Brussel·les adaptarà la legislació sobre productes al nou comerç electrònic

La dita European Product Act es correspon en la pràctica amb el Reglament (UE) 2024/1781 sobre disseny ecològic per a productes sostenibles (ESPR). Aquest reglament ja ha completat la seva tramitació legislativa ordinària a la UE: va ser aprovat pel Parlament Europeu (ple) el 2024 i, segons la Comissió, va entrar en vigor el 18 de juliol de 2024. Per tant, no hi ha ja “tramitació parlamentària pendent” ni una futura “aprovació definitiva” del reglament en si; el que queda per davant és el seu desenvolupament i implementació.

1. Estat actual de la norma

La informació de la Comissió Europea i de fonts sectorials permet fixar amb força claredat el punt en què som:

• El Reglament d'ecodisseny per a productes sostenibles (ESPR) va ser proposat per la Comissió el 30 de març de 2022 dins del Pla d'Acció d'Economia Circular del Pacte Verd.
• L'abril de 2024, el Ple del Parlament Europeu va aprovar el reglament, tal com recull, per exemple, la patronal europea del reciclatge EuRIC en saludar l’“adopció plenària” de les noves normes d'ecodisseny. (comunicat d'EuRIC)
• Després de l'acord amb el Consell i la signatura pels col·legisladors, el text es va publicar i va entrar en vigor el 18 de juliol de 2024. La pròpia Comissió descriu l'ESPR com a “nou reglament” ja vigent, destinat a que els productes sostenibles esdevinguin la norma al mercat de la UE (nota de la DG Mercat Interior i nota de DG Medi Ambient).
• La Comissió subratlla que l'ESPR és una legislació marc: fixa l'estructura jurídica general i es desplegarà a través d'actes posteriors (delegats i d'execució) per a categories concretes de productes i per a instruments com el passaport digital de productes.

En síntesi: l'expedient legislatiu (Comissió–Parlament–Consell) està tancat. No s'esperen més votacions al Parlament Europeu sobre el reglament de base, excepte reformes futures eventuals. El que segueix ja no és “tramitació parlamentària” sinó fase d'implementació reguladora i tècnica.

2. Següents passos: desenvolupament i implementació

Encara que el reglament està aprovat i en vigor, la seva aplicació plena serà progressiva i dependrà d'una sèrie de fites normatives i tècniques. A partir de les comunicacions oficials consultades, els passos clau són:

• Constitució i treball del Fòrum d'Ecodisseny La Comissió ha creat o ampliat l'Ecodesign Forum, l'espai principal de consulta amb les parts interessades (indústria, ONG, consumidors, etc.) sobre el desenvolupament de les regles sota l'ESPR. El fòrum analitza prioritats de productes, requisits de disseny, informació de sostenibilitat i calendari (nota sobre el Fòrum d'Ecodesign).
• Plans de treball plurianuals 2025‑2030 L'abril de 2025 la Comissió va adoptar un pla de treball 2025‑2030 per a l'ESPR i l'etiquetatge energètic, que llista els grups de productes que es prioritzaran en els pròxims cinc anys i orienta la preparació dels actes delegats i d'execució (pla de treball ESPR 2025‑2030).
• Actes delegats i d'execució per família de productes L'ESPR no fixa directament tots els requisits tècnics; aquests s'establiran “producte a producte” mitjançant:
  • actes delegats amb requisits de disseny ecològic (durabilitat, reparabilitat, reciclabilitat, contingut reciclat, etc.);
  • reglaments d'execució amb obligacions d'informació i etiquetatge energètic, incloent el passaport digital.
  Cadascun d'aquests actes seguirà el seu propi procediment de consulta i control per part del Parlament i el Consell, però dins del marc ja aprovat.
• Desplegament del Passaport Digital de Productes El reglament estableix la creació d'un Registre de Passaports Digitals de Producte i normes tècniques per a aquest passaport. Documents recents de comitologia mostren reunions del Ecodesign for Sustainable Products Committee dedicades al reglament d'execució sobre el registre del passaport digital (per exemple, actes resumides de juny de 2026 i agenda del comitè). Paral·lelament, guies sectorials indiquen que l'aplicació començarà abans en sectors com bateries i s'estendrà després a sectors com el tèxtil, moda o calçat.
• Entrada en aplicació per sectors i fases Encara que el reglament està en vigor des de 2024, la seva aplicació pràctica serà gradual:
  • primer per a productes i sectors prioritzats en el pla 2025‑2030;
  • amb calendaris específics per a cada acte delegat/d'execució, que fixaran terminis d'adaptació per a empreses i Estats membres;
  • amb terminis més amplis per a pimes i possibles transicions sectorials, per exemple en l'obligació de no destruir productes no venuts.

3. Què significa això per parlar d’“aprovació definitiva”

Des del punt de vista del procediment legislatiu de la UE, la “aprovació definitiva” de la European Product Act ja s'ha produït: el reglament està adoptat, publicat i en vigor. El que resta és:

• l'adopció escalonada d'actes delegats i d'execució que concreten requisits per producte i sector;
• la posada en marxa del passaport digital de productes i del seu registre europeu;
• l'adaptació progressiva de la indústria i les autoritats de control, en terminis que s'estendran més enllà de 2027 per a alguns sectors.

En conseqüència, si el teu interès és “quan estarà tot plenament operatiu”, la clau ja no està en noves votacions del Parlament, sinó en seguir el pla de treball ESPR 2025‑2030 i els actes delegats/d'execució que s'aprovin per als productes del teu sector concret.

La Comissió Europea és el motor executiu i regulador del mercat únic. En matèria de regulació del mercat interior i vigilància de productes exerceix un paper central: proposa normes, vetlla per la seva correcta aplicació als Estats membres i coordina els sistemes de control que garanteixen que els productes que circulen lliurement a la Unió siguin segurs i compleixin els requisits comuns.

1. Competències normatives en el mercat únic

La Comissió no legisla per si sola, però és el principal iniciador legislatiu:

• Dret d'iniciativa legislativa: elabora propostes de reglaments, directives i decisions que regulen el funcionament del mercat únic (lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals, i disciplines connexes com competència, ajuts d'Estat, consum o digital).
• Avaluació d'impacte i “better regulation”: abans de presentar una proposta, analitza els seus efectes econòmics, socials i mediambientals i consulta Estats, empreses, consumidors i altres parts interessades per minimitzar càrregues i fragmentacions del mercat.
• Desenvolupament tècnic i actualització de normes: en àmbits molt tècnics (seguretat de productes, etiquetatge, normes harmonitzades), impulsa actes delegats i d'execució que concreten o actualitzen requisits, assajos i procediments d'avaluació de la conformitat.
• Eliminació de barreres: detecta normes nacionals que obstaculitzen injustificadament la lliure circulació i, si cal, proposa legislació per harmonitzar requisits mínims o establir el principi de reconeixement mutu quan no hi ha harmonització completa.

En conjunt, aquestes funcions converteixen la Comissió en l'arquitecte del marc normatiu del mercat interior, encara que l'aprovació final de les lleis correspongui al Parlament Europeu i al Consell.

2. Guàrdia del Tractat i aplicació del Dret de la UE

Com a “guardià dels Tractats”, la Comissió té la competència de vigilar que els Estats membres i els operadors respectin les regles del mercat únic:

• Supervisió de la transposició de les directives que afecten el mercat interior (terminis, correcció tècnica i coherència amb el Dret de la UE).
• Procediments d'infracció: quan detecta que un Estat introdueix barreres injustificades, no aplica correctament la legislació o no exerceix una vigilància de mercat efectiva, pot iniciar un expedient, emetre dictàmens motivats i, en última instància, portar l'Estat davant del Tribunal de Justícia de la UE.
• Control d'ajuts d'Estat: autoritza, condiciona o prohibeix ajuts públics que puguin distorsionar el mercat únic, salvaguardant la igualtat de condicions entre empreses.
• Aplicació de les normes de competència: investiga i sanciona càrtels i abusos de posició dominant que fragmenten el mercat o perjudiquen consumidors i competidors.

3. Competències en vigilància de productes

La vigilància de mercat (inspeccions, controls físics, retirada de productes) recau principalment en les autoritats nacionals, però la Comissió desenvolupa funcions clau de direcció i coordinació:

• Marc regulador comú: proposa i actualitza la legislació horitzontal de seguretat i vigilància de mercat (per exemple, el règim general de seguretat dels productes o el “New Legislative Framework”), que estableix obligacions de fabricants, importadors i distribuïdors i defineix com han d'actuar les autoritats nacionals.
• Coordinació d'autoritats nacionals: impulsa xarxes i grups de treball que agrupen autoritats de vigilància de mercat i duanes, afavorint criteris comuns d'interpretació, campanyes coordinades d'inspecció i bones pràctiques.
• Gestió de sistemes d'alerta: administra plataformes com el sistema europeu d'alerta ràpida per a productes perillosos no alimentaris, que permeten als Estats compartir en temps real informació sobre productes insegurs, retirades i mesures correctores.
• Guies i interpretació tècnica: elabora documents d'orientació sobre l'aplicació dels requisits essencials de seguretat, el marcat CE o els procediments d'avaluació de la conformitat, que orienten tant les empreses com les autoritats.
• Suport a la cooperació duanera i controls a frontera: promou que les duanes verifiquin el compliment de la normativa de productes procedents de tercers països, evitant l'entrada al mercat de mercaderies no conformes o perilloses.

4. Recollida d'informació, avaluació i reforç del sistema

A més de regular i supervisar, la Comissió s'encarrega de monitoritzar el funcionament real del mercat únic:

• Recull dades sobre incidents, retirades de productes i resultats de controls per identificar sectors problemàtics o llacunes normatives.
• Realitza avaluacions ex post de l'eficàcia de la legislació de mercat interior i de vigilància de productes, proposant reformes quan es detecten disfuncions.
• Finança projectes de formació, eines informàtiques compartides i campanyes d'informació per a autoritats i empreses, amb la finalitat de reforçar la capacitat de vigilància de mercat i la cultura de compliment.

En síntesi, la Comissió Europea actua com a dissenyadora de les regles del mercat únic, garant de la seva correcta aplicació i coordinadora del sistema de vigilància de productes, assegurant que la lliure circulació es combini amb un alt nivell de protecció de la salut, la seguretat i els interessos dels consumidors.

Els productes reacondicionats o remanufacturats (“refurbished”) no tenen un règim autònom a la Unió Europea: quan es tornen a posar al mercat com a béns de consum han de complir, en l'essencial, les mateixes normes que els productes nous. Això s'articula en diversos blocs normatius que, junts, defineixen el marc vigent.

1. Ecodisseny i requisits de sostenibilitat

El pilar més nou és el Reglament sobre disseny ecològic per a productes sostenibles (ESPR), en vigor des del 2024. Segons la Comissió Europea, aquest reglament:

• Permet fixar requisits obligatoris de durabilitat, reutilització, capacitat d'actualització i reparabilitat dels productes, així com de contingut reciclat, eficiència de recursos i energia i presència de substàncies que dificulten la circularitat (nota de la Comissió).
• S'aplicarà progressivament per grups de productes (electrònica, tèxtil, mobles, pneumàtics, etc.) mitjançant actes d'execució específics.
• Introdueix el passaport digital de producte, que concentrarà informació sobre sostenibilitat i facilitarà activitats de remanufactura, reacondicionament i reciclatge.

Per a electrònica de consum, el reglament es complementa amb normes d'ecodisseny específiques que, segons la premsa especialitzada, obliguen a redissenyar, per exemple, els telèfons mòbils perquè:

• Les bateries siguin extraïbles i substituïbles sense eines especials.
• Els components clau puguin desmuntar-se fàcilment.
• Es garanteixi la disponibilitat de peces de recanvi durant diversos anys després del final de la comercialització del model (Demócrata).

Aquestes regles de disseny faciliten que els productes siguin reparables i reacondicionables, i operen tant per al primer ús com per a la seva posterior posada al mercat com a reacondicionats.

2. Dret a la reparació i garanties de consum

En matèria de consum, els punts clau són:

• Garantia legal mínima de la UE: la normativa europea exigeix, com a mínim, dos anys de garantia legal per a béns de consum, aplicable també a productes reacondicionats quan es venen a consumidors. Els Estats poden oferir terminis més amplis (a Espanya, tres anys per a productes nous) (representació de la Comissió a Espanya i Demócrata).
• Directiva (UE) 2024/1799, sobre normes comunes per promoure la reparació de béns (“dret a reparar”):

• Obliga els fabricants a oferir reparació, fins i tot després d'expirar la garantia legal, per a determinats productes com rentadores, rentavaixelles, frigorífics, pantalles, aspiradores, telèfons mòbils, tauletes i certs aparells amb bateries per a transports lleugers (Junta d'Andalusia).
• Exigeix que la reparació sigui gratuïta o a preu raonable, amb informació clara i accessible sobre els serveis de reparació i peces de recanvi.
• Imposa la disponibilitat de recanvis durant, almenys, deu anys des que el producte deixa de fabricar-se, i permet al fabricant oferir un bé reacondicionat quan la reparació no sigui possible (Junta d'Andalusia).
• Ha de ser transposada als ordenaments nacionals com a molt tard el 31 de juliol de 2026; fins aleshores, conviu amb les normes de garanties ja aplicables.

A més, la Directiva (UE) 2024/825 sobre l'apoderament dels consumidors per a la transició verda reforça les obligacions d'informar sobre durabilitat i reparabilitat i combat el “greenwashing”, modificant la Directiva 2011/83/UE de drets dels consumidors. La seva aplicació es recolza en un Reglament d'Execució (UE) 2025/1960 que estandarditza els avisos sobre garantia legal i l'etiqueta “EU GARAN” per a garanties comercials de durabilitat ampliades (Demócrata).

3. RAEE, substàncies perilloses i bateries

Els productes elèctrics i electrònics reacondicionats han de complir les mateixes regles ambientals que els nous:

• Residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE): la normativa RAEE imposa obligacions de recollida, tractament i finançament a productors i distribuïdors, i s'aplica també quan es substitueixen equips antics per reacondicionats. El compliment d'aquestes obligacions per alguns canals (per exemple, certs marketplaces) ja ha estat assenyalat pel sector d'electrodomèstics (Demócrata).
• Restricció de substàncies perilloses (RoHS) i REACH: organitzacions de consumidors han subratllat que els límits químics d'aquestes normes s'apliquen igualment a auriculars, cascos i altres aparells electrònics, advertint que alguns productes al mercat incompleixen aquests estàndards (Demócrata). Un producte reacondicionat només pot comercialitzar-se si respecta aquests límits.
• Reglament (UE) 2023/1542 sobre bateries i residus de bateries i reglaments complementaris d'ecodisseny: fixen requisits d'extraibilitat i substituïbilitat de bateries per l'usuari, així com terminis mínims de disponibilitat de bateries de recanvi (almenys set anys per a certs dispositius), cosa que condiciona tant el disseny inicial com les possibilitats de reacondicionament posterior (Demócrata).

4. Síntesi pràctica per a productes reacondicionats

En conjunt, un producte reacondicionat o remanufacturat que es vengui avui a la UE ha de complir, com a mínim:

• Els requisits de disseny ecològic, durabilitat i reparabilitat que vagin entrant en vigor sota el Reglament d'Ecodisseny per a Productes Sostenibles.
• Les normes de seguretat i químiques generals (REACH, RoHS i altres sectorials), sense excepcions pel fet de ser reacondicionat.
• Les obligacions RAEE i, si escau, les específiques per a bateries, tant en la primera posada al mercat com en successius cicles d'ús.
• El règim de garantia legal mínima de dos anys de la UE (o el superior que estableixi cada Estat) i, progressivament, les obligacions reforçades de reparació i d'informació previstes a les Directives (UE) 2024/1799 i 2024/825.

Aquest marc, pensat per a tots els béns de consum, està sent afinat precisament per facilitar i fomentar mercats de reparació, reacondicionament i segona vida, no només per a l'electrònica, sinó també per a altres béns duradors.