El president del Líban, Joseph Aoun, ha demanat al seu homòleg nord-americà, Donald Trump, que continuï recolzant les Forces Armades libaneses. Ha advertit que el sud del país podria tornar a submergir-se en el desordre viscut a la dècada de 1970 si falta el suport de Washington, en el context de les actuals operacions de desplegament en les denominades zones pilot contemplades en l'acord.
"Les Forces Armades Libaneses són la columna vertebral de la seguretat i l'estabilitat. Necessitem recolzar-les", ha subratllat davant el magnat republicà a l'Oficina Oval, recordant que la primera institució libanesa que va col·lapsar el 1975 durant la guerra civil va ser l'Exèrcit, donant com a resultat "l'aparició de moltes milícies locals".
Aoun ha explicat que aquest buit de poder va permetre que els palestins s'apoderessin del control del sud del país i llançessin atacs contra Israel. "No volem veure això de nou. Tot el que demanem és que continuïn recolzant l'Exèrcit", ha recalcat, remarcant que no es tracta únicament de suport polític a les tropes, sinó també d'ajuda material.
Per la seva banda, l'inquilí de la Casa Blanca ha elogiat Aoun, de qui ha dit que és "molt respectat". "La relació és molt bona. Crec que el Líban ha estat un país molt maltractat durant un llarg període de temps i farem que sigui tractat adequadament, amb el respecte que es mereix", ha assenyalat.
La reunió entre ambdós mandatàries ha coincidit amb la denúncia de l'Exèrcit libanès que Israel ha obert foc durant les operacions de desplegament a les zones pilot, en la primera operació al sud destinada a assumir el control de localitats incloses en l'acord entre el Líban i Israel, auspiciat pels Estats Units.
SOBRE ELS HUTÍS
En la mateixa trobada, Trump ha assegurat que Washington actuarà en cas que els rebels hutís, recolzats per Iran, arribin a imposar un bloqueig al mar Roig contra ports d'Aràbia Saudita. "Si alguna cosa així passa, ens encarregarem d'això", ha advertit.
El portaveu militar dels hutís, Yahya Sari, va anunciar dilluns la imposició d'un bloqueig naval contra Aràbia Saudita en resposta al continu "assetjament" de Riad, pocs dies després d'un atac contra l'aeroport de Sanà --reivindicat pel govern reconegut internacionalment-- i del posterior bombardeig de represàlia contra les instal·lacions aeroportuàries saudites d'Abha.
Els hutís controlen des de 2014 la capital del Iemen i àmplies zones del nord i l'oest del país, mentre que el govern reconegut internacionalment manté la seva seu a la ciutat d'Adèn, al sud.
L'augment de la tensió es va produir després que les autoritats iemeníes i els hutís s'acusessin mútuament de frenar la posada en marxa d'un intercanvi de més de 1.700 presos, previst després d'un acord mediada per Nacions Unides. Aquest canvi havia de ser el major procés d'excarceracions des de l'inici de la guerra el 2015, conflicte que ha sumit el Iemen en una de les pitjors crisis humanitàries del planeta.