El Govern francès ha anunciat la imposició de tocs de queda parcials a París i altres grans ciutats per contenir els disturbis que s'han succeït durant el cap de setmana i que han deixat al voltant de 2.400 detinguts, centenars d'agents ferits i milers de comerços saquejats. Les restriccions començaran a aplicar-se aquest dilluns a la nit, mentre l'Executiu prepara un nou dispositiu de seguretat davant la manifestació convocada per al proper dissabte.
El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha comunicat la decisió després d'una reunió del gabinet de crisi, en la qual s'han examinat els errors del desplegament policial durant les protestes. "He demanat als prefectes que decreten alguns tocs de queda aquesta nit per protegir béns i serveis", ha anunciat, sense descartar mesures addicionals si continuen els episodis de violència.
A París, les restriccions afectaran als voltants de la plaça de la República i a determinades carrers del centre, on quedarà prohibida la circulació entre les 23.00 i les 06.00 hores. A diferència d'altres ciutats, on les limitacions podran aplicar-se únicament a menors no acompanyats, la mesura anunciada per a aquestes zones de la capital afectarà al conjunt de la població.
Restriccions a París, Lille, Niza i Marsella
Les autoritats franceses han anunciat mesures en grans ciutats com París, Lille i Niza, tot i que el seu abast variarà en funció de les decisions adoptades per cada prefectura. A Marsella, una de les localitats més afectades pels altercats, la Prefectura de Bouches-du-Rhône ha prohibit les concentracions i manifestacions al municipi entre les 12.00 i les 20.00 hores d'aquest dilluns.
L'Executiu també estudia limitar la circulació en altres punts especialment concorreguts de la capital, entre ells Les Halles, on conflueixen diverses línies de metro i ferrocarril. Lecornu ha explicat que determinats espais resulten especialment sensibles pel seu simbolisme o per concentrar importants connexions de transport.
El primer ministre tampoc ha descartat recórrer a l'estat d'emergència si l'evolució dels disturbis ho requereix, tot i que considera que, per al moment, els tocs de queda constitueixen una resposta més adequada. "Totes les eines que estiguin al nostre abast podran ser utilitzades", ha advertit.
Uns 2.400 detinguts i milers de comerços saquejats
La decisió arriba després d'un cap de setmana de mobilitzacions multitudinàries que van derivar en greus enfrontaments, incendis i saquejos en diverses ciutats franceses. Segons el balanç recollit per les autoritats, unes 2.400 persones han estat detingudes i prop d'un miler de membres de les forces de seguretat han resultat ferits.
Els disturbis també han provocat importants danys materials. Més de 3.000 establiments comercials han patit saquejos i diversos edificis públics han resultat afectats per incendis, entre ells l'Ajuntament de Limoges. A París, els altercats van continuar durant la nit de diumenge, amb atacs a comerços i grans magatzems propers a l'Ajuntament.
La magnitud de les protestes va superar les previsions del Ministeri de l'Interior. Les autoritats havien calculat una participació d'unes 200.000 persones en les mobilitzacions de dissabte, però l'assistència va ser molt superior. El dispositiu desplegat, integrat per uns 60.000 efectius, va resultar insuficient per impedir els incidents registrats en diverses localitats.
Macron rebutja la dimissió del ministre de l'Interior
La crisi ha provocat també conseqüències dins de l'Executiu. El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha reconegut que va presentar la seva dimissió al president Emmanuel Macron després dels disturbis, tot i que el cap de l'Estat ha rebutjat la seva sortida del Govern.
En una entrevista concedida a France Inter, Nuñez ha admès que el desplegament policial va ser insuficient en alguns aspectes davant d'una participació que va superar àmpliament les estimacions inicials. El ministre també ha reconegut que les forces de seguretat van perdre el control de la situació en determinades ciutats.
Macron havia reclamat diumenge a la nit, durant una intervenció televisada, una revisió dels errors de previsió i d'intel·ligència que van contribuir a l'extensió dels disturbis. El president francès va qualificar la violència d'"inaudita" i va anunciar investigacions per determinar les responsabilitats pels atacs a establiments i institucions públiques.
"Els qui hagin destruït hauran de pagar per això; els qui hagin intentat enderrocar la República hauran de respondre pels seus actes", va advertir el cap de l'Estat, que va demanar al Govern actuar amb fermesa i transparència.
La crisi agrava l'enfrontament polític davant les presidencials
La resposta als disturbis ha obert un nou enfrontament entre les principals forces polítiques franceses, quan falten uns mesos per a les eleccions presidencials. Tant el Govern com Marine Le Pen, dirigent de Reagrupament Nacional (RN), han dirigit les seves crítiques contra La França Insumisa (LFI), de Jean-Luc Mélenchon, a la qual responsabilitzen políticament d'haver contribuït al clima de tensió.
Le Pen ha acusat la formació de Mélenchon de legitimar la violència i de permetre que les reivindicacions socials quedessin desplaçades pels altercats. Lecornu, per la seva banda, ha afirmat que sectors de l'extrema esquerra pretenen prolongar els disturbis fins a les eleccions presidencials.
Aquestes acusacions es produeixen malgrat que els episodis de violència no es poden atribuir de manera generalitzada a qui va participar pacíficament en les manifestacions. Les protestes van reunir nombrosos col·lectius amb reivindicacions socials, mentre que els saqueigs i destrosses van ser protagonitzats per grups que van actuar durant i després de les mobilitzacions.
Amb una nova convocatòria dels armilles grogues prevista per al dissabte, l'Executiu francès intenta recuperar el control dels carrers sense recórrer, per ara, a una declaració general de l'estat d'emergència. Les restriccions anunciades aquest dilluns constitueixen la primera resposta territorial a una crisi que ha adquirit una dimensió tant policial com política.