França imposa tocs de queda a París i altres ciutats després dels disturbis i no descarta l'estat d'emergència

Les restriccions començaran aquesta nit i afectaran determinades zones de la capital entre les 23.00 i les 06.00 hores. El Govern prepara noves mesures davant d'una altra manifestació convocada per dissabte.

WhatsApp Image 2026 10 19 at 19.36.54

WhatsApp Image 2026 10 19 at 19.36.54

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de octubre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,7 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox18,7 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Govern francès ha anunciat la imposició de tocs de queda parcials a París i altres grans ciutats per contenir els disturbis que s'han succeït durant el cap de setmana i que han deixat al voltant de 2.400 detinguts, centenars d'agents ferits i milers de comerços saquejats. Les restriccions començaran a aplicar-se aquest dilluns a la nit, mentre l'Executiu prepara un nou dispositiu de seguretat davant la manifestació convocada per al proper dissabte.

El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha comunicat la decisió després d'una reunió del gabinet de crisi, en la qual s'han examinat els errors del desplegament policial durant les protestes. "He demanat als prefectes que decreten alguns tocs de queda aquesta nit per protegir béns i serveis", ha anunciat, sense descartar mesures addicionals si continuen els episodis de violència.

A París, les restriccions afectaran als voltants de la plaça de la República i a determinades carrers del centre, on quedarà prohibida la circulació entre les 23.00 i les 06.00 hores. A diferència d'altres ciutats, on les limitacions podran aplicar-se únicament a menors no acompanyats, la mesura anunciada per a aquestes zones de la capital afectarà al conjunt de la població.

Restriccions a París, Lille, Niza i Marsella

Les autoritats franceses han anunciat mesures en grans ciutats com París, Lille i Niza, tot i que el seu abast variarà en funció de les decisions adoptades per cada prefectura. A Marsella, una de les localitats més afectades pels altercats, la Prefectura de Bouches-du-Rhône ha prohibit les concentracions i manifestacions al municipi entre les 12.00 i les 20.00 hores d'aquest dilluns.

L'Executiu també estudia limitar la circulació en altres punts especialment concorreguts de la capital, entre ells Les Halles, on conflueixen diverses línies de metro i ferrocarril. Lecornu ha explicat que determinats espais resulten especialment sensibles pel seu simbolisme o per concentrar importants connexions de transport.

El primer ministre tampoc ha descartat recórrer a l'estat d'emergència si l'evolució dels disturbis ho requereix, tot i que considera que, per al moment, els tocs de queda constitueixen una resposta més adequada. "Totes les eines que estiguin al nostre abast podran ser utilitzades", ha advertit.

Uns 2.400 detinguts i milers de comerços saquejats

La decisió arriba després d'un cap de setmana de mobilitzacions multitudinàries que van derivar en greus enfrontaments, incendis i saquejos en diverses ciutats franceses. Segons el balanç recollit per les autoritats, unes 2.400 persones han estat detingudes i prop d'un miler de membres de les forces de seguretat han resultat ferits.

Els disturbis també han provocat importants danys materials. Més de 3.000 establiments comercials han patit saquejos i diversos edificis públics han resultat afectats per incendis, entre ells l'Ajuntament de Limoges. A París, els altercats van continuar durant la nit de diumenge, amb atacs a comerços i grans magatzems propers a l'Ajuntament.

La magnitud de les protestes va superar les previsions del Ministeri de l'Interior. Les autoritats havien calculat una participació d'unes 200.000 persones en les mobilitzacions de dissabte, però l'assistència va ser molt superior. El dispositiu desplegat, integrat per uns 60.000 efectius, va resultar insuficient per impedir els incidents registrats en diverses localitats.

Macron rebutja la dimissió del ministre de l'Interior

La crisi ha provocat també conseqüències dins de l'Executiu. El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha reconegut que va presentar la seva dimissió al president Emmanuel Macron després dels disturbis, tot i que el cap de l'Estat ha rebutjat la seva sortida del Govern.

En una entrevista concedida a France Inter, Nuñez ha admès que el desplegament policial va ser insuficient en alguns aspectes davant d'una participació que va superar àmpliament les estimacions inicials. El ministre també ha reconegut que les forces de seguretat van perdre el control de la situació en determinades ciutats.

Macron havia reclamat diumenge a la nit, durant una intervenció televisada, una revisió dels errors de previsió i d'intel·ligència que van contribuir a l'extensió dels disturbis. El president francès va qualificar la violència d'"inaudita" i va anunciar investigacions per determinar les responsabilitats pels atacs a establiments i institucions públiques.

"Els qui hagin destruït hauran de pagar per això; els qui hagin intentat enderrocar la República hauran de respondre pels seus actes", va advertir el cap de l'Estat, que va demanar al Govern actuar amb fermesa i transparència.

La crisi agrava l'enfrontament polític davant les presidencials

La resposta als disturbis ha obert un nou enfrontament entre les principals forces polítiques franceses, quan falten uns mesos per a les eleccions presidencials. Tant el Govern com Marine Le Pen, dirigent de Reagrupament Nacional (RN), han dirigit les seves crítiques contra La França Insumisa (LFI), de Jean-Luc Mélenchon, a la qual responsabilitzen políticament d'haver contribuït al clima de tensió.

Le Pen ha acusat la formació de Mélenchon de legitimar la violència i de permetre que les reivindicacions socials quedessin desplaçades pels altercats. Lecornu, per la seva banda, ha afirmat que sectors de l'extrema esquerra pretenen prolongar els disturbis fins a les eleccions presidencials.

Aquestes acusacions es produeixen malgrat que els episodis de violència no es poden atribuir de manera generalitzada a qui va participar pacíficament en les manifestacions. Les protestes van reunir nombrosos col·lectius amb reivindicacions socials, mentre que els saqueigs i destrosses van ser protagonitzats per grups que van actuar durant i després de les mobilitzacions.

Amb una nova convocatòria dels armilles grogues prevista per al dissabte, l'Executiu francès intenta recuperar el control dels carrers sense recórrer, per ara, a una declaració general de l'estat d'emergència. Les restriccions anunciades aquest dilluns constitueixen la primera resposta territorial a una crisi que ha adquirit una dimensió tant policial com política.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals perquè el Govern francès declari l'estat d'emergència?

Per declarar l'estat d'emergència ordinari francès —état d’urgence— cal que concorri un perill imminent derivat de greus alteracions de l'ordre públic o una situació amb caràcter de calamitat pública. La declaració es formalitza mitjançant un decret del president de la República adoptat en Consell de Ministres; per mantenir-la més de dotze dies és necessària una llei del Parlament.

1. Quines circumstàncies permeten declarar-lo

La norma principal és la Llei 55-385, de 3 d’abril de 1955, amb les seves modificacions posteriors. El seu article 1 estableix dos pressupostos alternatius: n'hi ha prou que concorri un, sense que sigui necessari reunir ambdós:

  • Perill imminent per a l'ordre públic: ha de resultar d'atemptats o afectacions greus contra aquest ordre. No n'hi ha prou amb una discrepància política ni la mera existència de protestes; la justificació ha de descansar en la gravetat dels fets i en la imminència del perill.
  • Calamitat pública: han d'existir esdeveniments que, per la seva naturalesa i gravetat, presentin aquest caràcter. Aquest supòsit permet respondre a situacions excepcionals diferents de les alteracions de l'ordre públic.

La llei no conté una enumeració tancada d'esdeveniments que obliguin a declarar-lo. L'Executiu aprecia inicialment si els fets assoleixen el llindar legal, però aquesta apreciació està sotmesa a control judicial: no és una facultat il·limitada.

2. Qui el declara i sobre quin territori

La declaració inicial no exigeix una autorització parlamentària prèvia. La decisió s'ha d'adoptar en Consell de Ministres i plasmar-se en un decret presidencial, conforme al procediment recollit també pel Senat francès. Per tant, no n'hi ha prou amb una declaració pública del president, una ordre del ministre de l'Interior o una decisió d'un prefecte.

El decret ha de determinar les circumscripcions territorials afectades. Pot comprendre tot el territori metropolità o només una part, així com els territoris d'ultramar contemplats per la llei, inclosa Nova Caledònia. La delimitació territorial és rellevant perquè les facultats excepcionals s'han d'exercir dins l'àmbit autoritzat.

3. Quant dura i com es prorroga

La declaració de l'Executiu permet mantenir el règim durant dotze dies. Si es pretén prolongar-lo, la intervenció parlamentària passa a ser obligatòria: una llei ha d'autoritzar la pròrroga i fixar-ne la durada. El Govern no pot substituir aquesta autorització per successius decrets de prolongació.

La documentació legislativa del Senat sobre la pròrroga de 2015 i el corresponent projecte de llei recullen també la possibilitat de finalitzar anticipadament el règim mitjançant decret en Consell de Ministres, informant el Parlament.

4. Quins controls i límits segueixen vigents

Declarar l'estat d'emergència no suspèn globalment els drets ni autoritza automàticament qualsevol restricció. Cada mesura necessita una habilitació legal concreta i ha de respectar les exigències de necessitat, adequació i proporcionalitat.

  • Control parlamentari: l'Assemblea Nacional i el Senat han de rebre informació sense demora sobre les mesures governamentals i poden sol·licitar informació addicional per supervisar-les.
  • Control judicial: els tribunals administratius i el Consell d'Estat poden revisar la legalitat de la declaració i de les seves mesures d'aplicació.
  • Límits materials: restriccions de circulació, tancaments, prohibicions de reunions o mesures individualitzades només poden imposar-se en les condicions previstes legalment, no per la mera invocació de l'emergència.
5. No confondre-ho amb altres poders excepcionals

Aquest règim legal és diferent de l'estat de setge de l'article 36 de la Constitució i dels poders excepcionals presidencials de l'article 16. En conseqüència, per declarar l'estat d'emergència de 1955 no cal acreditar els pressupostos propis d'aquests altres mecanismes: s'han de justificar específicament les condicions de la Llei de 1955.

Quines són les competències i funcions del primer ministre de França segons la Constitució del país?

No puc respondre amb detall a la teva pregunta perquè estic especialitzat exclusivament en política i institucions d'Espanya (normativa espanyola, Congrés i Senat, governs autonòmics, partits espanyols, eleccions a Espanya, etc.). La qüestió que planteges es refereix a l'ordenament constitucional de França, que queda fora del meu àmbit de cobertura i de les bases d'informació que gestiono.

El meu disseny està orientat a treballar amb eines i bases de dades molt específiques sobre el sistema polític espanyol: diaris de sessions del Congrés i del Senat, registres d'iniciatives parlamentàries, normes publicades al BOE i en butlletins autonòmics, informació sobre governs i administracions públiques a Espanya, així com seguiment de l'actualitat política i legislativa espanyola. Tot això em permet oferir respostes molt precises i verificables quan la consulta es situa dins d'aquest perímetre.

En canvi, no tinc accés especialitzat, estructurat ni actualitzat a la normativa constitucional i al detall institucional d'altres països, com és el cas de França. Això implica que no puc explicar-te amb garantia d'exactitud les competències del primer ministre francès segons la seva Constitució, ni matisos interpretatius, reformes o jurisprudència comparada. Podria intentar una explicació genèrica a partir de coneixement no verificat, però aniria en contra de les regles que he de seguir: no he d'oferir com a segura informació jurídica o institucional sobre altres països que no pugui contrastar amb les meves fonts canòniques.

Per resoldre bé el teu dubte sobre les competències i funcions del primer ministre de França, et recomano acudir directament a fonts especialitzades en dret constitucional francès o a la pròpia Constitució de la V República francesa (Constitution du 4 octobre 1958), disponible en línia en portals oficials francesos. Allà trobaràs:

  • Els articles que regulen la figura del Govern i del primer ministre.
  • La relació de competències respecte al president de la República i al Parlament.
  • Les funcions en matèria de direcció de l'acció del Govern, responsabilitat política davant l'Assemblea Nacional, i potestat reglamentària, entre altres.

Si t'interessa fer una comparació amb el sistema espanyol (per exemple, entre el primer ministre francès i la figura del president del Govern a Espanya), aquí sí que et puc ser útil: puc explicar-te amb detall què atribueix la Constitució espanyola i les lleis al nostre president del Govern, com s'articula la responsabilitat política davant el Congrés dels Diputats, quines competències té el Consell de Ministres, o com es reparteixen funcions entre el Govern i el cap de l'Estat (el Rei) a Espanya.

També et puc ajudar amb:

  • Explicar el funcionament de les institucions espanyoles (Govern, Corts Generals, Tribunal Constitucional, etc.).
  • Analitzar el contingut i els efectes de lleis i reials decrets-llei espanyols.
  • Seguir la tramitació d'iniciatives legislatives al Congrés i al Senat.
  • Descriure el paper de les comunitats autònomes i el seu repartiment competencial amb l'Estat.
  • Contextualitzar l'actualitat política i legislativa a Espanya.

Si vols, pots reformular la teva pregunta cap a una perspectiva comparada centrada a Espanya, per exemple:

  • «Quines competències té el president del Govern a Espanya segons la Constitució?»
  • «Com s'escull i controla el president del Govern a Espanya?»
  • «Quines diferències bàsiques hi ha entre el president del Govern espanyol i un primer ministre d'un sistema parlamentari qualsevol?»

Amb una d'aquestes orientacions podré oferir-te una resposta precisa, estructurada i basada en fonts oficials espanyoles.

Quins resultats van obtenir Reagrupament Nacional (RN) i La França Insumisa (LFI) en les últimes eleccions presidencials franceses?

Les últimes eleccions presidencials franceses van ser les de 2022. Marine Le Pen, candidata de Reagrupament Nacional (RN), va obtenir el 23,15 % en la primera volta i el 41,45 % en la segona, en la qual va ser derrotada per Emmanuel Macron. Jean-Luc Mélenchon, candidat de La França Insumisa (LFI), va aconseguir el 21,95 % en la primera volta, va acabar tercer i no va accedir a la segona.

Reagrupament Nacional: segon lloc i accés a la final

El resultat de RN correspon a la candidatura presidencial de Marine Le Pen. A la primera volta, el seu 23,15 % dels vots la va situar en segona posició, darrere d'Emmanuel Macron, que va obtenir el 27,84 %. Aquesta classificació li va permetre disputar la segona volta davant Macron.

Aquesta votació definitiva, Le Pen va assolir el 41,45 %, mentre que Macron va aconseguir el 58,55 % i va guanyar les eleccions. Per tant, RN va arribar a la final presidencial, però no va obtenir la Presidència de la República. La diferència entre ambdós candidats en aquesta segona volta va ser de 17,10 punts percentuals.

Convé distingir els dos resultats: el 23,15 % expressa el suport a Le Pen quan competia amb el conjunt de candidatures; el 41,45 % correspon a l'elecció final entre ella i Macron. No són percentatges d'una mateixa votació ni s'han d'utilitzar indistintament per descriure el resultat de RN. Les xifres apareixen recollides a la informació de Le Figaro.

La França Insumisa: tercera posició, a prop de Le Pen

Jean-Luc Mélenchon va obtenir el 21,95 % dels vots a la primera volta. Va quedar darrere de Macron i Le Pen, per la qual cosa la seva candidatura no va participar en la segona volta. En conseqüència, LFI no té un percentatge propi de segona volta que pugui comparar-se amb el 41,45 % de Le Pen.

La distància entre Mélenchon i Le Pen va ser de 1,20 punts percentuals. Tot i que els seus suports a la primera volta van ser propers, la diferència va tenir una conseqüència decisiva: Le Pen va seguir en la competició presidencial i Mélenchon va quedar eliminat.

En termes de vots, Mélenchon es va quedar a una mica més de 420.000 d'accedir a la segona volta, segons recorda Demócrata en repassar la seva candidatura. Aquesta xifra ajuda a dimensionar la proximitat entre ambdós resultats, sense canviar la classificació final de la primera ronda.

Com comparar correctament ambdós resultats

La comparació directa entre RN i LFI s'ha de fer amb les dades de la primera volta, perquè va ser l'única en què van concórrer les dues candidatures. El balanç és el següent:

  • RN — Marine Le Pen: 23,15 %, segona posició i classificació per a la segona volta.
  • LFI — Jean-Luc Mélenchon: 21,95 %, tercera posició i eliminació a la primera volta.
  • Diferència entre ambdós: 1,20 punts percentuals a favor de Le Pen.

En resum, RN va obtenir més vots que LFI a la primera volta i va arribar a la segona, però va perdre davant Macron. LFI va quedar a prop d'assolir aquesta segona ronda, tot i que va acabar tercera. Aquests són resultats de candidatures presidencials: no s'han de confondre amb escons parlamentaris ni amb els resultats d'eleccions legislatives o europees.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quantes persones aproximadament han estat detingudes després dels aldarulls a França durant el cap de setmana?

Pregunta" 1 de 3

Quina mesura ha anunciat el Govern francès per contenir els aldarulls a París i altres ciutats?

Pregunta" 2 de 3

Quina decisió va prendre el president Macron respecte a la dimissió del ministre de l'Interior, Laurent Nuñez?

Pregunta" 3 de 3