Milícies aliades de l'Executiu d'Etiòpia han aconseguit entrar a Mekelle, capital de la regió de Tigray, després de la retirada de les forces rebels que controlaven la ciutat en el marc de l'enfrontament entre la coalició oposadora, diversos grups armats i el Govern del primer ministre Abiy Ahmed.
"Uns quants membres de les Forces de Pau de Tigray (TPF) estan a la seu de Ràdio Mekelle i altres punts de la ciutat després de la covarda retirada del TPLF de Mekelle", ha informat el TPF, un grup escindit del Front Popular per a la Lliberació de Tigray (TPLF) que ara dona suport al Govern central etíop.
El TPF ha ressaltat en un missatge publicat a les xarxes socials que "aquesta ciutat està plena de gent estupenda i té molt potencial". "Ens recorden per què posem en perill les nostres vides en pro d'un canvi real. Quina benedicció!", han plantejat.
Malgrat aquests anuncis, les autoritats federals d'Etiòpia no han confirmat oficialment que Mekelle hagi passat de nou a mans progubernamentals. La urbs estava en poder dels insurgents des de maig, sota el control d'una aliança integrada pel TPLF i altres sis organitzacions, agrupades sota la denominació Coalició per la Supervivència de les Forces Populars Etíops (CSFPE).
Aquesta mateixa matinada, el TPLF comunicava la seva retirada de Mekelle, mentre que les TFP asseguraven haver pres l'aeroport de la capital regional. "El Govern de Tigray va decidir retirar-se temporalment de Mekelle per permetre que el nostre Exèrcit destrueixi l'enemic davant dels possibles atacs que aquest règim genocida pugui llançar contra el nostre poble i la nostra ciutat", ha explicat el TPLF en un missatge publicat a les seves xarxes socials.
Les tensions acumulades durant mesos entre el Govern etíop i les autoritats de Tigray, unides a disputes internes dins de la pròpia direcció regional, van desembocar a mitjans del mes passat en una nova escalada bèl·lica i en el col·lapse dels Acords de Pretoria (Sud-àfrica), signats el 2022 per tancar el devastador conflicte anterior, que va causar entre 100.000 i 600.000 morts en només dos anys, segons càlculs del Govern etíop i de la Unió Africana.
El Executiu d'Adís Abeba ha acusat països com Eritrea, Sudan i Egipte de recolzar les anomenades Forces de la Coalició per a la Supervivència dels Pobles d'Etiòpia, una aliança armada articulada al voltant del TPLF i de les autoritats tradicionals de Tigray, actors centrals en la guerra de 2020 i que, després de Pretoria, havien passat a un segon pla fins al seu recent retorn al front del conflicte.
Al juliol, el Govern etíop va declarar sense efecte l'acord de pau segellat el 2022 a Pretoria amb el TPLF, la qual cosa va suposar la reanudació d'una guerra que, entre 2020 i 2022, va deixar entre 100.000 i 600.000 morts, segons les diferents fonts.
Després de la signatura de Pretoria, Tigray va quedar sota una administració provisional acceptada pel Executiu federal, situació que es va mantenir fins al retorn del TPLF al poder regional a començaments de maig. Des de llavors, la formació ha acusat reiteradament el Govern etíop d'incomplir el pactat a Pretoria i de mantenir la regió en una situació de marginació total.
El Govern federal, en canvi, s'ha negat a reconèixer l'administració reinstaurada pel TPLF i sosté que l'única autoritat legítima a Tigray és l'Administració Regional Provisional de Tigray, creada en virtut de l'Acord de Pretoria i posteriorment desplaçada pel retorn dels antics dirigents.