El terremot de magnitud 7,6 registrat aquest divendres a Panamà ha tornat a posar d'actualitat l'activitat sísmica d'un país situat en una de les regions geològicament més complexes d'Amèrica Central.
Encara que Panamà no registra grans terratrèmols amb la mateixa freqüència que altres territoris de la regió, la seva posició entre diverses plaques tectòniques fa que existeixin falles capaces de produir moviments importants.
Per què es produeixen terratrèmols a Panamà
Panamà es troba en una zona d'interacció entre les plaques de Cocos, Nazca, el Carib i Sud-amèrica. Aquestes grans estructures de la crosta terrestre es desplacen lentament i acumulen tensions que poden alliberar-se de manera sobtada.
Quan es produeix una ruptura en una falla, l'energia acumulada es transmet mitjançant ones sísmicas que fan tremolar el terreny.
La complexitat d'aquesta regió implica que no tots els terratrèmols responen al mateix mecanisme geològic. Alguns estan relacionats amb el moviment lateral de les falles, mentre que altres es produeixen en zones on una placa s'introdueix sota una altra.
La zona de fractura de Panamà
Una de les estructures més rellevants és la zona de fractura de Panamà, situada a l'oceà Pacífic i vinculada al contacte entre les plaques de Cocos i Nazca.
El Servei Geològic dels Estats Units (USGS) identifica aquesta estructura com una de les principals zones d'activitat sísmica de la regió.
També existeixen sistemes de falles i àrees de deformació en altres parts del territori panameny, per la qual cosa l'activitat sísmica no es limita a un únic sector del país.
Per determinar quina falla ha originat el terratrèmol d'aquest divendres és necessari disposar de l'anàlisi específic de l'esdeveniment. La localització de l'epicentre no n'és suficient per identificar amb certesa el mecanisme de ruptura.
Pot haver-hi més terratrèmols després del sisme?
Després d'un terratrèmol important és habitual que es registrin rèpliques, provocades pel reajustament de les tensions en les falles properes.
Aquestes sacsejades poden continuar durant dies, setmanes o fins i tot més temps, encara que la seva freqüència sol disminuir progressivament.
La ciència no permet predir amb exactitud el moment, el lloc i la magnitud d'un futur terratrèmol. Els organismes especialitzats poden estudiar l'evolució de l'activitat sísmica i calcular probabilitats, però no anunciar amb certesa quan ocorrerà una nova sacsejada.
Pot Panamà patir un altre gran terratrèmol?
La història sísmica de Panamà demostra que el país està exposat a terratrèmols importants. L'USGS recull, entre altres antecedents, el sisme de 1882, associat a un tsunami que va afectar l'arxipèlag de San Blas, i el terratrèmol de 1962 a la zona de fractura de Panamà.
Aquests episodis permeten estudiar el comportament de les falles, però no estableixen un calendari per a futurs terratrèmols.
El risc depèn tant de l'activitat geològica com de l'exposició de la població, les condicions dels edificis i els sistemes de prevenció.
Per això, la preparació davant terratrèmols, la vigilància sísmica i el compliment de les normes de construcció segueixen sent eines fonamentals per reduir les seves conseqüències.