Així és la primera fila de Feijóo: els 14 noms del PP que alimenten les quinieles sobre els seus ministres

Feijóo reuneix 550 dirigents del PP a l'Espai Larra i presenta dotze compromisos en plena escalada de les apostes sobre el seu futur equip ministerial.

feijoo contratomano

feijoo contratomano

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de octubre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,7 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox18,7 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Aquest dilluns, Alberto Núñez Feijóo ha reunit uns 550 dirigents del Partit Popular en un escenari emblemàtic per al periodisme espanyol: el Espai Larra, que rende homenatge a l'escriptor i periodista que fa gairebé 200 anys va publicar aquella peça antològica titulada Vuelva usted mañana, en la qual criticava la ineficàcia burocràtica de l'època i retratava les contradiccions de la vida pública espanyola.

Anys després, el líder del PP ha escollit aquest espai, en el qual en el seu dia van funcionar les antigues rotatives de El Sol i La Voz i les seves redaccions van estar vinculades a figures tan destacades com Mariano Cavia, Ortega i Gasset, Ramón J. Sender, Rafael Sánchez Mazas o Serrano Anguita, entre altres grans plomes del periodisme.

Un contracte amb els espanyols

L'ocasió no era la presentació d'un nou mitjà de comunicació. Feijóo va reunir els primers espases del seu partit per escenificar el seu compromís de tutelar el canvi polític mitjançant un «Contracte amb Espanya», que va arribar a signar de manera simbòlica després de desgranar dotze grans compromisos. Entre ells, baixar els impostos, revaloritzar les pensions conforme a l'IPC, contractar més metges, construir almenys un milió d'habitatges i permetre que els jutges escullin els jutges del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Tanmateix, l'acte no estava concebut per deixar una llarga llista de grans titulars. Bona part dels anuncis de Feijóo ja s'havien avançat dies enrere en diferents actes. L'interès de la convocatòria residia també en la imatge de suport, lleialtat i compromís que el líder popular va voler projectar davant dels seus.

DEMÓCRATA va estar allí, va parlar amb assistents i va poder observar cert nerviosisme entre alguns dels polítics asseguts a primera fila. Entre les raons que podrien explicar aquesta inquietud està la incertesa sobre les candidatures que concorreran a les eleccions del 29 de novembre, algunes de les quals gairebé no es coneixen encara, com passa amb la de Madrid.

L'acte va permetre, a més, visualitzar una primera fila i diverses més darrere en les quals, segons fonts polítiques consultades per DEMÓCRATA, es trobaven alguns dels perfils que podrien formar part del futur Govern de Feijóo. En els corrillos polítics, aquesta primera línia va ser identificada com la dels possibles ministres.

els dotze compromisos que Alberto Núñez Feijóo

  • Defensar la sobirania nacional i la integritat territorial.

  • Recuperar la qualitat de la nostra democràcia i el respecte a la separació de poders.

  • Un Estat més net i més lleuger.

  • Atendre eficaçment el primer problema dels espanyols: l'habitatge.

  • Ordenar la immigració.

  • Garantir les pensions actuals i futures.

  • Fortalir la Sanitat Pública: més metges i amb millors condicions.

  • Elevar el nivell educatiu.

  • Més seguretat als carrers.

  • Fi a l'infern fiscal que asfixia les famílies.

  • Augmentar el salari mitjà.

  • Recuperar el prestigi internacional d'Espanya.

EuropaPress 7854980 president pp alberto nunez feijoo saluda vicesecretaria regeneracion
Alberto Núñez Feijóo saluda a Cuca Gamarra. Foto: Europa Press.

Una primera fila de 14 noms

En l'Espai Larra, la anomenada barrera, en argot taurí, estava formada per Ignacio Dancausa, Idelfonso Castro, Cayetana Álvarez de Toledo, Alfonso Serrano, Pedro Manuel Rollán, Alberto Nadal, Elías Bendodo, Alma Ezcurra, Cuca Gamarra, Carmen Fúnez, Borja Sémper, Javier de Andrés, Sergio Sayas i Alejandro Fernández. Feijóo va saludant a cadascun d'ells abans de començar el seu discurs.

En total, catorze persones, el mateix nombre de ministeris amb què Alberto Núñez Feijóo s'ha compromès a configurar el seu Consell de Ministres si guanya les eleccions del proper 29 de novembre i aconsegueix formar Govern.

No obstant això, les fonts consultades per DEMÓCRATA adverteixen que no tots els integrants d'aquesta primera fila acabaran sent ministres.

En les files posteriors també hi ha polítics amb perfils que consideren susceptibles d'ocupar una cartera, mentre que alguns noms que sonen en les quinieles no estaven presents. Les nostres fonts apunten, a més, a dirigents situats en files més endarrerides i en posicions laterals que, en els corrillos polítics, donen per fet, ells mateixos, o almenys així es promocionen, que formaran part del proper gabinet de Feijóo.

Aquest eventual equip ministerial, afegeixen les mateixes fonts, hauria de compartir espai amb representants de Vox si finalment es constitueix un Govern de coalició.

EuropaPress 7854987 president pp alberto nunez feijoo saluda diputada pp congreso cayetana
Alberto Nuñez Feijóo saluda a Cayetana Álvarez de Toledo. Foto: Europa Press.

"Aquí no se celebra nada"

Però a Feijóo no li agrada parlar d'aquests assumptes. Res més lluny del seu discurs públic que repartir càrrecs abans de les eleccions. El líder gallec insisteix cada vegada que té ocasió que cal esperar al 29N per saber qui guanya a les urnes.

En aquesta línia, ha deixat diverses advertències als seus: "Aquí no se celebra res fins que no tanqui l'últim col·legi electoral"; "No es dona cap elecció per guanyada ni donem cap vot per perdut"; "Les eleccions no les guanyen les enquestes ni l'ambient, es guanyen vot a vot, persona a persona el dia de la votació"; i "Treballar a tope, patejar Espanya, escoltar, explicar, respondre, convèncer i, finalment, vèncer democràticament a les urnes".

Mentre tant, Feijóo tracta d'insuflar força al seu equip perquè no es deixi portar per l'emoció ni per un optimisme prematur. La prioritat, en aquest moment, és preparar una campanya sòlida, amb bons programes i el menor nombre d'errors possible.

L'objectiu del líder del PP és apropar el seu contracte als espanyols amb una proposta de país en què el president digui sempre la veritat, respecti les institucions i procuri que l'esforç dels ciutadans mereixi la pena. Feijóo planteja que els jutges escullin els jutges, que la classe mitjana recuperi el seu paper com a motor de l'economia i que augmenti el salari mitjà dels treballadors alhora que creix la productivitat. També promet construir habitatges, convertir els joves en una prioritat amb les millors ajudes de la història, respectar la propietat i revaloritzar les pensions conforme a l'IPC. «Augmentaran cada euro conforme a l'IPC», va assegurar.

Un contracte amb els espanyols davant d'una declaració d'amor

Un altre dels comentaris que va circular entre els dirigents congregats va ser el contrast entre la declaració de valors d'Alberto Núñez Feijóo i el seu consegüent «Contracte amb Espanya» i l'acte protagonitzat el passat cap de setmana pel president del Govern i líder dels socialistes, Pedro Sánchez.

En aquest sentit, els populars afeen a Sánchez que centri part del seu missatge en les mostres d'amor i suport a la seva esposa. A judici de les fonts populars consultades, aquest plantejament rebosa de frivolitat, desplaça el debat de les qüestions polítiques de fons i contribueix a desviar l'atenció de la gestió del Govern i dels procediments judicials que afecten a l'entorn familiar del president i al seu partit.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació parlamentària es troba la proposta de reforma del CGPJ anunciada per Feijóo?

La proposta de reforma del CGPJ anunciada per Feijóo, dirigida a què els jutges triïn directament els dotze vocals del torn judicial, ja no té una tramitació parlamentària oberta. El Congrés va rebutjar la seva presa en consideració el 10 de setembre de 2026, per 175 vots en contra i 170 a favor. Per tant, a 20 d'octubre de 2026, no està pendent de ponència, comissió ni aprovació: aquest recorregut va acabar amb el rebuig (votació del Congrés).

Quina iniciativa concreta correspon a l'anunci

La proposta es va materialitzar en la Proposició de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial, per al canvi del model d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial. El seu recorregut inclou dues iniciatives amb aquesta denominació: la presentada pel Grup Popular al Congrés, amb número 122/000229, i la procedent del Senat, identificada al Congrés com 124/000046. Els seus textos poden consultar-se a les publicacions oficials de la proposta presentada al Congrés i de la iniciativa procedent del Senat.

Aquesta distinció importa perquè no es tractava únicament d'una declaració política: hi va haver textos legislatius formalitzats. Tanmateix, la presentació d'una proposició no equival a què el Congrés hagi acceptat desenvolupar-ne el contingut ni, molt menys, a què la reforma estigui aprovada.

El tràmit decisiu i la seva conseqüència

L'iniciativa procedent del Senat va arribar al Ple del Congrés per a la seva presa en consideració: la votació en què la Cambra decideix si accepta continuar la tramitació d'una proposta. El resultat del 10 de setembre va ser negatiu. Aquest rebuig va tancar aquesta via legislativa, sense que el text pogués avançar cap a la discussió de canvis en el seu articulat (resultat del debat).

La formulació precisa, per tant, és reforma rebutjada, no reforma pendent. Tampoc s'ha d'interpretar que el seu pas previ pel Senat fos suficient per modificar el sistema d'elecció: el rebuig posterior del Congrés va impedir que aquesta proposta es convertís en llei.

Quin canvi plantejava

El nucli del text consistia que els dotze vocals de procedència judicial fossin elegits directament per jutges i magistrats en actiu, mitjançant vot personal, lliure, igual, directe i secret. Els vuit vocals juristes seguirien sent elegits per les Corts, quatre per cada Cambra. La proposta també contemplava una circumscripció estatal, candidatures individuals o associatives, requisits de representació per categories judicials i un mínim del 40 % per a cada sexe (explicació a Demócrata).

No confondre-la amb la reforma de 2024

És una iniciativa diferent de la reforma pactada pel PSOE i PP el 2024, que sí que va culminar la seva tramitació i va donar lloc a la Llei Orgànica 3/2024, de 2 d'agost. Aquella va incorporar canvis sobre incompatibilitats i funcionament del sistema judicial, a més de l'encàrrec al CGPJ d'estudiar models europeus i formular propostes sobre l'elecció dels vocals judicials (aprovació definitiva de 2024).

En definitiva, l'anunci va desembocar en una proposta parlamentària concreta, però no en una reforma aprovada ni actualment en curs.

Quines són les competències i atribucions principals del president del Govern a Espanya segons la Constitució?

El president del Govern té com a funció principal dirigir l'acció de l'Executiu i coordinar-ne els membres. La Constitució li atribueix, a més, decisions específiques sobre la composició del Govern, la seva relació de confiança amb el Congrés i la proposta de dissolució parlamentària. És important distingir les seves facultats personals de les competències que corresponen al Govern en el seu conjunt.

1. Direcció i coordinació del Govern

L'article 98.2 estableix que el president «dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix». Aquesta és la base constitucional del seu lideratge: orienta l'actuació de l'Executiu i coordina la feina dels seus integrants.

No obstant això, aquesta direcció s'exerceix «sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en la seva gestió». Per tant, els ministres conserven les seves pròpies competències i responen per la seva actuació; la Presidència no absorbeix totes les seves funcions.

2. Proposta de nomenament i separació de ministres

D'acord amb l'article 100, els altres membres del Govern són nomenats i separats pel Rei, a proposta del president. Això permet al president determinar la composició del seu equip i promoure'n els canvis, encara que el nomenament i el cessament formal corresponguin al monarca.

3. Plantejament de la qüestió de confiança

L'article 112 li permet plantejar davant el Congrés una qüestió de confiança: una votació per comprovar si manté el suport parlamentari. Ha de fer-ho prèvia deliberació del Consell de Ministres i sobre el seu programa o una declaració de política general.

La confiança s'obté per majoria simple, és a dir, amb més vots favorables que contraris. Si el Congrés la nega, el Govern ha de presentar la seva dimissió al Rei i s'inicia el procediment per designar un altre president, segons l'article 114.1.

4. Proposta de dissolució de les Càmeres

L'article 115 permet al president, prèvia deliberació del Consell de Ministres i «sota la seva exclusiva responsabilitat», proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les dues Càmeres. La decreta el Rei, i el decret fixa la data electoral.

Aquesta facultat té límits: no pot exercir-se mentre es tramita una moció de censura ni, com a regla general, abans de transcórrer un any des de la dissolució anterior. L'article 116.5 també impedeix dissoldre el Congrés durant els estats d'alarma, excepció o setge.

5. Direcció presidencial i competències col·lectives

L'article 97 atribueix al Govern en el seu conjunt la direcció de la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. També li correspon exercir la funció executiva i la potestat reglamentària, sempre conforme a la Constitució i les lleis.

El president dirigeix aquesta acció, però no s'ha de confondre el seu lideratge amb una competència exclusiva sobre totes aquestes matèries. Per exemple, l'article 116 atribueix al Govern, amb intervenció parlamentària en els termes previstos, les decisions relatives als estats d'alarma, excepció i setge.

6. Responsabilitat i control parlamentari

La Presidència està sotmesa a controls. El Govern respon solidàriament davant el Congrés per la seva gestió política —article 108—, i els seus membres estan subjectes a preguntes, interpel·lacions i requeriments de compareixença —articles 110 i 111—.

A més, el Congrés pot aprovar una moció de censura per majoria absoluta, que ha d'incloure un candidat alternatiu. La seva aprovació obliga el Govern a dimitir i permet nomenar president el candidat proposat, conforme als articles 113 i 114.

En síntesi, el president lidera i coordina l'Executiu, proposa la seva composició i disposa d'instruments per gestionar la seva relació amb el Parlament, però actua dins d'un sistema de competències compartides i controls constitucionals. Font: Constitució Espanyola al BOE.

Quina ha estat la trajectòria política de Cuca Gamarra abans d'ocupar el seu lloc actual al Partit Popular?

Abans d'assumir la seva actual responsabilitat al PP, vinculada a Regeneració Democràtica en la reorganització de juliol de 2025, Cuca Gamarra havia desenvolupat una carrera que va començar a La Rioja i va passar per l'Alcaldia de Logronyo, el Congrés i la Secretaria General del partit. La seva trajectòria combina experiència municipal, responsabilitats en l'organització i funcions parlamentàries, com recull Demócrata sobre la nova direcció.

Primers passos a La Rioja

Concepción Gamarra Ruiz-Clavijo va néixer a Logronyo el 1974 i és advocada. Els seus primers càrrecs rellevants van estar lligats a l'estructura territorial del PP: va presidir Noves Generacions de La Rioja entre 2000 i 2005, es va incorporar al Comitè Executiu Regional el 2000 i va ser vocal del Comitè Executiu Nacional des del 2004. Aquesta etapa va precedir la seva entrada a la primera línia nacional (biografia de Nueva Economía Fórum).

De la política municipal a l'Alcaldia

A l'Ajuntament de Logronyo va ser tinent d'alcalde entre 2003 i 2007. Després, entre 2007 i 2011, va exercir com a portaveu del Grup Popular a l'oposició municipal. Paral·lelament, va presidir la Junta Local del PP de Logronyo des de 2007 fins a 2019, de manera que va combinar la representació institucional amb la direcció de l'organització local (trajectòria municipal i orgànica).

El 2011 es va convertir en la primera dona alcaldessa de Logronyo. Va revalidar el càrrec el 2015 i va romandre al capdavant del consistori fins al 2019. L'alcaldia va ser la seva principal responsabilitat executiva abans de traslladar la seva activitat política a l'àmbit estatal (cronologia de Newtral).

Durant aquests anys va ampliar la seva experiència en organismes de representació municipal: va ser vicepresidenta primera de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents entre 2012 i 2019 i vicepresidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies entre 2016 i 2019. També va participar en el Comitè Europeu de les Regions durant la seva etapa com a alcaldessa (responsabilitats institucionals).

El salt a la direcció nacional

El 2017 va intentar presidir el PP de La Rioja, però va perdre les primàries davant José Ignacio Ceniceros. Va ser un intent de traslladar el seu lideratge municipal a la direcció regional del partit, abans d'incorporar-se a l'equip nacional (repàs de la seva trajectòria).

En les primàries nacionals de 2018 va donar suport a Soraya Sáenz de Santamaría. No obstant això, després de la victòria de Pablo Casado, aquest la va incorporar a la seva direcció com a vicesecretària de Polítiques Socials. Aquest nomenament va marcar la seva entrada al Comitè de Direcció nacional (reconstrucció de Demócrata).

Congrés i Secretaria General

El 2019 va ser escollida diputada per La Rioja, després d'encapçalar la candidatura del PP en aquesta circumscripció. L'agost de 2020 va substituir Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu del Grup Popular al Congrés, responsabilitat que va mantenir fins a finals de 2023 (biografia del PP).

Durant la crisi interna de 2022 va exercir com a coordinadora general en la transició entre Casado i Alberto Núñez Feijóo. L'abril d'aquell any va passar a ser secretaria general i va compatibilitzar inicialment aquesta funció amb la portaveu parlamentària. El 2023 també va ser candidata a presidir el Congrés, encara que no va ser escollida (balanç de Demócrata).

La seva etapa com a secretaria general va acabar amb la renovació de juliol de 2025. Abans de la seva responsabilitat posterior, per tant, havia recorregut l'organització juvenil, la política local, la representació municipal i els principals llocs de direcció i portaveu nacional del PP (reorganització de la direcció).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On va fer Alberto Núñez Feijóo la presentació del seu 'Contracte amb Espanya'?

Pregunta" 1 de 3

Quants compromisos inclou el 'Contracte amb Espanya' que va presentar Feijóo?

Pregunta" 2 de 3

Quina és una de les propostes incloses en el 'Contracte amb Espanya' de Feijóo?

Pregunta" 3 de 3