El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha alertat aquest divendres sobre les "creixents tensions" a la Corna d'Àfrica, en un context marcat per la ruptura de relacions diplomàtiques entre Eritrea i Etiòpia i per l'ofensiva que el Front Popular per la Lliberació de Tigray (TPLF) manté al nord d'Etiòpia, amb el risc que la situació desemboqui en un conflicte de major envergadura en aquesta zona del continent.
"Ens preocupen les creixents tensions entre els països de la Corna d'Àfrica en un moment en què la unitat, el diàleg i la cooperació són tan urgentment necessaris per fomentar la pau i l'estabilitat a la regió", ha assenyalat en paraules del seu portaveu, Stéphane Dujarric.
Des de la seu de l'ONU a Nova York, el màxim responsable de l'organisme ha instat a "tots" els Estats de la regió a actuar "amb moderació, s'abstinguin de qualsevol acció que pugui agreujar encara més les tensions i es comprometin a resoldre les seves diferències a través del diàleg".
Les manifestacions de Guterres es produeixen després de la decisió d'Etiòpia de tancar la seva Ambaixada a Asmara i expulsar deu diplomàtics eritreus, als quals va acusar d'"accions hostils", moviment al qual Eritrea va respondre amb la ruptura de relacions diplomàtiques amb Adís Abeba.
Poc després, el Govern etíop va declarar persona non grata a un membre de l'Ambaixada d'Egipte, al qual va donar 48 hores per abandonar el país. En resposta, les autoritats egípcies van adoptar mesures recíproques.
Dies abans, el cap de l'Exèrcit etíop, el mariscal de camp Birhanu Julan, havia assenyalat a Egipte, Sudan i Eritrea pel seu suposat suport a una nova aliança de grups opositors, alguns armats, l'objectiu dels quals seria derrocar el primer ministre, Abiy Ahmed, i "desestabilitzar i debilitar" Etiòpia.
El TPLF va anunciar a finals de setembre l'inici d'una "guerra defensiva" contra les forces federals etíopes, al·legant "la intensificació de la invasió (...) per part del règim autocràtic i genocida del Partit de la Prosperitat (PP) d'Abiy contra el poble de Tigray", després de diverses setmanes de repunt de la violència malgrat l'acord de pau segellat el 2022 a Sud-àfrica.
Aquest pacte, signat a Pretoria després de dos anys de guerra al nord del país, va establir que Tigray quedaria sota un govern provisional acceptat per les autoritats federals. No obstant això, a principis de maig el TPLF va assumir el control de l'administració regional, la qual cosa va desencadenar noves friccions i acusacions mútues de violar els termes acordats.
Al octubre de 2025, Etiòpia va acusar Eritrea de col·laborar amb una facció del TPLF per "llançar una guerra" contra el Govern etíop, malgrat que entre 2020 i 2022 Asmara havia donat suport a les forces governamentals davant del grup rebel tigriña.