Jordi Wild, a l'espera de Sánchez: Feijóo, Abascal i Colau accepten les seves entrevistes per al 29N

La reforma electoral relacionada amb els debats i entrevistes electorals va caducar el 6 d'octubre de 2026. Per tant, a 20 d'octubre de 2026, ja no està en tramitació parlamentària ni s'ha convertit en llei. Hi ha, a més, una precisió important: el projecte identificat regula els debats electorals en els mitjans de comunicació, però no s'ha de descriure com una llei específica sobre entrevistes o debats en mitjans digitals.

Quina iniciativa és i quina és la seva situació

Es tracta del Projecte de Llei Orgànica pel qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, promogut pel Govern i tramitat al Congrés dels Diputats.

El seu text es va publicar al Butlletí de les Corts el 24 de juliol de 2025. L'acord de publicació, datat el 22 de juliol, va obrir un termini de quinze dies hàbils per presentar esmenes, que inicialment finalitzava el 17 de setembre de 2025.

El desenllaç parlamentari va ser la seva caducitat el 6 d'octubre de 2026, vinculada a la dissolució de les Corts. La referència oficial associada a aquest tancament es pot consultar al BOE de la dissolució. Això significa que el seu recorregut parlamentari va acabar: no va quedar simplement suspès o pendent de continuar a la següent legislatura. Per reprendre aquesta reforma seria necessària una nova iniciativa.

Quins canvis proposava

El projecte pretenia modificar l'article 66 de la legislació electoral. Les seves principals mesures sobre debats eren les següents:

• Mitjans públics: havien de celebrar, durant la campanya electoral, almenys un debat entre les formacions polítiques concurrents.
• Assistència: es proposava que fos obligatòria, excepte causa justificada apreciada per la junta electoral competent. Els organitzadors havien d'informar del caràcter injustificat de les absències.
• Participació: l'organització havia de tenir especialment en compte els resultats de les últimes eleccions equivalents i la concurrència de grups polítics significatius.
• Mitjans privats: conservaven la decisió d'organitzar debats. Si els celebraven, havien de respectar els principis establerts per la legislació electoral.

Aquestes mesures eren propostes del projecte, no obligacions noves que hagin entrat en vigor. La seva publicació parlamentària no equivalia a la seva aprovació definitiva.

La precisió sobre els mitjans digitals

El text publicat distingeix entre mitjans públics, emissores privades i televisions privades. En particular, menciona els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa aplicables als debats i entrevistes electorals organitzats per televisions privades. No permet afirmar que qualsevol diari digital, plataforma d'emissió o canal a xarxes socials estigués sotmès, per aquest sol fet, a totes aquestes obligacions.

Tampoc s'ha de confondre amb el Projecte de Llei pel qual es modifiquen diverses disposicions legals per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació. Aquest altre projecte també va caducar el 6 d'octubre de 2026, però la seva denominació no acredita que fos la reforma concreta dels debats electorals.

Quin marc segueix sent rellevant

La caducitat no elimina les regles electorals existents. La referència general segueix sent la Llei del Règim Electoral General, juntament amb la Instrucció 4/2011 de la Junta Electoral Central, modificada per la Instrucció 1/2015. En definitiva, la reforma identificada va acabar sense aprovar-se; el seu contingut no s'ha d'utilitzar com si fos legislació vigent per organitzar un debat digital.

El president del Govern pot dirigir i coordinar la comunicació de l'Executiu i explicar les seves decisions durant un procés electoral, però no pot utilitzar els mitjans institucionals per afavorir una candidatura. No disposa d'una autorització especial per fer propaganda des del seu càrrec: ha de separar la seva activitat institucional de la seva intervenció com a dirigent polític o candidat.

Competències de direcció, no d'autorització il·limitada

La seva funció de direcció permet fixar les línies generals de comunicació governamental i coordinar els ministeris. Tanmateix, la planificació i execució de les campanyes institucionals es distribueixen entre diferents òrgans: la Comissió de Publicitat i Comunicació Institucional prepara el pla anual a partir de les propostes ministerials i el Consell de Ministres l'aprova. Per tant, no s'ha de confondre la direcció presidencial amb una competència personal per autoritzar qualsevol campanya.

Aquesta distribució figura als articles 11 i 12 de la Llei 29/2005. Que una campanya estigui inclosa en el pla anual no permet difondre-la si vulnera les restriccions electorals.

Quina comunicació es pot mantenir

La regla específica de l'article 10 d'aquesta llei és abstenir-se de realitzar campanyes institucionals durant el període electoral, amb dues excepcions:

• Informació electoral legalment prevista: inscripció en el cens i comunicacions sobre la data de votació, com votar i els requisits i tràmits del vot per correu. La facultat correspon als poders públics competents que hagin convocat el procés, no personalment al president pel sol fet de ser-ho.
• Informació imprescindible: campanyes necessàries per salvaguardar l'interès públic o garantir el funcionament dels serveis públics, per exemple, avisos sanitaris o de seguretat. Han de limitar-se a la informació necessària, sense presentar l'actuació com un mèrit electoral del Govern.

L'article 50.1 de la LOREG exigeix que la informació sobre la votació no influeixi en l'orientació del vot i es difongui en espais gratuïts de mitjans públics. La Instrucció 2/2011 de la JEC precisa que aquestes campanyes tampoc poden tenir com a finalitat fomentar la participació.

Què té prohibit

Les restriccions s'apliquen des de la publicació de la convocatòria fins al dia de la votació, no només durant els quinze dies de campanya. El president no pot:

• Organitzar o finançar, directa o indirectament, actes institucionals que destaquin realitzacions o èxits governamentals o utilitzin imatges i expressions similars a les d'una candidatura.
• Celebrar inauguracions d'obres, serveis públics o els seus projectes, sigui quin sigui el nom de l'acte. Les obres i serveis sí que poden entrar en funcionament.
• Convertir compareixences oficials o canals institucionals en instruments de petició de vot, promoció partidista o desqualificació electoral d'adversaris.

A més, l'article 4 de la Llei 29/2005 prohibeix les campanyes destinades a destacar èxits de gestió també fora del període electoral.

Compareixences i control electoral

El president pot continuar compareixent i comunicant decisions governamentals. L'obligació és mantenir la neutralitat: respondre preguntes periodístiques no converteix un acte oficial en un espai lliure de restriccions. La seva participació partidista ha de realitzar-se per canals separats, sotmesos a les regles de campanya.

Les juntes electorals competents controlen aquests límits i poden ordenar la retirada de continguts i iniciar procediments sancionadors. No autoritzen prèviament cada acte institucional: intervenen mitjançant consultes, denúncies, reclamacions i recursos. En definitiva, el president conserva la capacitat d'informar i coordinar, però no la de transformar recursos de l'Estat en propaganda electoral.

Un pòdcast pot organitzar entrevistes electorals, però no tots estan subjectes a les mateixes obligacions que una ràdio o televisió. La clau és distingir la seva naturalesa jurídica i mantenir separades la informació periodística i la propaganda electoral. En les normes consultades no apareix una autorització electoral prèvia general perquè un pòdcast privat entreviste candidats.

1. Determinar quin tipus de servei presta

El nom «pòdcast» no decideix el règim jurídic. Importen la titularitat, responsabilitat editorial, activitat econòmica i distribució: àudio a demanda, emissió radiofònica o vídeo. La Llei 13/2022 audiovisual contempla serveis sonors a demanda, però no tot contingut personal queda automàticament sotmès a totes les seves obligacions.

La regulació audiovisual i l'electoral són qüestions diferents: encaixar en aquella no demostra, per si sol, que s'hagin d'aplicar al pòdcast totes les regles electorals de la televisió. No s'ha localitzat una doctrina específica que equipari indiscriminadament qualsevol pòdcast independent amb una emissora.

2. Pluralisme, selecció i durada

L'article 66 de la LOREG diferencia tres situacions durant el període electoral, des de la publicació de la convocatòria fins a la votació:

• Mitjans públics: pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa. Han de presentar els seus plans de cobertura a la Junta Electoral competent.
• Ràdios privades: pluralisme i igualtat.
• Televisions privades: a més, proporcionalitat i neutralitat en entrevistes, debats i informació de campanya.

No existeix una obligació general d'entrevistar totes les candidatures ni de concedir-los els mateixos minuts. Per a les televisions privades, la Instrucció 4/2011, el text consolidat de la qual va publicar la Instrucció 1/2015, exigeix atendre particularment els resultats de les últimes eleccions equivalents. L'obligació de compensar un debat restringit a les dues candidatures més votades no s'ha de traslladar automàticament a qualsevol entrevista individual d'un pòdcast.

3. Evitar convertir l'entrevista en publicitat encoberta

Convé conservar el control editorial sobre preguntes, muntatge i publicació. Si una candidatura paga o condiciona l'episodi, s'ha d'analitzar com a possible publicitat electoral, no simplement etiquetar-lo com a entrevista. L'article 60 prohibeix contractar publicitat electoral en mitjans públics i televisions privades; identificar el patrocini no subsana una contractació prohibida.

A més, l'article 50.5 limita la realització de campanya per persones jurídiques diferents de les formacions electorals, salvaguardant la llibertat d'expressió i informació. S'ha d'evitar també utilitzar finançament o recursos institucionals per afavorir electoralment l'entrevistat, conforme a l'article 50.2.

4. Calendari, enquestes i rectificacions

• Propaganda: l'article 53 prohibeix determinades insercions electorals des de la convocatòria fins a l'inici de campanya, i la propaganda un cop acabada aquesta. Una entrevista periodística no és automàticament propaganda; el seu contingut i condicions són decisives.
• Enquestes: l'article 69 exigeix informació tècnica i identificació de responsables i prohibeix publicar, difondre o reproduir sondejos durant els cinc dies anteriors a la votació.
• Rectificació: l'article 68 permet a candidats i dirigents reclamar-la davant fets inexactes perjudicials.

Internet no constitueix una excepció: la Instrucció 4/2007 estèn les restriccions de campanya als mitjans electrònics.

5. Protocol recomanable

Documenta criteris de selecció, invitacions, negatives, condicions i promoció de cada episodi. Són mesures preventives, no una obligació universal d'oferir entrevistes idèntiques. Si resulta aplicable l'article 156 de la llei audiovisual, conserva els continguts durant sis mesos. Abans de tancar la sèrie, determina el règim del servei i separa expressament entrevistes editorials, patrocinis i publicitat política.