El president francès, Emmanuel Macron, ha admès un "fall d'anticipació" dels serveis d'Intel·ligència davant l'onada de disturbis i saquejos registrada el 17 d'octubre, una explosió de violència que ha atribuït a l'acció organitzada de grups d'extrema esquerra i a delinqüents coordinats. Al mateix temps, ha descartat de manera rotunda que l'Executiu contempli bloquejar les xarxes socials, i ha reiterat que la prioritat serà obligar les plataformes a suprimir els continguts il·lícits que incitin a la violència.
En una entrevista al canal del 'youtuber' Hugo Décrypte, el cap de l'Estat ha analitzat la crisi social i estudiantil que manté el país en tensió a pocs mesos de les presidencials. Sobre el 17 d'octubre, Macron ha reconegut que la mobilització en defensa del poder adquisitiu va ser "subestimada" (es calculaven 250.000 assistents i finalment hi van acudir prop de mig milió) i que el desplegament policial va quedar desbordat per una estratègia nova dels 'Black Blocs' i grups 'antifa', que van atacar infraestructures abans que comencessin les marxes.
Segons ha detallat, a la violència d'aquests grupúsculs radicals s'hi va sumar la participació de milers de joves delinqüents que es van servir d'aplicacions mòbils per coordinar el saqueig de comerços als centres de grans urbs com París, Lió o Marsella.
Davant els rumors sobre un possible apagada digital sol·licitada pel Govern a les operadores, Macron ha estat taxatiu: "No es tracta de prohibir les xarxes socials". Ha precisat que l'actuació de l'Executiu es limita a exigir a les grans plataformes el respecte de la normativa europea (DSA) per retirar missatges d'odi o crides al pillatge, recolzant-se en el rastreig que fa la plataforma policial Pharos.
El president també ha donat suport a la decisió de diversos prefectes de vetar determinades convocatòries de protesta sense suport sindical l'objectiu de les quals era únicament "crear el desordre", insistint que el dret a manifestar-se s'ha preservat mitjançant itineraris alternatius pensats per protegir els comerciants.
"Un fracàs col·lectiu" davant els joves ferits
Interrogat pel nombre elevat de joves ferits durant les càrregues policials en els bloquejos d'instituts, Macron ha expressat la seva "compassió" envers les víctimes i ha descrit la situació com un "fracàs col·lectiu".
Ha subratllat, no obstant això, que centenars d’agents i membres del personal educatiu també han resultat lesionats, recalcant que "cap reivindicació justifica la violència".
Per respondre al malestar de l’alumnat, el dirigent francès ha posat en primer pla la pròxima substitució de la qüestionada plataforma d’accés universitari Parcoursup de cara a 2028. Macron ha defensat l’ús d’eines com la Intel·ligència Artificial per aportar més "transparència i claredat" als criteris de selecció, encara que ha rebutjat la idea d’un "dret universal a la universitat" i ha apostat per reforçar el prestigi dels cicles tècnics (BTS) i de la formació professional.
Rebuig a una rebaixa general dels impostos a l’energia
En l’àmbit econòmic, que alimenta gran part del malestar social, el president ha vinculat la pèrdua de poder adquisitiu a una "inflació importada" relacionada amb l’actual crisi geopolítica i amb l’encariment del combustible.
Per alleujar aquesta pressió, Macron ha descartat una baixada generalitzada dels impostos sobre els carburants, al·legant que afavoriria sobretot les rendes més altes i restaria recursos essencials al pressupost de les regions, responsables, per exemple, de la renovació dels instituts.
Com a alternativa, ha defensat la via de l’acord amb el sector, ressaltant el pacte assolit amb la petroliera Total i altres distribuïdors per aplicar descomptes directes als sortidors a partir de l’1 de novembre, evitant així imposar un límit administratiu.
Alerta per la "desinhibició" del racisme després de l’atemptat de Trappes
En la recta final de l’entrevista, Macron s’ha referit a l’atemptat terrorista de caràcter racista perpetrat la setmana passada a Trappes, que va deixar un mort i diversos ferits greus. Ha advertit de l’existència d’un "racisme ambiental" i d’una evident "desinhibició" en els discursos d’odi, assenyalant com a responsables l’Agrupació Nacional —formació encapçalada per Jordan Bardella i Marine Le Pen— i altres moviments d’extrema dreta.
Davant les crítiques d’investigadors que retreuen al seu Govern contribuir a banalitzar conceptes procedents de l’extrema dreta, Macron ha sortit en defensa dels seus ministres i ha reclamat centrar la confrontació política a rebatre les idees "democràticament", rebutjant l’ús indiscriminat d’etiquetes com "feixistes" per a dirigents del bloc republicà.
Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’aquests missatges, ha recordat que la vigilància del pluralisme i del respecte a la llei correspon a l’autoritat audiovisual independent (ARCOM) i no a l’Executiu.