El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha instat a posar fi immediatament a la guerra a Sudà, un conflicte que, en la seva opinió, s'ha transformat en "una guerra contra la població civil". Les seves paraules arriben un any després que El Fasher, capital de Darfur Nord, quedés sota control de les Forces d'Apoyo Ràpid (RSF) després de 18 mesos d'assetjament.
"A Sudà, una guerra pel poder pur, avivada per actors externs, s'ha convertit en una guerra contra la població civil", ha assenyalat Guterres en un missatge difós a les xarxes socials, en el qual també ha remarcat que "els combats han de cessar" i que "s'ha de protegir la població civil", a més que "l'ajuda humanitària ha de arribar sense obstacles".
El màxim responsable de l'ONU ha insistit igualment que "s'ha de preservar la unitat, la sobirania i la integritat territorial" de Sudà, el futur del qual, ha recalcat, "ha de ser forjat pel poble sudanès a través d'un procés polític inclusiu".
Alarma internacional per la fam i crida urgent
En paral·lel, prop de 30 països, entre ells Espanya i Estats Units, han advertit de "l'alarmant deteriorament" de la seguretat alimentària a Sudà i han ressaltat que "el risc de fam en els pròxims mesos, tal com ha advertit la Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària, requereix una acció urgent". "No hi ha temps a perdre per salvar vides i prevenir la fam", han enfatitzat en un comunicat conjunt.
Aquests governs han detallat que al voltant de 19,5 milions de persones, el 41% de la població sudanesa, pateixen alts nivells d'inseguretat alimentària aguda, incloent cinc milions en situació d'emergència. "Sense una acció immediata per revertir la trajectòria actual, el nombre de nens que pateixen desnutrició aguda greu podria superar la xifra projectada de 825.000. S'espera que el nombre de zones amb inseguretat alimentària, estimat inicialment en catorze, es dupliqui", han advertit.
En la seva anàlisi, han subratllat que "el conflicte és el principal motor de la crisi de fam a Sudà; ha provocat el desplaçament de milions de persones, ha danyat infraestructures crítiques i ha interromput la prestació de serveis sanitaris, la producció d'aliments, les cadenes de subministrament i els mercats", a més de "l'obstrucció sistemàtica de l'ajuda" i l'impacte d'El Niño.
Els signants han recordat que "les parts en conflicte tenen la responsabilitat primordial d'aliviar el patiment del poble sudanès" i han reclamat a l'Exèrcit i a les RSF "eliminar tots els obstacles a l'assistència humanitària, a permetre i facilitar un accés humanitari ple, segur, ràpid i sense entrebancs, i a protegir el personal humanitari". "Si no s'aborda, aquests impediments dificultaran la capacitat de la resposta humanitària per fer front al risc de fam", han recalcat.
En la mateixa línia, han exigit que s'autoritzen les operacions humanitàries "a través de totes les rutes", amb accés aeri a Darfur —en gran part controlada per les RSF—, que es garanteixi la presència i protecció del personal humanitari a tot el territori sudanès i que cessin els atacs contra infraestructures civils, incloent-hi els sistemes agrícoles i alimentaris.
"Davant d'una possible fam, fem una crida a tots els membres de la comunitat internacional perquè augmentin urgentment la financiació en resposta a les creixents necessitats i donin suport als esforços destinats a garantir que l'assistència arribi a qui més la necessita", recull el comunicat difós pel Departament d'Estat dels Estats Units.
"Així mateix, instem les institucions de desenvolupament i financeres a adaptar els seus programes en curs a la situació de seguretat alimentària i a centrar-se en les zones amb majors carències. Hem d'actuar sense demora per evitar una fam, donant suport a la temporada de cultius d'hivern i enfortint les respostes liderades a nivell local", afegeixen els països signants, que expressen el seu suport a la població i a les organitzacions humanitàries que "treballen incansablement" i "en condicions extremadament difícils" per "proporcionar una ajuda vital".
Jartum rebutja les crítiques i acusa de polititzar l'ajuda
Front a aquestes advertències, el Ministeri d'Exteriors sudanès ha defensat que la situació alimentària és "estable" i ha assegurat que "les reserves estratègiques i les activitats agrícoles en curs són suficients per satisfer les necessitats alimentàries de la nació i garantir un alt nivell de seguretat alimentària", segons un comunicat difós a les xarxes socials.
El Govern ha afirmat que, "si bé agraeix el valuós suport humanitari brindat per donants i organitzacions internacionals", Sudà "de manera constant, ha aconseguit subministrar aliments i medicaments fins i tot en les condicions més extremes de guerra i agressió", i ha recalcat que el país "no ha patit fam" malgrat "la destrucció sistemàtica dels seus recursos, el saqueig de les seves reserves estratègiques, la devastació de la seva infraestructura i el desplaçament forçós dels seus ciutadans des de les zones de producció agrícola".
Jartum ha indicat també que està analitzant l'efecte de la falta de pluges, "agravada per El Niño, el canvi climàtic i l'expansió de la desertificació", així com "les conseqüències de la matança i el desplaçament forçós de ciutadans de les regions agrícoles". "Basant-se en aquestes avaluacions, el Govern ha començat a adoptar les mesures necessàries per abordar amb promptitud les mancances alimentàries a les zones afectades", ha sostingut.
En aquest context, ha carregat contra "els intents de certs Estats i organitzacions de polititzar la situació humanitària en algunes parts del país" i ha acusat a "aquestes entitats" de voler "aprofitat les condicions humanitàries per promoure les seves pròpies agendes polítiques, concretament mitjançant la imposició de termes d'acord sota l'aparença d'una 'treva humanitària'", ja rebutjada pel cap de l'Exèrcit, Abdelfatá al Burhan.
"Tals propostes tenen, en realitat, el propòsit de rescatar la milícia rebel de la seva cadena de derrotes, brindant-li l'oportunitat de rearmar-se i redistribuir-se", ha denunciat el Ministeri, que sosté que un alto el foc "només alentiria la milícia a cometre més atrocitats, massacres i actes de genocidi, tal com ha ocorregut anteriorment a El Fasher i Geneina".
El comunicat afegeix que "el projecte polític impulsat per certes nacions occidentals, que utilitza la situació humanitària com a eina per assolir un acord, serveix per protegir la milícia rebel de noves derrotes i retrocessos i busca forçar negociacions mentre la milícia continua ocupant territori i infraestructura civil, amenaçant la seguretat i la unitat de la nació".
Un conflicte que enfonsa la transició i agrava la crisi humanitària
La guerra civil a Sudà va esclatar l'abril de 2023 per les profundes discrepàncies sobre la integració del grup paramilitar a les Forces Armades, cosa que va fer descarrilar la transició oberta després del derrocament el 2019 del règim d'Omar Hasán al Bashir, ja seriosament danyada després del cop que va apartar del càrrec l'aleshores primer ministre, Abdalá Hamdok.
Des de llavors, el conflicte —en el qual intervenen diversos països donant suport a les diferents faccions— ha sumit el país en una de les pitjors crisis humanitàries del planeta, amb milions de desplaçats i refugiats i una creixent preocupació internacional per l'expansió de malalties i la destrucció d'infraestructures essencials, que impedeix atendre centenars de milers de persones afectades.