La Cort Internacional de Justícia (CIJ) anunciarà el proper 19 de novembre si les autoritats de Birmània són responsables de genocidi contra la comunitat Rohingya, en el procediment obert el 2019 arran de la denúncia presentada per Gàmbia el novembre d’aquell any. Llavors, el país africà va acusar l’Exèrcit birmà i altres forces de seguretat d’executar «operacions de neteja generalitzades i sistemàtiques» contra aquesta minoria majoritàriament musulmana des de 2016.
El principal òrgan judicial de les Nacions Unides ha confirmat aquest dimarts la data en què farà pública la seva decisió en el cas relatiu a l’«aplicació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi» de 1948, impulsat pel Govern de Gàmbia i en el qual han participat fins a onze Estats.
El tribunal ha rememorat que ja al gener de 2020 va ordenar a Birmània adoptar «totes les mesures» necessàries per impedir la comissió d’un genocidi contra la població rohingya, després que Gàmbia sol·licités mesures cautelars mentre es resolia el fons de l’afer.
L’antiga líder «de facto» i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi --durant anys vista com un emblema de la lluita prodemocràtica i de la defensa dels Drets Humans-- va ser objecte de fortes crítiques per la brutal campanya de repressió amb la qual l’Exèrcit birmà va respondre, l’agost de 2017, a una sèrie d’atacs de milicians rohingyes a l’estat de Rajine.
Com a conseqüència d’aquella ofensiva, més de 700.000 rohingyes, minoria musulmana a la qual Birmània nega la ciutadania, van fugir cap al veí Bangladesh a la recerca de refugi. Una comissió d’investigació de les Nacions Unides va concloure un any més tard que les forces armades birmanes van actuar amb una «intenció genocida en la seva resposta contra l’Exèrcit de Salvació de l’Arakán Rohingya (ARSA).
Suu Kyi va admetre els abusos comesos per les forces birmanes, tot i que va qualificar de «enganyosa» l’acusació de genocidi formulada per Gàmbia. L’Article 94 de la Carta de les Nacions Unides estableix que tots els Estats membre estan obligats a complir les resolucions de la CIJ.