Ampliació | Rússia veu en les paraules de la UE una falta de voluntat per impulsar la pau a Ucraïna

Rússia critica la postura de la UE sobre Ucraïna, dubta del seu paper en les negociacions de pau i obre la porta a un gran intercanvi de presoners.

fotonoticia 20261116171014 1920

fotonoticia 20261116171014 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les autoritats russes han indicat aquest dilluns que les últimes manifestacions de la Unió Europea (UE) sobre les negociacions relatives a Ucraïna «suggereixen una reticència a contribuir al procés de pau», tot i que han subratllat que Moscou continua esperant «entendre de boca dels europeus com la seva posició pot ajudar» en aquests intents.

«Hem escoltat declaracions tant de (la presidenta de la Comissió Europea, Ursula) Von der Leyen com dels seus col·legues a Brussel·les afirmant que es mantindrà el suport incondicional a Ucraïna», ha manifestat el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, qui ha recalcat que el bloc ja ha avançat que «mantindrà el rumb d’augmentar la pressió sobre Rússia per obligar-la a participar en el procés de pau».

«Aquestes consideracions suggereixen una reticència a contribuir al procés de pau», ha afegit, abans d’insistir que Rússia «ha dit en repetides ocasions que seria bo entendre de boca dels europeus com la seva posició pot ajudar al procés de pau». «Fins ara, les negociacions s’han coordinat en format trilateral», ha indicat, tot al·ludint als contactes entre Moscou, Washington i Kíev.

En aquesta línia, el portaveu del president rus, Vladimir Putin, ha assenyalat que «potser sigui possible aclarir la postura dels europeus i arribar a algunes conclusions sobre la conveniència de la seva participació en el procés de negociació en aquesta etapa», d’acord amb les declaracions recollides per l’agència russa de notícies TASS.

Peskov ha remarcat que Rússia «no vol una treva temporal, sinó una pau que duri molts anys i segles». «Per això continua l’operació militar especial --nom amb el qual Moscou es refereix a la invasió d’Ucraïna, desencadenada el febrer de 2022 per ordre de Putin--, sent la via de les negociacions la que ens hauria de portar cap a la pau», ha indicat.

Al mateix temps, ha reiterat que Moscou no permetrà que Ucraïna «faci cap pas que li permeti guarir les seves ferides» mitjançant una simple treva, alhora que ha recalcat que el procés de pau «requereix temps, és complex i compta amb un enorme nombre de detalls», per la qual cosa ha demanat no esperar avenços immediats. «La importància de cadascun (d’aquests detalls) és difícil de sobreestimar. La feina continua», ha conclòs.

Les afirmacions de Peskov es produeixen després que Von der Leyen reiterés diumenge que Europa participarà «activament» en les converses de pau entre Ucraïna i Rússia mitjançant el format «E5 + UE» —compost per representants de les institucions comunitàries juntament amb Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Polònia—, garantint que mentrestant mantindran el «màxim suport» a Kíiv i la «màxima pressió» sobre Moscou.

Els caps d’Estat i de Govern dels Vint-i-set van avalar divendres, a la cimera de Dublín, la posada en marxa d’aquest equip negociador europeu davant la impossibilitat de consensuar un únic enviat, ampliant així l’anterior format «E3» (Alemanya, França i Regne Unit) amb l’entrada d’Itàlia i Polònia, a més de representants de la Comissió i del Consell Europeu.

D’altra banda, els enviats especials dels Estats Units, Jared Kushner i Steve Witkoff, van afirmar després de les seves últimes trobades a Moscou i Dublín que Washington treballa per integrar de manera directa els socis europeus en la propera ronda de converses trilaterals, tot i que el Ministeri d’Afers Exteriors rus ha qüestionat que el Kremlin hagi donat el seu vistiplau a aquesta implicació.

En aquest sentit, l’assessor del president Vladimir Putin, Yuri Ushakov, ha avisat que, tot i que en els últims dies s’ha plantejat ampliar el format de les converses, no s’ha tancat cap acord amb Moscou. Així mateix, ha avisat que, perquè s’aprovi finalment la presència d’una delegació europea en una nova ronda de contactes, «caldrà fer molt més», i que «probablement caldrà una altra ronda, i potser més d’una de les negociacions trilaterals que s’han celebrat a Abu Dabi», segons ha declarat a Interfax.

«Quan rebem senyals clares dels europeus sobre què és el que realment volen i sobre les coses constructives i significatives que poden oferir per garantir una solució exitosa a Ucraïna, llavors probablement sorgirà la qüestió de la seva participació», ha indicat el col·laborador estret de Putin.

Converses per a un nou intercanvi de presoners

En paral·lel, la comissionada russa per als Drets Humans, Yana Lantatova, ha confirmat aquest mateix dilluns que es mantenen contactes amb el seu homòleg ucraïnès, Dimitri Lubinets, amb vista a un «gran» intercanvi de presoners de guerra i per organitzar una missió humanitària a Konstantínovka.

"Estem en contacte regular amb Dimitri (Lubinets) i estem preparant un gran intercanvi, que ha estat anunciat. Tots els detalls estaran disponibles quan els acords hagin estat finalitzats", ha explicat, segons l'agència Interfax. "Són assumptes molt sensibles que afecten el destí de la gent", ha subratllat.

El Kremlin va demanar la setmana passada als Estats Units i als països europeus que pressionin Ucraïna perquè respongui una treva humanitària a Kostantínovka, a la regió de Donetsk, tal com va proposar Putin, prenent com a referència el model aplicat recentment a Oleshki, a Járkov, que va permetre l'enviament d'ajuda i l'evacuació de civils.

"Fem una crida als nord-americans i als europeus, que, si són certes les afirmacions que busquen la pau, també haurien d'utilitzar la seva influència per influir en els ucraïnesos i animar-los a dur a terme aquesta operació humanitària a Kostantínovka", va sostenir Peskov sobre aquesta localitat, situada en un dels fronts principals del conflicte.

Kíev i Moscou van acordar una treva de tres dies per fer possible, el 30 d'octubre, una missió humanitària a Oleshki --ocupada per Rússia des de 2022-- mitjançant la qual es van distribuir diverses desenes de tones d'ajuda i es va organitzar la sortida, tant cap a Ucraïna com cap a Rússia, de les persones que ho van sol·licitar.