Caixa negra de l’Iryo: la maquinista va intentar avisar fins a quatre vegades a Atocha abans de l’accident, segons El Mundo

Els registres del tren, publicats pel diari, recullen diversos intents de comunicació amb el centre de control després d’un fallada en el sistema de senyalització. La conductora va aconseguir contactar quan el comboi ja estava aturat a Urda, minuts abans de ser abastat per un AVE

fotonoticia 20261107122454 1920

fotonoticia 20261107122454 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 8 de noviembre de 2026 · 11 institutos

  • PP30,8 %
  • PSOE26,2 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,8 %
  • ERC2,6 %
  • Podemos2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La caixa negra del tren Iryo accidentat a Urda (Toledo) recull que el seu maquinista va intentar contactar amb el centre de control d’Atocha en tres o quatre ocasions sense obtenir resposta inicial, segons una informació publicada aquest diumenge per El Mundo. Els registres permeten reconstruir part dels minuts previs al xoc amb un tren AVE de Renfe, que va causar 69 víctimes mortals.

La informació divulgada situa els primers intents de comunicació després que el convoy patís una pèrdua total de transmissió del sistema de senyalització LZB. L’incidència es va produir a les 8.30.53 hores, segons la cronologia recollida pel diari.

El fallada del sistema LZB i els primers intents de comunicació

Després de detectar el problema, la maquinista va reduir la velocitat fins als 80 quilòmetres per hora i va passar a circular amb el sistema secundari ASFA/BSL. Durant aquest interval hauria intentat informar de la incidència al Centre de Regulació i Control (CRC) d’Atocha en diverses ocasions, sense rebre resposta.

El tren es va acabar detenint a les 8.38 hores davant el senyal E242, a l’entrada de l’estació d’Urda. Va ser aleshores quan la conductora va aconseguir establir comunicació amb el centre de control.

Segons la seqüència publicada, a les 8.41 hores Atocha va comunicar al Centre de Control d’Operacions d’Iryo la caiguda de la central LZB que afectava el convoy. Posteriorment, la maquinista va rebre instruccions per intentar recuperar el funcionament del sistema de seguretat.

Dos intents de reinici abans de l’impacte

Els registres divulgats també recullen que la conductora va intentar reiniciar l’equip en dues ocasions, sense aconseguir que el sistema superés les proves funcionals.

A les 8.43 hores, Adif va notificar per correu electrònic al centre d’operacions d’Iryo l’avaria de la central d’Urda. Segons la informació publicada, en aquell moment es va obrir el senyal E242, tot i que el tren continuava aturat.

A les 8.50 hores, la maquinista va comunicar que el convoy encara no superava les proves del sistema LZB. El centre d’operacions va demanar llavors l’assistència del departament de Manteniment.

Tres minuts després, a les 8.53.12 hores, l’AVE de Renfe va impactar contra la part posterior de l’Iryo, que romania immobilitzat. D’acord amb les dades recollides per El Mundo, la força del xoc va desplaçar el convoy fins a assolir els 47 quilòmetres per hora en pràcticament tres segons. El tren va trigar nou segons més a detenir-se completament.

Què se sap i què queda per aclarir

La informació sobre els intents de comunicació aporta noves dades a la reconstrucció de l’accident, però no permet establir per si sola les causes de la col·lisió ni determinar possibles responsabilitats.

La seqüència d’avisos, les instruccions transmeses des del centre de control i la gestió de la incidència s’hauran d’analitzar juntament amb la resta de registres tècnics i les conclusions de la investigació. L’existència d’intents de comunicació sense resposta inicial, tal com recull la informació periodística, no equival a una conclusió sobre el funcionament del sistema de control o l’actuació dels seus responsables.