Feijóo reivindica la seva victòria en el debat davant Sánchez, però adverteix: «Encara no hem guanyat les eleccions»

El candidat popular assegura en un míting a Tenerife que el cara a cara va permetre confrontar dos projectes «amb les mateixes regles» i crida a mobilitzar-se fins al 29N. També promet que, si governa, «mai» deixarà sola les Canàries davant una crisi migratòria.

EuropaPress 7930916 presidente pp candidato presidencia gobierno alberto nunez feijoo

EuropaPress 7930916 presidente pp candidato presidencia gobierno alberto nunez feijoo

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP30,8 %
  • PSOE27,9 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Alberto Núñez Feijóo ha reivindicat aquest divendres davant els militants del PP a Tenerife la seva actuació en el cara a cara electoral amb Pedro Sánchez, tot i que ha advertit que el resultat del debat no garanteix una victòria a les urnes. "Hem guanyat un debat, però encara no hem guanyat les eleccions", ha afirmat durant un míting a l’Auditori de Tenerife, on ha demanat als populars que mantinguin la mobilització fins al 29 de novembre.

El candidat popular ha dedicat una part de la seva intervenció a valorar l’enfrontament televisiu de dijous, convençut que va permetre mostrar les diferències entre ambdós dirigents. "Ahir només vaig fer el mateix que porto fent els últims tres anys d’aquesta legislatura: un relat dels fets i del que ha patit Espanya durant aquest temps", s’ha defensat, abans d’assegurar que va oferir l’alternativa política que porta preparant per arribar a La Moncloa.

Al seu judici, la principal novetat va ser que tots dos candidats van poder intervenir "amb les mateixes regles, amb el mateix temps i sense intermediaris". Feijóo considera que aquesta igualtat de condicions va permetre als espectadors conèixer una realitat distinta del relat que, segons les seves paraules, pretén traslladar el president del Govern.

Feijóo contraposa la seva "fermesa" als "silencis" de Sánchez

Durant el seu discurs, el líder del PP ha recuperat algunes de les crítiques que va dirigir al president en el debat, especialment les relacionades amb els casos de corrupció i la gestió de l’Executiu. "Ahir vam posar a Sánchez davant l’espill de la seva corrupció, de la seva mala gestió i vam oferir una Espanya millor", ha afirmat.

També ha contraposat "la desgana, la mentida i els silencis" que atribueix a Sánchez amb la "fermesa" del projecte del PP, alhora que ha defensat que Espanya està preparada per a un canvi de Govern.

Tanmateix, ha insistit que el partit no pot donar per aconseguit el seu objectiu electoral. "Ahir no es va acabar res. Ens queda una setmana de campanya en què hem de donar-ho tot", ha traslladat als assistents, als quals ha animat a continuar treballant "dia a dia, barri a barri, vot a vot".

Per il·lustrar la importància dels propers dies, s’ha acollit a una comparació esportiva: "Ahir va ser un partit, queda la final", ha assenyalat, recordant que la decisió definitiva correspon als electors el proper 29 de novembre.

Promet que "mai" deixarà sola Canàries

El míting també ha servit perquè Feijóo traslladés a Tenerife les impressions de la seva visita d’aquest matí a La Restinga, a El Hierro, on s’ha reunit amb representants de la Policia, la Guàrdia Civil, Salvament Marítim i veïns de la zona per conèixer les conseqüències de l’esmentada recent emergència migratòria.

Segons que ha explicat, els serveis públics de l’illa es van veure desbordats i els seus habitants es van sentir abandonats per l’Executiu central. "Si sóc president del Govern mai deixaré sola Canàries, mai. Ni a Canàries ni a cap part del nostre país", ha promès.

El candidat popular ha vinculat aquesta situació amb l’obligació del Govern de garantir la integritat territorial i la sobirania espanyola. En la seva intervenció també ha fet referència a Ceuta, després que un company de partit li demanés que no abandonés la ciutat autònoma.

Feijóo ha defensat el seu compromís amb l’espanyolitat de Ceuta i ha insistit que la protecció del territori ha de ser una de les primeres responsabilitats de qualsevol president del Govern.

Disculpes per la cancel·lació de la seva visita a Gran Canaria

Durant l’acte, Feijóo també ha demanat disculpes als ciutadans de Gran Canaria per la modificació de la seva agenda electoral. Inicialment tenia previst desplaçar-se a Las Palmas de Gran Canaria durant el matí, però finalment

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin punt es troba la tramitació de la convocatòria electoral prevista per al 29 de novembre?

La convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre de 2026 ja està formalitzada i en vigor: no està pendent d'aprovació ni de publicació. A data de 20 de novembre, el procés es troba en plena campanya electoral i en la preparació final de la votació. El que queda pendent són els següents fites electorals i, després, la constitució de les noves Corts.

La convocatòria va quedar completada el 6 d'octubre

L'instrument jurídic és el Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions. Es va dictar a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres del 5 d'octubre, i es va publicar al BOE el dia 6, quan va entrar en vigor.

El seu article 2 estableix expressament: «Es convoquen eleccions a ambdues Càmeres, que se celebraran el diumenge 29 de novembre de 2026». Per tant, aquesta data va deixar de ser una previsió política i va passar a ser la data oficial. El decret també va dissoldre les Càmeres elegides el 2023, va fixar els representants corresponents a cada circumscripció i va determinar la durada de la campanya i la reunió de les noves Càmeres.

En quina fase estem ara

La campanya electoral va començar el 13 de novembre i acabarà a les 24:00 del divendres 27, conforme a l'article 4 del decret. Les candidatures proclamades ja estan publicades. Els terminis inicials per comunicar coalicions i presentar llistes han quedat enrere; no són tràmits pendents de la convocatòria.

També s'han adoptat mesures per executar el procés:

  • La Ordre HAC/1062/2026, de 7 d'octubre, publicada el 8, va fixar les subvencions i els límits de despeses electorals.
  • Una resolució de 9 d'octubre, publicada el 10, va determinar els centres habilitats per dipositar el vot en urna a l'estranger.
  • El Consell de Ministres va aprovar el manual de les meses el 27 d'octubre. Els acords posteriors, inclosos els del 17 de novembre, atenen al subministrament i distribució de paperetes, actes i material electoral.

Són actuacions d'organització d'unes eleccions ja convocades, no autoritzacions addicionals per celebrar-les.

Què queda abans i després del 29N

Els propers fites són els següents, segons el calendari recollit per Demócrata:

  • 25 de novembre: data límit ordinària prevista per dipositar el vot per correu. El termini de sol·licitud va acabar el 19 de novembre, segons la informació d'Interior.
  • 27 de novembre: final de la campanya electoral.
  • 28 de novembre: jornada de reflexió.
  • 29 de novembre: votació, amb obertura dels col·legis de 9:00 a 20:00, i posterior recompte de les meses.
  • 2 de desembre: inici de l'escrutini general, la revisió oficial dels resultats per les juntes electorals, abans de la proclamació dels representants elegits.
  • 23 de desembre, a les 10:00: sessions constitutives del Congrés i del Senat, data fixada per l'article 5 del decret.

Fins a la constitució de les noves Càmeres, les Diputacions Permanents mantenen les competències que els corresponen durant la dissolució. Després s'obrirà el procediment d'investidura. En definitiva, la convocatòria està culminada; el procés electoral segueix en curs, amb la votació com a proper gran fita.

Quines són les competències atribuïdes al president del Govern segons la Constitució espanyola?

La Constitució espanyola regula les competències del president del Govern, sobretot, en els articles 97, 98 i 99, i en menor mesura en altres preceptes. A partir d'ells es perfila la figura del president com la peça central del poder executiu i com a principal director de la política de l'Estat.

1. Direcció de l'acció del Govern

La competència nuclear apareix a l'article 97 de la Constitució: el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest marc, el president és qui dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix.

Això implica, en la pràctica:

  • Fixar les grans línies de la política general del Govern.
  • Marcar prioritats legislatives i d'acció administrativa.
  • Resoldre els conflictes o discrepàncies entre ministeris.
  • Impulsar, coordinar i, si escau, corregir l'actuació dels ministres.

2. Representació del Govern i lideratge polític

El president del Govern és la màxima autoritat del poder executiu i el seu principal representant polític i institucional. Compareix davant el Congrés i el Senat per explicar l'acció del Govern, participar en debats generals (per exemple sobre l'estat de la Nació, quan se celebren) i respondre a les preguntes i sol·licituds d'informació dels parlamentaris.

Encara que la Constitució no ho formula amb paraules de “cap polític”, de facto el president es configura com el líder del Govern davant les Corts Generals, davant la resta de poders de l'Estat i en el pla internacional, representant l'Estat espanyol en cimeres i reunions d'alt nivell, sense perjudici del paper del Rei com a cap de l'Estat.

3. Nomenament i cessament de ministres

L'article 100 de la Constitució estableix que els altres membres del Govern (vicepresidents, ministres) són nomenats i separats pel Rei a proposta del president del Govern. D'aquest article se'n deriva una competència essencial:

  • Proposar al Rei el nomenament de vicepresidents i ministres.
  • Proposar el cessament de qualsevol d'ells en qualsevol moment.

En la pràctica, la composició del Govern és decisió política del president, que té així una forta capacitat de configuració de l'equip ministerial i de remodelació del Govern durant la legislatura.

4. Relació de confiança amb el Congrés

Encara que la investidura la decideix el Congrés (art. 99 CE), un cop investit el president assumeix competències directament vinculades a aquesta relació de confiança parlamentària:

  • Qüestió de confiança: l'article 112 permet al president plantejar al Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general, forçant així una ratificació o retirada de la confiança de la Cambra.
  • Responsabilitat política: un eventual rebuig de la qüestió de confiança (o l'aprovació d'una moció de censura) obliga el president a presentar la seva dimissió i provoca una nova fase d'investidura.

Aquestes facultats reforcen el seu paper com a centre de la relació entre Executiu i Legislatiu.

5. Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions

L'article 115 de la Constitució atribueix al president una competència decisiva: proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions generals, sempre sota determinades condicions (no pot proposar-se durant un estat d'excepció, setge o guerra, ni quan estigui en tràmit una moció de censura, i ha de respectar certs límits temporals).

Encara que formalment és el Rei qui dissol i convoca, la iniciativa política correspon al president del Govern, la qual cosa li atorga una eina fonamental de gestió de temps polítics i de tancament anticipat de la legislatura.

6. Altres competències rellevants

A més de les anteriors, la Constitució i el bloc de constitucionalitat situen el president del Govern en altres funcions clau:

  • Direcció de la defensa: en coordinació amb la resta del Govern, condueix la política de defensa i les decisions sobre l'ús de les Forces Armades, sempre dins de la legalitat.
  • Participació en la declaració d'estats d'alarma, excepció i setge: el Govern proposa i gestiona aquests estats extraordinaris (art. 116 CE), sota control parlamentari, i el president és el seu principal responsable polític.
  • Relació amb les comunitats autònomes: encara que la Constitució no entra en detall, correspon al president liderar la posició del Govern de l'Estat en la cooperació i coordinació amb els governs autonòmics, així com en conflictes de competències que es plantegin davant el Tribunal Constitucional.

7. Síntesi

En conjunt, les competències atribuïdes al president del Govern per la Constitució espanyola el configuren com el vèrtex del poder executiu: dirigeix l'acció del Govern, tria i cessa els seus ministres, marca l'agenda política, gestiona la relació de confiança amb el Congrés i disposa de la iniciativa per a la dissolució de les Corts i la convocatòria electoral. Tot això s'exerceix sempre dins del marc de responsabilitat política davant les Corts Generals i sotmès a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.

Podries detallar en què consisteix exactament el procediment d'investidura del president del Govern segons la Constitució? Quines diferències hi ha entre les funcions del president del Govern i les del Rei com a cap de l'Estat? Com es regula a la Constitució la moció de censura contra el president del Govern i quins efectes té?

Quina ha estat la trajectòria política i professional d'Alberto Núñez Feijóo abans de liderar el Partit Popular?

Abans d'assumir la presidència nacional del Partit Popular, el 2 d'abril de 2022, Alberto Núñez Feijóo havia desenvolupat una carrera centrada en l'Administració pública: va ser funcionari, responsable de gestió sanitària, directiu de Correus i membre del Govern gallec. La seva experiència política va culminar amb tretze anys al capdavant de la Xunta de Galícia i quatre majories absolutes consecutives.

Formació i primers càrrecs a Galícia

Nascut a Ourense el 1961, Feijóo es va llicenciar en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Encara que inicialment va contemplar la judicatura, el 1985 va ingressar per oposició al Cos Superior de l'Administració General de la Xunta. El seu punt de partida professional va ser, per tant, la funció pública autonòmica, abans d'assumir responsabilitats de direcció administrativa (perfil biogràfic d'ABC).

El 1991 va ser nomenat secretari general tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes. Aquest mateix any va passar a la Secretaria General de la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials. Entre 1992 i 1996 va exercir també responsabilitats com a vicepresident i secretari general del Servizo Galego de Saúde, Sergas. En aquesta etapa va treballar juntament amb José Manuel Romay Beccaría, una figura important en els seus primers anys de gestió sanitària (trajectòria a El Mundo).

Sanitat estatal i direcció de Correus

El 1996 es va traslladar a l'Administració de l'Estat durant el Govern de José María Aznar. Fins al 2000 va ser secretari general d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum i president de l'Institut Nacional de la Salut, Insalud. Aquest organisme gestionava l'assistència sanitària estatal abans de completar-se les transferències a les comunitats autònomes. La seva experiència va passar així de la gestió sanitària galleca a responsabilitats d'àmbit nacional (resum de càrrecs).

Després va dirigir Correus: entre maig de 2000 i juny de 2001 va ser conseller-director general de l'entitat pública empresarial Correus i Telègrafs. Des de juny de 2001 fins a gener de 2003 va presidir la Societat Estatal Correus i Telègrafs. Aquesta etapa va afegir la direcció d'una empresa pública a la seva experiència administrativa i sanitària (perfil professional).

Retorn a la Xunta i successió de Fraga

El gener de 2003, Manuel Fraga el va incorporar al seu Govern com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge, amb competències sobre infraestructures, territori i habitatge. Al setembre de 2004 va ascendir a vicepresident primer de la Xunta, càrrec que va ocupar fins al canvi de Govern del 2005 (trajectòria a El Mundo).

El 2005 va ser elegit diputat autonòmic per Pontevedra. Després de perdre el PPdeG el Govern gallec, va participar en la successió de Fraga i va ser elegit president del partit a Galícia el 15 de gener de 2006. Des d'aquest lloc va encapçalar l'oposició a l'Executiu format per PSdeG i BNG fins a les eleccions de 2009 (relleu explicat per Demócrata).

Presidència galleca i salt nacional

Feijóo va recuperar la Xunta per al PPdeG el 2009 i va revalidar la presidència el 2012, 2016 i 2020, sempre amb majoria absoluta. Va romandre al capdavant del Govern gallec fins al maig de 2022: quatre mandats que van constituir la seva principal experiència com a governant abans de dirigir el partit nacional (biografia i responsabilitats).

La crisi interna que va acabar amb la sortida de Pablo Casado va obrir el seu accés a la presidència del PP, formalitzat en el congrés extraordinari de Sevilla d'abril de 2022. Va arribar, per tant, amb una trajectòria principalment executiva i autonòmica, construïda des de la funció pública fins a la presidència galleca, no des d'un ministeri o un escó previ al Congrés (perfil de Cadena SER).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què va advertir Feijóo als militants del PP després del debat amb Sánchez?

Pregunta" 1 de 3

Quina situació va vincular Feijóo amb l'obligació del Govern de garantir la integritat territorial?

Pregunta" 2 de 3

A quin lloc va demanar disculpes Feijóo per cancel·lar la seva visita electoral?

Pregunta" 3 de 3