L’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) ha donat un nou pas per restringir l’ús d’un dels grups de substàncies químiques que més preocupen les autoritats sanitàries i mediambientals europees. El seu Comitè d’Anàlisi Socioeconòmica (SEAC) ha adoptat un dictamen favorable a establir una prohibició àmplia de les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS) a tot el conjunt de la Unió Europea, tot i que amb exempcions temporals per a determinades aplicacions industrials en què els costos econòmics i socials d’una retirada immediata superarien els beneficis de la restricció.
Aquesta recomanació suposa un avenç important en un dels expedients químics més complexos que tramita Brussel·les. La proposta afecta més de 10.000 substàncies conegudes per la seva elevada persistència en el medi ambient i per la seva capacitat d’acumular-se en l’organisme humà. La seva presència al sòl, l’aigua i diferents productes de consum ha encès les alarmes de les autoritats europees pels riscos associats a l’exposició perllongada, entre ells determinats tipus de càncer, alteracions hormonals i problemes de fertilitat.
El dictamen del SEAC avala la necessitat de abordar els PFAS com un únic grup mitjançant una restricció comunitària sota el reglament REACH, en lloc de continuar regulant les substàncies de manera individual. L’objectiu és evitar que les diferències entre les legislacions nacionals generin buits reguladors i distorsions en el mercat únic. Tanmateix, el comitè no planteja una retirada immediata i indiscriminada de totes les seves aplicacions: proposa combinar la prohibició general amb excepcions delimitades en el temps i adaptades a les particularitats de cada sector. Ara la pilota passa a la Comissió Europea, que haurà de transformar les recomanacions científiques i socioeconòmiques de l’ECHA en una proposta legislativa. L’Executiu comunitari ha rebut favorablement l’avanç, tot i que ha advertit que la complexitat de l’expedient exigeix examinar amb rigor tots els usos abans de donar el següent pas.
Una prohibició general amb excepcions per sectors
La iniciativa original va ser presentada al gener de 2023 per les autoritats dels Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, Noruega i Suècia. Els cinc països van plantejar una restricció d’abast general per als PFAS davant la dificultat de controlar-ne les emissions mitjançant les eines regulatòries existents. Es tracta d’una família química extraordinàriament àmplia, utilitzada en sectors tan diferents com l’automoció, l’electrònica, els dispositius mèdics, els tèxtils o les tecnologies energètiques.
El seu principal problema és la persistència. Aquestes substàncies poden romandre durant llargs períodes al medi ambient sense degradar-se fàcilment, fet que afavoreix l’acumulació i dificulta revertir la contaminació un cop produïda. D’aquí que les autoritats nacionals consideressin insuficients les mesures existents i defensessin una resposta coordinada a escala europea. Després d’analitzar la proposta, el SEAC considera que la restricció general és l’opció de gestió del risc més adequada, però hi introdueix un criteri fonamental: no tots els usos poden desaparèixer al mateix ritme. La disponibilitat d’alternatives, les dificultats tècniques per substituir determinats compostos i les conseqüències econòmiques d’una retirada immediata, al seu judici, justifiquen establir períodes transitoris diferenciats.
Notícia destacada
La UE ajorna fins al 2030 les noves regles d’etiquetatge i classificació de químics
2 minuts
Les exempcions recollides en l’anàlisi varien entre els 18 mesos i els 13,5 anys, segons l’aplicació industrial. Entre els exemples contemplats hi figura un període de fins a 6,5 anys per a determinats usos en panells solars. En altres àmbits, com l’automoció, els semiconductors, els dispositius mèdics, els equips elèctrics, els tèxtils o els equips de protecció personal, es plantegen terminis que poden arribar als 13,5 anys.
La ECHA no està proposant que aquests sectors quedin exclosos permanentment de la prohibició, sinó que disposin de temps addicional per adaptar els seus processos productius i desenvolupar o incorporar alternatives viables. La lògica és evitar que una restricció massa ràpida provoqui interrupcions en cadenes de subministrament essencials o comprometi la disponibilitat de productes per als quals encara no existeixen substituts adequats. El plantejament, per tant, busca compatibilitzar dos objectius que no sempre avancen al mateix ritme: reduir l’exposició de la població i del medi ambient a aquestes substàncies i evitar que la transició regulatòria tingui conseqüències desproporcionades sobre determinades activitats econòmiques.
Vuit sectors pendents d’una avaluació més profunda
Un dels elements més rellevants del dictamen és el tractament de vuit sectors per als quals encara no s’ha realitzat una avaluació detallada de totes les seves aplicacions. Entre aquests hi figuren àmbits com les aplicacions militars, la maquinària industrial i determinats usos mèdics. Per a aquests casos, el SEAC recomana una avaluació prioritària i específica com més aviat millor. Mentre es completa aquesta anàlisi, considera necessari establir una exempció temporal per a les aplicacions compreses en aquests sectors. Es tracta d’una solució provisional: l’objectiu és evitar que quedin sotmeses a una prohibició sense que prèviament s’hagin estudiat les seves particularitats i les possibilitats reals de substitució.
La recomanació introdueix un segon nivell de flexibilitat. A més de les exempcions sectorials amb terminis concrets, hi hauria un mecanisme transitori per a aquelles activitats que necessiten un examen addicional abans de determinar quines restriccions poden aplicar-se i en quines condicions. El comitè també marca límits a les excepcions. En concret, considera que no està justificat concedir exempcions generals per als PFAS utilitzats com a components actius en plaguicides, biocides i medicaments d’ús humà o veterinari. És a dir, no avala que aquestes aplicacions quedin automàticament fora de l’abast de la restricció pel sol fet de pertànyer a aquests àmbits.
Notícia destacada
La UE estudia extender el model de salvaguardies pactat amb la Xina al sector químic
5 minuts
Juntament amb els terminis per abandonar determinats usos, el dictamen aborda les condicions necessàries per aplicar la futura normativa. Tot i que contempla un període de transició general de 18 mesos, considera justificat ampliar els terminis perquè determinades obligacions operatives siguin exigibles. Entre aquestes hi figuren la notificació d’usos i l’elaboració de plans de gestió de PFAS específics per a cada instal·lació. La intenció és que les empreses disposin de temps suficient per identificar on utilitzen aquestes substàncies, controlar-ne la presència i organitzar-ne la substitució.
Brussel·les demana temps abans de convertir el dictamen en llei
La posició de la Comissió Europea serà determinant per al desenllaç de l’expedient. Els dictàmens de l’ECHA constitueixen una base científica i socioeconòmica per preparar la futura restricció, però no equivalen per si mateixos a una prohibició jurídicament vinculant. Correspon a l’Executiu comunitari elaborar la proposta legislativa i decidir com incorporar les recomanacions dels comitès. Preguntat pel calendari i l’abast de la futura regulació, un portaveu de la Comissió ha reconegut la urgència de combatre la contaminació per PFAS, tot i que ha insistit en la necessitat d’examinar totes les seves aplicacions abans de tancar el text.
"Tot i que reconeixem la necessitat urgent d’abordar la contaminació per PFAS, és fonamental dur a terme una avaluació rigorosa de tots els usos d’aquestes substàncies per garantir un procés de alta qualitat i un resultat fiable. La complexitat d’aquesta tasca exigeix un ritme pausat", va assenyalar un portaveu comunitari. El missatge apunta que Brussel·les no vol precipitar una proposta que afecti milers d’aplicacions industrials sense haver determinat prèviament les conseqüències de cada restricció. La Comissió ha donat la benvinguda al dictamen socioeconòmic del SEAC, però manté pendent la recepció i publicació formal de la documentació dels comitès abans d’avançar en l’elaboració de la seva proposta.
Notícia destacada
Brussel·les té un pla per a la indústria química: "És la nostra prioritat"
6 minuts
En les properes setmanes, els ponents i la Secretaria de l’ECHA hauran de completar l’edició final dels dictàmens adoptats i garantir que els documents de suport, inclòs el document de fons i la resposta als comentaris rebuts durant la consulta pública, estiguin alineats amb les conclusions definitives. Un cop finalitzada aquesta tasca, l’Agència trametrà formalment els dictàmens a la Comissió i publicarà la documentació corresponent.
A partir d’aquí, l’Executiu comunitari haurà de concretar el disseny de la restricció i determinar com incorpora les exempcions, els períodes transitoris i les condicions d’aplicació. La proposta haurà de passar posteriorment pel Comitè REACH, en el qual estan representats els Estats membres, abans de la seva eventual adopció.
El crom(VI), un altre expedient que avança en paral·lel
La reunió del SEAC també ha servit per avançar en un altre procediment regulador: la restricció de determinats compostos de crom(VI). Tot i que comparteix l’objectiu de reforçar el control comunitari sobre substàncies perilloses, es tracta d’un expedient independent del dels PFAS. En aquest cas, la Comissió va demanar a l’ECHA el 2023 que preparés una proposta de restricció sota el reglament REACH per a determinats òxids, oxoàcids i sals de crom(VI). Amb l’excepció del cromat de bari, les substàncies incloses en l’expedient són carcinògenes i estan classificades com a substàncies d’extrema preocupació, a més de figurar a la Llista d’Autorització del REACH.
El SEAC considera que una restricció harmonitzada a escala europea constitueix l’opció de gestió del risc més adequada. Després d’examinar les diferents alternatives, conclou que tant les opcions RO1 com RO2 poden ser proporcionades, tot i que identifica la segona com la que ofereix el millor equilibri socioeconòmic. Aquesta alternativa permetria obtenir majors beneficis en la reducció de l’exposició sense perdre de vista la viabilitat pràctica de la seva aplicació. El comitè també considera que les mesures més estrictes no estarien prou justificades des del punt de vista de la proporcionalitat. En particular, davant la proposta d’establir un límit d’exposició laboral de 0,1 micrograms de crom(VI) per metre cúbic, el SEAC assenyala un valor uniforme de 0,5 micrograms per metre cúbic, combinat amb els valors límit d’emissió que es preveuen a l’opció RO2.
Pel que fa als terminis, recomana un període transitori de 36 mesos per a l’opció RO1 i superior a aquest llindar si, finalment, s’escull la RO2. També considera convenient desenvolupar una guia de compliment que faciliti a les empreses i a les autoritats nacionals l’aplicació pràctica de les noves obligacions.
Ambdós expedients reflecteixen així l’esforç de Brussel·les per reforçar el control de substàncies perilloses mitjançant instruments harmonitzats. Però també evidencien la dificultat de traslladar les conclusions científiques a obligacions industrials concretes: la futura regulació haurà de determinar no només quines substàncies es restringeixen, sinó també quins usos es poden mantenir temporalment, durant quant de temps i sota quines condicions.