El vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha sostingut que la salut financera de les Illes Balears és «francament positiva» i que la Comunitat «no té problemes de liquiditat», per la qual cosa està en condicions d’atendre sense dificultats les seves obligacions de pagament.
Costa ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Parlament per detallar el Compte General de la CAIB corresponent a l’exercici 2025, on ha remarcat que el deute viu s’ha anat reduint exercici rere exercici des de l’inici de la legislatura i que el grau d’execució del pressupost és «bastant bo».
Pel que fa a la capacitat o necessitat de finançament, ha explicat que la Comunitat es mou en un escenari de dèficit zero o fins i tot de superàvit, una trajectòria que el Govern confia a mantenir durant 2026 i 2027.
Des de l’oposició, el diputat del PSIB Llorenç Pou ha subratllat que el 2025 els ingressos no financers van resultar inferiors als del 2024, una cosa que li ha sorprès en un context de «fort creixement» econòmic, impulsat per la inflació i per l’increment, en uns 250 milions d’euros, dels diners transferits pel Govern central a través del sistema de finançament autonòmic. Per això ha preguntat quin problema «estructural» explicaria aquesta davallada i què hauria passat sense aquesta aportació extra de l’Estat.
Pou ha acusat a més el representant del Govern de «jugar» amb els ajustos de la Comptabilitat Nacional i ha sostingut que, sense aquests, s’hauria produït una caiguda real del pressupost, que el 2025 hauria assolit un «màxim històric» proper als 790 milions. Segons ha indicat, aquesta situació s’hauria compensat parcialment per la «incapacitat» de diverses conselleries per executar el pressupost del 2024, que s’hauria arrossegat als comptes del 2025.
El diputat socialista també ha assenyalat «inexecució» en la gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, activats després de la pandèmia de la Covid-19, advertint que la seva vigència està a punt de concloure i pronosticant que la inversió del Govern «caurà en picat». Ha reclamat, a més, una avaluació dels projectes que han funcionat i dels que no.
En aquest punt ha esmentat, entre altres exemples, la Conselleria de Empresa, Autònoms i Energia, que hauria comptat amb gairebé 290 milions de pressupost i no hauria disposat d’uns 100; la Conselleria d’Habitatge, amb 124 milions i 45 sense executar; la partida per a investigació, amb 43 milions dels quals s’haurien utilitzat 30; o l’àrea de comerç, amb 18 milions i només deu disposats. També ha posat en dubte que no existeixin problemes de pagament quan les Illes Balears registra el període mitjà de pagament als proveïdors més alt del país.
Per part de Vox, la diputada Patricia de las Heras ha defensat que les rebaixes fiscals aprovades en aquesta legislatura “funcionen” i ha indicat que, fins i tot en successions i donacions, s’han recaptat 20 milions més del previst. Ha contraposat aquesta política a la del Govern central, que, segons el seu parer, “apuja els impostos, s’endeuta sense límits i després perdona el deute als socis secessionistes per mantenir-se en el poder”.
No obstant això, De las Heras ha mostrat la seva “preocupació” per l’equilibri dels comptes, recordant que l’administració de la CAIB va tancar el 2025 amb un resultat negatiu de 236 milions i un romanent de tresoreria no afectat de -1.600 milions, uns 172 milions menys que el 2024. També ha cridat l’atenció sobre el deute a llarg termini de la Comunitat, superior a 8.100 milions, i sobre l’increment del cost dels interessos, diners que, ha remarcat, “no va a hospitals, escoles o habitatge”.
La parlamentària ha incidit igualment en l’augment de la despesa de personal, que es va situar al voltant dels 2.400 milions d’euros, un 11% més, mentre que la recaptació tributària va créixer un 4,6%. Ha atribuït aquest increment a sentències judicials i a millores en els serveis d’educació i sanitat, tot i que ha centrat les seves crítiques en les retribucions d’alts càrrecs i personal eventual.
El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha admès que l’Administració té dificultats per executar els seus pressupostos i ha reclamat una “reflexió profunda”, si bé ha citat el cas d’ordenació i promoció turística, on s’hauria executat el 104% del pressupostat. En contrast, ha assenyalat que la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat només hauria executat al voltant del 60%, cosa que, segons el seu parer, evidencia que “o es pressuposta massa o s’executa molt poc”.
Apesteguia ha enllaçat aquest diagnòstic amb una crítica a les mesures de simplificació administrativa del Govern, que, segons ha apuntat, «no han ajudat» a millorar l’execució de la despesa. També ha posat el focus en els ingressos de la CAIB per l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que han superat en 100 milions la previsió inicial, cosa que ha vinculat a les «xifres astronòmiques» que es paguen pels habitatges multimilionaris adquirits per no residents.
El portaveu ecosobiranista ha advertit que un de cada vuit euros que ingressa la Comunitat procedeix del mercat immobiliari i ha alertat que, si algun dia esclata la bombolla, Balears podria afrontar «problemes d’ingressos».
Des de Més per Menorca, el diputat Josep Castells ha recalcat que, tot i que es projecti una imatge «sanejada» de les finances autonòmiques, no es pot obviar el deute històric que arrossega la Comunitat, que llastra el romanent i obliga a seguir finançant-lo. També ha retret a Costa que «presumeixi» d’haver reduït el deute en 500 milions en els darrers anys quan s’ha fet en un context de bonança «molt destacat», circumstància que, segons la seva opinió, s’hauria d’haver aprofitat per rebaixar-lo encara més.
En la seva rèplica, Costa ha negat que el descens dels ingressos no financers es deba als ajustaments de la Comptabilitat Nacional i ho ha atribuït a la liquidació definitiva del sistema de finançament autonòmic, que finalment no lliura el que s’hi preveia, un problema estructural que ha qualificat de «primera magnitud». Pel que fa als ajustaments comptables, ha defensat que estan «justificats» per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat i que responen a la traducció entre l’execució pressupostària i la meritació, sovint vinculada a exercicis anteriors.
Sobre els fons europeus, el conseller ha assegurat que els projectes es mantindran amb recursos propis, fons Feder o el factor d’insularitat, i ha posat com a exemple la «bona gestió» de la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia, que hauria aconseguit un volum elevat de fons per a la transició energètica.
En relació amb el pagament als proveïdors, ha assenyalat l’IbSalut com a principal responsable i ha insistit que «no és un problema de liquiditat», sinó d’execució del pressupost i de contractació, tot recordant que s’han activat mecanismes extraordinaris per saldar factures pendents.
Costa ha reconegut igualment que els no residents abonen una "quantitat significativa" en l’impost de transmissions patrimonials, recursos que "reverteix en serveis per als residents", tot i que ha demanat prudència davant la possibilitat d’una crisi similar a la del 2010, que podria introduir "dificultats" en la recaptació de la CAIB.