Enquesta eleccions generals: el PSOE es queda sense "efecte Maricarmen" però escurça distàncies amb el PP i només avança el Front Ampli, segons SocioMétrica

No hi ha aigua per a un avançament. Almenys, segons el sondeig exprés que publica ElEspañol realitzat per SocioMétrica. La mateixa situa al PP en el 33,4% i 143 escons, al PSOE en el 26,5% i 106 i a Vox en el 18,1% i 62. Davant de l'anterior enquesta de la mateixa firma, publicada fa només una setmana, el PP perd dos diputats, el PSOE un i Vox roman estable, mentre l'espai de Sumar, ara mesurat com a Front Ampli, passa de cinc a sis. Respecte al 23J, PP i Vox guanyarien conjuntament 35 escons i el PSOE perdria 15.

8 minuts

fotonoticia 20261002101352 1920

fotonoticia 20261002101352 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

8 minuts

Més llegides

La possibilitat d'unes eleccions generals anticipades troba el PP clarament per davant del PSOE i la suma d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal instal·lada molt per sobre de la majoria absoluta, però la última enquesta de SocioMétrica per El Español introdueix un matís important respecte a la fotografia de fa només una setmana: l'avantatge del bloc PP-Vox continua sent enorme, tot i que es redueix lleugerament en escons.

El nou sondeig atribueix al PP el 33,4% dels vots i 143 diputats. El PSOE obtindria el 26,5% i 106 representants, mentre Vox assoliria el 18,1% i 62. El nou Front Ampli que es prepara en l'espai de Sumar es situaria en el 5,3% i sis diputats, i Podemos conservaria dos representants.

PP i Vox sumarien conjuntament 205 escons. Amb el diputat d'UPN, la xifra ascendiria a 206, trenta per sobre dels 176 que marquen la majoria absoluta del Congrés.

La comparació amb l'anterior SocioMétrica és especialment útil perquè va ser publicat el 27 de setembre, només una setmana abans. Aquella medició situava el PP en el 33,9% i 145 escons, al PSOE en el 25,7% i 107, a Vox en el 18% i 62, a Sumar en el 5,7% i cinc i a Podemos en el 3,3% i dos.

El PP perd dos escons, el PSOE un i Vox es manté

La comparació entre les dues últimes medicions de SocioMétrica deixa una fotografia força més estable del que podria suggerir el clima polític dels darrers dies.

El PP baixa del 33,9% al 33,4%, mig punt menys, i passa de 145 a 143 diputats. Perd dos representants.

El PSOE fa exactament el moviment contrari en percentatge, però no en escons. Els socialistes pugen del 25,7% al 26,5%, vuit dècimes, tot i que la seva projecció parlamentària baixa lleugerament de 107 a 106 diputats.

Vox pràcticament no es mou. Passa del 18% al 18,1% i manté els seus 62 escons.

L'espai de Sumar sí canvia de configuració. L'anterior sondeig li donava el 5,7% i cinc diputats. La nova estimació mesura ja un hipotètic Front Ampli, que obtindria el 5,3% i sis representants. La comparació s'ha de fer amb prudència perquè no es tracta exactament de la mateixa oferta electoral.

Podemos manté dos diputats.

La conclusió, per tant, és que en una setmana no es produeix cap volco. El PSOE millora en percentatge, però no converteix aquesta recuperació en més escons; el PP retrocedeix lleugerament i Vox roman clavat en 62.

PP i Vox baixen de 207 a 205 escons respecte a l'anterior sondeig

L'efecte també s'aprecia en la suma de la dreta.

En el SocioMétrica del 27 de setembre, PP i Vox reunien 207 diputats: 145 del PP i 62 de Vox.

Ara sumarien 205: 143 i 62.

Perven, per tant, dos escons conjunts respecte a fa una setmana.

Això no comprometeix en absolut la majoria absoluta, perquè encara disposarien de 29 diputats més dels necessaris. Si s'incorpora UPN, assolirien 206.

La fotografia és rellevant davant un possible avançament: la majoria PP-Vox continua sent molt àmplia, però el nou sondeig no la eixampla, sinó que la redueix lleugerament respecte a l'anterior SocioMétrica.

El PSOE recupera vuit dècimes, però perd un diputat

Un dels dades més curiosos de l'enquesta torna a mostrar que percentatge de vot i nombre d'escons no evolucionen necessàriament en paral·lel.

El PSOE guanya vuit dècimes en poc més d'una setmana: passa del 25,7% al 26,5%. No obstant això, baixa de 107 a 106 representants.

L'explicació està en la distribució provincial del vot. En unes eleccions generals espanyoles no n'hi ha prou amb sumar percentatge nacional; el decisiu és com es reparteix aquest vot entre les 52 circumscripcions i qui aconsegueix l'últim diputat en cadascuna.

Això significa que Sánchez millora respecte a l'últim sondeig en suport estimat, però no en representació parlamentària.

La distància entre PP i PSOE es redueix de 8,2 a 6,9 punts

També s'estrecha l'avantatge entre els dos grans partits.

Fa una setmana, SocioMétrica situava el PP en el 33,9% i el PSOE en el 25,7%. La distància era de 8,2 punts. Ara Feijóo obté el 33,4% i Sánchez el 26,5%.

La diferència baixa a 6,9 punts. En només una setmana es redueix, per tant, 1,3 punts. El moviment procedeix dels dos costats: el PP cedeix mig punt i el PSOE recupera vuit dècimes.

Aun així, la distància parlamentària continua sent àmplia: 143 escons davant de 106, una diferència de 37 diputats.

Vox es manté en 62 escons i segueix gairebé duplicant el 23J

Vox és la formació més estable respecte al sondeig anterior.

Passa del 18% al 18,1%, només una dècima més, i conserva exactament 62 diputats.

La comparació realment rellevant per a Abascal està en el 23J. Vox va obtenir llavors 33 diputats i aproximadament el 12,4% dels vots. Els resultats oficials van ser publicats per la Junta Electoral Central.

La nova estimació el col·loca en 62. En vot, passa del 12,4% al 18,1%, una guanyada propera a 5,7 punts.

Vox pràcticament duplicaria així la seva representació actual.

Front al 23J, el PP guanya sis escons

El PP va obtenir 137 diputats a les últimes eleccions generals. SocioMétrica li atribueix ara 143. La millora seria de sis escons.

En percentatge, el canvi és molt menor. El PP va obtenir aproximadament el 33,1% el 2023 i ara assoliria el 33,4%, només tres dècimes més. De nou, el gruix del creixement parlamentari del bloc de la dreta no procedeix del PP, prové de Vox. PP i Vox passen de 170 a 205 diputats

Aquesta és probablement la comparació més potent amb les eleccions generals del 2023.

PP i Vox van obtenir conjuntament 170 diputats el 23J: 137 i 33. Ara aconseguirien 205.

Són 35 escons més. El PP aporta sis d'aquesta guany.

La majoria alternativa seria, per tant, molt més gran que el 2023, però també estaria força més equilibrada entre els dos partits.

Vox passaria d'aportar menys d'un de cada cinc diputats d'aquella suma a aproximadament tres de cada deu.

El PSOE perd 15 diputats des de les últimes generals

L'evolució socialista és la inversa.

El PSOE va obtenir 121 diputats el 23J, sumant les seves candidatures territorials corresponents. SocioMétrica el col·loca ara en 106. Són 15 diputats menys.

En percentatge de vot, la caiguda és més gran: passa del 31,7% al 26,5%, una mica més de cinc punts.

La recuperació de vuit dècimes registrada respecte a l'anterior SocioMétrica no compensa, per tant, el deteriorament acumulat durant la legislatura.

Sánchez estaria millor que fa una setmana en percentatge, però encara lluny del resultat amb què va aconseguir mantenir-se a La Moncloa el 2023.

La esquerra a l'esquerra del PSOE perd gran part de la seva representació

La comparació del nou Front Ampli amb el 2023 requereix especial cura perquè l'oferta electoral ha canviat.

El 23J, Sumar va concórrer com una candidatura conjunta que incloïa a Podemos i va obtenir 31 diputats.

SocioMétrica projecta ara sis diputats per al Front Ampli i dos per a Podemos. En conjunt serien vuit.

Front als 31 del 2023, l'espai perdria 23 representants.

No es tracta d'una comparació perfecta entre sigles, però sí permet mesurar la representació total de l'espai polític situat a l'esquerra del PSOE.

PSOE, Front Ampli i Podemos sumarien 114 diputats

Si es sumen les tres principals forces estatals d'esquerra que apareixen en el nou sondeig, el resultat seria:

PSOE: 106.

Front Ampli: 6.

Podemos: 2.

Total: 114 diputats.

El 2023, PSOE i Sumar, amb Podemos integrat, van assolir conjuntament 152 representants: 121 i 31. La diferència seria de 38 escons.

La majoria d'investidura tampoc es reconstruiria

Segons l'estimació territorial publicada juntament amb el sondeig, fins i tot incorporant ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i la resta de forces que van facilitar la investidura de Sánchez el 2023, el bloc quedaria molt lluny dels 176 diputats.

L'estimació publicada situa aquesta suma al voltant de 143 escons.

El PSOE conserva només el 64,2% dels seus votants del 23J

La matriu de transferències torna a mostrar un dels principals problemes del PSOE.

Només el 64,2% dels qui van votar a Sánchez el 2023 afirma que repetiria ara. SocioMétrica estima que uns 369.000 antics votants socialistes escollirien al PP. Altres 274.000 es desplaçarien cap a Vox. I aproximadament 690.000 romanen indecisos.

Aquest últim grup és probablement el principal marge de recuperació socialista davant d'una eventual campanya: no són electors que hagin passat necessàriament a un altre partit, sinó antics votants que encara no han decidit què fer.

PP i Vox conserven més de vuit de cada deu votants

La fidelitat és força més elevada a la dreta. El PP conserva el 84% dels qui el van votar el 2023. Vox, el 83,5%.

A més, ambdós partits aconsegueixen mobilitzar una part rellevant dels qui es van abstenir en les últimes generals.

Segons SocioMétrica, el 12,2% dels abstencionistes del 2023 votaria ara al PP. El 10,8% escolliria Vox. El PSOE captaria el 9,2%.

Aquest diferencial de mobilització ajuda a entendre per què PP i Vox poden ampliar de manera tan notable la seva representació respecte al 23J sense que el PP hagi experimentat un gran creixement percentual.

Madrid reflecteix el nou equilibri entre els tres grans partits

La projecció territorial deixa també alguns dades significatives.

En la Comunitat de Madrid, el PP conservaria 17 diputats.

El PSOE baixaria a nou.

Vox assoliria vuit, tres més que en les generals del 2023.

El nou Front Ampli obtindria tres i Podemos un.

El resultat deixaria a Vox a un sol diputat del PSOE en una de les majors circumscripcions del país.

Catalunya continua sent el principal contrapeso socialista

En Catalunya, el PSC continuaria sent primera força amb 18 diputats, un menys que el 2023.

ERC pujaria fins a vuit.

El PP també assoliria vuit, dos més que en les últimes generals.

Vox aconseguiria sis, quatre més.

Junts baixaria a cinc.

Podemos obtindria un.

Catalunya seguiria sent així un dels territoris on el PSOE conserva més avantatge davant la dreta, encara que el PP i especialment Vox millorarien substancialment respecte al 23J.

El PSOE retrocediria en bona part del mapa

La projecció de SocioMétrica atribueix pèrdues socialistes respecte al 23J en nombroses comunitats.

  • La major seria Castella i Lleó, on perdria tres diputats.
  • En Andalusia cediria dos.
  • I perdria un a les Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Catalunya, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid, Múrcia i País Basc.

La pèrdua no es concentra, per tant, en un únic territori.

Vox concentra les seves majors guanys a Andalusia i Catalunya

Vox presenta el moviment contrari a Espanya

El seu major avanç es produiria a Andalusia, on guanyaria sis diputats respecte al 2023.

En Catalunya sumaria quatre.

En Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Madrid guanyaria altres tres en cada territori.

Aquest repartiment territorial explica per què un augment nacional d'al voltant de sis punts pot traduir-se en 29 diputats addicionals.

Publicat per ElEspañol el 4/10/2026

Enquesta SocioMétrica: resultat actual, anterior sondeig i comparació amb el 23J

El sondeig exprés de SocioMétrica manté una àmplia majoria de PP i Vox, encara que ambdós passen de 207 a 205 escons respecte a l'enquesta publicada una setmana abans. Front al 23J, la suma de PP i Vox guanya 35 diputats, mentre que el PSOE perdria 15.

Partit 4 d'octubre 27 de setembre Canvi 23J Canvi vs. 23J
PP 33,4% · 143 33,9% · 145 -0,5 punts · -2 escons 33,1% · 137 +0,3 punts · +6 escons
PSOE 26,5% · 106 25,7% · 107 +0,8 punts · -1 esco 31,7% · 121 -5,2 punts · -15 escons
Vox 18,1% · 62 18,0% · 62 +0,1 punts · sense canvis 12,4% · 33 +5,7 punts · +29 escons
Frente Amplio / Sumar 5,3% · 6 5,7% · 5 -0,4 punts · +1 esco 12,3% · 31* No comparable directament*
Podem 2 escons 3,3% · 2 Sense canvis en escons Integrat en Sumar No comparable directament*

* Podem va concórrer integrat en Sumar a les eleccions generals de 2023. Per a una comparació homogènia de l'espai, Sumar va obtenir llavors 31 diputats; Frente Amplio i Podem sumarien ara vuit, 23 menys.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació d'una possible convocatòria d'eleccions generals anticipades a Espanya?

Actualment, la tramitació d'un eventual avançament de les eleccions generals a Espanya es troba en una fase política, no jurídica: hi ha un debat molt intens i càlculs de calendari sobre un possible avançament, però no consta cap decret formal de dissolució de les Corts ni de convocatòria publicat al BOE. Tot es mou encara en el terreny de les decisions que el president del Govern ha d'acabar d'adoptar.

Segons la informació més recent, després de la derrota dels dos decrets d'habitatge al Congrés, a la Moncloa s'ha obert una fase de “reflexió” sobre si continuar intentant recompondre una majoria o activar la dissolució anticipada. Diversos mitjans recullen que l'equip de Pedro Sánchez treballa ja amb escenaris d'avançament, però insisteixen que la decisió “correspon exclusivament al president” i que, a dia d'avui, no s'ha pres ni formalitzat.

Hi ha algun procediment formal iniciat?
  • Perquè existeixi “tramitació” en sentit estricte, és necessari que el president del Govern proposi formalment la dissolució de les Corts, després de deliberació del Consell de Ministres, i s'aprovi un decret de convocatòria.
  • Aquest decret ha de publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat; només aleshores s'entén iniciada la compta enrere electoral (la Llei Orgànica del Règim Electoral General fixa que les eleccions se celebren 54 dies després de la convocatòria).
  • Les informacions recents assenyalen que aquest pas encara no s'ha produït. El que sí que hi ha és una intensa discussió interna al Govern i al PSOE sobre si convé esgotar la legislatura o avançar.

En paral·lel, alguns moviments administratius (com licitacions d'Interior per a serveis d'escrutini) han alimentat les especulacions, però el propi Govern ha subratllat que no equivalen a una decisió de dissoldre les Corts.

Dates que es barregen públicament

A curt termini, després de la crisi dels decrets d'habitatge, diversos anàlisis han posat el focus en una possible cita el diumenge 29 de novembre de 2026:

  • Articles de Demòcrata i altres mitjans expliquen que, si Sánchez decidís dissoldre immediatament, el 29 de novembre és una de les primeres dates viables que encaixen amb el còmput de 54 dies des de la publicació del decret.
  • Aquest escenari exigeix que el decret es publiqui al voltant del 6 d'octubre, cosa que estreta molt el marge temporal per prendre la decisió.

A mitjà termini, el propi Govern i el PSOE han vingut parlant d'eleccions el 2027, amb diverses peces que analitzen escenaris de:

  • Un “avanç tècnic” a febrer o març de 2027, molt lligat a la capacitat (o no) d'aprovar Pressupostos per a aquest any.
  • Esgotar pràcticament la legislatura, amb eleccions al tram final de 2027, opció que el president ha defensat reiteradament com el seu horitzó preferent.

En qualsevol cas, Sánchez ha descartat de forma explícita un “superdiumenge” que faci coincidir les generals amb les municipals i autonòmiques previstes per a maig de 2027, cosa que condiciona les finestres possibles.

Què diuen el Govern i els principals partits
  • Govern / PSOE: fins fa pocs mesos la Moncloa repetia que no contemplava gens un avançament i que la mirada estava posada en 2027. La derrota en habitatge i la inestabilitat pressupostària han obert un debat intern: avui l'avançament es considera una opció real, però oficialment es manté que la decisió no està presa.
  • Sumar: existeix divisió entre qui prefereixen resistir i esgotar la legislatura i qui veuen en un avançament una oportunitat per reordenar l'espai. Dirigents de l'espai han admès que un avançament està “sobre la taula”, sense donar-ho per fet.
  • PP: Alberto Núñez Feijóo i la seva direcció porten mesos reclamant eleccions “ja”, presentant l'avançament com la sortida al que consideren una situació de “bloqueig” i “declivi polític”. El PP ha impulsat iniciatives parlamentàries per exigir una qüestió de confiança o la dimissió de Sánchez, acompanyades de crides a les urnes.
  • Vox i altres partits: Vox, UPN i altres grups de la dreta han coincidit a demanar una convocatòria immediata. Sectors del PNV i altres actors, així com figures com Felipe González, també han assenyalat públicament l'avançament com a sortida política desitjable.
  • Junts: ha utilitzat iniciatives al Congrés per pressionar per un avançament, encara que la Mesa ha recordat que cap votació pot obligar jurídicament el president a dissoldre.

En resum, l'avançament electoral està avui en una fase de màxima pressió política i càlcul d'escenaris, amb dates com el 29 de novembre de 2026 o febrer–març de 2027 sobre el paper, però sense que s'hagi activat encara el procediment formal de dissolució i convocatòria que convertiria aquest debat en una realitat jurídica.

Em pots explicar amb més detall quins passos jurídics concrets hauria de seguir Sánchez per convocar eleccions anticipades i quins límits li imposa la Constitució? Quins efectes polítics i parlamentaris ha tingut exactament la derrota dels decrets d'habitatge que estan empenyent aquest debat sobre l'avançament electoral? Com estan llegint les enquestes un possible avançament: quin resultat pronostiquen per a PSOE, PP, Vox i Sumar si es votés al novembre de 2026?

Quines són les competències i funcions del president del Govern espanyol segons la Constitució?

El president del Govern és, segons la Constitució Espanyola, la peça central del Poder Executiu i el principal responsable de la direcció política del país. El seu estatut i funcions s'articulen en diversos preceptes, principalment els articles 97, 98, 99, 100, 101, 108, 112, 113, 115, 92 i 116 CE.

1. Direcció del Govern i de la política general (art. 97 CE)

L'article 97 estableix el nucli de les seves competències: el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest Govern, el president és qui dirigeix la seva acció global i coordina la dels altres membres.

En la pràctica, això es tradueix en què el president:

  • Fixar les grans línies de la política interior (econòmica, social, territorial, de seguretat, etc.) i exterior (relacions internacionals, UE, defensa i diplomàcia).
  • Decidir les prioritats del programa governamental i marcar l'estratègia política general.
  • Coordinar i, en última instància, arbitrar les discrepàncies entre ministeris i entre vicepresidències.
  • Representar políticament el Govern davant les altres institucions de l'Estat i cap a l'exterior.

2. Organització del Govern i de l'Administració (arts. 98, 100 CE)

L'article 98 regula la composició del Govern i atribueix al president un paper decisiu en la seva configuració:

  • Proposa al Rei el nomenament i el cessament dels vicepresidents i dels ministres.
  • Pot reestructurar el Govern (nombre de ministeris, la seva denominació i competències) dins del marc legal.

L'article 100 disposa que “els altres membres del Govern seran nomenats i separats pel Rei, a proposta del seu president”. En conseqüència, la capacitat real de decidir qui integra el Govern i quina cartera ocupa és del president, que respon políticament d'aquest equip davant el Congrés.

3. Relacions amb el Rei (arts. 99, 115, 62, 92 CE)

El president és el principal interlocutor del Rei en matèria governamental:

  • Nomenament del president (art. 99): és investit pel Congrés a proposta del Rei, però aquesta proposta es formula després de consulta amb els grups parlamentaris i atenent a la lògica de majories a la Cambra. Sense la confiança del Congrés no pot existir president.
  • Dissolució de les Corts (art. 115): el Rei pot dissoldre el Congrés, el Senat o les Corts Generals únicament a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres. El president decideix si es proposa o no aquesta dissolució i, per tant, la convocatòria anticipada d'eleccions.
  • Referèndum consultiu (art. 92): el Rei convoca referèndum a proposta del president del Govern, aprovada pel Congrés. El president és qui impulsa i assumeix la responsabilitat política de sotmetre una qüestió política d'especial transcendència a consulta popular.
  • Altres nomenaments: en nombrosos nomenaments d'altes autoritats de l'Estat en què intervé el Rei, la proposta procedeix del Govern, i en particular del president (per exemple, alts comandaments militars o determinats òrgans constitucionals quan la llei així ho estableix).

4. Relacions amb les Corts i responsabilitat política (arts. 108, 112, 113, 101 CE)

La Constitució configura una relació de responsabilitat política directa entre el Govern —i de manera central el seu president— i el Congrés:

  • Responsabilitat solidària (art. 108): el Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant el Congrés dels Diputats. El principal responsable i primer interlocutor és el president.
  • Qüestió de confiança (art. 112): el president pot plantejar davant el Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. Si no obté la majoria simple, ha de presentar la dimissió, cosa que obre un nou procés d'investidura.
  • Moció de censura (art. 113): és l'instrument pel qual el Congrés pot exigir la responsabilitat política del Govern. Ha de ser constructiva, és a dir, proposar un candidat alternatiu a la presidència. Si prospera, el president cessa i el candidat proposat queda investit automàticament.
  • Dimissió i cessament del Govern (art. 101): el Govern cessa, entre altres supòsits, per dimissió o defunció del president, o després de la pèrdua d'una qüestió de confiança o l'aprovació d'una moció de censura. El president, per tant, controla també, amb la seva eventual dimissió, l'obertura d'una nova fase política.

5. Situacions extraordinàries: estats d'alarma, excepció i setge (art. 116 CE)

L'article 116 regula els estats d'alarma, excepció i setge, que es declaren mitjançant decret del Govern, amb autorització o control de les Corts Generals segons el cas. Tot i que la Constitució no concentra formalment tota aquesta competència en el president, en la pràctica és ell qui dirigeix políticament la decisió i la gestió d'aquestes situacions, proposant al Consell de Ministres les mesures extraordinàries i rendint comptes davant el Congrés.

En suma, la Constitució configura el president del Govern com el centre de decisió política de l'Executiu, responsable màxim davant el Congrés, principal interlocutor del Rei i figura clau en els moments ordinaris i excepcionals de la vida de l'Estat.

Podries explicar amb més detall com funciona el procediment d'investidura del president del Govern segons l'article 99 CE? Quines diferències hi ha entre la qüestió de confiança i la moció de censura pel que fa al paper del president del Govern? Com s'articula constitucionalment la participació del president del Govern en la declaració i gestió dels estats d'alarma, excepció i setge?

Quins resultats van obtenir PP i PSOE en les últimes eleccions generals i quants escons té actualment cada grup al Congrés?

A les últimes eleccions generals a Espanya, celebrades el 23 de juliol de 2023 (23J), el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) van ser les dues forces més votades. Les dades oficials permeten distingir entre el resultat electoral d'aquella nit i la composició actual del Congrés, que ha variat lleugerament per renúncies i substitucions de diputats.

Resultats de PP i PSOE a les eleccions generals del 23J 2023

Segons els resultats oficials de les eleccions generals de 2023, el PP i el PSOE van obtenir:

  • Partit Popular (PP):
    Va obtenir 8.091.840 vots, cosa que representa aproximadament el 33,05 % dels sufragis emesos a nivell nacional. Aquest resultat va situar el PP com la força més votada en el conjunt de l'Estat i es va traduir en 137 escons al Congrés dels Diputats.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE):
    Va aconseguir 7.760.970 vots, al voltant del 31,70 % del total. Amb aquest percentatge, el PSOE va quedar com a segona força en vots i va obtenir 121 escons al Congrés.

Aquestes dades resumeixen la distribució inicial de forces després del 23J: una victòria en vots i escons del PP, però sense assolir la majoria absoluta (situada en 176 diputats), i un PSOE que, malgrat quedar segon, ha estat la peça central de la majoria parlamentària que sosté l'actual Govern.

Composició actual dels grups PP i PSOE al Congrés

Des de la constitució de la XV Legislatura, l'aritmètica parlamentària ha patit lleugers ajustos per renúncies de diputats, substitucions i canvis d'adscripció que són habituals al llarg d'una legislatura (per exemple, qui deixen l'acta per assumir altres càrrecs, passen a governs autonòmics, s'incorporen al Parlament Europeu, etc.).

D'acord amb la informació actualitzada sobre la composició de la Cambra:

  • El Grup Parlamentari Popular compta en aquest moment amb 136 escons al Congrés dels Diputats.
  • El Grup Parlamentari Socialista suma actualment 122 escons.

La diferència entre els escons obtinguts a les urnes i els que figuren avui a cada grup s'explica pels moviments interns de la legislatura:

  • Alguns diputats han deixat l'escó i han estat substituïts pels següents candidats de les seves llistes electorals, cosa que no altera la força de cada partit, però sí que pot introduir matisos si un parlamentari canvia de grup o passa al Grup Mixt.
  • En casos puntuals, la sortida d'un diputat i la seva incorporació a un altre grup o al Mixt pot reajustar la distribució efectiva d'escons entre els grups parlamentaris, encara que el resultat de les eleccions romangui inalterat.

En conseqüència, es pot fer una doble fotografia:

  • Foto electoral del 23J 2023: PP, 8,09 milions de vots (33,05 %) i 137 escons; PSOE, 7,76 milions de vots (31,70 %) i 121 escons.
  • Foto parlamentària actual: Grup Popular amb 136 diputats i Grup Socialista amb 122.

Aquesta combinació de resultats explica que, malgrat haver guanyat les eleccions en vots i escons, el PP no disposés de majoria suficient per formar Govern en solitari, mentre que el PSOE, amb un nombre menor d'escons, ha articulat una majoria a través d'acords amb altres forces. La diferència entre el pes electoral i el pes parlamentari efectiu al llarg de la legislatura és una de les claus per entendre la dinàmica política actual al Congrés dels Diputats.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quants escons sumen PP i Vox a l'última enquesta de SocioMétrica?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge de vot obtindria el PSOE segons l'últim sondeig de SocioMétrica?

Pregunta" 2 de 3

Quants diputats obtindria el nou Front Ampli segons l'enquesta?

Pregunta" 3 de 3