Alemanya, Dinamarca, Grècia, Països Baixos i Àustria han comunicat aquest dilluns, des de Viena, que han tancat un pacte amb Ruanda per posar en marxa el 2027 un centre d’expulsió de migrants en territori ruandès. A aquestes instal·lacions podran ser enviats ciutadans de tercers països sense permís de residència en aquests estats, inclosos els qui hagin vist denegada la seva sol·licitud d’asil i no acceptin el retorn voluntari al seu país d’origen, mentre es tramita la seva expulsió definitiva.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha confirmat en una compareixença juntament amb el canceller austríac, Christian Stocker, l’entesa assolida amb Kigali per desplegar un «nou un mecanisme de retorn de migrants», que ha qualificat de «decisiu».
Segons ha explicat la dirigent danesa, acompanyada pels ministres de l’Interior dels quatre socis europeus i pel titular d’Exteriors de Ruanda, Vincent Biruta, l’acord permetrà a aquests cinc països enviar a Ruanda «estrangers que no tenen residència legal» i, al mateix temps, «garantir que no arribi aquí més gent de la que nosaltres mateixos volem acollir».
D’aquesta manera, els migrants sense autorització de residència, també aquells amb sol·licituds d’asil rebutjades, podran optar a un permís de residència a Ruanda si no accedeixen a tornar, per la seva pròpia voluntat, als seus estats d’origen.
Frederiksen ha sostingut que «ara comencem, de veritat, a recuperar el control de les fronteres d’Europa. Iniciem una transformació fonamental del sistema actual d’asil, que és insostenible i inhumà. I emprenem una lluita contra els traficants de persones cínics, que durant massa anys han posat vides humanes en perill i s’han aprofitat tant d’elles com de les nostres societats», i s’ha mostrat «extraordinàriament satisfeta» amb el resultat de la negociació.
En la seva intervenció, ha celebrat «un dia que marcarà una època per a Europa», en considerar que la mesura s’integra en una política migratòria «molt més d’acord amb la voluntat de les poblacions europees».
La presidenta del Govern danès ha afegit que «ningú fuig per diversió, i cal ajudar les persones que es veuen obligades a fugir. Per això hem de prestar més ajuda a les regions properes als seus països d’origen i tindrem millors oportunitats per fer-ho quan quedi clar que no es pot residir a la UE sense una base legal per fer-ho».
El canceller austríac ha definit l’entesa com un «punt d’inflexió històric en la política migratòria» de la Unió Europea, mentre que el responsable ruandès, Vincent Biruta, ha justificat la cooperació subratllant que «la migració incontrolada no beneficia ni els països d’origen ni els de destinació».
Biruta, el govern del qual serà l’encarregat d’atorgar permisos de residència a les persones traslladades des dels cinc estats europeus, ha recordat que «Ruanda és un país amb ambició econòmica». «Volem crear una societat inclusiva. Volem oferir als sol·licitants d’asil les sol·licituds dels quals han estat rebutjades una oportunitat al nostre país», ha indicat.
Per ara, cap de les dues parts ha precisat quantes persones podran ser deportades a Ruanda en el marc d’aquest dispositiu. El ministre ruandès ha remarcat que el seu país no rebrà «molts diners» per aquesta cooperació amb els socis europeus, per la qual cosa tampoc no espera que «milers» de migrants siguin derivats allà.
El conveni suposa el primer acord assolit per governs de la Unió Europea amb un estat tercer per externalitzar en el seu territori part de la gestió de la migració i dels retorns. Aquest tipus d’acords no encaixava en la normativa comunitària fins que els Vint-i-set van aprovar la reforma del Pacte de Migració i Asil per endurir la política de devolucions, un text al qual Espanya es va oposar precisament per les dubtes legals sobre aquests centres de deportació.
Alemanya recalca que el pla no s’assembla al model britànic
Pel que fa a les reaccions nacionals, el ministre de l’Interior alemany, Alexander Dobrindt, ha defensat que els centres de retorn suposen un «enfocament positiu per a les persones sense dret a romandre i sense perspectives a Europa, els països d’origen de les quals no cooperin amb els esforços de repatriació».
«Necessitem aquesta opció per implementar una política migratòria que funcioni», ha afirmat, abans de subratllar que l’esquema s’ajusta a la legislació alemanya, respecta els estàndards de drets humans i s’articula en col·laboració amb organitzacions internacionals.
Ha insistit que els plans dels estats membres «no són ni remotament comparables» amb el frustrat projecte del Regne Unit d’enviar sol·licitants d’asil a Ruanda.
En la mateixa línia s’ha pronunciat el canceller austríac, Christian Stocker. «El nostre model s’estableix en plena harmonia amb el dret de la UE, el dret internacional i les disposicions internacionals sobre drets humans» i es desenvolupa en «col·laboració amb la Comissió Europea, l’Organització Internacional per a les Migracions i l’agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR)».
Stocker ha remarcat que «El Pacte d’Asil de la UE és un component essencial per a una política migratòria dura, coherent, però també justa. El nou Reglament de Retorn de la UE ens permet ara fer retorns també a tercers països. Per tant, ho aprofitem».