rebaixa de l'edat de vot a 16 anys (161/000860, SUMAR, Congrés), que planteja al Govern estudiar aquesta reforma, però no canvia per si mateixa la llei electoral.
  • Proposició no de Llei per adaptar la LOREG al marc de la Unió Europea ((15)663/000023, Senat), que també té caràcter d'orientació política.
4. Conclusió

En síntesi, la llei electoral vigent —la LOREG i les seves reformes, inclosa la Llei Orgànica 2/2026— està plenament en vigor i regula avui les eleccions generals. No obstant això, hi ha diverses reformes parcials en curs al Congrés i al Senat (sobre debats electorals, enquestes i inelegibilitats, entre altres aspectes) que, d'aprovar-se abans d'una nova convocatòria, podrien introduir canvis rellevants a les properes eleccions generals. Fins que aquestes iniciatives no culminin la seva tramitació i es publiquin al BOE com a noves lleis orgàniques, la norma aplicable continua sent la LOREG en la seva redacció actual.

Quines són les competències dels presidents autonòmics en la convocatòria d'eleccions?

En el sistema autonòmic espanyol, els presidents de les comunitats autònomes tenen un paper central en la dissolució del parlament autonòmic i la convocatòria d'eleccions, però és un poder fortament emmarcat per la Constitució, els Estatus d'Autonomia i la normativa electoral.

1. Marc constitucional bàsic

La Constitució no detalla un per un els poders de cada president autonòmic, però fixa l'esquema general a l'article 152.1:

  • Les comunitats de “via art. 152” (les que compten amb Assemblea legislativa, Consell de Govern i president elegit per l'Assemblea) es configuren com a parlamentarismes autonòmics anàlegs a l'estatal.
  • El president és elegit per la cambra autonòmica d'entre els seus membres i pot ser objecte de moció de censura constructiva.
  • La Constitució permet que els Estatus articulin la facultat de dissolució anticipada de l'Assemblea i de convocatòria d'eleccions, sempre que respectin el marc general constitucional i la igualtat bàsica de drets electorals.

És a dir, la CE obre la porta, però són els Estatus i les lleis autonòmiques i orgàniques (especialment la Llei Orgànica del Règim Electoral General, LOREG, i les lleis electorals autonòmiques) els que concreten quan i com pot un president dissoldre i convocar.

2. Paper dels Estatus d'Autonomia

La majoria d'Estatus atribueixen expressament al president autonòmic la facultat de:

  • Dissoldre el parlament autonòmic mitjançant decret.
  • Convocar eleccions autonòmiques en aquest mateix decret de dissolució.

No obstant això, no tots ho fan igual: algunes comunitats (sobretot en les seves redaccions més antigues) tenien eleccions “no avançables” i fixades en una data comuna, mentre que d'altres han anat incorporant la possibilitat de dissolució anticipada per acostar-se al model del president del Govern estatal. En qualsevol cas, el poder no és discrecional absolut: els Estatus solen incloure límits materials i temporals.

3. Límits habituals a la dissolució anticipada

En la pràctica comparada dels Estatus i lleis autonòmiques poden identificar-se diversos elements comuns:

  • Termini mínim des de les últimes eleccions: sovint s'exigeix que hagi transcorregut un temps (per exemple, un any) des de les últimes eleccions autonòmiques per poder dissoldre anticipadament.
  • Termini final de la legislatura: sol prohibir-se la dissolució anticipada si queda menys d'un període determinat (per exemple, un any) per a l'expiració ordinària de la legislatura.
  • Prohibició de dissoldre amb moció de censura en tràmit: és una clàusula molt estesa. Mentre hi hagi registrada i pendent de votació una moció de censura, el president no pot usar el seu poder de dissolució per evitar-la.
  • Restriccions després d'una dissolució anticipada: en molts Estatus, si el president ja ha dissolt anticipadament el parlament, no pot tornar-ho a fer fins que hagi transcorregut un determinat termini.

Aquests límits persegueixen equilibrar la capacitat de maniobra política del president amb l'estabilitat institucional i la protecció de la majoria parlamentària davant un ús oportunista de la dissolució.

4. Dissolució “automàtica” per investidura fallida

Al costat de la dissolució “facultativa” decidida pel president, els Estatus solen preveure supòsits de dissolució automàtica lligats a una investidura fallida. L'esquema més freqüent és:

  • Després de les eleccions, s'obre un termini (per exemple, de dos mesos) des de la primera votació d'investidura.
  • Si dins d'aquest termini cap candidat obté la confiança de la cambra, el parlament queda automàticament dissolt.
  • En aquest cas, el president en funcions dicta el decret de convocatòria, però com a execució d'un mandat estatutari, no com a decisió política lliure.

Aquest mecanisme assegura que un bloqueig prolongat en la investidura es resolgui retornant la paraula a l'electorat.

5. Coordinació amb la normativa electoral (LOREG i lleis autonòmiques)

La Constitució exigeix que la regulació electoral bàsica sigui orgànica i comuna, i d'aquí la importància de la LOREG, complementada per lleis electorals autonòmiques. Pel que fa al president autonòmic:

  • El decret de dissolució i convocatòria fixa la data concreta de les eleccions, respectant sempre el termini legal (en el règim general estatal, 54 dies des de la convocatòria; les normes autonòmiques concreten per a les seves eleccions).
  • Ha de respectar regles sobre simultaneïtat o no amb altres eleccions (per exemple, si la comunitat ha “desenganxat” el seu calendari del cicle comú o si la llei autonòmica afavoreix coincidències).
  • La normativa electoral defineix el règim de govern en funcions des de la dissolució fins a la investidura del nou president, limitant la capacitat de l'executiu per adoptar determinades decisions estructurals.

6. Síntesi

En suma, els presidents autonòmics solen disposar d'una potestat rellevant per dissoldre el parlament i convocar eleccions, però es tracta d'un poder reglamentat: neix de la Constitució, es concreta en els Estatus i es modula per la legislació electoral. Els elements recurrents són la necessitat de decret formal de dissolució i convocatòria, l'existència de límits temporals i polítics (moció de censura, investidura, final de legislatura) i la previsió de dissolucions automàtiques quan la cambra és incapaç d'investir un president en un termini raonable.

Quins requisits legals ha de complir una enquesta preelectoral per ser publicada en període electoral segons la legislació espanyola?

A Espanya, la publicació d'enquestes preelectorals durant el període electoral està regulada principalment per la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), en concret pel seu article 69, i per la Instrucció 1/2024, de la Junta Electoral Central (JEC), que interpreta l'article 69.8 per a les enquestes d'intenció de vot realitzades per organismes públics. També resulten rellevants la normativa de protecció de dades (Llei Orgànica 3/2018) i, de forma indirecta, les regles sobre publicitat i comunicació institucional.

1. Fitxa tècnica i dades que s'han de fer públiques

Entre el dia de la convocatòria i el dia de la votació, tota enquesta o sondeig electoral que es publiqui ha d'anar acompanyada, sota responsabilitat de qui la realitza, d'una sèrie de especificacions obligatòries, que la LOREG exigeix que figurin també en el propi mitjà que la difon:

  • Identificació de responsables: denominació i domicili de l'organisme, entitat (pública o privada) o persona física que hagi realitzat el sondeig, així com de qui l'hagi encarregat.
  • Característiques tècniques de l'estudi, incloent almenys:
    • Sistema de mostreig.
    • Mida de la mostra.
    • Marge d'error de la mostra.
    • Nivell de representativitat.
    • Procediment de selecció de les persones enquestades.
    • Data o dates de realització del treball de camp.
  • Qüestionari: text íntegre de les preguntes plantejades.
  • No resposta: nombre de persones que no han contestat a cadascuna de les preguntes.

Sense aquests elements, l'enquesta no compleix els requisits mínims de transparència exigits per a la seva publicació en període electoral.

2. Control i facultats de la Junta Electoral Central

La LOREG atribueix a la Junta Electoral Central la funció de vetllar perquè:

  • Les dades i informacions dels sondejos publicats no continguin falsificacions, ocultacions o modificacions deliberades.
  • Es respectin les obligacions de fitxa tècnica i de contingut mínim esmentades.
  • Es compleixi la prohibició de publicar enquestes en els últims dies de campanya.

Per a això, la JEC pot demanar a qui hagi realitzat el sondeig que li faciliti informació tècnica complementària (microdades, detalls de disseny, etc.) necessària per comprovar la correcció de l'estudi. Aquesta informació addicional no pot estendre's a dades d'ús intern propis de l'empresa o el seu client, sempre que no siguin necessaris per a les comprovacions.

3. Límits temporals en campanya

Un límit clau és la prohibició temporal de difusió:

  • Durant els cinc dies anteriors al de la votació està prohibida la publicació, difusió o reproducció d'enquestes electorals per qualsevol mitjà de comunicació.

Aquesta prohibició és absoluta: arriba a tots els mitjans (premsa, ràdio, televisió, mitjans digitals, xarxes socials, etc.) i a qualsevol forma de presentació de resultats de sondejos electorals.

4. Enquestes d'organismes públics en període electoral

La Instrucció 1/2024 de la JEC desenvolupa l'article 69.8 LOREG per als organismes depenents de les Administracions Públiques (estatals, autonòmics o locals) que realitzen enquestes d' intenció de vot:

  • Si un organisme públic decideix realitzar una enquesta amb preguntes sobre intenció de vot, valoració de partits o de líders durant un període electoral, ha de comunicar-ho prèviament a la JEC, almenys 48 hores abans de l'inici del treball de camp.
  • Aquesta comunicació ha de detallar les característiques tècniques de l'estudi (sistema de mostreig, mida mostral prevista, marge d'error, representativitat, mètode de selecció d' enquestats, tècnica d'enquesta i calendari del treball de camp).
  • La JEC trasllada immediatament aquesta informació als representants de les entitats polítiques concurrents en l'àmbit territorial de l'enquesta, perquè puguin sol·licitar els resultats.
  • L'organisme públic ha d'entregar els resultats a les formacions que ho demanin en un termini màxim de 48 hores des que disposa d'ells, i comunicar-ho a la JEC.
  • Si l'estudi conclou al final de la campanya, ha de facilitar almenys avanços provisionals, sempre respectant la prohibició de publicació al públic en els últims cinc dies.
  • En tot cas, les dades han de tractar-se respectant plenament la protecció de dades personals.

5. Rectificacions i possibles sancions

Quan un mitjà publica una enquesta vulnerant la LOREG (per exemple, sense la fitxa tècnica obligatòria o dins dels cinc dies de “silenci d'enquestes”), la JEC pot ordenar la rectificació. El mitjà està obligat a:

  • Publicar la rectificació en el termini de tres dies, indicant-ne la procedència i el motiu.
  • Difondre-la en els mateixos espais o pàgines que van ocupar les dades rectificades o, si la periodicitat del mitjà ho impedeix, en un altre mitjà de la mateixa zona i similar difusió, a la seva costa.

A més, els incompliments poden donar lloc a l'aplicació del règim sancionador electoral: multes i altres conseqüències per a les persones o entitats responsables, sense perjudici de eventuals responsabilitats penals si els fets encaixen en delictes tipificats en la legislació electoral o penal.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina comunitat autònoma Vox lidera la intenció directa de vot segons l'enquesta de GESOP?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge d'intenció directa de vot obté el PSOE a Galícia segons l'enquesta?

Pregunta" 2 de 3

En quins territoris el PP obté els seus pitjors resultats segons l'enquesta territorial?

Pregunta" 3 de 3