Més de 7,3 milions de ciutadans israelians estan convocats aquest dimarts a les urnes en unes eleccions en què el primer ministre, Benjamin Netanyahu, es juga la seva permanència en el càrrec després de quatre anys de mandat, marcats per l'atac terrorista de Hamàs del 7 d'octubre de 2023. A l'altre costat se situa un bloc divers de forces encapçalat pel excap del Estat Major Gadi Eisenkot, decidit a desallotjar-lo del poder i posar fi a l'Executiu més escorat a la dreta des de la fundació de l'Estat el 1948.
Netanyahu aspira a renovar el seu mandat malgrat que una part important de la societat el considera el màxim responsable del que va ocórrer el 7-O, més encara després de les informacions de diversos mitjans en les últimes setmanes que apunten que va ser advertit amb antelació que Hamàs planejava un atac i no va actuar per impedir-ho. També pesen en la seva contra el deteriorament democràtic dels últims anys, el desgast de la imatge internacional d'Israel i el judici per corrupció que segueix pendent.
La seva principal baza passa per reeditar l'actual coalició amb els seus aliats ultranacionalistes Itamar Ben Gvir i Bezalel Smotrich, a més dels partits ultraortodoxos Shas i Judaïsme Unit de la Torà, i fins i tot incorporar alguna altra formació d'extrema dreta per assolir els 61 escons que marquen la majoria a la Knesset.
"És important per l'Estat d'Israel que guanyem", sosté Amichai Chikli, ministre per la Diàspora i membre del Likud, que reivindica que el primer ministre ha demostrat "veritable lideratge" i "gallardía", davant d'uns líders opositors que, al seu judici, estaven disposats a rendir-se davant Hamàs i s'oposaven a atacar Hezbolà al Líban o a Iràn.
En una reunió amb periodistes organitzada per Font Latina, Chikli reconeix que no té "una bola de cristall" per anticipar el resultat, però es mostra confiat en un desenllaç favorable. "En moltes eleccions hem vist sorpreses, algunes bones i altres dolentes", recorda.
Front a Netanyahu se situa Eisenkot, cap de l'Estat Major entre 2015 i 2019 i avui líder del partit de centre-dreta Yashar (Recte). L'exmilitar ha aconseguit reunir al seu voltant un ampli front al qual el uneix, sobretot, el seu rebuig a Netanyahu, el dirigent que més temps ha ocupat la capçalera del Govern a Israel.
En aquest bloc opositor s'integren també l'aliança B'Yachad (Junts, centre-dreta), formada per Naftali Bennett i Yair Lapid, que ja van ocupar la capçalera del Govern en el conegut 'govern del canvi' de 2021; Els Demòcrates, fruit de la unió del històric Partit Laborista i Meretz (esquerra); així com el partit laic de dretes Yisrael Beitenu, liderat per Avigdor Lieberman, exministre d'Exteriors amb el propi Netanyahu.
"O el país continua encapçalat per Netanyahu, amb la senda perillosa que ha pres i que no representa l'esperit d'Israel, o guanyem nosaltres i portem el canvi que es necessita", resumeix Lianne Pollack-David, candidata de la llista d'Eisenkot, que es declara confiada en la victòria per la previsió d'una alta participació i el suport del vot jove que acudeix per primera vegada a les urnes.
Les enquestes apunten avantatge per a l'oposició
Les enquestes no dibuixen encara un panorama nítid sobre la composició de la Knesset després de la cita electoral del 28 d'octubre. En els darrers dies, Yashar hauria avançat al Likud i Eisenkot apareix millor valorat que Netanyahu com a primer ministre, però cap dels dos blocs assoliria per si sol els 61 escons necessaris, tot i que l'oposició sembla tenir més vies per aconseguir-ho.
La clau podria estar a les mans dels dos partits àrabe-israelians: la Llista Conjunta —que agrupa a Hadash, Taal i Balad— i la Llista Àrab Unida, que ja va participar en la coalició liderada per Bennett i Lapid el 2021. La primera formació es mostra disposada a oferir un suport extern, mentre que la segona, de tall més pragmàtic, no descarta tornar a entrar al Govern, tot imposant condicions.
L'obstacle és que Eisenkot ha deixat clar que no desitja el suport dels partits àrabe-israelians, possiblement influït per la campanya de demonització impulsada per Netanyahu i per la mala imatge que arrosseguen aquests partits des de l'atemptat de Hamàs. Entre els seus socis tampoc hi ha un entusiasme especial per aquest suport, ni tan sols extern, amb l'excepció dels Demòcrates, més oberts a col·laborar amb la Llista Àrab Unida.
Netanyahu, per la seva banda, només podria sumar els quatre escons que les enquestes atribueixen al partit Poble d'Israel (dreta), liderat pel general Ofer Winter, sempre que superi el llindar del 3,25% dels vots, cosa que no està assegurada. Per això, el primer ministre ha instat públicament a aquesta formació a retirar-se, sense èxit.
Escenaris de pactes i govern en minoria
En un tauler polític tan canviant com l'israelià, on partits i coalicions es reconfiguren cada pocs anys, també es contempla la possibilitat que es trenquin aliances en el moment de la votació d'investidura a la Knesset.
El mateix Eisenkot ha suggerit que, si no aconsegueix els 61 escons, demanarà el suport del Likud i de la resta de partits sionistes, i no ha descartat una "abstenció estratègica" per part d'alguna de les formacions ultraortodoxes.
No obstant això, Pollack-David matisa que cap dels partits ultraortodoxos recolza els principis que articulen el bloc opositor, entre ells l'obligatorietat del servei militar. "Mentre segueixi sent el cas no podran formar part del Govern", recalca.
Des de Junts insisteixen que treballen per no haver de "mirar a cap dels dos extrems", ni cap als partits àrabe-israelians ni cap als ultraortodoxos. L'exministre Eitan Ginzburg, candidat a la Knesset, planteja una tercera via, segons la qual "una part del Likud digui que no vol més Netanyahu" i s'afegeixi a l'oposició, tot i que evita concretar. "Haurà d'anar cas per cas", afirma en un altre encontre organitzat per Font Latina.
En realitat, el líder de Yashar només necessita una majoria simple —més vots a favor que en contra— per tirar endavant un Executiu en minoria, previsiblement fràgil. Encara així, li permetria guanyar marge polític i consolidar la seva figura, després d'haver perdut a un dels seus fills en els primers dies de l'ofensiva contra Gaza després del 7-O, abans d'afrontar unes eventuals noves eleccions.
Debat sobre un possible govern d'unitat
Per evitar un escenari de bloqueig en absència d'un vencedor clar, en la recta final de la campanya han sorgit veus que reclamen un govern d'unitat entre Netanyahu i Eisenkot com a sortida per a un país profundament polaritzat.
"Prometo inequívocament que no serviré sota Netanyahu en un acord de rotació, punt", va declarar la setmana passada en una emissora de ràdio, descartant repetir un model similar al de Bennet i Lapid amb "Bibi" dins, tot i que sense tancar la porta a un enteniment amb el Likud.
La idea, tanmateix, no convenç la majoria de la població. D'acord amb una enquesta publicada divendres pel Institut Israel per la Democràcia, l'opció preferida pels ciutadans és tornar a les urnes abans que un Executiu d'unitat o un govern en minoria.
Segons aquest sondeig, el 35% dels jueus i el 46% dels àrabs s'inclinen per repetir eleccions, davant del 28% dels jueus i el 9% dels àrabs que opten per un govern d'unitat amb rotació en la capçalera de l'Executiu, i el 23% de jueus i el 25% d'àrabs que es mostren partidaris d'un govern en minoria.