Meteocat activa l'avís vermell per pluges a Barcelona i la seva àrea metropolitana: les comarques afectades i els horaris

Per emetre un avís ES-Alert a Catalunya han de concurrir una situació de risc que justifiqui advertir la població, la intervenció de l'òrgan competent i un missatge ajustat a la finalitat de protecció civil. És important distingir l'enviament d'informació preventiva de l'adopció d'ordres obligatòries: aquestes últimes estan subjectes a requisits addicionals i no queden legitimades simplement per aparèixer al mòbil.

1. Existència d'un risc i finalitat protectora

La Llei 11/2022, General de Telecomunicacions, incorpora el sistema d'alertes públiques mitjançant serveis mòbils per a grans catàstrofes o emergències imminents o en curs. Per la seva banda, l'article 12 de la Llei 17/2015 configura la Xarxa d'Alerta Nacional per informar davant amenaces d'emergència, respectant les competències autonòmiques.

Per tant, no és necessari esperar que es produeixin danys: l'advertència pot ser anticipatòria. Però ha de respondre a una amenaça de protecció civil, no utilitzar-se com un canal ordinari de comunicació administrativa.

2. Competència i coordinació

L'article 12.4 de la Llei 17/2015 estableix que els òrgans autonòmics de coordinació d'emergències són el canal per transmetre les alertes a qui correspongui i comunicar les emergències al centre nacional de coordinació.

El Pla Estatal General d'Emergències, aprovat al desembre de 2020, permet utilitzar xarxes de telefonia mòbil per enviar avisos directament a les persones situades a les zones afectades. També obliga a notificar al centre nacional l'activació de plans autonòmics en les situacions operatives 1 i 2.

Aquesta obligació de coordinació no equival a una autorització estatal prèvia per a cada missatge. La decisió ha d'encaixar en les competències i en l'organització de direcció i coordinació del pla aplicable.

3. Informació precisa i útil per a les persones afectades

L'article 4 de la Llei catalana 4/1997, de protecció civil, reconeix el dret a conèixer els riscos col·lectius greus i exigeix que qui pugui resultar afectat rebi informació i instruccions de forma àmplia, precisa i eficaç sobre les mesures de seguretat i la conducta que ha de seguir.

Aplicat a l'avís, això exigeix comunicar el perill i les actuacions protectores de manera comprensible. La delimitació territorial de l'enviament ha de guardar relació amb la zona afectada: el pla estatal contempla precisament la comunicació directa a qui es trobi en ella.

4. Activació del pla i ordres obligatòries

No s'ha de confondre activar ES-Alert amb activar un pla de protecció civil. Els preceptes examinats no estableixen que tot avís informatiu requereixi, per si mateix, una declaració prèvia d'emergència.

Tanmateix, l'article 8.1 de la llei catalana vincula l'obligació ciutadana de seguir les instruccions i ordres de l'autoritat del pla a que s'hagi declarat la seva activació. Els seus apartats 2 i 3 afegeixen dos límits: les instruccions que afectin drets han de respectar les lleis aplicables, i les mesures restrictives o càrregues personals han de ser proporcionals i durar només el temps estrictament necessari.

L'article 9 contempla evacuacions, restriccions d'accés i recomanacions de confinament. L'article 10.3 permet a l'alcalde declarar l'emergència i adoptar determinades mesures quan el municipi no disposi de pla.

En conclusió, ES-Alert és el mitjà de transmissió, no una habilitació autònoma per restringir drets. Per valorar un enviament concret cal separar la justificació de l'avís, la competència per decidir-lo i la legalitat de les mesures que comunica. No consta a les fonts consultades el protocol específic que detalli la cadena interna d'autorització de cada enviament a Catalunya.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) té funcions d'observació, predicció i vigilància meteorològica, informació climàtica, assessorament públic i investigació. El seu marc principal és la Llei 15/2001, de meteorologia, especialment els seus articles 4 i 12 a 14, desenvolupada pels estatuts aprovats mitjançant el Decret 86/2024.

Marc competencial i naturalesa

L'article 144.5 de l'Estatut d'Autonomia, reproduït en el preàmbul del decret, atribueix a la Generalitat un servei meteorològic propi, el subministrament d'informació meteorològica i climàtica, el pronòstic i seguiment de riscos, la investigació i la cartografia climàtica.

El SMC és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, adscrita al departament competent en medi ambient. La llei considera la informació i l'assessorament meteorològics un servei públic; les seves funcions han d'exercir-se amb coordinació, eficàcia i eficiència econòmica.

Observació, predicció i gestió d'informació

L'article 4 de la llei i l'article 2 dels estatuts li encomanen:

• Gestionar i mantenir la Xemec, la xarxa d'equipaments meteorològics de la Generalitat, i tractar, explotar i divulgar les seves dades.
• Gestionar el fons documental procedent de l'anterior servei de meteorologia i mantenir la base de dades meteorològica de Catalunya.
• Programar, implantar i gestionar el sistema de predicció i seguiment de fenòmens meteorològics, així com explotar i difondre els seus resultats a Catalunya.
• Participar en l'elaboració de la cartografia climàtica i realitzar estudis per millorar el coneixement meteorològic i climàtic.

Riscos i protecció civil

Ha de pronosticar, vigilar i seguir les situacions meteorològiques perilloses, incloses les relacionades amb l'estat del mar, segons els estatuts de 2024. Aquesta tasca es realitza coordinadament amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conforme als plans de protecció civil i mitjançant els avisos dirigits a qui pugui resultar afectat.

Quan es prevegin situacions de perill, ha de prestar permanentment assessorament meteorològic oficial a les administracions i institucions competents en protecció civil. L'article 12 obliga els òrgans i entitats de la Generalitat a sol·licitar-li la informació necessària per a emergències i protecció civil, sense excloure la rebuda d'altres autoritats competents.

Clima, medi ambient i coneixement

• Promoure la investigació meteorològica i climatològica, desenvolupar productes i serveis i organitzar formació i divulgació.
• Estudiar el canvi climàtic a Catalunya, col·laborar amb grups investigadors i assessorar organismes públics, coordinant-se amb els competents en aquesta matèria.
• Assistir les administracions en la vigilància i predicció d'episodis de contaminació atmosfèrica.
• Analitzar i vigilar l'ozó estratosfèric i informar la població, conforme a la llei. Els estatuts afegeixen expressament la vigilància i predicció operativa de l'índex ultraviolat mitjançant mesures i models.

Servei públic, cooperació i límits

El SMC subministra informació a administracions, institucions i entitats públiques i privades. La Generalitat utilitza les seves dades en planificació territorial, urbanisme, obres públiques, agricultura, recursos naturals i medi ambient. La informació meteorològica és pública, amb les salvetats legals de confidencialitat i els acords aplicables.

Pot col·laborar amb l'autoritat meteorològica estatal i amb institucions autonòmiques, europees i internacionals mitjançant convenis que evitin duplicacions. La llei preveu coordinar xarxes i dades amb les estatals. Finalment, pot prestar serveis de suport a la navegació aèria, però requereix certificació i designació estatal: l'atribució normativa no suposa per si sola que pugui exercir-los.

Diverses comunitats autònomes han respost a les pluges torrencials amb plans d'emergència per inundacions, avisos massius a mòbils, suspensió de classes, evacuacions preventives i limitacions d'activitats. La distinció important és que l'avís vermell meteorològic informa del perill previst; les autoritats de Protecció Civil decideixen les mesures de protecció. A més, algunes actuacions s'han adoptat amb avisos taronges, sense esperar el nivell vermell.

Exemples de mesures adoptades

• Andalusia: evacuacions i suspensió de serveis. En l'episodi de novembre de 2024, la Junta va activar la fase d'emergència del Pla d'Emergència davant el Risc d'Inundacions (PERI). Es van acordar desallotjaments preventius al costat del Guadalhorce a Álora, Cártama, Alhaurín de la Torre, Pizarra i Màlaga, ampliats després a Campanillas. També es van suspendre les classes a tota la província de Màlaga i en determinades zones de Granada, així com l'activitat de centres de dia i per a persones amb discapacitat dependents de la Junta. Hi va haver interrupcions d'autobusos i adaptacions sanitàries per preservar l'atenció urgent. Comunicat de la Junta.
• Catalunya: INUNCAT i missatges territorials. El 29 de setembre de 2026, Protecció Civil va activar el pla INUNCAT i va enviar un missatge ES-Alert a 14 comarques del litoral i prelitoral. Les instruccions demanaven reduir desplaçaments i evitar zones inundables, especialment rius, rieres i torrents. És un exemple de comunicació dirigida a territoris concrets, no necessàriament a tota la comunitat. L'episodi també va registrar afectacions ferroviàries i de carreteres. Informació de Demócrata.
• Illes Balears: nivells operatius diferenciats per illa. Durant la DANA Alice, l'11 d'octubre de 2025, el Govern va activar l'INUNBAL en situació operativa 2 a Eivissa i Formentera, 1 a Mallorca i 0 a Menorca. Va emetre missatges ES-Alert per a les Pitiüses i determinades zones de Mallorca, mentre mantenia l'alerta taronja del METEOBAL. Les recomanacions incloïen evitar desplaçaments, soterranis i garatges, i romandre en zones altes dels habitatges. Prèviament, el 8 d'octubre, havia anunciat la suspensió de classes del dia següent a Eivissa i Formentera. Activació de l'INUNBAL i suspensió educativa.
• Regió de Múrcia: tancament de centres educatius i socials. Davant les pluges previstes per al 10 d'octubre de 2025, el Govern regional va cancel·lar des de les 10:00 hores les activitats d'aquests centres al Camp de Cartagena, Mazarrón i diverses pedanies de Múrcia. La decisió va acompanyar l'activació del pla INUNMUR i la coordinació amb els alcaldes per reduir l'exposició i els desplaçaments. Mesures a Múrcia.
• Galícia: alertes mòbils i transport escolar. El 25 de gener de 2026, la Xunta va enviar un ES-Alert a l'interior de Pontevedra i va suspendre per al dilluns següent les classes i el transport escolar en centres educatius i escoles infantils d'aquesta zona. El missatge recomanava evitar desplaçaments innecessaris i allunyar-se de rius i àrees inundables. Mesures de la Xunta.
• Comunitat de Madrid: anticipació i vigilància hidrològica. Amb la borrasca Jana, va activar l'INUNCAM el 6 de març de 2025. El dispositiu va permetre planificar sobre la situació de rius i embassaments, coordinar-se amb municipis i informar la població per evitar zones inundables i reduir desplaçaments. Informació autonòmica.

En definitiva, no existeix una equivalència automàtica entre avís vermell i tancament general: les respostes es graduen segons el territori i el risc, i cal distingir una recomanació de mobilitat d'una prohibició expressa.