Kallas demana ara deixar enrere el debat sobre qui negocia i centrar-se en què es negocia amb Rússia

L’alta representant assumeix la decisió dels líders europeus sobre el format d’interlocució amb Moscou i reivindica el paper de la diplomàcia comunitària en la definició dels termes d’una eventual pau, amb una aturada del foc prèvia i sense concessions europees al Kremlin com a punt de partida

79d0e272 0197 4871 845d 9e7d485a2e94

79d0e272 0197 4871 845d 9e7d485a2e94

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,0 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

Després que els líders de la Unió Europea acordessin confiar la interlocució sobre les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna a un grup de països integrat per Itàlia, Alemanya, França, Polònia i Regne Unit, a més de les institucions comunitàries, l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, demana alçar la mirada. Més enllà de la discussió sobre qui s’ha de seure a la taula, la cap de la diplomàcia europea planteja ara aprofundir en el "contingut" abans que en el "format de les converses".

El cert és que la decisió adoptada pels caps d’Estat i de Govern europeus el passat divendres, durant la seva cimera a Dublín, va suposar un cop per a l’ex primera ministra d’Estònia. A l’arribada a la cita, Kallas havia reivindicat el seu paper com a responsable, d’acord amb els tractats, de representar els interessos de la Unió en aquest tipus d’interlocució. Tanmateix, les fonts diplomàtiques consultades apuntaven que les qüestions relatives a la política de seguretat dels estats membres corresponen, en última instància, a les mateixes capitals.

"Els líders van decidir sobre el format, però hem de treballar en el fons, en el contingut. Com hem fet fins ara", ha afirmat Kallas a la seva arribada a la reunió dels ministres d’Afers Exteriors celebrada aquest dilluns a Brussel·les. L’alta representant ha defensat que manté els canals necessaris per continuar contribuint a les converses, independentment de la configuració política que finalment adopti la interlocució amb Moscou.

En aquest sentit, ha recordat que es reuneix amb els ministres d’Afers Exteriors dels Vint-i-set tots els mesos i que compta amb els experts del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), familiaritzats amb les negociacions anteriors. "Puc continuar treballant en el fons per mantenir també l’enfocament en el contingut", ha assenyalat. Un plantejament amb què Kallas tracta de preservar el paper de la diplomàcia comunitària en un procés en què els estats membres han optat per reservar-se un protagonisme polític més gran.

Kallas rebutja entrar en el marc de seguretat plantejat per Moscou

Precisament pel que fa als termes d’aquestes negociacions, la presidenta de la diplomàcia europea considera que entrar en el debat sobre l’arquitectura de seguretat europea suposa assumir el marc argumental de Rússia. Kallas ha qüestionat les exigències plantejades pel Kremlin i ha advertit que discutir-les en els seus propis termes podria atorgar legitimitat a unes reivindicacions que, segons el seu parer, no tenen fonament.

"Són exigències absurdes les que han presentat", ha expressat. La alta representant ha volgut recordar que, el 2021, Rússia ja va plantejar qüestions similars, que posteriorment van servir de pretext per justificar l’inici de la invasió d’Ucraïna. En aquell moment, Moscou va exigir una revisió dels principis que articulen la seguretat europea, entre aquests les garanties sobre l’ampliació de l’OTAN i la presència militar occidental al continent. "Tenim una arquitectura de seguretat establerta i Rússia l’ha acceptada en molts acords. El problema és que Rússia no està complint aquests acords", ha explicat Kallas. D’aquesta manera, la responsable comunitària ha situat l’incompliment dels compromisos internacionals per part de Moscou al centre del problema, davant la possibilitat de tornar a obrir el debat sobre les regles que ordenen la seguretat del continent.

La posició de Brussel·les passa, per tant, per evitar que les converses acabin desplaçant el focus des de la responsabilitat de Rússia en la invasió cap a una renegociació dels principis de seguretat europeus. Una línia que també condiciona l’aproximació comunitària a les possibles concessions que es puguin plantejar durant el procés negociador.

Un alto el foc abans de negociar les condicions de pau

La Unió Europea continua reclamant un alto el foc com a condició prèvia per començar "realment" les converses "sobre qualsevol altra cosa". Una possibilitat que, segons Kallas, no s’aprecia ara per ara, especialment davant l’intensificació dels atacs russos contra infraestructures ucraïneses. La alta representant ha posat l’èmfasi en els atacs contra infraestructures de transport, com ara trens i ponts, i ha advertit que Moscou manté una estratègia orientada a incrementar la pressió sobre la població civil. Brussel·les considera que l’objectiu rus és "causar el màxim patiment possible als civils amb la finalitat que els ucraïnesos es rendeixin abans d’aquest dur hivern".

La manca de senyals de desescalada sobre el terreny contrasta amb els esforços diplomàtics per encarrilar una sortida negociada al conflicte. Per a la diplomàcia comunitària, resulta difícil abordar les condicions d’una pau duradora mentre Rússia continua intensificant les seves operacions militars i atacant infraestructures essencials per al funcionament del país.

Kallas també ha criticat durament la possibilitat que la delegació europea hagi de presentar una oferta de concessions a Rússia com a punt de partida de les converses. "És el manual que sempre utilitzen", ha respost davant els periodistes, abans d’ironicitzar sobre la possibilitat que "de sobte ens toqui a nosaltres oferir-los alguna cosa". La cap de la diplomàcia ha insistit que va ser Rússia qui va iniciar la guerra i que, per tant, no escau plantejar el procés com una negociació entre dues parts amb idèntica responsabilitat en l’origen del conflicte. "Hi ha un agressor i una víctima", ha recordat, abans de reclamar que qualsevol avenç cap a una pau justa inclogui concessions per part de Moscou.

"Necessitem veure concessions de la seva part perquè tinguem una pau justa", ha defensat. La posició de Kallas apunta així a una de les principals discrepàncies que planen sobre els contactes diplomàtics: qui ha d’assumir els costos polítics i territorials d’un eventual acord i en quines condicions pot garantir-se que l’aturada de foc no acabi consolidant els avenços militars russos. En els últims dies ha trascendit que els Estats Units haurien posat sobre la taula una proposta que contemplaria l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN a canvi que Kíiv lliurés a Rússia part del territori del Donbàs. Una fórmula que il·lustra la complexitat de les converses i que torna a situar les garanties de seguretat i les possibles concessions territorials al centre de la negociació.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què ha demanat Kaja Kallas respecte a l'enfocament de les negociacions de pau amb Rússia?

Pregunta" 1 de 3

Quina condició prèvia exigeix la UE per començar converses de pau amb Rússia?

Pregunta" 2 de 3

Per què rebutja Kaja Kallas debatre l'arquitectura de seguretat europea segons les exigències de Moscou?

Pregunta" 3 de 3