Óscar Puente no se’n va. Pedro Sánchez no el cessa. I el PSOE manté el seu nom al capdavant de la candidatura per Valladolid per al 29N. El Govern ha aclarit aquest dimarts els tres dubtes sobre el futur del ministre després de l’accident d’Urda: continuarà a Transports i a les llistes, segons les fonts de l’Executiu citades per EFE. Tampoc no hi ha sobre la taula destituir el president d’Adif.
La decisió té una dimensió que supera la continuïtat d’un ministre. Moncloa posa Puente al capdavant de la recuperació de la confiança en el ferrocarril i confirma que seguirà representant electoralment el partit. La seva permanència deixa de ser una resposta provisional a les primeres hores de l’emergència per convertir-se en una posició política explícita davant el 29 de novembre.
Dici vuit dies abans, Montse Mínguez havia deixat els seus càrrecs i s’havia negat a encapçalar la candidatura per Lleida després de la polèmica pels negocis immobiliaris de la seva parella. També comptava amb el suport de Sánchez. La diferència entre tots dos casos és en el que va passar després de rebre’l.
Sánchez també va voler que Mínguez es quedés
La comparació exigeix una precisió: Sánchez no va presentar la sortida de Mínguez com una depuració de responsabilitats. Al contrari, va explicar públicament que havia intentat evitar-la. "Jo li vaig dir que no ho fes", va assegurar el 16 d’octubre a Brussel·les.
La llavors portaveu socialista va decidir marxar després de les informacions sobre l’activitat immobiliària de la seva parella. Va justificar la seva renúncia per l’interès del projecte col·lectiu. Va deixar la direcció i la candidatura quan faltaven poques hores per a la ratificació de les llistes. Cristina Morón va passar a ocupar el primer lloc per Lleida.
No hi ha, per tant, una dirigent a la qual Sánchez ordenés sortir davant d’un ministre a qui autoritzés a quedar-se. Hi ha dos suports presidencials amb desenllaços diferents. Mínguez va decidir que la seva contribució al partit era retirar-se; el Govern defensa ara que la de Puente consisteix a continuar.
Les circumstàncies tampoc no són equivalents. La controvèrsia de Mínguez girava al voltant d’una activitat empresarial de la seva parella i del seu impacte sobre la credibilitat del discurs socialista. Puente respon políticament per la gestió d’un ministeri després d’una tragèdia ferroviària.
Mantenir el ministre també compromet el president
L’explicació oficial és que Puente s’ha de fer càrrec de la situació, aportar informació i executar les mesures necessàries. L’Executiu sosté que no va tenir responsabilitat ni per acció ni per omissió en l’accident, però aquesta és la valoració del Govern, no una conclusió definitiva de la investigació.
El suport té una conseqüència política: Sánchez vincula la seva pròpia decisió a la capacitat de Puente per gestionar la crisi. Si el ministre és qui ha de recuperar la confiança, el president també respondrà per haver-li mantingut al capdavant d’aquesta tasca, una tasca d’altra banda que sembla impossible: després de dos accidents tràgics i de la informació revelada durant aquests dies, és evident que no serà Puente qui aconseguirà que els espanyols recuperin la fe en el ferrocarril.
El càlcul electoral apareix en les informacions publicades durant els últims dies: diverses fonts socialistes reconeixien que un cessament podia interpretar-se com el reconeixement d’una mala gestió i resultar contraproduent a un mes de les eleccions i, al mateix temps, veus internes consideraven políticament insostenible la seva situació. Aquest és el dilema que deixa obert la continuïtat: apartar el ministre pot augmentar el cost polític immediat; mantenir-lo obliga a defensar la seva gestió durant la precampanya.
Continuar a la llista no aclareix quant farà de campanya
La confirmació del número u per Valladolid afegeix una decisió electoral al suport institucional. Puente conservarà el seu lloc en la candidatura, encara que les fonts governamentals consultades per EFE situen la seva prioritat en les actuacions posteriors a l’accident i no concreten quina activitat de campanya desenvoluparà.
La pressió ja s’ha traslladat a la província. El PP de Valladolid ha reprès la precampanya reclamant-ne la sortida i fixant-se com a objectiu aconseguir tres diputats, un més dels que té actualment. La continuïtat del ministre també forma part, per tant, de la disputa local pels escons.
El suport de Moncloa no elimina la pressió dels seus aliats
Puente ha distingit aquest dimarts entre les peticions de dimissió d’Ada Colau, que ha dit que pot entendre, i les del PP. Alhora, ha assegurat que els ministres de Sumar no li han demanat que abandoni el càrrec.
La diferència posa de manifest una tensió entre les demandes públiques de les formacions i la relació dins del Consell de Ministres. La versió de Puente sobre els seus companys de gabinet no anul·la les exigències de sortida expressades des d’aquell espai polític.
El Govern intenta respondre-hi amb decisions de gestió. Aquest dimarts ha aprovat 30 milions d’euros en ajuts als afectats i ha anunciat un pla extraordinari de seguretat ferroviària. Entre les actuacions plantejades hi figuren la doble validació humana de les decisions quan falli la senyalització i els canvis en els descansos dels controladors.
El següent escenari d’aquesta defensa és la Diputació Permanent del Congrés, on Puente té fixada la seva compareixença aquest dimarts a les 17.00 hores per explicar la gestió de l’accident i respondre als grups parlamentaris.