Milers de persones han pres aquest dissabte els carrers de Portadown, a Irlanda del Nord, per manifestar-se tant en contra com a favor del pas de la marxa de l'Ordre d'Orange unionista pel carrer Garvaghy, una zona de majoria catòlica des de fa dècades.
En l'acte contrari al desfilada ha intervingut la líder del Sinn Féin irlandès, Mary Lou McDonald, qui ha afirmat: "Us dono les gràcies de la gent per tenir el valor de resistir. Marqueu la diferència. Anem a vèncer i no hi haurà desfilada orangista per aquest carrer. Ni ara ni mai".
Juntament amb ella han estat presents la dirigent del Sinn Féin per Irlanda del Nord i ministra principal norirlandesa, Michelle O'Neill, l'exlíder republicà Gerry Adams i el president de l'associació veïnal de Garvaghy Road, Breandán Mac Cionnaith.
Durant la concentració, Mac Cionnaith ha subratllat que "Només hi ha una decisió acceptable per als homes, dones i nens d'aquesta comunitat i és que no hi hagi desfilada orangista. Cap", en un acte celebrat sota el lema "No hi ha marxa enrere".
Les desfilades orangistes van estar en l'origen de greus disturbis que van causar 21 morts a la dècada de 1990, en ple conflicte armat norirlandès, i van deixar d'autoritzar-se després dels Acords de Divendres Sant.
No obstant això, la Comissió de Desfilades d'Irlanda del Nord va aprovar la setmana passada un nou pas de la marxa per Garvaghy Road, la qual cosa va desfermar la resposta immediata dels nacionalistes irlandesos, que van bloquejar la via i van impedir el recorregut, enmig d'un fort operatiu policial.
Des de diumenge els membres de l'Ordre d'Orange intenten completar la desfilada i aquest dissabte els seus partidaris s'han concentrat per donar suport a la convocatòria. "Continuem esperant que el cap de la Policia faci la seva feina i permeti la desfilada pel carrer d'acord amb la legalitat", ha assenyalat el president de districte de l'Ordre d'Orange, Nigel Dawson.
Altres dirigents unionistes han advertit que, si no s'autoritza la desfilada, s'hauria de trencar el govern autonòmic norirlandès, sustentat en el pacte entre el Sinn Féin i el Partit Unionista Democràtic (DUP).
Des de Londres, el secretari britànic per Irlanda del Nord, Chris Bryant, ha reiterat la seva crida a la contenció "especialment durant el cap de setmana". Al seu parer, un conflicte prolongat "al final no li interessa a ningú" i ha insistit que la via del diàleg és l'única sortida per a aquest enfrontament.
El conflicte armat a Irlanda del Nord entre unionistes defensors de la permanència al Regne Unit i nacionalistes partidaris de la reunificació irlandesa es va estendre gairebé tres dècades, fins a la signatura el 1998 dels Acords de Divendres Sant, que van deixar més de 3.500 morts i van posar fi a la campanya armada de l'IRA.
Encara que les tensions entre comunitats persisteixen, aquests acords van fixar un marc polític d'autogovern sota sobirania britànica i el compromís de Londres de convocar un referèndum de reunificació quan consideri que existeix una majoria social a favor de la unitat amb Irlanda.