Ministres de PP i Vox: qui sona per governar després del 29N i quines són les quinieles dels mitjans

Un govern de coalició entre el PP i Vox es formaria mitjançant el mateix procediment d'investidura que qualsevol altre Govern: el Congrés ha d'atorgar la seva confiança a un candidat a president. No existeix una votació específica per aprovar la coalició ni per triar conjuntament els seus ministres. Cal distingir el pacte polític entre ambdós partits dels actes constitucionals que permeten formar l'Executiu.

1. Constitució del Congrés i negociació política

Després de les eleccions es constitueix el nou Congrés i s'escull la seva Presidència i la seva Mesa. Mentre es forma el següent Executiu, el Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou, conforme a l'article 101 de la Constitució.

PP i Vox podrien negociar un programa comú, la distribució de responsabilitats ministerials i mecanismes de coordinació. Aquest acord serviria per organitzar la seva col·laboració, però no substituiria la investidura. Tampoc no n'hi hauria prou amb signar-lo per assumir el Govern: seria necessari reunir els suports parlamentaris exigits.

2. Consultes del Rei i proposta de candidat

L'article 99 de la Constitució estableix que el Rei consulta els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i proposa un candidat a través de la Presidència del Congrés. La proposta obre el procediment d'investidura; no equival al nomenament com a president.

Rebuda la proposta, la Presidència del Congrés convoca el Ple, segons l'article 170 del Reglament del Congrés. El Senat no participa en la votació d'investidura: la confiança necessària per formar Govern correspon exclusivament al Congrés.

3. Debat d'investidura

La sessió comença amb la lectura de la proposta. Després, el candidat presenta, sense límit de temps, el programa del Govern que pretén formar i sol·licita la confiança de la Cambra.

Després d'una interrupció, els grups parlamentaris que ho sol·licitin intervenen durant trenta minuts. El candidat pot respondre tantes vegades com demani i existeixen torns de rèplica de deu minuts. Aquestes regles figuren a l'article 171 del Reglament. La votació és pública per crida: cada diputat respon «sí», «no» o «abstenció».

4. Majories i segona votació

• Primera votació: el candidat necessita majoria absoluta dels membres del Congrés.
• Segona votació: si no l'aconsegueix, se celebra una altra quaranta-vuit hores després. N'hi ha prou amb majoria simple: més vots favorables que contraris.

Per tant, la viabilitat d'una candidatura recolzada pel PP i Vox dependria dels seus vots i dels suports, rebuigs o abstencions dels altres diputats. Abans de la segona votació, el candidat pot intervenir deu minuts i cada grup, cinc.

5. Nomenament i formació de la coalició

Si obté la confiança, la Presidència del Congrés comunica el resultat al Rei per al seu nomenament. Després, el president tria els membres del Govern, que són nomenats pel Rei a proposta seva, conforme a l'article 100 de la Constitució. El Congrés no els sotmet a investidures individuals.

La distinció entre triar el president i nomenar els ministres està recollida a la Sentència 124/2018. En una coalició participarien a l'Executiu persones acordades per ambdós partits; amb suport extern, un podria recolzar la investidura sense incorporar-se al Govern.

6. Si cap candidat aconsegueix la confiança

Podrien tramitar-se noves propostes pel mateix procediment. Si transcorren dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidatura obtingui la confiança, es dissolen ambdues Càmeres i es convoquen noves eleccions. El termini no comença el dia de les eleccions ni torna a començar amb cada candidat.

Un vicepresident del Govern d'Espanya exerceix, principalment, les funcions que li encomani el president. No disposa, pel sol fet d'ocupar aquest càrrec, d'una competència general per dirigir tots els ministres ni d'un àmbit material propi. Les seves atribucions depenen dels encàrrecs presidencials, de les competències que rebi per delegació i, si també és ministre, de les corresponents al seu departament.

1. Marc jurídic i posició institucional

Les normes bàsiques són la Constitució Espanyola, especialment el seu article 98, i la Llei 50/1997, del Govern. La Constitució inclou els vicepresidents entre els membres del Govern, però afegeix «en el seu cas»: per tant, la seva existència no és obligatòria. Pot haver-ne un, diversos o cap.

L'article 98.2 atribueix al president la direcció de l'acció governamental i la coordinació dels seus membres, respectant la competència i responsabilitat directa d'aquests. En conseqüència, una vicepresidència no desplaça automàticament aquesta direcció presidencial ni absorbeix les atribucions dels ministres.

2. Funcions encomanades pel president

La regla decisiva està a l'article 3.1 de la Llei del Govern: «Al Vicepresident o Vicepresidents, quan existeixin, els correspondrà l'exercici de les funcions que els encomani el President».

Això permet configurar cada vicepresidència de manera diferent. Pot rebre tasques de coordinació política o d'impuls de determinades actuacions, però no existeix un catàleg material uniforme aplicable a totes les vicepresidències. Per conèixer les atribucions concretes d'una d'elles cal atendre les disposicions organitzatives i els encàrrecs corresponents.

A més, l'article 20.1 permet al president delegar l'exercici de competències pròpies en els vicepresidents i ministres. Convé distingir aquesta delegació de l'encàrrec general de tasques: la primera té per objecte l'exercici d'una competència determinada; el segon defineix les funcions que el president confia a la vicepresidència.

3. Participació en els òrgans del Govern

Com a membre de l'Executiu, el vicepresident participa en el Consell de Ministres. Les decisions que la llei atribueix a aquest òrgan —per exemple, aprovar projectes de llei, decrets llei o reglaments— són competències del Consell, no facultats individuals del vicepresident.

També pot integrar o presidir una Comissió Delegada del Govern. Segons l'article 6, el reial decret de creació ha d'identificar qui la presideix, els seus integrants i les seves funcions. Aquestes comissions examinen assumptes que afecten diversos ministeris, preparen propostes conjuntes i poden resoldre qüestions que no s'hagin d'elevar al Consell de Ministres.

4. Quan també dirigeix un ministeri

L'article 3.2 estableix que qui assumeixi la titularitat d'un departament ministerial ostentarà, a més, la condició de ministre. Són, per tant, dues condicions acumulables, però no inseparables: es pot ser vicepresident sense dirigir un ministeri.

Quan reuneix ambdues, exerceix les funcions ministerials de l'article 4: desenvolupar l'acció del Govern en el seu departament, exercir la potestat reglamentària en les seves matèries, desempenyar les competències atribuïdes per les normes i refrendar, quan correspongui, els actes del Rei de la seva competència. Aquestes facultats procedeixen de la seva condició ministerial, no simplement de ser vicepresident.

5. Nomenament, cessament i límits

Conforme a l'article 12.2, els vicepresidents són nomenats i separats pel Rei, a proposta del president del Govern. Si un ministre és nomenat vicepresident, pot conservar el seu departament.

Els afecten també les incompatibilitats de l'article 98.3 de la Constitució: no poden exercir altres funcions representatives excepte el mandat parlamentari, ni funcions públiques alienes al càrrec, ni activitats professionals o mercantils.

En definitiva, la vicepresidència és un càrrec de configuració flexible: el seu abast jurídic es determina per les funcions encomanades, les delegacions rebudes i les competències ministerials que, si escau, acumuli.

Vox va obtenir 33 escons al Congrés dels Diputats a les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, que van tenir lloc el 23 de juliol de 2023. Aquesta és la xifra que apareix als resultats publicats per Europa Press i a la informació electoral de RTVE, elaborada amb dades del Ministeri de l'Interior.

El resultat pel qual preguntes

La resposta es refereix als diputats elegits per al Congrés, no a una estimació de vot ni a una projecció d'unes eleccions futures. En aquest context, dir que Vox va aconseguir 33 escons significa que va obtenir 33 llocs de representació en aquesta Cambra com a resultat d'aquella convocatòria electoral.

• Formació: Vox.
• Eleccions: generals del 23 de juliol de 2023.
• Cambra: Congrés dels Diputats.
• Representació obtinguda: 33 escons.

La precisió sobre la Cambra és important: la dada de 33 correspon al Congrés. No s'ha de presentar com una suma de representants al Congrés i al Senat, ni com un resultat d'eleccions autonòmiques, municipals o europees. Per respondre a la teva pregunta sobre els escons obtinguts a les últimes generals, la referència concreta és, per tant, aquesta representació al Congrés.

On ho pots comprovar

La pàgina de resultats de Europa Press sobre el 23J recull per a Vox els 33 escons. La informació electoral de RTVE sobre el Congrés confirma la mateixa xifra. Ambdues referències permeten comprovar el resultat associat a la convocatòria del 23 de juliol de 2023, en lloc de confondre'l amb notícies sobre expectatives electorals.

També pots acudir a la publicació electoral del BOE, que constitueix la referència oficial disponible entre les fonts consultades. Si el que necessites és citar el resultat en un text, convé acompanyar sempre el nombre d'escons de la data de les eleccions i del nom de la Cambra. Així queda clar què s'està comptant i a quina votació correspon.

Com citar la dada sense ambigüitat

Una formulació breu i precisa seria: Vox va obtenir 33 escons al Congrés a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. Aquesta frase recull els tres elements necessaris per identificar el resultat: la formació, el nombre de diputats i la convocatòria electoral. No cal afegir una valoració política per contestar quants escons va aconseguir.

Així mateix, és útil distingir entre el resultat d'una elecció i qualsevol informació posterior sobre l'activitat d'un partit. La teva pregunta es refereix a quants llocs va obtenir a les urnes, per la qual cosa la xifra que correspon utilitzar és la del resultat electoral. No s'està oferint aquí un pronòstic ni una valoració sobre el que pugui succeir en una altra convocatòria.

En definitiva, el nombre que busques és 33 diputats. La data que l'ha d'acompanyar és el 23 de juliol de 2023, i la Cambra a la qual correspon és el Congrés dels Diputats. Les dues fonts de resultats citades coincideixen en aquesta dada.