El PP ha instat a la Unió Europea que assumeixi els sobrecostos derivats de la insularitat i que totes les iniciatives legislatives contemplin les particularitats de les regions ultraperifèriques, amb l'objectiu d'integrar de manera sistemàtica la seva perspectiva en el disseny de les polítiques europees.
Aquestes demandes s'han plantejat durant el debat del Ple del Parlament Europeu sobre l'Estratègia de la UE per a les illes, les comunitats costaneres i les regions ultraperifèriques, en el qual han pres la paraula els eurodiputats del PP Gabriel Mato i Rosa Estaràs.
En un comunicat, el PP ha reclamat que aquestes estratègies es concretin en "mesures concretes" i "recursos suficients" per compensar les "desavantatges estructurals" que arrosseguen aquests territoris.
Els eurodiputats 'populars' han subratllat que les singularitats d'aquestes zones han de tenir un "reflex real i transversal" tant en el conjunt de les polítiques comunitàries com en el proper pressupost de la Unió.
Estaràs ha recordat que més de 17 milions de ciutadans europeus resideixen en més de 4.000 illes habitades i ha alertat que la insularitat provoca "importants sobrecostos" econòmics i socials que les polítiques de la UE estan obligades a compensar.
En aquest sentit, ha detallat que viure en una illa europea pot implicar fins a un 300% més de costos en transport, degut a la dependència de les connexions marítimes i aèries, un 130% més en habitatge i un increment d'entre un 30% i un 50% en el preu dels serveis públics.
La eurodiputada ha assenyalat també les "majors dificultats" per accedir a serveis essencials com la sanitat, l'educació o les emergències, així com la forta dependència exterior d'aquests territoris.
Per això, ha reclamat, en línia amb el que defensat pel Govern, un marc europeu específic per "compensar aquestes desavantatges". A més, ha insistit que el principi d'insularitat s'apliqui de manera "real, efectiva i transversal" en totes les polítiques europees. "L'estratègia europea és una oportunitat i l'anàlisi del cost de la insularitat és absolutament necessari", ha remarcat.
Per la seva banda, Mato ha valorat de forma positiva que la Comissió Europea plantegi per primera vegada iniciatives legislatives concretes per adaptar la normativa de la UE a aquestes especificitats i ha recordat que tenir en compte aquestes singularitats "no és una nova opció política", sinó una "obligació jurídica" prevista en l'article 349 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
El eurodiputat ha alertat especialment sobre l'"absència" d'un compromís "suficientment clar" amb la continuïtat del Programa d'Opcions Específiques per la Llunyania i la Insularitat (Posei), un instrument que ha qualificat d'"essencial" per a Canàries per la seva "importància" per a l'agricultura, la seguretat alimentària i el conjunt de l'economia de l'arxipèlag.
"El POSEI ha de mantenir-se amb nom i cognoms i amb una assignació separada i reforçada", ha reclamat Mato, qui ha avisat que el veritable repte serà ara traslladar els compromisos recollits en l'estratègia al proper Marc Financer Plurianual de la Unió Europea.