Representants dels Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit i l’OTAN s’han reunit aquest dijous a Brussel·les per avançar en les garanties de seguretat que rebria Ucraïna dins d’un possible acord de pau amb Rússia. Es tracta del segon encontre diplomàtic a la capital belga en només 48 hores i té lloc a les portes de les negociacions entre Kíev i Moscou previstes per a la setmana vinent a Abu Dhabi, sota mediació de Washington.
El responsable dels serveis d’Intel·ligència Exterior d’Ucraïna, Rustem Umerov, ha confirmat la celebració de la reunió i ha detallat que la prioritat ha estat discutir de quina manera s’haurien d’estructurar les garanties de seguretat oferides pels Estats Units, els països europeus i altres socis internacionals, així com avançar en una nova estratègia de seguretat europea.
"El principal focus de les reunions d’avui a Brussel·les han estat les garanties de seguretat per a Ucraïna", ha indicat Umerov en un missatge a les xarxes socials, subratllant que per a Kíev és essencial que "les garanties de seguretat no siguin merament una declaració política, sinó un sistema que funcioni a la pràctica".
D’altra banda, la portaveu de l’OTAN, Allison Hart, ha explicat davant els mitjans que la trobada ha servit per donar continuïtat als contactes diplomàtics celebrats recentment a Miami i Oslo "per debatre els propers passos cap a un final just i sostenible de la guerra a Ucraïna".
Fonts de l’Aliança Atlàntica han aclarit posteriorment que es tracta d’una reunió "a nivell de treball" i han recordat que l’OTAN també va participar a l’encontre organitzat el dimecres per la Comissió Europea, al qual van assistir delegacions d’Ucraïna, els Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit i el Banc Mundial.
Segona ronda de contactes a Brussel·les abans d’Abu Dhabi
D’aquesta manera, Brussel·les ha estat l’escenari per segon dia consecutiu de contactes entre Washington i els seus socis europeus dins dels esforços diplomàtics per posar fi a la guerra, tot i que cada cita ha tingut un enfocament diferent.
Tot i que la reunió d’aquest dijous a la seu de l’OTAN s’ha orientat a les garanties de seguretat per a Ucraïna, l’encontre de l’endemà a la Comissió Europea s’ha centrat a analitzar diferents mecanismes per finançar la reconstrucció del país després del conflicte i atreure inversions internacionals que donin suport a la seva recuperació econòmica.
Les converses a la capital comunitària s’inscriuen en l’anomenat “marc de prosperitat”, dissenyat conjuntament per Kíev i Washington a començaments d’aquest any, i tenen lloc pocs dies abans de les negociacions tècniques entre Ucraïna i Rússia fixades per als pròxims 10 i 11 de novembre a Abu Dabi, Emirats Àrabs Units, sota la mediació dels Estats Units, tal com va anunciar aquesta setmana l’enviat especial nord-americà Steve Witkoff.
Segons han assenyalat fonts del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), la Unió Europea no participarà en aquestes converses, que es desenvoluparan en un format “trilateral” amb la presència d’Ucraïna, Rússia i els Estats Units.
Malestar per la manca d’una veu única europea
La successió de reunions diplomàtiques ha suscitat crítiques de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que aquest dijous ha enviat una carta al president del Consell Europeu, António Costa, per denunciar l’absència d’una coordinació real entre els Vint-i-set i per exigir que la UE nomeni “d’una vegada per totes” un representant amb un mandat definit per intervenir en les negociacions de pau en nom de tot el bloc.
Meloni ha qüestionat en particular la proliferació de contactes en formats diversos, alguns sense la presència de tots els estats membre, i ha al·ludit expressament a les trobades tècniques celebrades aquests dies a Brussel·les, en les quals han participat representants de la Comissió Europea i un grup limitat de països europeus, entre ells dos estats membre com ara França i Alemanya.
“El que continuo demanant és que es decideixi d’una vegada per totes qui s’asseu a la taula de negociació en representació de la Unió Europea, i amb quin mandat”, ha recalcat la dirigent italiana, tot advertint que la imatge d’una Europa que avança “de manera dispersa” debilita la credibilitat del bloc i beneficia els qui desitgen que la guerra s’allargui.