Israel afronta unes eleccions decisives en les quals, segons l'oposició al primer ministre, Benjamin Netanyahu, està en joc la seva essència com a Estat jueu, democràtic i liberal. El país apareix avui partit en dos grans blocs: d'una banda, qui defensa una agenda cada cop més nacionalista i religiosa, enfortida fins i tot abans de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023; de l'altra, qui reclama mantenir els principis sobre els quals es va fundar l'Estat el 1948.
A l'absència de rendició de comptes de l'Executiu pel major atemptat terrorista sofert per Israel en tota la seva història se suma la percepció d'agravi pel fet que els ultraortodoxos no siguin cridats a files per combatre en els diferents fronts bèl·lics oberts per Netanyahu.
En aquest context, l'última "Avaluació Anual del Poble Jueu", elaborada pel Institut de Política del Poble Jueu (JPPI), revela que el 55% dels israelians considera que la polarització i la ruptura interna constitueixen la principal amenaça per al país, per davant del perill nuclear iranià (23%) i del conflicte israelo-palestí (18%). A més, sis de cada deu enquestats creuen que existeix un risc real de guerra civil.
Segons aquest informe, al 78% de la població israeliana li inquieta la cohesió social. En un any, el percentatge de qui assenyalen la tensió entre dreta i esquerra com a focus principal de conflicte ha caigut del 56 al 46%, mentre que els que apunten a la bretxa entre jueus religiosos i laics han pujat del 20 al 32%, el dada més elevada dels últims tres anys. Entre els jueus, aquesta preocupació arriba al 36%.
Per al JPPI, "aquest canvi no és accidental", sinó que reflecteix la confrontació viscuda en l'últim any entre la majoria de la societat israeliana i la comunitat ultraortodoxa (els haredíes), sobretot per la seva negativa a acceptar el servei militar obligatori. En aquesta línia, el 80% dels enquestats es mostra a favor que els ultraortodoxos s'incorporin a l'Exèrcit, mentre que el 93% dels haredíes rebutja de pla aquesta possibilitat, que consideren inacceptable.
Comissió sobre el 7-O i reclutament dels ultraortodoxos
Un sondeig preelectoral de l'Institut per la Democràcia a Israel (IDI) indica que el 72% dels jueus israelians creu que la prioritat del proper Govern ha de ser aprovar una llei que obligui els haredíes a realitzar el servei militar. A més, el 71% defensa la creació d'una comissió d'investigació sobre l'atemptat del 7-O, suport que descendeix al 52% entre els àrabe-israelians.
L'oposició coincideix que aquestes dues mesures són essencials i les ha incorporat als seus programes. "Aquestes són unes eleccions sobre la identitat del país, els valors de la nació i qui serem", resumeix Lianne Pollack-David, integrant del partit Yashar, encapçalat per Gadi Einsenkot, qui podria convertir-se en el proper primer ministre.
En un encontre amb periodistes organitzat per Font Latina, defensa que "Israel és un Estat jueu democràtic i també liberal" i recalca que aquest és el model que l'oposició pretén restaurar, una idea que comparteix l'exministre Eitan Ginzberg, candidat del partit Junts, liderat per Naftali Bennett i Yair Lapid. "El que està en joc és què Israel volem tenir", afegeix.
"Aquest és un moment crucial, no podem seguir actuant com fins ara. Això és una amenaça existencial, molt més que qualsevol amenaça externa", alerta Pollack-David. Per això, a més de reclamar una comissió d'investigació sobre el 7-O per "depurar responsabilitats", extreure lliçons i evitar que es repeteixi, l'oposició proposa imposar el servei militar a tots els sectors de la societat i unificar el sistema educatiu. Actualment, els ultraortodoxos disposen d'una xarxa pròpia finançada amb fons públics.
Desajustament entre el caràcter jueu i el component democràtic
També aquí es percep una àmplia preocupació social. Un altre estudi recent de l'IDI mostra que només el 24% dels jueus israelians creu que existeix un equilibri adequat entre els elements jueu i democràtic de l'Estat, mentre que el 41% opina que el component jueu té un pes excessiu i el 23% considera que el predominant és el democràtic.
Entre els jueus, aquesta percepció és majoritària a l'esquerra (76%) i al centre (66%), mentre que la dreta apareix més fragmentada: el 31% sosté que el component democràtic és massa fort, el 25,5% creu que ho és el jueu i el 30% considera que ambdós aspectes estan equilibrats.
Des de l'òptica religiosa, el 69% dels ultraortodoxos pensa que la dimensió democràtica està sobrerrepresentada, mentre que entre els laics el 71% denuncia que el component jueu resulta excessiu. Entre els àrabe-israelians, el 65% considera que el caràcter jueu de l'Estat té massa pes.
Tal com destaca Beth Oppenheim, especialista en Orient Pròxim del 'think-tank' Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), des de la fundació del país han coexistit corrents enfrontades sobre la identitat de l'Estat. En els seus orígens va predominar la visió dels fundadors sionistes laboristes: "un Estat jueu amb institucions laiques i aspiracions liberal-democràtiques".
De la marginalitat ideològica a la corrent dominant
En un article sobre "Les idees d'Israel" publicat per ECFR, Oppenheim sosté que aquest model sempre ha arrossegat contradiccions, ja que, alhora que proclamava valors liberal-democràtics, excloïa els palestins i, des de 1967, mantenia l'ocupació de Gaza i Cisjordània. No obstant això, en els darrers anys "les idees il·liberals que abans estaven confinades als marges polítics i religiosos d'Israel s'han convertit en la corrent principal".
Actualment, explica, "un lideratge radical religiós nacionalista està impulsant un major paper de la legislació jueva en l'Estat, així com una sobirania jueva sobre el 'Gran Israel'", que abastaria Palestina i territoris més enllà. Aquestes tesis han calat en la dreta tradicional, que "ha anat abraçant un concepte etnonacionalista i majoritari de democràcia, en què la majoria electoral hauria d'enfrontar-se a menys limitacions institucionals".
En aquest escenari, afegeix, el suport a la creació d'un Estat palestí gairebé ha desaparegut de l'espectre polític jueu i "el control permanent israelià sobre els palestins s'ha normalitzat".
"Després del 7-O els israelians entenen que l'Estat palestí no és possible en aquestes condicions", afirma Ginzburg, una visió que comparteixen bona part dels partits opositors i també el bloc de Netanyahu. Encara que critica la situació a Cisjordània, sosté que la seva formació només rebutja aquells que intenten assentar-se en territori palestí sense autorització del Govern o de l'Exèrcit.
La principal excepció és la llista Els Demòcrates, que agrupa el Laborisme i el Meretz (esquerra). "Som el únic partit que encara parla de la pau", recalca Tomer Avital, candidat d'aquesta formació a la Knesset. "Israel abans era un far en la regió i ara som el país més odiat del món", lamenta en un encontre amb periodistes organitzat per Font Latina. "Ens mereixem la imatge pel que passa a Cisjordània", afegeix, convençut que després de les eleccions un nou Govern "liberal" podrà mostrar a l'exterior la veritable cara del país, diferent de l'actual.
En la Llista Àrab Conjunta, un dels dos partits àrabo-israelians que concorren a aquestes eleccions, van encara més lluny. "Som els únics que parlem de pau i del fi de l'ocupació", reivindica el seu director de campanya, Mauricio Lapchik, per a qui "la solució més justa" passa perquè els palestins puguin exercir el seu "dret a l'autodeterminació" i constituir el seu propi Estat, tal com van fer en el seu dia els israelians.