Martine Moise, vídua de l’expresident haità Jovenel Moise, assassinat el juliol de 2021, ha formalitzat la seva inscripció per concórrer a les primeres eleccions presidencials que Haití celebrarà en més de deu anys, segons consta a la plataforma de registre del Consell Electoral Provisional.
De moment, Moise no ha fet declaracions públiques sobre la seva aspiració a la Presidència en els comicis previstos per al juliol de 2027. El seu nom figura entre les 33 candidatures registrades, una llista en què també apareixen els expresidents Michel Martelly i Jocelerme Privert, a més de l’ex primer ministre Claude Joseph.
La vídua del mandatari va resultar ferida durant el magnicidi del seu esposo —que va dirigir el país entre 2017 i 2021—, executat per mercenaris de nacionalitat colombiana que es van fer passar per agents de l’Administració de Control de Drogues (DEA, per les sigles en anglès) per irrumpir a la seva residència.
L’assassinat de Moise va agreujar encara més la ja delicada situació política i de seguretat del país, governat des de llavors per successius executius de transició que no han aconseguit frenar l’avanç de poderoses bandes armades i bandes de delinqüència, algunes de les quals han arribat a controlar àmplies zones de la capital, Port-au-Prince.
En aquest escenari, la Força de Supressió de Bandes (GSF, per les sigles en anglès) ha informat en les darreres hores de la mort de cinc suposats integrants de bandes en una operació desenvolupada a Carnifice, al departament d’Artibonito (oest), on «les bandes havien convertit en bastions una església i una escola».
«Les tropes de la GSF van desallotjar i assegurar aquests llocs i els seus voltants, restaurant l’accés al llarg d’un corredor fonamental», ha assenyalat el cos en un comunicat difós a través de les xarxes socials, abans de detallar que a la zona també s’han retirat barricades i s’han decomissat diverses armes.
Alhora, ha recalcant que les seves unitats continuen treballant per «restaurar la llibertat de circulació, reobrir l’accés a les institucions públiques i restablir la presència de l’Estat en comunitats que han patit anys sota el control de les bandes», sense que, de moment, s’hagin fet públiques les identitats dels morts ni el grup armat al qual pertanyerien.