La Comissió Europea ha imposat aquest dilluns drets antidúmping de fins al 27,9% a les importacions de determinats productes plans d’acer laminat en fred procedents de l’Índia, el Japó, Taiwan, Turquia i Vietnam. La decisió arriba després que Brussel·les hagi constatat que aquests productes es comercialitzaven a la Unió Europea a preus artificialment baixos, perjudicant els fabricants europeus.
Les mesures afecten un material àmpliament utilitzat per la indústria manufacturera, especialment en sectors com l’automoció, la fabricació de maquinària i els electrodomèstics. El mercat europeu d’aquests productes mou al voltant de 23.200 milions d’euros, amb fàbriques repartides per dotze estats membres que ocupen més de 8.600 treballadors.
Els nous drets antidúmping varien segons el país d’origen. El Japó suportarà un gravamen del 27,9%, mentre que per a Taiwan oscil·larà entre el 20,7% i el 27%. Les importacions procedents de Vietnam estaran subjectes a un aranzel del 16%, les de l’Índia al 9,5% i les de Turquia a tipus compresos entre el 3% i el 7,8%.
Brussel·les detecta distorsions en els preus de l’acer de l’Índia i Taiwan
Més enllà dels aranzels, la investigació introdueix una novetat en la política comercial europea. Per primera vegada, la Comissió Europea ha acreditat l’existència de situacions particulars de mercat (Particular Market Situations) que impedeixen utilitzar els preus interns de determinats països com a referència fiable per calcular el dumping.
Aquest mecanisme permet a Brussel·les reconstruir el valor normal d’un producte quan les condicions del mercat del país exportador estan distorsionades. D’aquesta manera, pot comparar aquest valor amb el preu al qual es ven a la Unió Europea i determinar si existeix competència deslleial.
En el cas de l’Índia, els investigadors van concloure que determinades mesures governamentals havien influït en el preu intern del mineral de ferro, una matèria primera essencial per fabricar acer laminat en fred. Aquesta intervenció dificultava conèixer el cost del producte en condicions normals de mercat.
A Taiwan, el problema té el seu origen en l’excés de capacitat productiva de la Xina. Segons la Comissió Europea, l’arribada de volums més elevats d’acer xinès al mercat taiwanès va pressionar els preus a la baixa i va deteriorar la rendibilitat dels productors locals. Aquestes circumstàncies també van afectar la fiabilitat dels preus utilitzats per a avaluar les exportacions taiwaneses cap a Europa.
Brussel·les considera que aquest precedent tindrà conseqüències per a futures investigacions comercials, ja que amplia les possibilitats de detectar pràctiques que alteren els preus internacionals fins i tot quan les distorsions es produeixen en fases anteriors de la cadena de subministrament o per la influència de tercers països.
Un mercat europeu de 23.200 milions d’euros
La decisió afecta un mercat en què les importacions hi tenen un paper important. Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, les compres comunitàries d’acer laminat en fred a l’exterior ascendeixen a uns 1.775 milions d’euros.
Entre els cinc països investigats, Taiwan és el principal proveïdor, amb exportacions a la Unió Europea per valor de 345 milions d’euros. El segueixen l’Índia, amb 282 milions; Turquia, amb 240 milions; el Japó, amb 180 milions, i Vietnam, amb 125 milions.
En conjunt, aquests cinc països subministren acer per valor d’1.172 milions d’euros, aproximadament el 66% de les importacions europees dels productes analitzats.
Els aranzels busquen corregir l’avantatge comercial derivat de les pràctiques de dumping i alleujar la pressió sobre els fabricants comunitaris. Per a les empreses europees que utilitzen aquest acer com a matèria primera, però, els nous gravàmens podrien traduir-se en costos més elevats d’aprovisionament si els importadors traslladen l’increment als seus preus.
La Comissió Europea atribueix especial importància a la investigació perquè considera que el procediment emprat permetrà respondre a noves formes de distorsió comercial. El precedent de l’Índia i Taiwan obre així una via per examinar altres mercats en què les intervencions públiques o l’excés de producció de tercers països dificultin determinar el preu real de les mercaderies.