La política sanitària de Donald Trump s’ha convertit en un altre dels focus de descontentament entre els nord-americans que han participat en les eleccions de mig mandat d’aquest dimarts. Segons les primeres dades de AP Voter Poll, l’enquesta electoral de Associated Press, la majoria de votants considera que les decisions del president han perjudicat la salut i el benestar de la població, mentre que aproximadament la meitat creu que han empitjorat tant l’accés a l’assistència sanitària com el seu cost.
El rebuig contrasta amb el pes que els electors concedeixen a la sanitat entre les principals preocupacions del país. Amb prou feines un de cada deu votants la identifica com el problema més important, tot i que les respostes sobre les polítiques concretes de l’Administració Trump reflecteixen un malestar molt més estès.
Només dos de cada deu votants aprecien millores en la salut i el benestar
L’enquesta de l’AP, els resultats de la qual s’han difós durant la nit electoral, mostra que aproximadament dos de cada deu nord-americans que han votat consideren que les polítiques de Trump han millorat la salut i el benestar de la població. Una proporció similar creu que no han tingut conseqüències apreciables.
La majoria, en canvi, expressa una valoració negativa sobre els seus efectes. El descontentament també apareix quan es pregunta específicament per dos aspectes que afecten directament els llars: la possibilitat de rebre assistència sanitària i els diners necessaris per accedir-hi.
En ambdós casos, al voltant de la meitat dels votants creu que les polítiques del president han empitjorat la situació, segons les dades recollides per Associated Press.
Sis de cada deu votants demanen una major intervenció federal
Més enllà de la valoració de la gestió presidencial, l’enquesta revela una demanda de major participació de les institucions federals en la cobertura sanitària. Aproximadament sis de cada deu votants volen que el Govern dels Estats Units hi tingui un paper més important per facilitar l’accés a l’atenció mèdica.
L’efemèride introdueix una dimensió política en el debat sobre la sanitat, una matèria en què les competències i el finançament es reparteixen entre les autoritats federals, els estats i els diferents sistemes de cobertura pública i privada.
L’opinió dels electors sobre el paper del Govern no equival necessàriament al suport d’una reforma sanitària concreta, però reflecteix que una majoria dels enquestats demana una implicació federal més gran.
Els demòcrates han convertit la sanitat en un dels seus arguments de campanya
L’atenció sanitària ha ocupat un lloc destacat en les campanyes de nombrosos candidats demòcrates, que han intentat vincular el debat electoral amb l’accés als serveis mèdics i el cost que han d’assumir les famílies nord-americanes.
Un dels exemples és Abdul El-Sayed, candidat demòcrata al Senat per Míchigan, que ha convertit la defensa de la cobertura sanitària universal en un dels eixos centrals de la seva candidatura.
Les conclusions de l’AP Voter Poll permeten identificar una preocupació que va més enllà dels votants que consideren la sanitat com a prioritat principal. Tot i que només una minoria la assenyala com l’afer més important de les eleccions, una proporció considerable qüestiona les conseqüències de les polítiques sanitàries de Trump.
Les dades corresponen a les respostes recollides a l’enquesta electoral d’Associated Press i descriuen les percepcions dels votants, no pas una mesura independent de l’evolució efectiva dels costos o de la cobertura sanitària. Tampoc permeten, per si soles, determinar com es traduirà aquest descontentament en la distribució d’escons del Congrés.