Brussel·les insisteix en kits per a 72 hores i proposa formar els nens davant emergències

La Comissió Europea impulsa guies perquè cada llar resisteixi 72 hores en una crisi i forma nens, docents i serveis davant emergències.

fotonoticia 20261103130703 1920

fotonoticia 20261103130703 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 2 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP30,5 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Comissió Europea ha donat a conèixer aquest dimarts un nou paquet de recomanacions perquè la població pugui espavilar-se per si mateixa durant les primeres 72 hores d’una emergència. Entre les mesures figuren les ja habituals motxilles amb subministraments bàsics, la incorporació a les escoles de pautes sobre com actuar davant catàstrofes i l’adaptació dels sistemes d’alerta i dels plans d’evacuació a les persones amb discapacitat, davant eventuals guerres, apagades o desastres naturals.

L’anunci l’ha fet la comissària europea de Preparació i Gestió de Crisis, Hadja Lahbib, durant l’obertura del novè Fòrum Europeu de Protecció Civil a Brussel·les, on ha presentat quatre noves guies dirigides a ajudar les autoritats nacionals a preparar millor la ciutadania per fer front a situacions crítiques, especialment durant els tres primers dies, mentre s’organitzen els serveis d’assistència.

"Quan passa un desastre, les primeres hores poden ser crucials. Tots els europeus haurien de saber què fer, com protegir la seva família i com ajudar els altres", ha afirmat Lahbib, que ha subratllat que la preparació davant emergències ha de començar "a les nostres llars, a les nostres escoles, a les nostres comunitats".

La primera de les guies reprèn una recomanació que la Comissió ja va llançar el 2025: que la ciutadania pugui cobrir les seves necessitats bàsiques durant les primeres 72 hores d’una crisi mitjançant la preparació de kits i motxilles d’emergència amb subministraments essencials que permetin a les famílies mantenir-se durant aquest període fins que arribi l’ajuda.

Aquesta autonomia mínima de tres dies, recorda l’Executiu comunitari, ha de preveure reserves d’aigua potable, aliments, medicació i altres productes imprescindibles. També s’aconsella disposar de motxilles llestes per a una evacuació ràpida, elaborar plans familiars d’emergència i adquirir habilitats pràctiques, com prestar primers auxilis o cuinar sense electricitat.

Formar a les escoles sense generar por

Les noves directrius inclouen, a més, la introducció sistemàtica de la preparació davant emergències als centres educatius, mitjançant formació específica per al professorat i activitats que ensenyin als menors com comportar-se en situacions de risc. "Saber què fer quan sonen les sirenes hauria de ser tan natural com aprendre a nedar", ha defensat la comissària, que ha advocat per ensenyar als nens a estar "preparats i no espantats".

Per a això, Brussel·les proposa capacitar el professorat i integrar aquests continguts en les dinàmiques escolars habituals, a través d'exercicis pràctics i materials adaptats a cada franja d'edat, sense necessitat de crear una assignatura nova i procurant que la preparació davant de catàstrofes no generi por ni ansietat entre els alumnes.

Una altra de les novetats de les guies és l'obligació d'adaptar la preparació a les persones amb discapacitat, mitjançant sistemes d'alerta accessibles, protocols d'evacuació específics i refugis i mitjans de transport que tinguin en compte les seves necessitats.

La Comissió suggereix, a més, fomentar plans individuals d'emergència que recullin possibles necessitats de suport, medicació o dispositius d'assistència, així com reforçar la formació dels equips de primera intervenció per garantir que ningú quedi fora de la resposta davant d'una catàstrofe.

Comunicació clara i lluita contra els bulos

La quarta guia se centra a millorar la comunicació de riscos, amb recomanacions perquè les autoritats ofereixin informació "clara, comprensible i accessible abans, durant i després de les emergències", utilitzant diversos canals i combatent la difusió d'informacions falses que puguin entorpir la reacció de la població.

Aquestes orientacions, de caràcter no vinculant, s'emmarquen en l'Estratègia Europea de Preparació davant Emergències, aprovada el març de 2025, i incorporen exemples de bones pràctiques de diferents Estats membre i d'altres països, amb la meta de consolidar una cultura de prevenció i preparació a tota la Unió.

"Volem estar alerta, no alarmats; preparats, no espantats", ha resumit Lahbib, que ha reiterat que la preparació davant d'emergències "comença a cada llar europea" i que cada ciutadà és "un eslabó de la cadena" de resposta davant les crisis.

Europa davant amenaces creixents

En la seva intervenció, la comissària ha advertit que el continent s'enfronta a riscos cada vegada més complexos, des de fenòmens meteorològics extrems fins a ciberatacs, sabotatges i possibles conflictes armats, per la qual cosa ha defensat la necessitat d'anticipar-se a escenaris que fa pocs anys semblaven inversemblants.

"No estem en guerra, però tampoc no estem en pau. Vivim en una perillosa zona grisa, i aquesta zona grisa pot tornar-se vermella en un obrir i tancar d'ulls", ha alertat Lahbib, que ha insistit que la Unió Europea ha d'estar preparada per a "el pitjor, inclòs un conflicte armat a Europa".

En aquest context, ha recordat el tall de subministrament que va deixar sense servei milions de persones a Espanya i Portugal, fet que va obligar els hospitals a recórrer a generadors elèctrics, com a exemple de com una emergència pot propagar-se ràpidament a diferents sectors. "Una crisi pot saltar d’un sector a un altre i una crisi pot desencadenar-ne una altra", ha lamentat.

La responsable comunitària ha assenyalat també que el Mecanisme de Protecció Civil de la UE es va activar més de 60 vegades durant el darrer any, una xifra deu vegades superior a la dels seus primers anys de funcionament, cosa que, al seu parer, demostra fins a quin punt ha canviat el mapa de riscos al qual s’enfronta Europa.

Per això, ha reclamat "un finançament sòlid" en el pròxim pressupost de la UE, reivindicant que la solidaritat europea "és més que una promesa" i "ha d’estar present quan la gent la necessiti". "Això és el que esperen els nostres ciutadans", ha conclòs.

Cap a un Dia Europeu de la Preparació

D’altra banda, Lahbib ha avançat que proposarà als Estats membre i al Parlament Europeu instaurar el 23 d’octubre com a Dia Europeu de la Preparació, amb la idea de celebrar la primera edició el 2027 i sensibilitzar la població sobre la importància d’anticipar-se a les emergències.

"M’enorgulleix anunciar que proposaré al Consell (els governs) i al Parlament la creació d’un Dia de la Preparació de la UE, que se celebrarà cada 23 d’octubre, data en què va néixer el nostre Mecanisme de Protecció Civil (...) Un aniversari també és un bon moment per mirar cap endavant i escriure junts el pròxim capítol", ha explicat.

Lahbib ha clos el seu discurs dibuixant la imatge d’una Europa "d’aquí a 25 anys" en què tenir una bossa d’emergència al costat de la porta de casa sigui "tan normal com portar un botiquí de primers auxilis al cotxe", en la qual "tots els nens sàpiguen què fer quan sonen les sirenes" i els ajuntaments sàpiguen "a qui trucar" davant una catàstrofe, i on, quan "pugi l’aigua o cremi el bosc, l’ajuda travessi la frontera sense un segon de vacil·lació".